11 de febr. 2015

Fitxes de degustació - CIRCUS - Quer

Quer

CIRCUS

Estil: 

SIMCOE DOUBLE IPA.
M'imagino que quan els brouaters indiquen que la cervesa és una DOUBLE IPA, es refereixen a una IPA amb el caràcter extremat d'una Imperial Ipa. I de fet, si ens fixem en l'alcohol, ens trobaríem en la franja de 7,5 a 10% vol requerits per a aquest estil. Sigui com sigui, sembla que és un estil americà i que, en aquelles contrades, DOUBLE IPA i IMPERIAL IPA cobreixen el mateix estil de cervesa.
L'afegit SIMCOE ens revela que l'autor ha volgut brouar una cervesa monovarietal amb aquest llúpol.
Estem en dret d'esperar el següent:

El gust de llúpol és fort i complex. Pot reflectir l'ús de varietats de llúpols nobles americà i/o anglès. Amargor entre alta i absurdament alta tot i que la base de de malt generalment dona suport a aquest fort caràcter de llúpol i proporcionar el millor equilibri possible. El sabor de malt és entre baix i mitjà, i és net encara que alguns sabors de caramel o torrats són acceptables en nivells baixos. Sense diacetil. Caràcter lleugerament fruitat acceptable, però no indispensable. L'amargor és usualment llarga i persistent en el retrogust, però no ha de ser aspra. Final entre mig sec i sec. Sol haver-hi algun lleuger gust d'alcohol net i suau. El roure és inadequat en aquest estil. Pot ser lleugerament sofrat, però la majoria dels exemples no presenten aquest caràcter.

Dades tècniques

Alcohol:  8% vol.
70 IBU
RSIPAC 3005649/CAT
RGSEAA: 30.012569/B
Cad: Juny 2015
Ingredients: no en sé gairebé res. Només sabem que és monovarietal amb possiblement aportacions durant la cocció i en "llúpol en sec".

Descripció


En destapar

Olors d'herba, de llimona i quelcom de caramel.

Aspecte:

Escuma de color d'ivori clar, densa, persistent i formant bones garlandes.


Cervesa gairebé completament transparent, de color d'ambre/coure.


Nas 1

Olor de poma roja, olor de resina, potser quelcom de xiprer, i carxofa. També podem descriure olors de fruites tropicals com de nèctars d'aquestes fruites, però amb una sensació més caramel·litzada.
Parlaríem d'una forta nota d'eucaliptus i de tocs molt discrets de verdura (potser bleda?).
Hi ha una sensació general de caramel, però molt poc definida. És més com un teló de fons. També hi participen tocs lleugerament amelats.
No trobem cap espècia d'entrada. Insistint molt, potser arribaríem a definir canyella.
L'alcohol queda completament integrat i no s'hi afegeix cap deix de dissolvent.
La sensació olfactiva general és d'una bona base de malts però sense gaires pretensions i, per damunt, creix i s'esplaia un fort perfil aromàtic típic del Simcoe. L'interès especial és que ambdues aportacions es distingeixen bé tot i que tendeixen a fondre's.

Boca 1

Cos notable i consistent. L'efervescència és alegre i més aviat picant. Dos aspectes que es completen molt harmoniosament.
Entren primer aspectes caramel·litzats de tota mena, fins i tot caramels a punt de cremar. Però res de cremat!
Trobem un fons dolç ben mesurat. Diríem que estem davant d'una cervesa ben atenuada.
L'amargor és secundària. Vull dir que no es manifesta de seguida. Però progressivament va fent acte de presència fins a dominar completament el panorama sensorial. el malt lluita per fer-li el contrapès. I a fe que ho fa, però amb dificultats i només en  la seva faceta de cos. Durant una estona, aquest equilibri es manté també entre el malt i les aromes del llúpol, però l'amargor encobreix les pròpies aromes del llúpol i les característiques típiques del Simcoe no s'acaben d'expressar amb gaire llibertat. 
Aquestes aportacions, a més, queden barrejades amb tocs caramelosos del malt, amb notes d'herba, olors florals i acaben en fruitats que recorden la mora i la maduixa.
Es pot descriure una certa acidesa que interpretem més com una aportació extrema del llúpol que com alguna altra cosa.
El tast és molt llarg i s'acaba en una amargor molt intensa, en general prou equilibrada però, com dèiem, extrema. Direm doncs que l'amargor és de bona qualitat però d'intensitat extrema. Introdueix per altra banda una sequedat quasi àcida i un aspecte punyent gairebé astringent sense arribar-hi. 
En boca, la cervesa comença molt bé però acaba excessiva en totes les facetes de l'amargor. Això no li permet de complir amb la seva funció refrescant i vivificant.
L'entrada és al principi fàcil però s'acaba convertint en un repte.
Passa moderadament la set i queda una mica feixuga a l'estómac.
En general, doncs, la composició comença molt ben compensada i agradable així com fins i tot equilibrada però acaba en una batzacada que només podem recomanar als afeccionats a aquesta llei de sensacions amargues. Per a un Hop Head, això és una meravella!

Nas 2

Altre cop, el perfil en nas és especialment agradable i equilibrat.
Es poden citar notes d'agrella, de rosa i importants aspectes de fruites tropicals no especialment madures. A la llarga parlaríem també d'herba.
així mateix, cal parlar de te negre, potser de pebre negre i d'una mica de pebrot verd.
En aquesta segona passada, el llúpol és aromàticament més expressiu.
al marge d'això, podem descriure algunes notes de caramels diversos, mai cremats, i de notes fruitades entre les que podem citar la poma roja. També parlaríem de llaminadura, ensaïmada i magdalena.
No trobem cap defecte conegut.
En aquesta fase, l'equilibri queda més decantat cap al llúpol tot i que es manté una composició olfactiva prou compacta.

Boca 2

L'entrada és amena, un pèl àcida alhora que amb una efervescència picant però d'intensitat ben mesurada.
Es poden distingir olors d'herba, de camamil·la i fruitades. També cítrics, llimona i sobre tot aranja. No cal dir que s'afegeixen tocs de fruites tropicals.
El malt es manifesta principalment amb el cos mentre que les seves aromes es queden una mica "dins" del conjunt i s'expressen poc.
No es nota l'alcohol. Els seus 8º queden perfectament integrats.
Al cap d'una estona, el perfil estrictament amarg comença a dominar però menys que abans. Com si ens hi estiguéssim acostumant. Sigui com sigui és bastant extrema, amb tocs àcids, amb una sequedat notable mentre que l'aspecte metàl·lic ja no apareix tan dur.
Cal assenyalar un toc lleugerament astringent al final.
Amb la cervesa més calenta, el cos fa més contrapès però ens mantenim en una tessitura extrema. Molt al final apareixen tocs semblants a l'eucaliptus i sensacions de coïssor.
La persistència és molt llarga, conserva la coïssor i la duresa mentre que el to dolç (d'altra banda molt ben atenuat) malda valentment per compensar-ho.

Impressions generals:

Una cervesa extrema dominada per l'amargor. Una amargor de bona qualitat però tan extrema que es troba al límit de ser defectuosa.
Una recepta que aconsegueix un cert equilibri per mitjà d'un combat entre David (el malt) i Goliath (el llúpol). En aquest cas, Goliath s'emporta una victòria clara. Però David se'n va amb el cap alt, conscient d'haver lluitat al màxim de les seves possibilitats. I ja sabem que ningú està obligat a fer més del que pot.
Pel que fa a l'adequació, hem de dir que aquesta recepta s'adiu completament a l'estil pregonat. Sense cap dubte! Però no arriba a una composició gaire homogènia. Els extrems castiguen!
Personalment considero que es tracta d'una recepta força interessant, especialment reeixida en nas però que mereixeria un càlcul més acurat de les aportacions de llúpol perquè aquest quedi millor integrat en el conjunt.
Com dèiem doncs, un producte del geni brouater destinat als especialistes de l'amargor.

Nota:

SIMCOE

Aquest llúpol va ser comercialitzat l’any 2000 pel Yakima Chief Ranch a l'estat de Washington. No es coneix la seva filiació (pol·linització oberta) però es diu que te a veure amb el Cascade.
Aromes (intens): afruitat, terra, Pi, herba, cítric, grosella negra (cassis), altres baies.
Dades tècniques:
Àcids alfa: 12-14% (14,3)
Àcids beta: 4-5%
Co-humulona: 15-20% del total d’àcids alfa.
Olis totals: 2-2,5mL/100g
Mircè: 60-65% del total d’olis
Humulè: 10-15% del total d’olis
Cariofilè: 5-8% del total d’olis
Farnesè: menys de 1% del total d’olis

A 100ºC d’infusió, 45min, aigua “normal”, 5g/L:
Aromes: Camamil·la (++), Til·la (+), fusta, herba fresca, marihuana, Terra, Estragó, Gust: amargor forta (++), rodona, no metàl·lica, no seca, molt persistent, poc evolutiva (si de cas cap a sec, no punyent). Un pèl àcida.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada