Fitxes de degustació - URTHEL - Saisonnière

URTHEL - SAISONNIÈRE

Ruiselede és un municipi belga de la província de Flandes Occidental a la regió de Flandes. Està compost per les seccions de Ruiselede, Doomkerke i Kruiskerke..

La brouateria:
No n’hi ha realment: Urthel és un conjunt de productes pensat, assajat i millorat a Ruiselede per una senyora anomenada Hildegard van Ostaden que, si no m’equivoco, te per ofici químic o enginyera química. Per més informació sobre el projecte, recomanaria un article en el Bars & Beers nº19, vol 2 de 2011 en el que hi ha una entrevista amb l’esmentada senyora.
Per a nosaltres, valgui’ns saber que el projecte data del 2000 i que abans hi havia hagut una primera experiència amb unes cerveses anomenades BINGEN.
En la seva seu de Ruiselede, la propietària només hi fa els seus experiments. La cervesa és elaborada a la brouateria de Koningshoeven , Tilburg, Hollanda. Possiblement la mateixa brouateria que produeix les cerveses “La Trappe”.

Val a dir també que aquesta cervesa que anem a descriure és guanyadora l’any 2010 del primer premi del World Beer Awards en la categoria de Seasonal Pale Ale.
Aquesta cervesa es fa des del 2009.

Altrament, es produeixen dos altres crus: Urthel Hop-it i Urthel Samanth.

Fitxa tècnica:
Adreça:
Web: www.urthel.com
E-mail: info@urthel.com
Cervesa d’alta fermentació. Refermentada en ampolla i poc o gens filtrada.
Presentació: ampolla de 33 cl
Caducitat: 01-2014 (Ref: 15:00 K13611)
Alcohol: 6%Vol
Ingredients: No ho sabem del cert però podria ser que hi hagués
-malt Pils orgànic,
-20% de blat,
-avena orgànica,
-sègol i fajol.
-També podria ser que els llúpols fossin simplement Hallertauer i Spalter.
-Altrament m’ha arribat que els ferments podrien ser soques especials de la brouateria Achouffe, actualment propietat de Duvel. Així es tanca el cercle, no? Un precedent prou acceptable, podríem dir.

Estil: no es diu enlloc de quin estil és la cervesa. Però el nom, “Saisonnière” a fet pensar a molta gent que es tracta d’una “Saison” quan de fet, el nom es refereix a les treballadores del segle passat que anaven a treballar al camp per temporades o “saisons”. Creiem que, en realitat, no pretén ser de cap estil en particular.


Descripció:
En destapar, i malgrat estar constipat, detectem poma, galeta, grosella roja i alguna cosa fortament perfumada però poc definible. Em recorda el cotó de sucre de les fires.

Aspecte: Escuma densa blanca persistent i amb garlandes. De color groc pàl•lid amb tanys lleugers de marró. Gairebé completament transparent.

Nas 1:
Forta olor de poma molt madura. Quelcom de cirera també madura. Ferment fresc. Altre cop aquesta sensació de perfum fort sense definició clara com de cotó de sucre. S’aconsegueix una combinació molt equilibrada i complexa de flaires pastisseres amb aromes vegetals especialment fruitats. En remoure el cru, apareix de nou el ferment fresc així com un lleuger toc d’herba, discret i tènue però present que “acidifica” una mica el panorama general; fa que les olors siguin una mica més punyents o “punxegudes”. En acabat, un equilibri molt savi i elegant.
Potser parlaríem de pera i de raïm verd.

Boca 1:
Amargor notable amb un punt de duresa. En boca domina clarament el llúpol. Aromes herbàcies de saba, amb tocs forts de cítric i de resina. Potser algun toc de pruna Claudia. Efervescència tirant discretament cap a fluixeta però sense que falti res. Diríem que és un altre aspecte elegant. Final sec i un pèl dolcet. Persistència notable de la sequedat però gens molesta. A la llarga, la sequedat es resol en un cert toc metàl•lic. El retorn és també una mica metàl•lic sense que es pugui distingir cap acompanyament aromàtic.

Nas 2:
Amb molta escuma trobem un cert aroma de fruita tropical (mango?). Ferment fresc bastant notable (efluvis marítims). També es nota bé un perfil d’herba i de flor. Aquest darrer es trobaria entre la rosa i el llessamí però en forma menys capitosa, més verd, menys madur. Res de pesat ni dur en tot això. Segueix acompanyant-nos la olor de llaminadura àcida (dolça/àcida) que abans, en boca, no ha aparegut. Trobo la composició gairebé més interessant en nas que en boca, especialment elegant. No trobo una altra forma de dir-ho.
Al final de tot, mantenint el cru força temps en boca, apareix quelcom de terra/molsa.

Boca 2:
Toc saladet segurament degut a la presència de blat. Alguna cosa de Coriandre (?). Aquesta vegada, el perfil del malt es fa més pregó: es nota millor el pa de fogassa molt fresc i poc fet i alguna cosa de galeta ( de jove vaig treballar en un forn). És possible que aparegui també alguna cosa de clau d’espècia.
De cos considerable però sense cap pesadesa. L’alcohol no es fa sentir gaire. Alguna cosa “picant” que podria denunciar el sègol.
Al final del glop, els llúpols recuperen el terreny per mitjà de la nota cítrica però l’amargor és respectuosa amb tot el demés, no tapa ni molesta res. Se’n nota una mesura especialment ajustada.
Persistència de la sequedat, lleugerament pastosa i retorn definitivament sec.

Nas 3:
Grosella verda molt clarament. M’encanta especialment la combinació de sucres (candi i cotó de fira) amb els tocs d’herba i de flor. Com abans, el toc floral conté rosa i llessamí. Pensant-hi bé i concentrant-me millor, trobo que apareix una mica de galeta i també quelcom de palla. Potser també pera (?).

Boca 3:
Cítric, molt notable. Especialment aranja. I ara, molt fort també, grosella blanca, gens madura. Com a rerefons, galeta i, molt més tard, ferment. El cítric domina l’horitzó, gairebé astringent però sense arribar a aquest extrem. Altre cop pera i potser maduixa.
DMS, no. Diacetil, no. Fenols impropis, no.
El retorn és ara àcid i sec alhora, eminentment cítric, fortament i amb persistència (al cap de deu minuts d’empassar encara el tenim present).

Sensació general:
Una cervesa dominada per aromes i gustos forts però en quantitats molt calculades i ajustades que el fa ser especialment elegant. Un cru complex i ric de matisos, val a dir-ho, amb molta presència però sense cap mena d’estridència.
En alguna cosa recorda les Witbier i en altres també pot fer pensar en una Saison picantona. Com hem dit al principi, el nom enganya i es tracta millor dit d’una cervesa d’autor sense classificació especial.

En definitiva, un exemplar digne de ser degustat i apreciat. Es pot prendre fresc, però com sempre, no gens fred. Jo no el combinaria amb res en particular. No estic inspirat avui. Crec que és una cervesa bastant aperitiva amb molta entitat que cal apreciar sola. Sincerament no se’m acut cap combinació.

Sigui com sigui, en recomano cordialment la degustació.

Nota:
Blat sarraí: També fajol, gra de fajol, blat negre, cairat, blat sarraí o blat cairut (Fagopyrum esculentum). És una planta de la família de les poligonàcies. No es tracta des del punt botànic d'un autèntic cereal (no és pas una gramínia ni té gluten), però se'n fa el mateix ús. El seu gra conté en petites quantitats un glucòsid anomenat (derivat del seu nom científic) fagomina que retarda la sensació de la gana. Conté més calç que el blat i diversos aminoàcids essencials, entre ells el triptòfan, present en les proteïnes animals. El “kasha” o blat sarraí torrat, és el plat nacional rus, un aliment ideal per l´hivern en els països freds.
Més sobre el Fajol:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Fajol
http://www.gastroteca.cat/ca/fitxa-productes/fajol/

 Altres tastos:
http://hiposurinatum.blogspot.com.es/2012/07/urthel-saisonniere.html

Fitxes de tast - Saint Feuillien Saison

Saison Saint Feuillien.

La brouateria (cerveseria)

Al segle VII, un monjo irlandès anomenat Feuillien va passar al Continent per predicar l'Evangeli. Per desgràcia, en 655, en travessar el bosc de carboneres, el territori de l'actual municipi de Roeulx, Feuillien
Va ser torturat i decapitat. En el lloc de la seva execució, els seus deixebles van construir una capella
Que va convertir-se, en 1125, en una Abadia de l’orde de Prémontrés. L’abadia de Saint Feuillien de Roeulx.
Fins a la Revolució Francesa, l'abadia va prosperar. En aquells dies difícils, va ser condemnada pels revolucionaris.
Durant segles, els monjos havien preparat cervesa i la tradició es va tornar a establir de forma privada després de la revolució.
Actualment i des de 1873, la Família FRIART s’ocupa d’aquest menester.
Pàgina oficial: http://www.st-feuillien.com/

Roeulx és un poble situat al sud de Bruxel•les entre Tournai i Charleroi. Això és la Bèlgica francòfona millor coneguda com Wallònia.
Els productes són 4:
Saint Feuillien (quatre tipus), Saison, Grand cru i Grisette i altres. Totes les cerveses són d’alta fermentació sense aditiu, matèries primes d’alta qualitat, mètode d’infusió.

(El mètode més simple de maceració és la infusió d’una simple etapa (single step infusion) en la que el malt és barrejat amb aigua calenta per arribar a la temperatura apropiada per a la conversió dels midons. És el mètode utilitzat amb malts completament modificats (anomenats Pils o Lager a Alemanya i Pale a Anglaterra). Té l’avantatge de requerir un mínim de treball, equipament, energia i temps. Però no permet l’addició de malts poc modificats com són en general els malts que han estat exposats a altes temperatures (Caramel; Crystal i malts foscos).
Una maceració amb etapes permet més flexibilitat per moure la barreja per diferents etapes de descans. La temperatura és augmentada de forma externa o per addició d’aigua bullint. Això requereix més recursos que una simple maceració en infusió però permet l’ús de malts poc modificats.)

Fermentació en bótes quadrades i maduració mínima d’un mes. Segona fermentació en ampolla per un mínim de 15 dies.

La cervesa: Saison Saint Feuillien.

L’orígen d’aquesta recepta es troba en les masies-brouateries molt habituals al sud de Bèlgica, principalment a la província de Hainaut. Saison significa "estació" i és que, comme molts altres estils històrics, aquesta cervesa només es feia en una estació particular per a una finalitat o un esdeveniment particular.
Cervesa d’alta fermentació, no filtrada.
Alcohol 6,5% en volum.
Presentació: ampolla de 25 cl.

Descripció:

Aspecte:
De color daurat-ambre clar. Lleugerament tèrbola. Cap d’escuma molt actiu però poc persistent, bombolles bastant grosses.

Aromes:
En destapar, al coll de l’ampolla: bescuit o millor, galeta Maria i herba tallada.
Després, al got, es nota bastant la mel, el pebre negre i, altre cop la galeta. Insistint trobem un punt semblant a terra. El fruita és poc definit i oscil•la entre el meló i la pera o fins i tot si m’empenyeu, podríem parlar de maduixa. Tot plegat bastant dolç, com en versió melmelada o fruites confitades. Al final se’m fa notar un punt de palla.

Segona olfacció.
Amb la cervesa menys freda trobem olor de raïm fins al punt de recordar molt clarament una copa de cava brut. No em feu massa cas però trobo un no-res de fusta i, això si, tornar a venir la mel acompanyada de llimona, molta llimona.

En boca:
El primer que es nota és una amable dolçor poc definida i bastant aromàtica. L’amargor és més aviat del tipus seca, però en una intensitat molt justa, gens molesta. En un principi però hi ha hagut moments de molta amargor bastant metàl•lica, però a la llarga la cosa es resol com ho hem dit: seca i discreta tot i que bastant persistent. L’amargor retorna amb olor de taronja...

Tot i així podríem afirmar que el cru es decanta cap al perfil del llúpol perquè deixant escalfar la cervesa torna a aparèixer l’herba del principi. La cosa fruitada es va definint: meló confitat i pera dolça.
Al final de tot torna a aparèixer la mel.

Hem de dir que aquesta cervesa és més efervescent del compte però sense molestar i el cos, en calent sempre es fa més rodó, però en general és prou consistent.

El final de tast en boca, igualment que el de les aromes també conté una munió de llimona.

En un principi no em sentia massa motivat però he de reconèixer que el cru m’ha atret l’atenció. El trobo prou complex tot i que no massa equilibrat. Es decanta molt cap al llúpol.

Sincerament, no se’m acut massa amb què combinar-la. Trobo que és més aperitiva que apta per lluitar amb algun plat.