11 de des. 2013

Fitxes de degustació - Almogàver - BLAT

Almogàver 

Blat 
Almogàver blat

Fitxa tècnica: 

Cervesa de blat orgànica CCPAE 
Estil: Weissbier orgànica 
Alcohol: 4,2%Vol. 
EBU: 20 
Color: 18 EBC 
Presentació: ampolla 33cl 
Data degustació: 11-11-2013 
Temperatura de la degustació: de 10ºC en amunt. 
Caducitat: 09/2014 Lot: 25213 

Ingredients: 

Gra: Blat (50%), ordi (?), avena (?) 
Llúpols: 
Challenger, Hallertau Tradition, Hallertau Hersbrucker 

Descripció 

En destapar 

Bones olors de farina i de pasta crua de pa. També hi ha un important toc cítric. 

Aspecte 

Escuma blanca i espessa però poc persistent i sense garlandes. Cervesa lleugerament tèrbola de color daurat/mel clara. Menys transparent que una Kristall i més que una Weissenbier "normal". 

Nas 1 

Al principi notem una forta presència de CO2, picant, barrejat amb olors cítriques de llimona, de llima i fins i tot de llimonada. També es pot descriue una nota floral fresca de Ravenissa o quelcom semblant. 
Llima
Al cap de poc temps i en segon pla, comencen a prendre importància aspectes del malt: farina, pasta crua de pa, pasta de full... 
El plàtan és, al principi, especialment discret, però va agafant força, igual que el clau d'espècia que sembla primer fluix i, finalment, es revela amb rotunditat.
Clau d'espècia
Apareix també una nota de poma molt poc madura. Finalment, i forçant una mica, trobem una mica d'espígol.
Espígol

Boca 1 

En boca, el plàtan i la llaminadura de plàtan són molt actius.
Platan de canàries
L'efervescència és fluixa i una mica picant. Trobo que en falta una mica. Es poden trobar aspectes de forneria com ara pa sortint del forn.
Baguette
Existeix un lleuger punt d'atringència i l'acidesa és notable com d'altra banda s'escau en una Weissbier. L'amargor és fluixa, tardana i un pèl aspra. El cos és adequadament mitjà i confortable. La cervesa és especialment fàcil de beure.

Nas 2 

Amb molta escuma, podem parlar d'una forta presència de llimona i de poma. Es podria parlar d'especiat amb alguna discreta nota de pebre. Però en parlem més per l'aspecte picant que per l'aroma. Sinó, es poden trobar olors de farina, de pasta crua de pa, i de baguette acabada de fornejar. 
Pasta de pa crua
Potser podríem també citar un lleuger aspecte de mel. Es poden descriure algunes notes florals sense identificar. Buscant molt, apareix el plàtan amb una notable olor de clau d'espècia. 

Boca 2 

Bones olors de llimona i de plàtan. També apareix un aspecte discret de te verd. L'efervescència és fluixa i el cos es situa entre mitjà i mitjanament fort. Se'ns fan notables olors de forneria: farina, pasta crua de pa i pa tot just acabat de coure. 
També podriem citar alguna cosa d'herba molt lleugera amb alguna nota mentolada. El clau d'espècia és molt fort. 
Astringència, una mica. Aspre, no. DMS, no. Diacetil, no. 
El tast és mitjanament llarg amb algun to sec i un pèl dolç al final. El retorn és caramel·litzat. 

Impressions generals 

Una cervesa que es revela agradable i fina. No presenta cap resistència: és fàcil de beure i passa bé la set malgrat un lleuger punt sec en la persistència. En general dóna bones sensacions de frescor fins i tot en calent, amb aromes ben balancejades entre l'acidesa (llimona), la forneria (farina, pasta crua de pa i baguette), els fruitats on domina el plàtan, les notes florals i el toc especiat molt ben mesurat en el que cal citar en especial el clau d'espècia. 
Altrament i més en profunditat, podrem detectar aspectes lleugerament mentolats, tocs de poma i quelcom d'espígol. 
S'aprecia la voluntat de reduir l'aspecte tèrbol típic de les Weissbier. Aquesta cervesa afegeix unes alegres notes caramel·litzades en el retorn. 
Es tracta doncs d'una cervesa mitjanament complexa, fresca, agradable, curiosa i molt passadora que, a més, té la gràcia d'apagar eficaçment la set. 

Notes sobre els ingredients: 

Llúpol Challenger: aquest llúpol és bastant popular a Anglaterra, i va ser creat al Wye College amb base del Northern Brewer i d'una varietat alemanya en1961. Es tracta d'un llúpol de doble ús amb una qualificació d'àcid alfa moderada de 6,5% a 8,5%. El Challenger va ser llançat al mercat en 1968 amb la idea d'aportar un alt nivell d'àcids alfa, un perfil aromàtic interessant i una bona resistència a malalties i plagues. El sabor és suau, amb caràcter floral amb un lleuger toc salat. També poden aparèixer tons cítrics dolços. El Challenger té nivells moderats d'olis essencials. 
Hallertauer Tradition: es tracta d'un altre invent de l'Institut de Recerca del Llúpol a Hull, Alemanya , i va ser creat cercant resistència i tolerància a malalties i fongs . Introduït el 1991, aquesta varietat es compon de 47% de Hallertau Mittelfrüh , 15% de Saaz/Zatec i Hallertauer Gold . Aquesta combinació ajuda a establir el precedent per al perfil d'aquest llúpol que de vegades simplement es diu Tradition. El Hallertauer Tradition i el Hallertau Mittelfrüh s'assemblen en molts aspectes. El primer té una qualificació d'àcid alfa lleugerament superior que se situa entre 4,6% i 7,0% de manera que se'l pot considerar una bona varietat aromàtica. El Tradition té un contingut relativament baix d'oli co-humulona mentre que presenta bones quantitats d'humulè. Aquesta combinació aporta aromes terrosos i d'herba així com de fruites el que contribueix a una aroma terrós i coberta d'herba , que està dominat pels tons dolços de fruites dolces i de panses. 
Hersbrucker. Aquest llúpol creixia naturalment a Hersbruck en el districte de Hallertau a Alemanya. Aquesta varietat, que es va desenvolupar per selecció natural, ha anat guanyant adeptes i superfície de cultiu sobre el Hallertau gràcies a la seva resistència més favorable a les malalties i fongs. És similar a les varietats de llúpols nobles amb el seu nivell baix de co-humulona. És una varietat bàsicament aromàtica amb una qualificació d'àcid alfa de 2,0% a 5,0%. Els seus olis essencials aporten una barreja de fruites i espècies barrejats amb un cert caràcter floral.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada