ADA BRUNE 6º
Introducció
Mètode
El mètode ja queda establert des d’anteriors sessions:1. Apunts d'avaluació sobre un full en blanc (amb anotació de valors d'intensitat de 0 a 6).
2. Traspàs per part de l'avaluador/estudiant dels valors i dels comentaris en un full que permet copiar/enganxar.
3. Traspàs de part del professor al sistema de processament de dades (simple full de càlcul).
4. Generació de gràfiques automàtica en part i l'altra part, manual.
5. Redacció de l'anàlisi sensorial partint de les dades recollides i processades.
Panell
Aquesta avaluació es fa durant la segona part del curs, a partir de la cinquena sessió d’estudi. Els alumnes han estat degudament informats i ensenyats sobre què s’ha de fer en una avaluació d’aquesta mena. En especial, han d’expressar valoracions al marge dels seus gustos personals i dins d’un marc conceptual que hem desenvolupat i après ex-professo.L’única cosa que realment els fa defecte seria un temps d’entrenament més allargat i una suma empírica més estesa.
Sigui com sigui, l’avaluació s’ha dut a terme en les millors condicions d’aïllament i de concentració possibles, en la sala de tast de la URV.
Comptant el professor (que també fa d’analista), els avaluadors han estat 7.
Anàlisi sensorial
Aspecte
Cervesa
Color
El color de la cervesa ha fet unanimitat: marró/ambre fosc. Correspon perfectament amb la denominació mateixa de la cervesa.
El color de la cervesa ha fet unanimitat: marró/ambre fosc. Correspon perfectament amb la denominació mateixa de la cervesa.
Transparència
S'ha valorat poca transparència. En una cervesa d’aquest color, la transparència és difícil de valorar. Tot sovint, el color es confon amb terbolesa perquè, com ella, impedeix veure a través de la cervesa.
S'ha valorat poca transparència. En una cervesa d’aquest color, la transparència és difícil de valorar. Tot sovint, el color es confon amb terbolesa perquè, com ella, impedeix veure a través de la cervesa.
Sediments
S’ha observat tot just una mica de sedimentació.
- Presència de llevat en suspensió en forma de moltes partícules fines.
S’ha observat tot just una mica de sedimentació.
- Presència de llevat en suspensió en forma de moltes partícules fines.
Escuma
Color
El color de l’escuma ha estat definit unànimement com a ivori o blanc trencat.
El color de l’escuma ha estat definit unànimement com a ivori o blanc trencat.
Quantitat
S’ha considerat que aquesta cervesa forma un cap d’escuma bastant generós sense entrar en cap terme superlatiu.
S’ha considerat que aquesta cervesa forma un cap d’escuma bastant generós sense entrar en cap terme superlatiu.
Persistència de l'escuma
Persistència de l’escuma per sota de la mitjana.
Persistència de l’escuma per sota de la mitjana.
Adherències
Es generen més aviat poques adherències.
Es generen més aviat poques adherències.
Densitat
S'ha considerat que la densitat de l'escuma era prou notable.
S'ha considerat que la densitat de l'escuma era prou notable.
Aromes
ORTO vs. RETRO
Com que hem recollit la informació en les dues fases, podem establir una mena de petja entre les aromes percebudes en nas i les que es perceben en boca. En general, la riquesa aromàtica s'expressa bastant més en nas. Però gairebé sempre hi ha sorpreses.Considerem doncs les dades següents:
Hi ha 23 descriptors que podem anomenar «actius». Aquests són una part de tots els descriptors disponibles (51) [45%].
D'aquests descriptors actius, 13 apareixen en les dues fases, 7 apareixen només en nas i 3 apareixen només en boca. (total 23).
D'aquests 13 que apareixen en les dues fases, n'hi hauria d’haver de 3 tipus, però només n’hi ha dos:
A.- Més forts en nas que en boca (7)
B.- Més forts en boca que en nas (6)
C.- Igual de forts en nas com en boca (0)
Fem-ne una taula:
Llegenda.
N > B = ortonasal més gran que retronasal
N = B = ortonasal igual que retronasal
B > N = ortonasal més petit que retronasal (N < B)
N = només ortonasal
B = només retronasal
Aquesta ordenació entre nas i boca (ortonasal i retronasal) pot ser considerada com una de les petges singulars d’un lot concret d’una recepta de cervesa tot i que és tributària de l’estat de conservació de l’exemplar analitzat.
N > B = ortonasal més gran que retronasal
N = B = ortonasal igual que retronasal
B > N = ortonasal més petit que retronasal (N < B)
N = només ortonasal
B = només retronasal
Aquesta ordenació entre nas i boca (ortonasal i retronasal) pot ser considerada com una de les petges singulars d’un lot concret d’una recepta de cervesa tot i que és tributària de l’estat de conservació de l’exemplar analitzat.
Les capes aromàtiques
Si calculem una mitjana de les dues fases, aconseguim la gràfica d'aquí sobre.
Fem una mitjana de tot plegat. Una mena de «mitjana de mitjanes». Aquesta se situa a 0,762. És la línia blava que travessa la part esquerra de la gràfica.
Com ja sabem, atès que estem parlant de mitjanes «corregides», estem parlant de valors relatius. Per ell sol, aquest valor no significa res.
Però ens permet decidir que tots els descriptors que el sobrepassin podran ser considerats «principals». Observarem que hi ha un descriptor que sobrepassa de lluny tots els altres i que, els que es mantenen per sobre de la mitjana, ho fan de poc i n’hi ha molt pocs.
Aquesta mena de divisió és aparentment arbitrària. I de fet, ho és. Tanmateix, hem provat altres subdivisions i altres formes de determinar un perfil aromàtic i aquesta ens ha semblat la que donava millors resultats. Permetia fer un resum «comercial» de les olors de la cervesa sense entrar a descriure tota la paleta.
Més avall entrem en el detall de cada capa perquè la majoria dels descriptors d'aquesta capa són «genèrics» (els que tenen asterisc) cosa que implica ampliacions de detalls.
Fem una mitjana de tot plegat. Una mena de «mitjana de mitjanes». Aquesta se situa a 0,762. És la línia blava que travessa la part esquerra de la gràfica.
Com ja sabem, atès que estem parlant de mitjanes «corregides», estem parlant de valors relatius. Per ell sol, aquest valor no significa res.
Però ens permet decidir que tots els descriptors que el sobrepassin podran ser considerats «principals». Observarem que hi ha un descriptor que sobrepassa de lluny tots els altres i que, els que es mantenen per sobre de la mitjana, ho fan de poc i n’hi ha molt pocs.
Aquesta mena de divisió és aparentment arbitrària. I de fet, ho és. Tanmateix, hem provat altres subdivisions i altres formes de determinar un perfil aromàtic i aquesta ens ha semblat la que donava millors resultats. Permetia fer un resum «comercial» de les olors de la cervesa sense entrar a descriure tota la paleta.
Més avall entrem en el detall de cada capa perquè la majoria dels descriptors d'aquesta capa són «genèrics» (els que tenen asterisc) cosa que implica ampliacions de detalls.
Podem entendre la primera «capa» com el grup d'aromes que són fàcils o relativament còmodes d'identificar.
Un cop hem especificat el grup de descriptors principals, podem decidir arbitràriament (o no tant) que volem delimitar dues capes més.
La segona capa es constitueix doncs d'aquells descriptors la intensitat dels quals es troba entre la mitjana (0,762) i la seva meitat (0,381). Podem dir que aquest grup inclouria les aromes que no són evidents, però que, fent una mica d'esforç, es poden identificar.
La tercera capa inclou els descriptors del darrer quart (per sota de 0,381), tot just percebuts de forma poc clara o simplement conjecturats.
Vegem aquestes capes. Hem llistat els descriptors amb el seu impacte d'intensitat individual, i els hem ordenat de forma decreixent:
Descriptors principals (capa 1)
Hi ha 7 descriptors (13,72% dels descriptors actius) que representen el 62,76% de l'impacte aromàtic d'aquesta cervesa cosa que crec que justifica que en diguem «principals».Els citem i afegim les precisions que els avaluadors han suggerit.
Caramels (diversament torrats), afruitats madurs o melmelades (compota de poma, melmelada de poma), afruitats secs (pansa, figa, nabiu, pruna), cafè (el regust de cafè persisteix en boca), melassa, torrats (pa-crosta, malt molt torrat), regalèssia.
Els caramels són els grans protagonistes d’aquesta cervesa:
- En boca, dolç amb caramel i toffee.
- El xoc dels caramels és molt intens en boca i el xoc torrat és fort.
- Altament decantat cap als caramels.
- En nas, el primer que es nota és el caramel amb molta intensitat. També es pot trobar melassa.
- En boca el primer que es percep és la dolçor del caramel, però acaba sent sec.
- L’efervescència és forta, excessiva, però amb el caramel es fa una mica més fina.
- L'amargor és lenta, poc intensa. El caramel li dona una textura més amena.
Ell solet, el caramel acapara el 25,78% de l’impacte total. (4,464/17,313).
Segona capa o descriptors secundaris
Aquest grup representa aquelles aromes que ja costen més de percebre i sobre tot, d’identificar.Trobem brioixeria (pa de pessic molt fet), autòlisi (brou de carn), metàl·lic (fred, gairebé elèctric), pasta de sopa, gra, cremat/cendres (lleuger record de fumat en boca i de cremat i cendra en nas), fruita tropical, especiats (vainilla)
Aquest grup és doncs integrat per 9 descriptors (39,13%). El seu impacte sumat és de 5,05 o 29,19% de l’impacte total sumat.
Tercera capa o descriptors de fons
Aquests solen bastant més nombrosos que els dels dos altres grups, però en aquest cas, només en tenim 7. Un 38,10% del total de descriptors actius que representa el 9,23% de l'impacte aromàtic.
El nombre de descriptors pot ser utilitzat per avaluar la complexitat objectiva del perfil aromàtic de la cervesa. Ho comentarem més avall.
Els descriptors d'aquesta secció són els següents:
farina, acetaldehid, mel, fumat, salsa soja/olives negres, afruitats frescs (poma), mantega.
Només un d’aquests descriptors ha rebut una matisació. Habitualment, no n’hi ha cap. Hem de posar en evidència dos aspectes que, a la llarga podrien ser perjudicials. En el punt on ens trobem, en la tercera capa, són poc rellevants. Tanmateix, són una alerta. En efecte, l’olor d’acetaldehid denota algun problema en la fermentació. I potser ho corrobora la probable presència de diacetil, tot i que aquesta segona olor, en aquestes concentracions, es pugui confondre amb algun aspecte relacionat amb els malts foscos. També existeix la possibilitat d’una confusió amb la presència de butirat d’etil (llaminadura). En aquest cas concret, aquesta possibilitat és una mica més remota.
Les olors de salsa soja o d’olives negres així com les de fumat, encara que semblin poc adequades o alarmants, són pròpies en cerveses elaborades amb malts foscos.
Comentaris addicionals
El sistema que hem desenvolupat a Art Cervesers i a la URV preveu unes valoracions d'intensitat. Expressament, els nombres no representen cap valoració de qualitat (bo - dolent) ni afectiva (m'agrada – no m'agrada). Els nombres que adscrivim no són notes.Tenint això en compte i amb la informació numèrica, podem determinar quina olor és més forta i quina no ho és tant. Quan fem el llistat ordenat d'aromes que es pot veure més amunt, les ordenem per intensitat. Així, podem afirmar que, en aquesta avaluació i en aquest exemplar concret, l’aroma que més s’ha valorat com a més intensa, és la de caramel.
Grups sensorials
En altres anàlisis, hem introduït també la idea de famílies o grups sensorials i els hem detallat. Però és bastant enrevessat perquè repeteix la descripció que acabem de fer. Així que hem decidit presentar-ne només les conclusions.Cal primer explicar què és:
Hem definit (no del tot arbitràriament, però sí discutiblement) 5 grups. Podrien ser més o menys, però hem experimentat amb representacions gràfiques en aranya amb molts criteris i, al final, no s'entenen i perden la utilitat de permetre copsar d'una ullada un conjunt aromàtic.
Grup 1 (forneria)
El primer grup inclou descriptors que solem aplegar sota el nom de forneria crua i/o dolça o brioixeria. Hi pertanyen caràcters com farina, pasta crua, massa-mare, pasta de sopa així com aspectes de brioixeria com magdalena, pa de pessic, galeta, ensaïmada, etc. En aquesta cervesa, aquest grup rep una representació tot just testimonial. Hi ha bastantes coses, però en intensitats mínimes (farina, gra, pa, brioixeria i pasta de sopa)Grup 2 (Torrat-torrefacte)
Aquesta categoria aplega tots els descriptors torrats i torrefactes, des de la crosta de pa, fins a la salsa de soja i els cremats. Com es pot veure, aquesta família és la més representada, amb el caramel al seu capdavant. Tots els descriptors hi són representats menys toffee (que igualment s’ha citat però sense valoració numèrica) i xocolata (que no apareix per a res). (mel, melassa, caramels, pa-crosta, cafè, cremat/cendres, salsa soja/olives negres, fumat)
Grup 3 (Aromatic -Perfumat)
En aquest apartat hem introduït tots els efectes aromàtics perfumats que van des d'herba o saba fins a especiats i resines passant pels aspectes florals o les herbes aromàtiques. En aquesta cervesa, només recollim regalèssia.
Com deia, aquesta categorització és discutible, però, de moment és on hem arribat. I el resultat és prou expressiu.
Potser hem d’assenyalar que, aquest cop, hem canviat la forma de càlcul. En lloc de calcular mitjanes, hem sumat intensitats per grups. Creiem que el perfil general queda molt més clar:
Hi ha un domini molt important dels aspectes torrats i torrefactes. Podem observar com gairebé tots els descriptors apareixen i, més amunt, hem vist que han estat profusament matisats.
Gustos
Alguns autors inclouen l'Umami en la paleta de gustos bàsics, però per a la cervesa, ens ha semblat del tot superflu.
Qualitats de l’amargor Ja hem pogut veure algunes qualitats de l’amargor. També n’hem aconseguit algunes valoracions numèriques:
Còrpora
- Cos mig-alt
- Bon cos
- Bona textura
- La textura ajuda a donar una amargor compensada
- Efervescència forta, excessiva.
- L'alcohol fa un efecte de retorn càlid de temperatura.
- Astringència i amargor no van bé juntes.
- per beure a poc a poc.
Podem comparar xifres:
La complexitat subjectiva és l’expressió voluntària d’aquest concepte en termes d’intensitat. Arriba a 48,21% (sobre el màxim d’intensitat possible).
La complexitat objectiva es calcula sobre el nombre de descriptors utilitzats i es quantifica en 45,1% (sobre el màxim de descriptors possibles.)
És molt corrent que es valori més complexitat de la que es pot calcular. En aquest cas, les valoracions són properes, però a vegades, la diferència pot ser molt gran.
Els avaluadors no han trobat que la composició fos gaire harmònica.
- L’efervescència era excessivament present.
- S’han trobat algunes notes astringents o aspres que deslluïen el conjunt.
- S’han percebut algun aspecte defectuós com un possible acetaldehid. També s’ha percebut quelcom de diacetil, però a una intensitat que permet la confusió amb altres descriptors i, per tant, perfectament assumible.
- Com en un altre producte de la mateixa broueria, s’ha descrit una nota «freda» i «elèctrica» de fons de caire «químic». Tenint que es tracta de dues receptes molt diferents, caldrà cercar l’origen d’aquesta característica en alguna cosa que, malgrat tot, sigui comuna a ambdues receptes, com ara la composició de l’aigua o d’algun altre aspecte d’aquesta mena.
- En el mateix ordre d’idees, aquesta cervesa ha estat considerada insuficientment atenuada. Com l’altre exemplar de la mateixa broueria que ja hem comentat.
Albert Barrachina Robert
Professor d'anàlisi sensorial de la cervesa. Màster de begudes fermentades.
Universitat Rovira i Virgili Tarragona
04-05-2022
Grup 4 (Fruita)
El quart grup reuneix totes les sensacions relacionades amb la fruita. Aquest és el segon grup amb més representació en aquesta cervesa. Tot i així és molt sensiblement inferior al de torrats. (Fruita fresca, fruita dessecada, melmelada, especiat)Grup 5 (Altres)
En aquest darrer espai, hem encabit tot el que no entrava en els quatre primers, qualitats i defectes mesclats.Com deia, aquesta categorització és discutible, però, de moment és on hem arribat. I el resultat és prou expressiu.
Potser hem d’assenyalar que, aquest cop, hem canviat la forma de càlcul. En lloc de calcular mitjanes, hem sumat intensitats per grups. Creiem que el perfil general queda molt més clar:
Hi ha un domini molt important dels aspectes torrats i torrefactes. Podem observar com gairebé tots els descriptors apareixen i, més amunt, hem vist que han estat profusament matisats.
Resum de les aromes
Si haguéssim de descriure aromàticament la cervesa, per exemple amb finalitat comercial, la descripció podria ser aquesta:Una composició sensorial amb molt de caramel, acompanyat de fruites dessecades com pansa, figa, nabiu i pruna. També es podran descriure aspectes de cafè, melassa, crosta de pa i regalèssia.És evident que no esmentaríem l'acetaldehid ni el diacetil perquè es troben en intensitats extraordinàriament discretes i les tindríem en compte per investigar possibles millores del producte.
Gustos
Alguns autors inclouen l'Umami en la paleta de gustos bàsics, però per a la cervesa, ens ha semblat del tot superflu. Dolçor
En una cervesa d’abadia d’aquest color, es més aviat normal trobar un toc dolç, però aquesta quantitat de dolçor potser podria també denotar una atenuació «millorable».- La dolçor és persistent.
- El primer que es troba és la dolçor del caramel.
- No està equilibrada, està decantada cap al malt i el dolç.
- La dolçor i la textura compensen l’amargor
- El primer que es troba és la dolçor del caramel.
- No està equilibrada, està decantada cap al malt i el dolç.
- La dolçor i la textura compensen l’amargor
Acidesa
No s’ha apreciat amb prou feines l’acidesa. No deixa de ser curiós atès que els malts foscos són més àcids que els clars.Amargor
L’amargor d’aquesta cervesa ha estat valorada com a moderada a baixa. Nogensmenys, la seva qualitat ha suscitat alguns comentaris força interessants:- L'astringència i l'amargor no van bé juntes.
- Amargor molt lenta i poc intensa.
- L'astringència i l'amargor no es complementen bé entre elles.
- L'amargor és lenta, poc intensa.
- L'amargor apareix després del dolç, però de seguida desapareix.
- L'amargor perdura, però és moderada a baixa.
- Al cap d’una estona, l'amargor disminueix. És secant i una mica astringent.
- Amargor molt lenta i poc intensa.
- L'astringència i l'amargor no es complementen bé entre elles.
- L'amargor és lenta, poc intensa.
- L'amargor apareix després del dolç, però de seguida desapareix.
- L'amargor perdura, però és moderada a baixa.
- Al cap d’una estona, l'amargor disminueix. És secant i una mica astringent.
Qualitats de l’amargor Ja hem pogut veure algunes qualitats de l’amargor. També n’hem aconseguit algunes valoracions numèriques:
Intensitat.
L’amargor, en general, ha estat valorada com inferior a la neutralitat.Persistència
En general, l’amargor ha estat considerada, poc persistent. També s’ha anotat que era lenta (necessita un temps per expressar-se).Punyent
No s’ha valorat que l’amargor fos gaire punyent. Més aviat poc.Metàl·lic
La sensació metàl·lica ha estat valorada com a fluixa, però s’ha associat a una certa sensació de «buidor», de falta de consistència. En aquest cas, la sensació metàl·lica no aporta el seu aspecte positiu de donar quelcom de cos a l’amargor.Balsàmic
No s’ha comentat ni valorat. Podem entendre que la seva expressió és nul·la o tan baixa que no ha suscitat cap reacció.Secant
En canvi, sí que s’ha valorat que la qualitat secant es manifestava de forma prou evident. Per damunt de l’expressió neutra d’aquesta qualitat. De fet, és allò que més intensitat presenta en aquest perfil. Podríem dir que aquesta amargor és principalment secant.Picant
També s’ha descrit i valorat una certa nota picant. Molt poca cosa.Elèctric
Aquesta qualitat sol aparèixer en cerveses amb una alta càrrega de llúpol. Com que no estem en aquesta tessitura, aquesta qualitat no ha estat objecte de cap comentari. Possiblement, es tracti d’alguna confusió.Salat
Amb prou feines s’ha valorat i no se n’ha dit res.Còrpora 
Cos
En general, s'ha valorat un cos notable tirant a fort.Nota: el cos i la textura són difícils de distingir. Esquemàticament, el cos parla de volums i de pesos mentre que la textura descriu el pas tàctil de la cervesa en la boca.
El cos es troba notablement per damunt de la mitjana neutra. "Un bon cos", diríem.- Cos mig-alt
- Bon cos
Textura
La textura s’ha valorat per sota del cos, però també per sobre de la neutralitat.- Bona textura
- La textura ajuda a donar una amargor compensada
Carbonatació
La carbonatació és molt alta i no s’ha valorat sempre positivament.- Efervescència forta, excessiva.
Alcohol
Podem dir que l'alcohol es troba molt ben integrat en el conjunt.- L'alcohol fa un efecte de retorn càlid de temperatura.
Astringència
L’astringència ha estat percebuda per sota de la neutralitat, però ben present.- Astringència i amargor no van bé juntes.
Sobre la còrpora:
En general, doncs, la còrpora d’aquesta cervesa vé sostinguda principalment per l’efervescència, pel cos i la textura, sense que aquesta combinació acabi de resultar favorable.Criteris generals
Bevibilitat
La cervesa ha estat considerada bevible, una mica per dessota de la neutralitat.- per beure a poc a poc.
Digerible
La baixa valoració està relacionada amb el fet que, en realitat, no és un aspecte que poguéssim valorar atès que cada avaluador només disposava de 0,05 L de mostra. No podem opinar seriosament sobre la digestibilitat d'aquesta cervesa.Passa la set
Les valoracions numèriques han descrit una cervesa que passava relativament poc la set. No s’ha fet cap comentari que pogués matisar aquesta dada.Intensitat general
L’impacte general d’aquesta cervesa ha estat valorat bastant per damunt de la neutralitat. En termes populars podríem dir que és un conjunt que crida bastant l’atenció. Difícilment desapareixerà sense deixar cap petjada.Persistència general
La persistència en boca ha estat considerada molt a prop de mitjana. Ni poc ni molt.Retorn
S’han donat uns valors baixos en el retorn i s’ha expressat clarament que es feia per mitjà del contingut alcohòlic sense que això impliqui cap valoració extrema.Complexitat
La complexitat avaluada subjectivament és una mica per sota de la neutralitat. Mitjanament complexa, diríem.Podem comparar xifres:
La complexitat subjectiva és l’expressió voluntària d’aquest concepte en termes d’intensitat. Arriba a 48,21% (sobre el màxim d’intensitat possible).
La complexitat objectiva es calcula sobre el nombre de descriptors utilitzats i es quantifica en 45,1% (sobre el màxim de descriptors possibles.)
És molt corrent que es valori més complexitat de la que es pot calcular. En aquest cas, les valoracions són properes, però a vegades, la diferència pot ser molt gran.
Equilibri
Molt clarament, s’ha indicat que la cervesa NO és equilibrada, en el sentit que el seu perfil general es troba fortament inclinat cap a les aportacions dels malts. Això no implica, repetim-ho, cap judici de valor. És una descripció neutra.Harmonia o composició
Tot aquest esforç d'anàlisi ens condueix aquí. En aquest moment és quan determinem si el discurs proposat per l'autor és comprensible, si la construcció sensorial és sòlida o si fa aigües. L'harmonia ens parla de la lògica sensorial interna. Volem saber si aquesta cervesa és un conjunt compacte, amb sentit, o si s'esfilagarsa.Els avaluadors no han trobat que la composició fos gaire harmònica.
- L’efervescència era excessivament present.
- S’han trobat algunes notes astringents o aspres que deslluïen el conjunt.
- S’han percebut algun aspecte defectuós com un possible acetaldehid. També s’ha percebut quelcom de diacetil, però a una intensitat que permet la confusió amb altres descriptors i, per tant, perfectament assumible.
- Com en un altre producte de la mateixa broueria, s’ha descrit una nota «freda» i «elèctrica» de fons de caire «químic». Tenint que es tracta de dues receptes molt diferents, caldrà cercar l’origen d’aquesta característica en alguna cosa que, malgrat tot, sigui comuna a ambdues receptes, com ara la composició de l’aigua o d’algun altre aspecte d’aquesta mena.
- En el mateix ordre d’idees, aquesta cervesa ha estat considerada insuficientment atenuada. Com l’altre exemplar de la mateixa broueria que ja hem comentat.
Gust personal
En general, aquesta cervesa ha estat apreciada subjectivament com essent per sota de la mitjana pel que fa a gustos personals.Albert Barrachina Robert
Professor d'anàlisi sensorial de la cervesa. Màster de begudes fermentades.
Universitat Rovira i Virgili Tarragona
04-05-2022
+ Laura, Fede, Albert, Adrián, Ricard, Judit, Carlos.
Nota final
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional de Creative Commons Aquells que voleu fer servir aquest article, copiar-lo, traduir-lo, o fer veure que us heu llegit totes les fonts 😉, ho podeu fer. L'accés a aquest blog és completament lliure. I essent que el seu objectiu és la difusió de la cultura de la cervesa, podeu copiar i afusellar com us doni la santíssima gana. Cap problema.
NOMÉS HEU DE TENIR L'HONESTEDAT DE CITAR TOTES LES VOSTRES FONTS, INCLOENT-HI AQUESTA, ENCARA QUE US FACI RÀBIA QUE ESTIGUI ESCRITA EN CATALÀ. TAMPOC COSTA TANT SER UNA MICA HONEST! PER ENDAVANT, MERCI.
Albert Barrachina Robert
Professor d'anàlisi sensorial de la cervesa a la Facultat d'Enologia de la URV
Professor d'anàlisi sensorial de la cervesa al curs de cervesa artesana de la Universitat d'Alacant.
Membre de l'equip d'Art Cervesers.
Professor d'anàlisi sensorial de la cervesa a la Facultat d'Enologia de la URV
Professor d'anàlisi sensorial de la cervesa al curs de cervesa artesana de la Universitat d'Alacant.
Membre de l'equip d'Art Cervesers.
Jutge certificat BJCP des del 2015
Premi Steve Huxley 2020
Premi Steve Huxley 2020
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada