Fitxes de tast - Saint Feuillien Saison

Saison Saint Feuillien.

La brouateria (cerveseria)

Al segle VII, un monjo irlandès anomenat Feuillien va passar al Continent per predicar l'Evangeli. Per desgràcia, en 655, en travessar el bosc de carboneres, el territori de l'actual municipi de Roeulx, Feuillien
Va ser torturat i decapitat. En el lloc de la seva execució, els seus deixebles van construir una capella
Que va convertir-se, en 1125, en una Abadia de l’orde de Prémontrés. L’abadia de Saint Feuillien de Roeulx.
Fins a la Revolució Francesa, l'abadia va prosperar. En aquells dies difícils, va ser condemnada pels revolucionaris.
Durant segles, els monjos havien preparat cervesa i la tradició es va tornar a establir de forma privada després de la revolució.
Actualment i des de 1873, la Família FRIART s’ocupa d’aquest menester.
Pàgina oficial: http://www.st-feuillien.com/

Roeulx és un poble situat al sud de Bruxel•les entre Tournai i Charleroi. Això és la Bèlgica francòfona millor coneguda com Wallònia.
Els productes són 4:
Saint Feuillien (quatre tipus), Saison, Grand cru i Grisette i altres. Totes les cerveses són d’alta fermentació sense aditiu, matèries primes d’alta qualitat, mètode d’infusió.

(El mètode més simple de maceració és la infusió d’una simple etapa (single step infusion) en la que el malt és barrejat amb aigua calenta per arribar a la temperatura apropiada per a la conversió dels midons. És el mètode utilitzat amb malts completament modificats (anomenats Pils o Lager a Alemanya i Pale a Anglaterra). Té l’avantatge de requerir un mínim de treball, equipament, energia i temps. Però no permet l’addició de malts poc modificats com són en general els malts que han estat exposats a altes temperatures (Caramel; Crystal i malts foscos).
Una maceració amb etapes permet més flexibilitat per moure la barreja per diferents etapes de descans. La temperatura és augmentada de forma externa o per addició d’aigua bullint. Això requereix més recursos que una simple maceració en infusió però permet l’ús de malts poc modificats.)

Fermentació en bótes quadrades i maduració mínima d’un mes. Segona fermentació en ampolla per un mínim de 15 dies.

La cervesa: Saison Saint Feuillien.

L’orígen d’aquesta recepta es troba en les masies-brouateries molt habituals al sud de Bèlgica, principalment a la província de Hainaut. Saison significa "estació" i és que, comme molts altres estils històrics, aquesta cervesa només es feia en una estació particular per a una finalitat o un esdeveniment particular.
Cervesa d’alta fermentació, no filtrada.
Alcohol 6,5% en volum.
Presentació: ampolla de 25 cl.

Descripció:

Aspecte:
De color daurat-ambre clar. Lleugerament tèrbola. Cap d’escuma molt actiu però poc persistent, bombolles bastant grosses.

Aromes:
En destapar, al coll de l’ampolla: bescuit o millor, galeta Maria i herba tallada.
Després, al got, es nota bastant la mel, el pebre negre i, altre cop la galeta. Insistint trobem un punt semblant a terra. El fruita és poc definit i oscil•la entre el meló i la pera o fins i tot si m’empenyeu, podríem parlar de maduixa. Tot plegat bastant dolç, com en versió melmelada o fruites confitades. Al final se’m fa notar un punt de palla.

Segona olfacció.
Amb la cervesa menys freda trobem olor de raïm fins al punt de recordar molt clarament una copa de cava brut. No em feu massa cas però trobo un no-res de fusta i, això si, tornar a venir la mel acompanyada de llimona, molta llimona.

En boca:
El primer que es nota és una amable dolçor poc definida i bastant aromàtica. L’amargor és més aviat del tipus seca, però en una intensitat molt justa, gens molesta. En un principi però hi ha hagut moments de molta amargor bastant metàl•lica, però a la llarga la cosa es resol com ho hem dit: seca i discreta tot i que bastant persistent. L’amargor retorna amb olor de taronja...

Tot i així podríem afirmar que el cru es decanta cap al perfil del llúpol perquè deixant escalfar la cervesa torna a aparèixer l’herba del principi. La cosa fruitada es va definint: meló confitat i pera dolça.
Al final de tot torna a aparèixer la mel.

Hem de dir que aquesta cervesa és més efervescent del compte però sense molestar i el cos, en calent sempre es fa més rodó, però en general és prou consistent.

El final de tast en boca, igualment que el de les aromes també conté una munió de llimona.

En un principi no em sentia massa motivat però he de reconèixer que el cru m’ha atret l’atenció. El trobo prou complex tot i que no massa equilibrat. Es decanta molt cap al llúpol.

Sincerament, no se’m acut massa amb què combinar-la. Trobo que és més aperitiva que apta per lluitar amb algun plat.