3 de set. 2012

Fitxes de degustació BOON Gueuze à l'ancienne

Gueuze Boon à l'ancienne
o
Oud Gueuze

L'estil:
Al nostre blog:
El lector podrà cercar informació vasta i sobrada en aquestes adreces. Però en poques paraules, podem dir que la Gueuze és una barreja de Lambics. Bé, un Lambic és una cervesa de fermentació espontània amb altes proporcions de forment i amb llúpols "passats". I la Gueuze sol ser una barreja de Lambics de diverses edats.
Oude Gueuze o Gueuze à l'ancienne no és un estil "homologat" pel BJCP ni per ningú que hagi elaborat alguna llista d'estils. Però això és indiferent: oude vol dir vell, sigui per que el mètode és antic o sigui perquè aquestes cerveses arriben a tenir 20 anys si es conserven en bones condicions. Potser el "vieux" sigui el que més s'acosta a la cosa que estem descrivint.
Per a Lambic, això és definitiu: http://fr.wikipedia.org/wiki/Lambic. Un dia o l'altre ho traduiré completament...

La brouateria:
Brasserie Boon o Brouwerij Boon.
La brouateria BOON es troba al poble de Lembeck

Ja es parla d'aquesta brouateria l'any 1680. Llavors era una granja-cerveseria i destil·leria. No he pogut saber qui n'era el titular, el cas és que en 1860 es va vendre a un tal Louis Paul que hi elaborava Lambik i Faro. En 1875, es va començar a envasar Gueuze-Lambic.
En 1898, la brouateria canvia de propietari i passa a mans de Pierre Troch. I després, en 1927, després de la gran crisi, en 1927, va ser comprada per Josef de Vits. El seu fill René es va fer famós per les seves Lambic especialment suaus i per les Gueuze molt fines.
Com que René de Vits no va tenir fills, va vendre la brouateria a l'actual propietari Frank Boon en 1975.

La cervesa:
Aquesta cervesa de fermentació espontània (o salvatge segons els autors), és una barreja, o com dirien els anglesos, un "blend" (els francòfons han consagrat la paraula "coupage" en aquest mateix sentit). I és com han de ser les "GUEUZE". Són una barreja sàvia de Lambics de diverses edats. Concretament, aquesta Oud Gueuze es compon a 90% de Lambic de 18 mesos, 5% d'un Lambic de 3 anys i 5% d'un Lambic molt jove. Aquesta barreja es fa en uns recipients de 25000 litres i després, maduren en bocois de roure. 
Després d'aquest procediment, s'escalfa una mica la cervesa i es posa en ampolles per provocar una segona fermentació. Acte seguit, es fa una guàrdia d'uns quants mesos en local climatitzat. La data d'elaboració s'ha de calcular des de la seva caducitat, restant-hi 20 anys.

Fitxa tècnica:
Fermentació espontània.
Maduració de 2 anys en barril de roure.
Cervesa sense filtrar.
Alcohol: 7%Vol. Presentació: ampolla de 25cL.
Caducitat: 09-02-2032. Data d'elaboració: 20 anys abans.
Partida: 2032. (16/23/05)
Ingredients: veure "la cervesa".
Data de tast: 3 Setembre 2012.
Temperatura de tast: de 8ºC en amunt.

Descripció:

En destapar:
Forta olor de bona sidra i també de paté d'oca. I quan diem "bona" sidra, no ens referim a aquests productes edulcorats i adulterats que es troben en tots els súpers, sinó a les sidres naturals, fortes i aspres, aromàtiques i un pèl àcides.
Aspecte:
Fantàstic cap d'escuma de densitat mitjana molt persistent però sense adherir-se gaire a les vores del recipient. Cervesa de color daurat, carabassa clar, i tèrbola.

En nas 1:
Poderós perfil fruitat amb, al capdavant, les olors de poma seguida de la grosella verda. Altrament, sorprèn la olor de pa de fetge i menys, la de fusta, molt discreta.

En boca 1:
Primer sobta el lleuger toc salat i després, molt ràpidament, ens assalta una acidesa forta, una mica vinagrada. Persisteix la olor de pa de fetge i arribada en força de la olor de poma (de pomes antigues diríem). També es pot distingir bastant bé la grosella verda i/o l'agràs. 
Tacte una mica aspre que es resol amb rapidesa. Com ho diu l'etiqueta, el final és bastant "vinós".
Al final, es pot notar com despunta una mica de flaira de pa de pagès.
Es produeix un lleuger retorn d'acidesa amb lleugers efluvis de poma.
 En nas 2:
Amb molta escuma, oh sorpresa, no es nota res de ferment fresc. Dominen la poma.  El pa de fetge s'ha convertit en un compost sofrat menys definit. La sensació olfactiva és d'acidesa però no es concreta en cap fruita cítrica. A la llarga es fa camí un curiós toc floral bastant elegant que fa contrapès d'estil a les altres olors fortes i poc matisades. És una cosa fresca i amable, potser mentolada...
Buscant molt, es pot descriure alguna cosa de pebre mòlt.
Pa de fetge

En boca 2:
Efervescència molt notable, i acidesa de la mateixa intensitat. Gust de pa de fetge amb olors de pela de poma. Sensació lleugerament aspra. Com en boca 1, final vinós bastant fort. L'amargor només apareix molt al final en forma de sequedat i molt moderada. Altre cop, insistint en el tast, podem trobar olors de pa de pagès, però poc fresc.
L'acidesa i l'aspror són molt persistents.
Retorn molt tardà, sec i molt poc aromàtic.

En nas 3:
Aquesta és la bona!
Hem deixat la cervesa descansar, destapada. I així hem aconseguit que les olors sofrades desapareguessin completament.
Així el perfil de poma s'enriqueix d'altre fruites, totes elles verdes, com ara, en especial, pruna. També el toc floral es nota millor i més "madur", no tant verd. En especial podríem citar flor de baladre. Tot i així, es troba tot molt ocult darrera una espessa cortina de poma. Altrament podem citar unes notes de fusta vella molla.

En boca 3:
Desaparegudes les notes sofrades, trobem que l'acidesa i l'efervescència creen una sensació molt semblant a aquelles pólvores àcides que els nens compren en sobrets a les botigues de llaminadures. La poma i la llimona dominen el panorama però deixen entreveure grosella verda i pruna gens madura.

Impressions generals:
Aquesta cervesa és un cru no gens estàndard. Ens trobem davant d'una cervesa forta, poderosa, rústica i contundent. No es pot dir que sigui equilibrada però en canvi podem afirmar que és complexa i que no és gens "habitual".
Te algun aspecte elegant en les notes florals i vinoses i, malgrat no ser "habitual", és ben passadora, desalterant i, al final, força plaent.

No és una cervesa que podríem servir a un neòfit. Més aviat és cosa d'especialistes. Però crec que deu ser ben fàcil convertir-se en un "especialista" d'aquesta cervesa. A mi personalment em reconcilia amb aquest estil de cervesa que havia tastat en una versió alterada. L'original és infinitament superior a la versió adulterada.

Es recomanen típicament maridatges amb peix guisat, marisc i formatges. Jo la recomano amb una guisat de peix a la gallega del qual, si tinc temps us donaré la recepta.
Lluç a la Gallega


Altres tastos:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada