17 d’ag. 2013

Fitxes de degustació- WESTMALLE DUBBEL

Westmalle Dubbel
Westmalle dubbel

Aquest tast, el dedico al meu amic René Macherel amb qui vaig degustar aquesta cervesa per primera vegada en un bar de Lausanne fa al menys 30 anys.
Tot el que volíeu saber sobre les cerveses d'abadia en general i la Westmalle dubbel en particular.
L'estil: BJCP , al nostre blog

Com ho he indicat al principi, aquesta ha estat, fa molts anys la primera cervesa que vaig tastar seriosament, buscant-li el què i el com.No vaig trobar gran cosa, però l'experiència va ser definitiva.
Aquesta cervesa em produeix una mica el mateix respecte que la DUVEL. Són cerveses que he tastat un munt de vegades i que constantment ofereixen coses noves; són complexes equilibrades i extremes alhora. Presenten una composició extremadament sàvia, complexa, rica i, ben parida.
Sospito que la que vaig provar fa tants anys i la d'avui, no són la mateixa. De fet, els que llegeixin el capítol sobre cerveses d'abadia arribaran a la mateixa conclusió que jo: no és la mateixa cervesa. Ni en broma. Però segueix essent la mateixa actitud davant del fet d'elaborar cervesa. Segueix constituint una prova clara i contundent del respecte per la cervesa, del respecte per l'elaborador i del respecte per la natura que te els seus temps i les seves exigències que, quan les respectes, et dóna autèntiques meravelles com la que tenim al davant.

Descripció:

Alcohol 7%Vol.
Presentació: ampolla de 33cl.
Caducitat: 30/10/2014
Lot: 2 107779

En destapar:

Principalment olors florals i fruitades amb notes de melasses.

Aspecte:

Escuma de color beix amb tocs carabassa, abundant, persistent i formant garlandes. D'espessor mitjana a forta.
Cervesa de color marró rogenc, caoba, perfectament transparent.

Nas 1:

En primer lloc, mentre es desfà l'escuma, es nota fortament el CO2, una mica picant. Acte seguit, hem de descriure un punt de SO2 (llumins) que desapareix ràpidament. Després, venen olors de melassa i de caramel (més melassa que caramel). S'hi barregen aspectes fruitats que recorden el meló i la cirera confitats.
Meló confitat
Em sembla que trobo una mica de mantega (diacetil) que es perd, però, entre les altres aromes. Altrament, m'apareix pebre negre i un curiós toc de fusta (o de suro).
Tota l'estona, he tingut de teló de fons un molt lleugera aroma d'herba que ho anava refrescant tot,de forma discontínua, al seu aire.
Finalment, podem descriure notes de pa de pessic elaborat amb sucre negre.

Boca 1:

Olors de baies, barrejades amb melassa i herba. Pot ser saüc?
Saüc
El perfil dolç que semblava dominar en nas ha perdut força, queda judiciosament mitigat.
L'amargor s'equilibra perfectament amb aquesta dolçor i aporta una seriosa sensació de conjunt, de compensació, diríem. Aquesta amargor aporta frescor i un pèl de sequedat que va augmentant amb el temps.
El cos és molt considerable, rodó, suau, vellutat.
Es nota bé l'alcohol, però es troba ben integrat en el conjunt: ni molesta ni sobre surt en excés. Hi és i prou.
A la llarga, molt a la llarga, es poden notar tocs d'acidesa que també contribueixen a la sensació de frescor. Entre l'amargor molt mesurada i l'acidesa també molt justa, s'aconsegueix una beguda molt passadora i fina.
Altre cop podem detectar un piquet de fusta o de suro, poca cosa, no-res.
Dins del fruitat, podem parlar d'albercoc i de baies diverses, tot plegat molt madur.
Albercoc confit
El glop passa molt bé, no és gens pesat i no ofereix cap mena de resistència. A damunt, la lleugera sequedat, barrejada amb les notes dolces perdura molt.

Nas 2:

Amb molta escuma:
No es troba ni rastre de DMS (en general, l'escuma el posa en evidència). Més aviat es troba pebre negre, pebrot verd i alguna cosa que s'assembla al coriandre. Pica una mica.
Passada l'escuma:
Podem parlar d'algun aspecte cítric que recorda fortament la taronja sanguina. Després tornen les olors de melasses i de sucres diversament torrats.
La fruita passa pel plàtan, la poma (aspra) i alguna cosa de meló, tot plegat molt madur, o més i tot.
També em sembla poder descriure quelcom de ginebró.
Ginebró

En boca 2:

Caramels i melasses de fruites. Altre cop maduixa i cirera (molt madures).
En un moment donat i de forma molt fugissera, hem pogut apreciar una nota com de bicarbonat. Però ha estat momentani.
El glop és sòlid, poderós, però alhora, suau, vellutat i confortable. L'amargor enriqueix clarament un producte que sense ella seria certament feble. Sense ella, els perfils del malt i de la fermentació quedarien segurament feixucs. Així, el glop és fàcil i amè, passador i, fins i tot, lleuger.
Plàtans ben madurs
Es perceben altre cop notes de plàtan i ginebre.
En boca, les fruites apareixen molt menys madures que en nas. Insisteixo que és l'efecte de la quantitat extremadament ajustada d'amargor.

Impressions generals:

Des delmeu punt de vista, ens trobem davant d'un dels millors i més ben aconseguits productes del geni trappista. No en va em va impressionar i em va empènyer a seguir explorant el món de la cervesa!
En aquesta cervesa, s'ha aconseguit una composició rica de matisos i molt variada en els elements. Fins i tot podríem parlar de cervesa "extrema" per la contundència del seu perfil del malt. Però s'ha aconseguit que tot quedi en un pla molt equilibrat (res no tapa res) i molt integrat o lligat.
En matèria de cerveses d'aquesta categoria, ens trobem davant d'un producte que frega la perfecció.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada