La Canetenca
SANT PERE
Dades de l’avaluació
Avaluació feta el 20-03-2024 en el marc de l'examen final del curs d'avaluació de la cervesa del màster de begudes fermentades de la URV.
Aquesta avaluació recull les impressions de 8 persones entre les quals es compta el professor.
He completat aquesta avaluació amb una altre duta a terme el 07-08-2024.
Referències
Lot: L240213.
Consum recomanat: abans del 08-25
Dades tècniques
Alcohol: 4,5%vol.
Amargor: 19 IBU
Ingredients (varietats)
Malt Pils
Malt àcid
Llúpol Tettnang
Estil declarat
PATERSBIER. Aquesta adscripció no és del tot correcta (vegeu
aquest article), però no és un problema del Santi. També s'anomena SIMPLE BELGA (Belgian single) (BJCP 26A).
He traduït la fitxa a baix de tot de l'article.
Sobre l'avaluació
Els estudiants disposaven d'1h30 per avaluar quatre cerveses. Aquesta avaluació es feia completament a cegues en la mesura que no disposaven de cap mena d'informació prèvia sobre cap de les cerveses en joc.
Al principi han rebut la primera cervesa i posteriorment, han pogut anar demanant les següents en el ritme que els ha semblat.
Hem abocat les cerveses en presència dels alumnes perquè poguessin avaluar l'escuma. El recipient, però, estava completament ocultat amb un tovalló blanc.
El professor també ha avaluat les cerveses. Però no ha estat a cegues, naturalment puix que era qui servia les cerveses i qui havia preparat l'examen.
Cal notar que he «conglomerat» vuit avaluacions que no oferien valoracions numèriques d'intensitat. Per tant, la importància de cada descriptor no és relativa sinó simplement enumerativa. 1. Aspecte
Escuma:
Escuma de color blanc, de densitat variable. Segons els estudiants, l'escuma ha tingut altres comportaments com ara que tenia poca persistència.
Adherències entre poques i res. Cervesa:
Cervesa de color groc clar o palla, lleugerament tèrbola. Al final de l'ampolla, detectem alguna sedimentació procedent del fons de l'ampolla.
2. Aromes en nas
Bones olors de gra, de farina, amb notables olors de mel. El gra aporta gruix i espessor així com un aspecte molt lleugerament dolçant.
Olor lleugera d'herba fresca i alguna cosa fruitada que, inicialment no s'identifica.
Es pot descriure algun toc discret especiat que pot fer pensar en pebre i que es barreja molt bé amb el gra, formant una curiosa i agradable combinació. El pebre treu gruix al gra.
Alguna nota cítrica en rerefons que pot recordar tant la llima com la llimona.
En el tast col·lectiu, els alumnes han detectat olors que identifiquen com a «sofrades» sense més precisions. Potser tingui a veure amb una altra apreciació que suggereix que s'ha aplicat algun tractament de barrica, però sabem que no és el cas. L'element «sofrat» no s'ha precisat.
To aromàtic dolçant amb reminiscències de mango, pinya i préssec. Potser quelcom de vi blanc.
Bones olors de clau d'espècia i de nou moscada i possiblement de coriandre.
Nota
Aquesta darrera espècia ha estat proposada per algú que especulava sobre el fet que aquesta cervesa que estem estudiant podia ser una WITBIER. I això demostra que, a l'interior mateix d'un procés d'avaluació, gairebé completament a cegues, es poden generar cadenes especulatives esbiaixades. — Una cosa fa pensar en «blat» i, per deducció, com que el perfil d'espècia no correspon exactament a una WEISSBIER, especulem sobre el fet que sigui una cervesa de blat WIT cosa que implicaria l'addició de llavors de coriandre a la recepta. També podria exagerar la descripció d'elements cítrics deguts a una possible presència de peles de taronja. I sabem que no hi ha res d'això.
Grosella verda o agrella. També poma, litxi i potser, banana verda. Però aquesta darrera opció també podria procedir del raonament anterior sobre WEISSBIER i WITBIER i, per tant, seria especulativa.
Herba fresca amb tons balsàmics notables que no s'acompanyen de les típiques olors de menta, eucaliptus o càmfora.
El gra és discret i funciona com a suport eficient. Se cita massa mare i farina.
Apareix una sola avaluació amb la cita d'acetaldehid i, en qualsevol cas, molt tímida. A títol personal, diré que no he detectat en absolut aquest element.
3. Boca
Còrpora
Molt efervescent. Més aviat «alegre» o «vivaç», sense incomodar.
Cos lleuger o mitjà.
Textura suau, que es revela aigualida quan s'esbrava el gas.
Molt agradable en boca
Cap mena d'astringència.
Citació: Recorda una mica un cava
Gustos
Molt ben atenuada.
Una bona part dels estudiants detecta un to salat.
Personalment, no l'he percebut. Podria tractar-se altre cop d'una especulació sobre Weissbier i Witbier. I això també ens hauria de fer pensar que, si hi ha tantes avaluacions que apunten cap a una direcció, potser sí que hi ha alguna cosa que condueix a pensar a aquests estils. Però no he sabut esbrinar quina.
Amargor
Amargor, discreta, s'escampa molt bé en la cavitat bucal. És d'aparició ràpida i és molt progressiva acabant en intensitat baixa, cosa que deixa aparèixer altres característiques menys actives, especialment la frescor balsàmica. Gens punyent, tot just un pèl secant i un puntet metàl·lica. Molt refrescant. L'efecte balsàmic apareix sobre tot un cop la cervesa ha estat empassada. Alguna resina pot manifestar-se.
Citació: En el moment de beure, l'amargor i l'acidesa es barregen i s'escampen harmoniosament per tota la boca.
Aromes
Olors de poma i de pera, semblant a compota d'aquestes fruites. També aranja i llima.
Especiats notables tot i que menys intensos que en nas. Pebre, clau i nou moscada.
4. Aspectes generals
Bevibilitat: Molt fàcil de beure
Digestible : Molt fàcil de pair.
Passa la set: Passa molt bé la set
Impacte : Impacte mitjà
Intensitat general : modesta.
Complexitat : Entre mitjana i mig-alta.
Persistència general : Persistència del conjunt significativa. No desapareix ràpidament ni de la boca ni de la memòria.
Equilibris : lleuerament decantada cap als efectes de la fermentació.
Harmonia: Construcció sensorial simple però molt efectiva. La composició imparteix grans sensacions de compleció, de construcció compacta i ben acabada on res sobra ni res falta. En poques paraules, sòlida, refrescant i molt ben integrada a més d'agradable i amigable.
5. Conclusions
El conjunt, sense ser gaire impactant, és força amè i agradable. No és una cervesa que pretengui grans desenvolupaments sensorials perquè les intensitats són tranquil·les. Però això no implica cap falta d'interès. La seva modèstia i el seu bon acabat són la seva basa. La relació entre aspectes li confereix una estructura sensorial sòlida i atractiva.
Citació : Una cervesa elegant i simple que, sense ser molt complexa, aporta matisos interessants sense que cap d'ells en tapi cap altre.
Referència BJCP
26. Cerveses monàstiques belgues (monastic belgian ale) (2021)
Les institucions religioses tenen una llarga història d'elaboració de cervesa a Bèlgica, sovint interrompuda per conflictes i ocupacions, com durant les guerres napoleòniques i la Primera Guerra Mundial. Molt poques institucions d'aquest tipus elaboren realment cervesa avui, encara que moltes ofereixen el seu nom en llicència a broueries comercials. Malgrat la producció limitada, els estil tradicionals derivats d'aquestes broueries han tingut força influència i s'han estès més enllà de Bèlgica.
S'han utilitzat diversos termes per anomenar aquestes cerveses, però alguns ja són denominacions protegides i es refereixen més a l’origen de la cervesa més que a un estil. Els monestirs elaboraven qualsevol estil que triessin, però els que es descriuen en aquesta categoria són els que s'associen més habitualment a aquesta tradició cervesera.
En aquesta categoria, definim les cerveses com les que s'inspiraven en broueries religioses. Malgrat les afirmacions de singularitat, aquestes cerveses comparteixen una sèrie d'atributs comuns que ajuden a caracteritzar els estils. Tots són de fermentació alta, tenen una atenuació molt alta («més digerible» a Bèlgica), aconsegueixen una alta carbonatació mitjançant el condicionament en ampolla («refermentat en ampolla» a Bèlgica) i presenten una fermentació singular amb èsters i especiada de caràcter «belga», complexa i agressiva. Moltes són fortes en alcohol.
NDT : Al menys a Europa i des de 1962, les cerveses amb dret a ser anomenades «Trappistes», segons la llei belga i l'Associació Internacional Trappista han de complir amb les condicions següents:
1. Han de ser brouades dins d’una abadia cistercenca Trappista.
2. Ha de ser elaborada per monjos o sota el seu control.
3. Els beneficis han de ser dedicats a obres socials un cop les necessitats de la comunitat s’han satisfet.
BJCP 26A Cervesa monàstica belga simple – Simple belgian monastic ale (2021)
Impressió general
Una cervesa de taula rossa, amarga, llupolada, molt seca i molt carbonatada. El caràcter agressiu de llevat belga afruitat i especiat i l'alta amargor dominen en l'equilibri, amb un paladar de malt gra-dolç suau i de suport així com un perfil de llúpol especiat i floral.
Aromes
Caràcter de llevat belga entre mig-baix i mig-alt, amb caràcter afruitat-especiat. Llúpols florals i especiats en intensitat de mig-baixa a mitjana. Rarament es millora amb lleugeres addicions d'herbes o espècies cítriques. Fons de malt baix a mig-baix, amb notes de pa, crackers, gra o lleugeres de mel. L'expressió de la fruita pot variar molt (poma, pera, aranja, llimona, taronja, préssec, albercoc). Els fenols solen recordar el pebre negre o el clau d’espècia. Olors de goma de mastegar inadequades.
Aspecte
Color groc pàl·lid a daurat mitjà. En general, bona transparència. Amb un cap d’escuma blanc ondós
1, de mida moderada, persistent, amb les característiques adherències.
Aromes en boca
El sabor inicial de malt és lleuger i té un caràcter de galeta amb mel, pa o cracker. Paladar de malt amb aromes de gra, suau. Final vivaç, sec i amarg de llúpol. Sabor moderat de llúpol especiat o floral. Èsters moderats de caràcter semblant al de l'aroma. Fenols especiats de lleugers a moderats tal com es troben a l'aroma. Amargor mitjana a alta, accentuada per la sequedat. Els caràcters de llevat i llúpol perduren en el retrogust.
Còrpora
Cos entre mig-lleuger i mitjà. [textura] suau. Carbonatació entre mig-alta i alta. Pot ser una mica agressiva. No s’hauria de percebre una escalfor gaire notable de l'alcohol.
Comentaris
Sovint no s'etiqueta ni està disponible fora del monestir, o s'elabora amb poca freqüència. També es pot anomenar cervesa del monjo, cervesa del germà o simplement Blond (no utilitzem aquest terme per evitar confusió amb l'estil Blond Ale belga molt diferent). Molt atenuada, generalment 85% o més.
Història
Tot i que les broueries monàstiques tenen la tradició d'elaborar una cervesa de menor intensitat com a ració diària dels monjos (Westmalle va començar a fer la seva el 1922), la cervesa amarga i pàl·lida que descriu aquest estil és una invenció relativament moderna que s’adapta als gustos actuals. Westvleteren va elaborar la seva per primera vegada el 1999, però aquesta va substituir els productes antics de baixa densitat.
Ingredients característics
Malt Pils. Llevats belgues. Llúpols del Vell Món (continental).
Comparació estilística
Com si fos una interpretació belga en alta fermentació d'una Pils alemanya (5D): pàl·lida, llupolada i ben atenuada, però amb un fort caràcter de llevat belga. Té menys dolçor, més atenuació, amb menys caràcter de malt i està més orientada cap al llúpol que una Pale Ale belga (24B). És més com una Tripel belga (26B) modesta i amb més presència de llúpol (amb la seva amargor i sequedat) que no pas una Ale Rossa Belga (25A) enxiquida.
Dades tècniques
DI: 1,044 – 1,054
DF: 1,004 – 1,010
IBUs: 25 – 45
EBC: 6–10 (3–5 SRM)
Alc.: 4,8 – 6,0%Vol.
Exemples comercials
Chimay Gold, La Trappe Puur, Russian River Redemption, St. Bernardus Extra 4, Westmalle Extra, Westvleteren Blond
Etiquetes
graduació_estàndard, color_pàl·lid, alta_fermentació, AF, Europa_occidental, estil_artesanal, amarga, llupolada
Traducció
Albert Barrachina Robert
Nota final sobre la denominació de «Patersbier».
Aquesta denominació, si es relaciona amb el fet que la recepta pugui ser la cervesa més «simple» de la sèrie que broua o brouava un monestir, no és correcta. Ho comentem en aquest
article.
08-2024
Albert Barrachina Robert
Professor d'anàlisi sensorial de la cervesa a la Facultat d'Enologia de la URV
Professor d'anàlisi sensorial de la cervesa al curs de cervesa artesana de la Universitat d'Alacant.
Membre de l'equip d'Art Cervesers.
Jutge certificat BJCP des del 2015
Premi Steve Huxley 2020
