2 de des. 2014

Fitxes de degustació - MONSIEUR GORDO - DULCE DE LECHE IMPERIAL STOUT

Dulce de leche Imperial Stout. 


http://doradoyenbotella.blogspot.com/2014/11/monsieur-gordo-dulce-de-leche.html

Discussió prèvia:

1.- Aquesta discussió és prèvia però posterior al tast. Crec haver entès que aquesta cervesa es diu “Dulce de leche” però que no en conté i que s’ha intentat emular algunes sensacions que aquest producte produeix. Al marge d’això, l’autor ha tractat el seu projecte sensorial amb certa llibertat atès que ha afegit característiques que no s’adiuen al “dulce de leche” com és el fumat i l’amargor. En canvi el perfil general dolç sí que ens hi pot conduir.
Posteriorment al tast, l'autor em comunica que, efectivament, hi ha dulce de leche en aquesta cervesa.
2.- He de dir que l’etiqueta és especialment expressiva i d’una complexitat que corre en paral·lel amb la complexitat de la cervesa. Els temes de maons, de diamants, d’ulls en diamant, de porquets, de llúpol amb una ciutat desassossegant de fons, negra com la cervesa i poblada d’éssers onírics.
3.- “Monsieur” Gordo: Un nom per a l’autor d’aquesta cervesa, una combinació de “distinció” francesoide i d’espessors d’origen incert.
4.- També cal recollir l’absència de data de caducitat i el suggeriment irònic que apareix al final de la presentació.

Dades tècniques:

Estil: Dulce de leche Imperial stout
Presentació: ampolla de 33cl.
Alcohol: 12,9%Vol.
Elaborador: Bidasoa Basque Brewery. Irún.
Ingredients:
Perfil del malt: Pale, Crystal, Rauchmalz, Biscuit, Roasted, Chocolate.
Llúpols: Chinook, Columbus, Cascade.
Additius: Trufa negra.Dulce de leche.

Descripció:

En destapar:

Aromes cítriques, olor de pa molt fet i al cap de poca estona, forts torrats.

Aspecte:

Escuma de color beix fosc, d’espessor variable al principi però molt densa un cop estabilitzada. És persistent i forma bones garlandes. Cervesa gairebé completament opaca però amb reflexes marrons, carabassa i robí.

Nas 1:

En primera instància, apareixen moltes característiques en una combinació bastant equilibrada alhora que complexa.
Al principi, no podem parlar de cap aspecte especialment dominant. Podem parlar d’herba fresca, quelcom de terra i d’un notable perfil de xocolata o, millor dit, de xocolata desfeta.
Es pot detectar també amb certa facilitat la presència de l’alcohol que es barreja amb algun toc floral impossible de definir.
Amb el temps, hem de citar un fons cada cop més poderós de fumat.
En matèria de fruites, val a dir que la identificació és complicada. Tot i així parlaríem de meló i de pinya molt madurs i/o confitats.
En tela de fons, podem descriure un aspecte dolç i continu.

Boca 1

En boca trobem primer olors de fruites molt madures amb tons fortament dolços.
El cos és dens i poderós mentre que l’efervescència comença fina i vivaç tot i que perd ràpidament intensitat, acabant potser un pèl insuficient.
L’alcohol es manifesta amb contundència però sense sortir de mare. Queda al límit de la integració i s’acaba barrejant bé amb els altres perfils.
L’amargor és secundària. Apareix al cap d’una estona i, de moment, es manté en zones de discreció.
Domina el to dolç i arriba a manifestar-se de forma excessiva tocant l’embafament (cloying).
La olor d’herba torna i es combina amb tocs de raïm verd. Ambdues lluiten per contraposar-se a l’aspecte fortament dolç i, diria que poc atenuat.
No presenta cap defecte notable. Cosa d’altra banda normal en una cervesa de perfil aromàtic molt poderós.
La trufa queda tapada pel perfil de malt. Tot just identifico alguna cosa de terra que, en una altra cervesa, hagués atribuït a algun llúpol. Sincerament, si no estic avisat, no parlo de trufa!
El final és llarg, amb olors de fum, un pèl d’acritud i molta dolçor.
En aquest final també es manifesta l’amargor, cada cop més intensa però de qualitat equilibrada: ofereix aspectes secs, punyents i metàl·lics gairebé en quantitats iguals.
Cervesa de bevibilitat modesta, complexa, extrema, de composició millorable però força “resultona”.
De moment, m’apareix com una cervesa de postres o aperitiva. No la recomanaria per passar la set al pic de l’estiu, tot i que, en aquest aspecte, diria que és prou eficaç.

Nas 2

Nota: per ser una cervesa amb 12,5%vol, l’escuma presenta una valentia poc habitual.
L’atac torna a ser aparentment complex i equilibrat. Aquesta darrera qualitat fa que la distinció entre els diversos aspectes sigui prou dificultosa.
Trobem olors fresques de menta perdudes en un mar de perfil del malt en el que podem descriure aromes de pa molt fet, crema pastissera (!) i xocolata.
També podem percebre altres aspectes del llúpol en forma de tons florals que es combinen amb naturalitat amb l’alcohol, el qual, és ben present sense ser aclaparador.
Cal citar un toc fumat bastant ajustat.
També parlaríem de notes fruitades molt dolces i madures poc determinades. Tot i així ens atrevim a parlar de meló confitat, de pinya molt madura i, potser de mango (extrem un pèl atrevit). Tot plegat, molt madur.

Boca 2

Aquest cop, l’efervescència es revela molt ben ajustada tot i que cal dir que dura poc.
Acte seguit apareix la nota fumada, un pèl acre.
L’aspecte dominant general és el de la dolçor.
A la llarga, la cervesa s’asseca i s’endureix un pèl (perd una mica d’elegància). Apareix un punt d’astringència que relacionaria amb l’amargor. Aquesta s’ha anat intensificant i presenta valentament batalla davant de la dolçor.
El tast s’allarga molt en amargor. El final és bastant sec i la sensació de cos potent persisteix.
Parlaríem d’una bevibilitat modesta, característica habitual en cerveses d’aquesta densitat. En recomanaríem el consum a tastets o xarrups. Malgrat això, l’efecte de passar la set no és menyspreable.
Presenta un retorn important que comporta amargor i quelcom bicarbonatat (però sense cap deix de salat) “fred”.
L’alcohol també retorna, barrejat amb l’amargor i, junts, aporten una curiosa nota mentolada i potser m’aventuraria a parlar de clorofil·la.

Impressions generals:

El perfil general de la cervesa en conjunt es mou en aspectes molt intensos. No s’està de mitges tintes. Podríem fins i tot suggerir que és extrema, negra, molt densa, forta i amb una cos considerable.
D’entrada, domina la dolçor, però a la llarga, acaba dominant una mica més el llúpol en el seu aspecte de “bona” amargor on es poden trobar aspectes balsàmics apreciables. No ens trobem davant d’una cervesa especialment bevible, digestible ni que passi molt la set. Però tampoc hauríem de dir que ofereix massa resistència. Potser l’aspecte poc agraciat resideix en una dolçor poc compensada que tal vegada resulti d’una atenuació insuficient.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada