17 d’oct. 2012

Fitxes de degustació - Mikkeller - BIG WORSE BARLEY WINE



Mikkeller
Big Worse Barley Wine. 
"Vi d'ordi gran i pitjor".
L'estil:
BJCP. Al nostre blog cervesaencatala

Temps enrere, no fa pas tant, els que havien tingut la sort de tastar un Barley Wine podien fardar d'aquesta sort. Era un estil pràcticament introbable i reservat als escollits dels Déus de la cervesa. Alguns havien fet el viatge a Anglaterra per tal de tastar aquest estil. Alguns altres vam poder provar la Old Peculier de Theakston, però no era un Barley Wine, era una Old Ale. Envellida i interessant, però no tenia res a veure amb un Barley Wine com el que tenim al davant.

El "boom" de les cerveses artesanes a Europa ens ha brindat la possibilitat de tastar Barley Wine i altres estils poc corrents, elaborats en diversos llocs de la geografia del continent. Aprofitem doncs de l'avinentesa que no sabem el que durarà.

Segons les llistes d'estils, hi ha un o diversos Barley Wines. En algunes llistes (European Beer Star), el  Barley Wine es troba simplement inclòs en els estils Strong i Extra Strong Ales. En altres com la del BJCP, bàsicament, els Barley Wines americans es diferencien dels anglesos pel fet que són elaborats amb llúpols pròpis. No estem segurs que calgués crear un estil nou segons el B.W. fos d'una banda o de l'altra de l'Atlàntic, però haurem d'acceptar la diferència essent que l'altra proposada és massa imprecisa.

Jo diria doncs que ens trobem davant d'un Barley Wine americà (BJCP 19.C). I no és que la conegui especialment sinó simplement perquè ens donen informació sobre els llúpols usats que són tots americans (Nugget, Centennial, i Cascade). Un perfil cítric seria d'esperar, fortes aromes de malt, amb tocs de mel i de melasses, fruites roges ben madures, etc. ja ho veurem.


La brouateria:
L’experiència cervesera d’aquesta brouateria va començar a la cuina de casa on un professor de matemàtiques i física va començar a fer experiments culinaris cervesers. Al cap de vuit anys, i després de nombroses aventures, la brouateria Mikkeler exporta a 40 països.
La filosofia general del projecte posa l’accent sobre el desig de brouar cerveses d’alta qualitat amb els ingredients adequats. També es dóna importància a la creativitat: l’objectiu és que la cervesa (o almenys la seva) pugui ser a taula una alternativa a qualsevol vi o cava.
Les cerveses Mikkeler són elaborades a la cerveseria De Proef, Lochristi-Hijfte, Bèlgica.

Adreces:
Vesterbrogade 20, 1.th.
DK-1620 Copenhagen V
Denmark
+45 33227997
 mikkel@mikkeler.dk
http://mikkeller.dk/

La cervesa:
Ingredients: Malts Pils i Cara-Münch. Sucre candi i els llúpols citats més amunt.
Presentació: ampolla de 375mL amb tap de pseudo-suro.
Alcohol: 12%Vol.
Caducitat: 18/03/2014
Data del tast: 14/10/2012
Temperatura: de 10ºC en amunt.

Descripció:

En destapar:
En aquesta primera etapa, podem identificar olors de sucre candi i de fruites sense definir . Altrament, sembla que hem destapat una ampolla de Mistela.

Aspecte:
Escuma molt densa però no gaire persistent, de color grogós. Cervesa de color marró amb tocs rogencs i de transparència molt mitigada.

En nas 1:
Es nota bastant l'alcohol. També es poden distingir tocs notables de raïm i sobre tot de pansa, pa de pessic amb mel del fosc. 

Algunes notes florals poc denses poden fer la seva aparició. També podem descriure un lleuger perfil sofrat com de DMS però no estic segur que ho sigui. Al final, podem distingir una lleugera olor de sotabosc amb domini de xampinyó.
En boca 1:
Efervescència fluixa a molt fluixa. Tocs de terra i fongs com dèiem. Lleugera amargor, més aviat seca. Olors de panses molt notables. Sembla talment com mistela, però una mica més aspra i picant, però molt poc. 
També podem descriure clarament notes de regalèssia en branca. La composició és molt persistent en l'aspecte picant i de mistela. Amb el temps va augmentant l'amargor.
El cos és fort i rotund, no convida a grans quantitats, més aviat s'escaurien petites xarrupades.
L'aspecte dolç, al principi prou rellevant va desapareixent per deixar pas a una amargor cada cop més notable.
Al final, trobem nous.

En nas 2:
Olors dolces de panses, de sucre fosc, de fusta, de nous i alguna cosa mantegosa (diacetil?). També apareix un punt d'herba sense precisar i alguna cosa floral però tampoc identificable. L'alcohol es nota fortament però sense cap acompanyament de dissolvent. Altre cop distingim alguna cosa que recorda el sota-bosc (fusta, terra i fongs). Altrament, la impressió general és la d'una  mistela especialment complexa i amb punts d'amargor que no es troben en aquest vi.

En boca 2:
Cos fort i poderós. L'amargor presenta una certa duresa. L'escalfor de l'alcohol és notable. Lleugera aspror, com si estiguéssim menjant nous fresques.
Olors de pansa i de moscatell. Altrament, podem notar fortament un perfil de regalèssia natural (en bastonet). Olors de mantega (--) i de nous (+).
Raïm moscatell
El conjunt és dolç i capitós però no és un aperitiu "amable" fàcil de beure. L'amargor, picant i seca així com molt persistent no permeten un tast fàcil com seria el de la mistela. És més dur. Hem provat altres Barley Wines més "bevibles", menys resistents.
L'amargor és llarga i un pèl aspra.

En nas 3:
Finalment, domina el perfil de mistela o, millor dit, de vi ranci, amb fortes notes de pansa acompanyades discretament de tocs de sotabosc. 

L'alcohol també es nota fortament. En aquesta darrera passada, trobem alguna cosa de pebre negre, de resina (encens natural), 
Encens natural
 d'herba fresca i de tall de fulla. Crec que aquest cop, els llúpols ens han ofert el que tenien.

En boca 3:
Cal repetir que el cos és molt notable, poderós, viscós? Aquest cop hem trobat notes característiques de l'oxidació (pols i cartró) però fins ara no les havíem detectat. El perfil de panses segueix dominant fortament el panorama. Recorda algun pa de pessic fosc amb mel, mantega i panses.
El perfil amarg és cada cop més poderós. Com en les dues altres passades, hem començat amb la dolçor que s'està resolent amb una amargor a cada glop més forta. Tot plegat resulta poderós i persistent.

Impressions generals:
Estem davant d'un cru molt poderós i consistent que no s'està de mitges tintes. Al mateix temps podem dir que la paleta és rica i complexa, dominada pel perfil del malt però amb tocs cada cop més poderosos de llúpol.
Els perfils del malt i del llúpol no es compensen, estableixen una lluita que no condueix a cap equilibri. La Big Worse B.W. no és fàcil de prendre, es resisteix amb notes que poden arribar a no ser agradables del tot. El tast però val la pena.

Com sempre no proposo cap maridatge sinó combinacions. En aquest cas crec que combinaríem amb plats prou contundents com ara un civet de senglar o, millor, de llebre o de conill. 
Civet de llebre
 Altrament, un pastís de nous ben dens també podria donar una contrapartida prou combativa. 
Pastís de nous (Walnuss Kuchen)




Altres apreciacions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada