12 de jul. 2019

Fitxes de degustació - Art Cervesers - Pirata - CALDERINA 2019

Art Cervesers

Calderina 2019

Enguany, Art Cervesers celebra els 10 anys de la seva sortida al mercat. Per celebrar-ho s'han fet unes quantes col·laboracions entre les quals s'ha produït un lot de Calderina de cara a la festa de l'Escaldàrium de Caldes de Montbui.

Al final del tast, explicarem una mica tot el marc cultural calderí en relació amb la cervesa. De moment, us en proposo el tast.
Brouada a l'obrador de PIRATA a Súria.
Alc. 5,2% Vol.
Consum preferent: 23-05-21
Presentació: ampolla de 33cl.
Data de l'avaluació: 10-07-2019 

 Aspecte:

Escuma blanca, de densitat mitjana i formant bones adherències.
Cervesa de color daurat amb tons carabassa. De transparència mitjana, sense cap mena de pòsit.

 Nas 1

Al principi, surten aromes afruitades que es precisen prou còmodament en préssec i/o Albercoc madur.
Just al darrera apareix el perfil del malt que ens ofereix notes de farina, gra i crosta de pa. També un no-res de pellofa de gra.
Després, els cítrics es manifesten amb aromes de Taronja. També s'insereix olor de Pera.
En nas, es poden detectar aspectes lleugerament dolços que ja costen més d'identificar. Possiblement pa de pessic amb algun aspecte de caramel poc fet.
Entre una olfacció i una altra, es poden apreciar lleugeres notes de fum.
Al final i a darrere de tot, es troba un aspecte difús de frescor general relacionat amb notes cítriques i també florals.

 Boca 1

Lleugera nota d'herba.
Bona presència del fumat en boca. 
També es noten bé els afruitats
En canvi, la dolçor amb prou feines es manifesta. La cervesa apareix com molt ben atenuada.
L'amargor és força moderada i molt lenta. Un cop engegada, augmenta una mica però es manté en termes de suavitat. És un pèl secant, un no-res metàl·lica i molt balsàmica a la llarga (sobre tot un cop empassada la cervesa).
El final és secant (i sec), sense cap mena d'estridència però convida a un altre glop.
Efervescència molt fina, amb un pèl d'agressivitat.
Cos mitjà. 

Nas 2

El primer que apareix són els afruitats. Insisteixo en préssec i albercoc. També confirmo la taronja.
Acte seguit es pot apreciar el fumat, molt lleuger. Com que m'agrada el fumat, fins i tot diria que massa poc. Els que hi tinguin experiència, notaran el fum de faig (és diferent de la torba o del roure).
Bones aromes de brioixeria, ensaïmada i pa de pessic.
Notes fresques florals i herboses però diria que indefinit.

Boca 2

Cos mitjà.
Efervescència un pèl pujada de to.
Bons tons de pa, molla de pa i crosta.
Puntet saladet que va en augment però sense ni tan sols arribar al primer pla sensorial. Possible aportació de l'aigua termal.
Com en la primera volta, en boca es nota molt millor el fumat i resulta molt agradable.
Molt al final es poden apreciar notes minerals lleugerament astringents.
L'amargor és molt lenta, amb un lleuger pic màxim poc després del principi i una disminució progressiva que acaba en sensacions especialment balsàmiques després d'empassar.
Aquesta amargor suau és molt persistent i, molt al final, condueix a un retorn lleugerament punyent.

 Criteris generals

Fàcil de beure, fàcil de digerir, passa prou bé la set.
Equilibri entre malt i llúpol variable segons els moments. Cap al final, diria que domina lleugerament el llúpol.
Complexitat general mitjana però amb la sorpresa del fum.
Impacte general mitjà, persistència general mitjana a alta.
Llarguíssim retorn d'amargor, un pèl punyent i un altre pèl metàl·lic.
Composició molt encertada, mil·limètrica i tot en mitges tintes.

Calderina. Rerefons cultural:

Els que seguiu habitualment les nostres activitats ja sabeu que a Art cervesers hem tingut sempre una especial predisposició per emprar a les nostres receptes ingredients de proximitat. Seguint aquesta idea d'arrelament al territori, l’any 2011 ens vam marcar com a objectiu fer una cervesa on l’ingredient més majoritari fos també local, per això vàrem decidir incorporar una aigua singular de la nostra comarca: l’aigua termal de Caldes de Montbui. Aquest va ser un projecte que, en el seu moment, es va portar a terme amb la col·laboració de l’Ajuntament de Caldes de Montbui.L'aigua de Caldes de Montbui és especialment beneficiosa per a tractaments termals de la pell, però per la seva composició química, és l’aigua que segons els canons cervesers més ortodoxes, mai s’hauria de fer servir per fer cervesa: té molt més Carbonat de Calci del que convindria, conté tants Sulfurs que fins i tot fa pudor d’ous podrits i sobretot té una concentració tant alta de Clorurs que quan la tastem té un gust salobrós molt accentuat. Per tant, era un repte tècnic d'alta volada incloure-la en una recepta de cervesa.
D'antuvi, i després de fer una primera prova, ens vam adonar que era simplement impossible fer cervesa amb un 100% d'aquesta aigua termal. El resultat era com fer una glopada d’aigua de mar; una experiència gens recomanable si el que pretenem és gaudir d’una cervesa i passar la set. Per tant, calia reduir la quantitat d'aquesta aigua a la recepta, de manera que la seva presència li donés una mineralització pròpia i característica però sense resultar desagradable.
Després de diverses proves preliminars, vam aconseguir integrar un 33% d'aigua termal en la recepta. També ens vam decantar per una combinació de diferents malts amb diferents nivells de torrat i color, ja que permetien integrar millor les característiques més incòmodes de l'aigua. Un altre aspecte que complia amb una funció semblant va ser l'ús de malt fumat. Al final doncs, vam crear una cervesa de color d'ambre, fumada, i amb un 33% d’aigua termal de Caldes. Tot plegat, unes característiques que, al marge dels aspectes tècnics, volien recordar sensorialment aspectes magmàtics o volcànics habitualment relacionats amb les aigües termals. Aquesta cervesa, La Calderina, es va fabricar amb continuïtat durant 2 anys.
Enguany, Art Cervesers celebra els 10 anys de la seva fundació i, per commemorar-ho, ha establert una sèrie de col·laboracions amb altres broueries i també ha volgut relligar aquest aniversari amb esdeveniments culturals del propi territori amb la reedició d’antigues cerveses pròpies. Per aquest motiu hem decidit recuperar i reinventar la recepta de la Calderina, per fer una versió més estiuenca que se servirà durant la festa de l’Escaldàrium que se celebrarà aquest proper dissabte 13 de juliol a Caldes de Montbui.
Aquesta festa es fonamenta en un ball de Diables creat en 1992 per un grup de joves de Caldes de Montbui i que va conduir, l’any 1995, a la creació de la Festa del Foc i l’Aigua anomenada Escaldàrium, hereva de festes antigues del mateix caire que s'havien celebrat a Caldes. Creiem que la nostra Calderina encaixa a la perfecció en aquest marc cultural, sobretot quan la cervesa fa un viatge de tot just 17 kilòmetres per arribar al seu destí.
De cara a la nostra celebració i a l'Escaldàrium de 2019, hem revisat la nostra recepta per fer-la més fresca i més fàcil de beure. És una mica més clara de color que l'original però sense trair l'objectiu inicial de casar aigua, foc i fum. Per poder arribar a aquest resultat, la proporció d'aigua de la Font del Lleó s'ha reduït a 25% tot i que hem mantingut el component de malt fumat de la Calderina original.
La versió Escaldàrium de la Calderina s’ha elaborat en col·laboració amb La Pirata, a la seva broueria de Súria. També ha comptat amb el recolzament de l'Ajuntament de Caldes de Montbui i de les entitats culturals de la vila que s’encarreguen de l'organització de les festes Escaldàrium.


CALDERINA NOTES


Aigües de Caldes

El procés de formació de les aigües mineromedicinals s’inicia amb la infiltració de l’aigua de pluja pels massissos de la Serralada Prelitoral i la plana del Vallès, diluint les sals minerals de les roques que conformen el subsòl d’aquesta zona. Quan aquestes aigües arriben a les zones de granit (entre 1.000 i 3.000 metres de profunditat), s’eleven de temperatura diluint els metalls presents en aquest granit. Una vegada completat aquest procés, i un cop escalfada, l’aigua es carrega de sals minerals i ascendeix per les escletxes de la Falla del Vallès, sorgint de forma espontània a l’entorn de la Font del Lleó a una temperatura de 74º C. Actualment l’aigua és regulada per un pou. Tot aquest cicle te una durada d’entre 10.000 i 12.000 anys fins al moment en que aquella aigua de pluja pot brollar com a aigua termal.

Aquae Calidae

Caldes, Aquae Calidae, era una ciutat romana que van esmentar tant Plini "el Vell" com Ptolemeu. S'han establert possibles identificacions amb dues ciutats actuals: Caldes de Malavella a la comarca de la Selva, o bé Caldes de Montbui al Vallès Oriental.

En el primer cas, Aquae Calidae seria un dels noms amb el que era conegut el lloc, ja que també se l'anomenava Aquis Voconis, tot i que alguns historiadors ho dubten. Els fonaments de les importants termes romanes de Caldes de Malavella es van trobar al puig de Sant Grau.

En el segon cas, si fos Caldes de Montbui, es correspondria amb les importants restes d'unes termes romanes que hi ha al centre de la població. S'hi ha trobat una piscina de 13,5 per 6,9 metres feta amb opus signinum coberta per una volta. Gràcies als textos gravats en plaques de pedra sabem que s'hi retia un important culte a les aigües medicinals abans i tot de l'arribada dels romans.

L'opus signinum és una mescla formada per calç, sorra i bocins de terrissa que, aplicada en paviments o recobriments de paret, els atorga propietats impermeables. Fou molt utilitzat en època romana, de vegades recobert de mosaics.

Escaldàrium 

L'Escaldàrium és un ball que va ser inventat pels Diables de Caldes de Montbui en 1994. Aquest ball dóna vida a una festa anual en la que celebra, com en el propi ball, la comunió entre el foc i l'aigua i que es materialitza en l'aigua calenta que surt de la font del Lleó de Caldes de Montbui.
D'aquí que la Calderina original era roja (foc), líquida (aigua), lleugerament astringent (aigües termals) i fumada (fum/foc). La versió 2019 no és tan roja però conserva les altres característiques metafòriques.

Apa, salut.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada