Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Bier Verkostung. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Bier Verkostung. Mostrar tots els missatges

18 de març 2025

Avaluacions - PALE ALE - Scone

 Scone

PALE ALE

Dades tècniques conegudes

Data de l'avaluació: 2024-02-27
Productor: Cervecera Scone SL. C/Michel Faraday, 2; Nave 2, 33211 Gijón (Astúries). https://www.cervezascone.com/
Alcohol: 5%Vol.
Lot: L 92
Consum preferent: 08/22

Notes

Nota 1: Aquesta avaluació es va fer una setmana abans de l’examen d’avaluació, en forma de simulació d’examen. Les condicions en foren les mateixes que per l’examen. La diferència és que, en lloc de quatre, van ser tres cerveses i que, al final, ho comentàvem tots junts. El que va ser diferent és que ningú estava obligat a entregar les notes d’avaluació, de manera que molt pocs ho van fer. Així que, l’avaluació serà principalment d’un servidor.
Nota 2: Vaig rebre aquesta cervesa quan estava perfectament DINS de l’espai de temps previst com a consum preferent. L’he guardada absolutament sempre dins d’una nevera que mai ha passat dels 8 graus. Esperant un bon moment per tastar aquesta cervesa, m'ha passat temps i he quedat molt malament amb el productor. Al final, he decidit portar-la a la darrera sessió d’avaluació abans de l’examen en el curs d’avaluació sensorial de la cervesa que dono en el marc del Màster en Begudes fermentades de la URV.
Merci, Carlos i disculpa altre cop el retard. No em passa només amb tu: tot sovint, em costa trobar el moment adient i oportú per posar-me a tastar les cerveses dels amics.

Avaluació

Repeteixo l’avís: estem avaluant una cervesa de dos anys!!! El perfil que li trobarem no es correspon amb el que trobaríem si l’haguéssim avaluat en estat de frescor.

Aspecte

Escuma: De color beix clar. Persistent, generosa i densa.


Cervesa mitjanament transparent, de color carabassa o ambre clar.

Aromes

Inicialment, es percep una nota dolça que evoca sobre tot un fons de caramel. Apareixen a continuació aspectes herbosos i florals. I finalment, podem també citar quelcom discret especiat.
Ja entregats a la feina, podem descriure pa de pessic bastant fet i magdalena. Diria que també apareix un lleuger to de xocolata. Es confirma l’herba fresca i finalment, potser podem definir l’especiat en pebre.
Els participants assenyalen també cafè amb llet i caramels diversos.
És possible que es pugui identificar alguna cosa de SO2, però és pràcticament imperceptible.
També podríem parlar de diacetil. Molt poc, però normal en una maduració de dos anys.

En boca (còrpora i aromes)

Efervescència forta i vivaç. Es nota un toc àcid que es podria relacionar amb la gasificació.
El cos sembla mitjà mentre que la textura resulta bastant sedosa, malgrat l’efervescència.
L’amargor és gairebé immediata i forta, amb un notable caràcter resinós (càmfora, mirra per exemple). Arriba a una intensitat relativament alta i es desfà progressivament, sense pressa. És força persistent i forma la persistència general, acompanyada de tons de caramel.
No s’aprecia cap dolçor especial, l’exemplar està ben atenuat.
Es confirmen les aromes en nas, en sentit més discret i amb els afegits de llaminadura i, potser, maduixa.

Criteris generals

Bastant bevible i passa «normalment» la set.
L’impacte general és entre mitjà i notable.
La persistència, com ho hem anotat, és llarga, basada en l’amargor.
De complexitat aromàtica mitjana.

Apreciacions finals

La composició de les dues fases és diferent: en nas tenim un conjunt centrat en el malt, sobre tot en notes caramel·litzades, mentre que, en boca, el perfil general es compensa una mica per les aportacions amargues balsàmiques.
En general, es tracta d’una composició molt harmònica, sensorialment ben lògica i compensada.

Nota 3: Únic estudiant (de moment) que m'ha participat els seus apunts sobre aquesta cervesa: Càndida Garcia

18-03-2025
Albert Barrachina Robert
Ex-Professor d'anàlisi sensorial de la cervesa a la Facultat d'Enologia de la URV
Ex-Professor d'anàlisi sensorial de la cervesa al curs de cervesa artesana de la Universitat d'Alacant.
Ex-membre de l'equip d'Art Cervesers.
Jutge certificat BJCP des de 2015
Premi Steve Huxley 2020

Nota final

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional de Creative Commons.
 Aquells que voleu fer servir aquest article, copiar-lo, traduir-lo, o fer veure que us heu llegit totes les fonts
😉, ho podeu fer. L'accés a aquest blog és completament lliure. I essent que el seu objectiu és la difusió de la cultura de la cervesa, podeu copiar i afusellar com us abelleixi sobiranament. Cap problema.
NOMÉS HEU DE TENIR L'HONESTEDAT DE CITAR TOTES LES VOSTRES FONTS, INCLOENT-HI AQUESTA, ENCARA QUE US FACI RÀBIA QUE ESTIGUI ESCRITA EN CATALÀ. TAMPOC COSTA TANT SER UNA MICA HONEST! PER ENDAVANT, MERCI.

16 de març 2025

Avaluacions - BARLEY WINE - Scone

 Scone

BARLEY WINE

https://ciderwijnbier.com/shop/scone-barley-wine-33-cl/

Dades tècniques conegudes

Estil: BJCP 17D English Barley Wine
Data de l'avaluació: 2024-03-05
Productor: Cervecera Scone SL. C/Michel Faraday, 2; Nave 2, 33211 Gijón (Astúries)
Ingredients: Malt d’ordi, malt de blat, flocs d’avena. Llúpols i llevats.
Alcohol: 10%Vol.
Lot: L 96
Consum preferent: 04/28 (no es llegeix bé).

Notes

    Nota 1:

Aquesta avaluació s’ha fet en comú, entre 7 persones i completament a cegues. Formava part de l’examen final del curs d’avaluació sensorial de la URV, 2024 - 2025.

    Nota 2:

No sé si he llegit bé la data de consum preferent. Si és del 2023, ens hem passat, més o menys, d’un any, mentre que si és del 2028, estem perfectament dins del temps preferencial. Sigui com sigui, com en la cervesa anterior (Mary Hoppins), des del moment que la vaig rebre fins ara, aquesta cervesa NO ha sortit de la nevera, la qual es troba permanentment al voltant de 8℃.

    Nota 3:

Aquestes cerveses em van ser entregades dins del seu espai temporal de consum preferencial. Ha passat que mai no em resolia a obrir-les. Em passa sempre el mateix: em reservo les cerveses que sé que em costarà tornar a trobar, i espero el moment adequat per a fer aquest tast. I al final, me n'oblido una mica. Així i tot, m’ha semblat que l’examen, en acabat, era una bona ocasió. Demano disculpes al Carlos, al mateix temps que li agraeixo la confiança i l’amistat de fer-me-les a mà.

Avaluació

    Aspecte

― Color d’ivori. Densa, de persistència entre baixa a moderada. No forma adherències o molt poques.
― Cervesa de color d’ambre intens, de transparència variable, inicialment, molt neta.
Foto: Fernando Rodríguez Luque

    Aromes

D’entrada, es nota fortament l’alcohol, sense que arribi a ser molest.
Es poden detectar notes de llaminadura, fruites més aviat seques (pera, préssec, pansa, pruna) o fruits secs (avellana). Un estudiant suggereix que els fruits secs es troben en forma crua i també torrats.
Altrament, es poden distingir notes de galeta, caramels i magdalena, tot plegat sobre un rerefons lleugerament dolçant.
També es poden apreciar discretes notes balsàmiques que evoquen la menta.
Alguns participants afegeixen cacau i regalèssia, sucre panela, pa torrat, fruites roges (melmelada), toffee.

    En boca

    Còrpora

Efervescència discreta, però eficient en treure pes al conjunt.
El cos és mig fort i la textura resulta especialment sedosa.
Molt lleugera amargor al principi, que desapareix ràpidament i de caràcter balsàmic. També un pèl secant.
Lleugeríssima astringència.

    Aromes

Nota dolça bastant forta.
En aquesta fase, es nota clarament l’alcohol en forma d’escalfor, sobre tot en empassar, però no se n'aprecia l’olor. No es percep cap nota de dissolvent.
Es detecten fruitats que queden una mica indefinits. Reapareix la regalèssia, tènuement, així com les panses i prunes seques. D’altra banda, algú assenyala clau d’espècia.

Criteris generals

No passa la set, no és fàcil de beure.
El conjunt és impactant i intens en totes les fases de l’avaluació, però tampoc és res exagerat ni extrem. En especial, al menys al principi, crida l’atenció la intensitat de l’alcohol així com la seva qualitat neta.
El recull aromàtic és d’una complexitat generosa.
Es manifesta notablement llarga, especialment en el perfil dolç.
Tampoc és equilibrada. Es decanta molt evidentment cap al perfil del malt i cap a la fermentació, amb un discretíssim suport de llúpol.
 Foto: Fernando Rodríguez Luque
L’harmonia del conjunt es basa en els tons càlids, densos i amb un to permanent dolçant. Així i tot, no es tracta d’una cervesa especialment extrema ni abassegadora. La seva suavitat general la fa de molt còmode accés malgrat els seus 10% vol.
Una cervesa de tast, lenta i harmoniosa, molt ben estructurada, exempta de defectes coneguts, ni tan sols aquells que podrien resultar d’una maduració excepcionalment llarga.
Algun alumne ha trobat una amargor intensa. Sorprèn perquè el conjunt de sensacions introduïdes pel llúpol és especialment discret tot i que funciona prou bé en la seva feina de mitigar una mica el fort perfil càlid del conjunt. I en qualsevol cas, l’aportació aromàtica del llúpol és pràcticament nul·la.

    Nota 4:

L’examen no és precisament un moment que permeti fer fotos ni res d’aquesta mena: les imatges d’aquest article han estat robades descaradament per internet. Per si de cas, n’hem especificat la procedència.

    Nota 5:

Els participants són
→ Fabiola Juárez
→ Fernando Rodríguez
→ Alejandro Caraveo
→ Cándida Garcia
→ Mauricio Mendoza
→ Octavio Sandoval

    Nota 6:

Trobareu la fitxa de l'english barley wine traduïda al Català del BJCP (17D) al final d'aquest article.
10-03-2025
Albert Barrachina Robert
Ex-Professor d'anàlisi sensorial de la cervesa a la Facultat d'Enologia de la URV
Ex-Professor d'anàlisi sensorial de la cervesa al curs de cervesa artesana de la Universitat d'Alacant.
Ex-membre de l'equip d'Art Cervesers.
Jutge certificat BJCP des del 2015
Premi Steve Huxley 2020

    Nota final

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional de Creative Commons.
 Aquells que voleu fer servir aquest article, copiar-lo, traduir-lo, o fer veure que us heu llegit totes les fonts 😉, ho podeu fer. L'accés a aquest blog és completament lliure. I essent que el seu objectiu és la difusió de la cultura de la cervesa, podeu copiar i afusellar com us abelleixi sobiranament. Cap problema.
NOMÉS HEU DE TENIR L'HONESTEDAT DE CITAR TOTES LES VOSTRES FONTS, INCLOENT-HI AQUESTA, ENCARA QUE US FACI RÀBIA QUE ESTIGUI ESCRITA EN CATALÀ. TAMPOC COSTA TANT SER UNA MICA HONEST! PER ENDAVANT, MERCI.


14 de març 2025

Avaluacions - TRIPEL - Scone

 Scone

TRIPEL

Dades tècniques conegudes

Estil: BJCP 26C - Monastic Tripel
Data de l'avaluació: 2024-03-05
Productor:
Cervecera Scone SL. C/Michel Faraday, 2; Nave 2, 33211 Gijón (Astúries)
Ingredients:
Malt d’ordi, malt de sègol. Llúpols i llevats.
Alcohol: 8,5%Vol.

Notes

Nota 1: Aquesta avaluació s’ha fet en comú, entre 7 persones i completament a cegues. Formava part de l’examen final del curs d’avaluació sensorial de la URV, 2024 - 2025.
Nota 2: Des del moment que la vaig rebre fins ara, aquesta cervesa NO ha sortit de la nevera, la qual es troba permanentment al voltant de 8℃.
Nota 3: Aquestes cerveses em van ser entregades dins del seu espai temporal de consum preferencial. Ha passat que mai no em resolia a obrir-les. Em passa sempre el mateix: em reservo les cerveses que sé que em costarà tornar a trobar, i espero el moment adequat per a fer aquest tast. I al final, me n'oblido una mica. Així i tot, m’ha semblat que l’examen, en acabat, era una bona ocasió. Demano altre cop (tercera vegada) disculpes al Carlos, al mateix temps que li agraeixo la confiança i l’amistat de fer-me-les a mà.

Avaluació

Aspecte

― Escuma de color blanc trencat, densa, poc persistent i formant alguna adherència.
― Cervesa lleugerament tèrbola, de color d’ambre o daurat fosc. Amb sedimentació.

 
Foto: Fernando Rodríguez Luque

Aromes

Es poden definir bones olors de gra, amb farina, galeta Maria i pa de pessic. També s’ha citat mel fresca, pa, mare de pa.
En rerefons es pot descriure una nota fresca, poc definida, potser herba tallada.
Entre aquestes dues famílies aromàtiques, apareixen notes especiades i de fusta. Pebre, albercoc. Tal vegada, també plàtan. Melmelada de préssec.
També es descriuen toffee, melassa i fruita confitada (pansa, pruna) o seca (avellana).
Per damunt de tot plegat, plana un núvol dolçant que augmenta amb el temps.

En boca

Còrpora

Efervescència molt (potser massa) fina. (Pensem que aquest exemplar té entre 2 i 3 anys!)
Cos mitjà (a baix) i textura bastant sedosa.
Es nota la calidesa de l’alcohol, però no es percep en aroma.
S’aprecia un lleuger toc d’astringència.
Final mig-sec.

Dolçor general de feble intensitat però ben present. Es combina molt bé amb l’amargor. Sembla que es compensen mútuament.
El professor no ha trobat cap amargor, però TOTS els alumnes discrepen. Per tant, haurem d’incloure-la en el perfil tot i que en una intensitat relativament discreta, persistent però no molesta. S’afegeix «de bona qualitat». També es diu que l’amargor té algun deix secant i que convida a beure més.

Aromes

Es repeteixen les olors de brioixeria mentre que les notes d’herba es queden més en rerefons.

 Foto: Cándida Garcia Fernandez

Criteris generals

És moderadament bevible i passa mitjanament la set.
No és gaire impactant. Especialment, la falta d’efervescència desguarneix el conjunt, el fa «pla».
No és equilibrada, es decanta clarament cap al perfil del malt.
D’un alumne a l’altre, l’exemplar no sembla gaire complex, però si ajuntem totes les impressions, acabem trobant una cervesa bastant complexa.
[Podem entendre que els efectes especiats que esperem d’una Tripel s’han esvaït per l’extrema guarda que ha sofert aquest exemplar.]

En general, apareix com una estructura sensorial harmoniosa a pesar de la falta d’efervescència.

Nota 4:
L’examen no és precisament un moment que permeti fer fotos ni res d’aquesta mena: les imatges d’aquest article han estat robades descaradament per internet. Per si de cas, n’hem especificat la procedència.
Nota 5:
Els participants són

→ Fabiola Juárez
→ Fernando Rodríguez
→ Alejandro Caraveo
→ Cándida Garcia
→ Mauricio Mendoza
→ Octavio Sandoval

12-03-2025
Albert Barrachina Robert
Ex-Professor d'anàlisi sensorial de la cervesa a la Facultat d'Enologia de la URV
Ex-Professor d'anàlisi sensorial de la cervesa al curs de cervesa artesana de la Universitat d'Alacant.
Ex-membre de l'equip d'Art Cervesers.
Jutge certificat BJCP des del 2015
Premi Steve Huxley 2020

Nota final

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional de Creative Commons.
 Aquells que voleu fer servir aquest article, copiar-lo, traduir-lo, o fer veure que us heu llegit totes les fonts 😉, ho podeu fer. L'accés a aquest blog és completament lliure. I essent que el seu objectiu és la difusió de la cultura de la cervesa, podeu copiar i afusellar com us abelleixi sobiranament. Cap problema.
NOMÉS HEU DE TENIR L'HONESTEDAT DE CITAR TOTES LES VOSTRES FONTS, INCLOENT-HI AQUESTA, ENCARA QUE US FACI RÀBIA QUE ESTIGUI ESCRITA EN CATALÀ. TAMPOC COSTA TANT SER UNA MICA HONEST! PER ENDAVANT, MERCI.


13 de març 2025

Avaluacions - THE FRUITS OF THE DOOM - Calavera - Fermentació àcida

 Calavera
Cervesa de fermentació àcida.

THE FRUITS OF THE DOOM

«Fruites de la perdició»
 

Dades tècniques conegudes

Estil: Cervesa de blat amb gerds envellida en bótes de vi. [Molt probablement una cervesa de fermentació espontània – la maduració en fusta hi condueix irremeiablement]
Data de l'avaluació: 2024-03-05
Productor: La Calavera COOP SCCL. Polígon Cal Gat, 25. 17860 Sant Joan de les Abadesses.
Ingredients:
Malt d’ordi, malt de blat. Llúpols i llevats.
Alcohol: 6,4%Vol.
Lot: 21/378
Consum preferent: Maig 2027
Mètode i intencions (Marc):
Elaborem una cervesa amb un 30% de blat i amb un perfil baix de llúpol (7 ibus), i fermentem amb llevat americà a 18ºC per donar perfil neutre.
Tallem la fermentació a 1020 de densitat (aprox.), i transvasem la cervesa a 4 bótes de vi blanc i una de vi dolç. Mantenim la cervesa així durant uns 15 mesos i després li afegim gerds (normalment frescos) dins de la bóta, i al voltant d'un 10% de quantitat de fruita. La mantenim així uns 3 o 4 mesos més, fins que la cervesa ha fermentat tots els sucres de la fruita.
Un cop finalitzada, separem els gerds i afegim una mica de llevat nou així com dextrosa (3'5gr/l) per originar la carbonatació dintre de l'ampolla.
Al cap de 3 mesos, podríem dir que està llesta per la venda al públic.

 El nom és un joc de paraules aprofitant el lema de les samarretes de FRUITS OF THE LOOM, donant-li un toc més transgressor i directe vinculant-ho amb l'últim sopar de crist com els maleïts o heretges.
Juguem amb un estil bastant impactant i burxant

    Nota 1

Aquesta avaluació s’ha fet en comú, entre 7 persones i completament a cegues. Formava part de l’examen final del curs d’avaluació sensorial de la URV, 2024 – 2025.
Aquesta és la imatge que surt a l’etiqueta de la cervesa. Per descomptat que, en l’original, com es pot veure, el cap de Jesús no és cap calavera.

Avaluació

Aspecte

― Escuma (foto) blanca, de densitat mitjana, gens persistent.
― Cervesa molt transparent, de color d’ambre clar, gairebé carabassa. Algú parla de coure clar.
Foto: Fernando Rodríguez Luque

Aromes

Primer entra un toc acètic lleuger, un pèl picantó.
Reminiscències de sidra, poma.
Potser es pot descriure alguna cosa de llaminadura. Algú parla de pi fresc i d’algun cítric.
Tot seguit, apareix un perfil afruitat intens, potser cirera, potser gerd. O millor, maduixa (resulta que és gerd). En qualsevol cas, fruites del bosc. Potser també una mica de préssec.
També es pot evocar grosella verda o ruibarbre.
Es parla també de móra i d’aranja.
En rerefons, hi ha quelcom molt fresc i perfumat que no s’acaba de definir amb claredat.
Lleuger toc de fusta. La sensació és que es tracta de fusta ben conservada o ben cuidada, no hi ha res que faci pensar en fusta deteriorada. Fusta fresca i prou. Sense torrats, com si es tractés d’una bóta de vi blanc.
Domina clarament la fruita sobre un fons acidulat.
Foto: Fernando Rodrïguez Luque

En boca

    Còrpora

Efervescència molt fina.
Cos petit. Textura més aviat aigualida.
Es pot apreciar una certa astringència que sembla relacionar-se amb l’acidesa.
Forta acidesa acètica, agressiva i abassegadora.
No es nota l’alcohol.
Seca i secant alhora. No és en absolut amarga.

    Aromes

Algunes aromes de fruita apareixen al principi, però ràpidament domina el vinagre. Un vinagre fi, això sí, però, al capdavall, vinagre. Excessiu o, si es prefereix, extrem.
Parlaríem de poma més aviat poc madura (no acetaldehid).
En aquesta fase, torna una mica de llaminadura i, potser, una mica de fruita roja.

Criteris generals

No és fàcil de beure i passa molt mitjanament la set.
Impacta fortament i duradorament l’àcid acètic. Surt bastant de mare.
Les dues fases (nas, boca) són molt diferents, essent que la primera promet un joc aromàtic que, al final, en boca, es perd en l’agror.
No perdura massa estona en la boca, una cosa bastant pròpia de les cerveses àcides.
La presència excessiva de l’acètic converteix aquesta cervesa en molt poc complexa i poc avinent a menys de ser un amateur d’emocions fortes en termes d’acideses. Coneixo gent que beu vinagre a morro!
En definitiva, una cervesa de fermentació àcida completament decantada cap a l’àcid acètic, sense compensació que valgui, malgrat l’esforç d’introduir gerd, esforç que queda àmpliament insuficient, sense comptar un perfil de malt gairebé absent aromàticament parlant.

Arribat a aquest punt, sempre penso en l’Ernesto i els seus «vinagrillos». Una salutació cordial!

    Nota 2:

L’examen no és precisament un moment que permeti fer fotos ni res d’aquesta mena: algunes imatges d’aquest article han estat robades descaradament per internet. Per si de cas, sempre n'especifiquem la procedència.

    Nota 3:

Els participants són
→ Fabiola Juárez
→ Fernando Rodríguez
→ Alejandro Caraveo
→ Cándida Garcia
→ Mauricio Mendoza
→ Octavio Sandoval
05-03-2025
Albert Barrachina Robert
Ex-Professor d'anàlisi sensorial de la cervesa a la Facultat d'Enologia de la URV
Ex-Professor d'anàlisi sensorial de la cervesa al curs de cervesa artesana de la Universitat d'Alacant.
Ex-membre de l'equip d'Art Cervesers.
Jutge certificat BJCP des del 2015
Premi Steve Huxley 2020

    Nota final

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional de Creative Commons.
 Aquells que voleu fer servir aquest article, copiar-lo, traduir-lo, o fer veure que us heu llegit totes les fonts 😉, ho podeu fer. L'accés a aquest blog és completament lliure. I essent que el seu objectiu és la difusió de la cultura de la cervesa, podeu copiar i afusellar com us abelleixi sobiranament. Cap problema.
NOMÉS HEU DE TENIR L'HONESTEDAT DE CITAR TOTES LES VOSTRES FONTS, INCLOENT-HI AQUESTA, ENCARA QUE US FACI RÀBIA QUE ESTIGUI ESCRITA EN CATALÀ. TAMPOC COSTA TANT SER UNA MICA HONEST! PER ENDAVANT, MERCI.

Avaluacions - AVENTINUS - Schneider & Söhne

 Schneider

AVENTINUS

Eisbock de blat 

Dades tècniques conegudes

Estil: Eisbock de blat.
Data de l'avaluació: 2024-03-05
Productor: Brauerei Schneider & Söhne. Kehlheim. Niederbayern.
Lot: 2927040521
Consum preferent: 17-06-2026
Ingredients: Malt d’ordi, malt de blat.
Alcohol: 12%Vol.
Amargor: 15 IBU
Densitat original (Stammwürze) 25,5 ºP.

Notes

Nota 1:

Aquesta avaluació s’ha fet en comú, entre 7 persones i completament a cegues. Formava part de l’examen final del curs d’avaluació sensorial de la URV, 2024 – 2025.

Nota 2:

L’examen no és precisament un moment que permeti fer fotos ni res d’aquesta mena: les imatges que adjuntem són preses ràpidament.

Avaluació

Aspecte

― Escuma densa de color blanc trencat, molt persistent. No forma adherències.
― Cervesa de color marró/coure, amb lluminositats carabassa. Lleugerament tèrbola i sense sedimentació.

Aromes

Apareixen d’entrada notes molt torrades, amb tocs fumats i/o de goma, també es troba xocolata negra i cafè, amb possiblement, pa torrat. Potser, pebre blanc.
Dominen clarament grans quantitats de melassa, molt fàcil d’identificar. Al darrere, s’acompanya amb regalèssia.
Identifiquem evocacions de fruita confitada en forma de pansa i pruna seca. També surten fruits secs torrats, avellana i ametlla.

En boca

Còrpora

Efervescència molt fina. Tal vegada massa. Potser insuficient.
L’inici apareix lleugerament picant.
El cos es revela ben ple, sense mitges tintes.
Pràcticament, sense astringència.
La textura és notablement suau i sedosa.
L’alcohol queda molt ben integrat. Es manifesta sobre tot en forma d’escalfor en empassar.

Gustativament, resulta molt dolça. De fet, la dolçor domina exageradament el perfil gustatiu general i no queda adequadament compensada. Hi ha una certa discrepància entre els alumnes sobre si la cervesa és prou atenuada. Potser hem de pensar que la tècnica «Eis» concentra molt alguns aspectes com podria ser la dolçor aportada pels sucres foscos que no han pogut ser fermentats. Així que la cervesa pot ser alhora dolça i ben atenuada. No tenim mitjans sensorials de distingir una cosa de l’altra.
L’amargor és mínima i aporta principalment algun aspecte secant al final. No s’aprecia cap perfil de llúpol. Podria ser que la sequedat fos aportada per la mateixa dolçor?
Alguns estudiants suggereixen una lleugera acidesa.

Aromes en boca

Podem assenyalar la melassa i xocolata negra que ja teníem en olfacció directa. També tornen a aparèixer els fruits secs torrats com ara avellana, ametlla i nou. S’hi afegeixen dàtils i panses.

Criteris generals

No és fàcil de beure i no passa la set. No són defectes: aquesta mena de cerveses són més de tast i de consum pausat.
Impacta fortament la densitat general del producte i el fort i omnipresent perfil de melassa.
Les melasses dominen fortament i impedeixen bastant la percepció d’altres aspectes aromàtics. No es pot parlar d’una cervesa especialment complexa. Aquest mateix perfil és responsable de la persistència general del conjunt. I no és gaire persistent.
L’equilibri es decanta decididament cap al malt i l’alcohol amb poca o gens de compensació.
Crec que la fase en boca té més sentit que la fase en nas. Aromàticament, s’assemblen molt.
La majoria dels alumnes troben que la lògica sensorial interna d’aquest exemplar és prou harmoniosa.
El professor discrepa, però es troba en minoria absoluta.

Nota 3:

Els participants són

→ Fabiola Juárez
→ Fernando Rodríguez
→ Alejandro Caraveo
→ Cándida Garcia
→ Mauricio Mendoza
→ Octavio Sandoval


12-03-2025
Albert Barrachina Robert
Ex-Professor d'anàlisi sensorial de la cervesa a la Facultat d'Enologia de la URV
Ex-Professor d'anàlisi sensorial de la cervesa al curs de cervesa artesana de la Universitat d'Alacant.
Ex-membre de l'equip d'Art Cervesers.
Jutge certificat BJCP des del 2015
Premi Steve Huxley 2020

Nota final

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional de Creative Commons.
 Aquells que voleu fer servir aquest article, copiar-lo, traduir-lo, o fer veure que us heu llegit totes les fonts 😉, ho podeu fer. L'accés a aquest blog és completament lliure. I essent que el seu objectiu és la difusió de la cultura de la cervesa, podeu copiar i afusellar com us abelleixi sobiranament. Cap problema.
NOMÉS HEU DE TENIR L'HONESTEDAT DE CITAR TOTES LES VOSTRES FONTS, INCLOENT-HI AQUESTA, ENCARA QUE US FACI RÀBIA QUE ESTIGUI ESCRITA EN CATALÀ. TAMPOC COSTA TANT SER UNA MICA HONEST! PER ENDAVANT, MERCI.

07 de setembre 2024

Avaluacions - MARINA - AMBER - BJCP 19A - Amber ale americana

Marina
Blanes

AMBER ALE

Dades tècniques conegudes

    Data de l'avaluació: 06-09-2024
    Ingredients: conté flocs d'avena
    Alcohol: 6%Vol.
    Lot: 24005
    Consum preferent: 12/25

Avaluació

Aspecte

Escuma de color d'ivori clar, molt generosa, densa i formant adherències. Normalment persistent.
Cervesa d'un bonic color d'ambre fort, mitjanament transparent. Al final, s'observa algun sediment.
 

Aromes 1

De bon principi, es poden notar aromes bastant fortes de farina, caramels diversos i de gra. Una mica més enrere, podem descriure pa de pessic.
Molt més per sota, apareixen notes afruitades com ara préssec i albercoc ben madurs. En una intensitat molt semblant, podem citar també poma i plàtan molt madur.
Si insistim i hi posem ganes, arribarem a identificar alguna cosa que recorda les nous crues.
Atès que la temperatura de la mostra puja, podem identificar coses que inicialment, estaven fora del nostre abast: aromes cítriques i una nota balsàmica que podria recordar l'eucaliptus.
Tot plegat, un perfil aromàtic fortament marcat pels efectes del malt, però amb un «sotabosc» ric.
 

Boca 1

Efervescència fina i elegant. Cos notable, potser una mica per sobre de «mitjà». Textura altament vellutada.
L'amargor no és immediata. Necessita uns segons per manifestar-se. És tranquil·la, refrescant, un pèl punyent, un puntet metàl·lica i poc secant. Podem notar una mica d'astringència.
Aromes dominants de caramels acompanyades d'un discret toc dolçant, però la cervesa està molt ben atenuada.
El final resulta molt fresc, amb aromes més aviat herboses i alguna llambregada de pebre.
L'alcohol només es nota una mica en forma d'escalfor un cop hem empassat la cervesa.
L'amargor molt suau i els caramels són els agents de la persistència que, al seu torn, és molt llarga.
 

Aroma 2

    Amb escuma: S'aprecia bé el perfil del llúpol: herba fresca, notes cítriques i un to fruitat poc definit. Tot plegat molt agradable tot i que un pèl picant al nas.
    Sense escuma: Fortes olors de caramels, de farina, de gra maltat, de galeta i de pa de pessic. Aquest cop, no percebo nou. En canvi, hi ha quelcom que em recorda la crema catalana.
Per sota, molt per sota i buscant bé, es pot trobar taronja, préssec i codonyat.
Centrant-nos en un altre perfil, podem trobar, entre bastidors, herba fresca i alguna cosa floral.
En aquesta fase, altre cop, domina el perfil del malt.
 

Boca 2

Curiosament, l'efervescència no ha canviat. Continua essent fina i elegant.
El cos es manté molt notable i la textura segueix en el seu aspecte vellutat.
Es nota una mica l'escalfor de l'alcohol. Realment és molt poc i m'ha agafat en traïdor, desprevingut.
Es troben molts caramels, densos. Potser més que en la primera fase. Apareixen amb la seva aportació dolçant que no desmereix, però, una molt bona atenuació.
L'amargor és més lenta en aparèixer, és d'intensitat moderada i la seva funció principal compleix mal que mal amb la necessitat de refrescar o contrarestar els perfils càlids (caramels, cos, textura, alcohol, etc.) de la resta de la composició.
La persistència es manifesta sobre tot en frescor, fins i tot per damunt dels caramels.
 

Criteris generals

Molt fàcil de beure i de digerir. Passa molt correctament la set.
L'impacte general és notable i es transporta per mitjà dels components càlids, aromàtics i tàctils del malt.
Persistència moderada, però molt llarga per mitjà de l'amargor que és, repetim-ho, modesta.
Complexitat notable tot i que cal cercar-la activament i esforçadament.
No he apreciat cap mena de retorn.
Els perfils en boca i en aromes són molt semblants.

Apreciacions finals

La composició sensorial d'aquesta cervesa és molt reeixida, sòlida, compacta i fins i tot, lògica. El joc entre malt i llúpol és molt desigual, però, al mateix molt ben dibuixat.
Diria que es tracta d'una cervesa fortament maltosa i ben construïda que imparteix una molt suggestiva sensació d'harmonia.
Al marge d'això, he de dir que m'agraden les cerveses que em demanen un esforç suplementari per descobrir l'entrellat de la seva estructura.

Nota sobre l'adscripció:

Per ser sincers, no m'he preocupat ni molt ni poc de saber si aquesta cervesa era realment o no una Amber Ale Americana. Però és possible que algú es faci la pregunta i doncs hi responc:
Des del meu punt de vista, aquesta cervesa no acaba de ser una Amber Ale Americana. Crec que el perfil del llúpol és massa discret per arribar a aquesta adscripció. Però això no li treu cap mèrit ni significa que l'avaluació quedi invalidada.
Això que teniu sota els ulls no és cap concurs. És la meva opinió i prou.
Tot i així, crec que pot ser útil publicar el text del BJCP referit a aquest estil:

BJCP

19A American Amber Ale (Ale ambre Americana)

Impressió general:

Una cervesa d'alta fermentació artesanal americana de color d'ambre, decantada cap al llúpol, de graduació mitjana amb sabors del malt amb component de caramel. El joc de forces pot variar bastant amb algunes versions que són més aviat maltoses mentre que d'altres són agressivament amargues. Les versions llupolades i amargues no haurien de promoure cap contradicció amb les aromes de caramel del perfil del malt.

Aspecte:

Color d'ambre a marró-coure. Cap d'escuma moderadament gran de color de blanc trencat i amb bona retenció. Habitualment més aviat transparent tot que les versions amb llúpol-en-sec (Dry hopping) poden ser lleugerament tèrboles.

Aromes:

Aroma de llúpol entre baix i moderat amb les característiques típiques de les varietats de llúpol americanes o del Nou Món (cítric, floral, pi, resina, especiat, fruites tropicals, fruites de pinyol, baies o meló). És comú un perfil cítric, però no és obligat. Perfil de malt entre moderadament baix a moderadament alt (habitualment amb un caràcter moderat de caramel), que pot donar suport, compensar o emmascarar la presentació de llúpol. Els èsters varien de moderats a res.

Sabors:

Sabor de llúpol entre moderat i alt amb les característiques típiques dels llúpols americans i del Nou Món (cítric, floral, pi, resina, especiat, fruites tropicals, fruites de pinyol, baies o meló). Un perfil cítric és comú però no obligat. Els sabors del malt són entre moderats i forts i ofereixen habitualment una dolçor inicial del malt seguida d'un sabor moderat de caramel (i a vegades altres caràcters del malt però en intensitats inferiors). El malt i l'amargor del llúpol solen estar compensats i es donen suport mútuament, però l'equilibri es pot decantar per ambdós costats. Els èsters fruitats poden ser entre moderats a nuls. La dolçor del caramel i el sabor/amargor del llúpol poden persistir fins a mig final o directament fins al final.

Còrpora:

Cos entre mitjà i mig-ple. Carbonatació entre mitjana i alta. Acabat general suau, sense astringència. Les versions més fortes poden presentar una lleugera escalfor de l'alcohol.

Comentaris:

En el color es pot superposar amb el de les American Pale Ales [18B] més fosques però amb un equilibri diferent per la banda del perfil del malt. Hi ha variacions regionals. Algunes entre elles són bastant corrents mentre que d'altres són bastant agressives en l'expressió del llúpol. Les versions més fortes i més amargues s'han reclassificat entre les Red-IPA (21B).

Història:

Es tracta d'un estil modern americà de cerveses artesanes desenvolupat com una variació de la American Pale Ale. En alguns llocs és coneguda simplement com a Red Ale. Es van fer populars en les zones del Nord de Califòrnia i el Pacífic Nord Oest on s'apreciaven molt les cerveses amb forts perfils de llúpol. Després, l'estil es va escampar per tot el món.

Ingredients característics:

Malt Pale Ale, típicament dues carreres nord-americà. Malts Crystal mitjans i foscos. També pot contenir grans especials que afegeixen caràcter i singularitat. Sovint llúpols americans o del Nou Món, sovint amb sabors cítrics, però se'n poden fer servir d'altres.

Comparació estilística:

Més fosca, més encaramel·lada, amb més cos i generalment menys amarga en l'equilibri que les American Pale Ale [18B]. Menys alcohol, menys amargor i menys caràcter de llúpol que les Red IPA [21B Specialty IPA – Red Ipa.]. Menys graduació, menys malt i menys caràcter de llúpol que una American Strong Ale [22B]. No hauria de presentar un fort caràcter de xocolata o torrefacte per suggerir una American Brown Ale [19C] (tot i que en petites quantitats, seria acceptable).

Dades tècniques:

DI: 1.045 – 1.060
DF: 1.010 – 1.015
IBUs: 25 – 40
EBC: 20 - 34 (SRM: 10 – 17)
Alc.: 4,5 – 6,2 %Vol.

Exemples comercials:

Deschutes Cinder Cone Red, Full Sail Amber, Kona Lavaman Red Ale, North Coast Ruedrich's Red Seal Ale, Rogue American Amber Ale, Tröegs HopBack Amber Ale.

Etiquetes:

Graduació_estàndard, color_ambre, alta_fermentació, Nord_Amèrica, estil_artesà, família_ale_ambre, compensada, llupolada
 
Traducció: Albert Barrachina Robert



07-09-2024
Albert Barrachina Robert
Professor d'anàlisi sensorial de la cervesa a la Facultat d'Enologia de la URV
Professor d'anàlisi sensorial de la cervesa al curs de cervesa artesana de la Universitat d'Alacant.
Membre de l'equip d'Art Cervesers.
Jutge certificat BJCP des del 2015
Premi Steve Huxley 2020

Nota final

Llicència de Creative Commons
Aquells que voleu fer servir aquest article, copiar-lo, traduir-lo, o fer veure que us heu llegit totes les fonts 😉, ho podeu fer. L'accés a aquest blog és completament lliure. I essent que el seu objectiu és la difusió de la cultura de la cervesa, podeu copiar i afusellar com us abelleixi sobiranament. Cap problema.
NOMÉS HEU DE TENIR L'HONESTEDAT DE CITAR TOTES LES VOSTRES FONTS, INCLOENT-HI AQUESTA, ENCARA QUE US FACI RÀBIA QUE ESTIGUI ESCRITA EN CATALÀ. TAMPOC COSTA TANT SER UNA MICA HONEST! PER ENDAVANT, MERCI.

25 d’agost 2024

Avaluacions - Hort del Barret (CAC) - FLOPPY - BJCP 05D - Pils alemanya

  Cervesaencatala – avaluacions

FLOPPY 

Estil declarat:

Pils alemanya (German Pilsner) – BJCP 5D. Vegeu la fitxa en Català al final de l'article.

Dades tècniques:

Alcohol: 5,2%Vol.
Amargor 25 IBU
Avaluació: 24-08-2024
Data de consum preferent: 31-12-2024
Lot: 230703
Ingredients: llúpols Columbus de Lleó per a l'amargor i per al gust una barreja de Zatek amb una mica de Cascade del Pallars.
 

Productor: 

Hort del Barret, exmembre del CAC.
 El CAC és l'acrònim de Cervesers Artesans de Catalunya SCCL, (CAC SCCL). És doncs una cooperativa on també trobem Cerveses JK (de l’amic Jordi de Mier), cerveses CESC, la Canetenca (de l’amic Santi Triviño), i Birra Birrae. L’obrador es troba al Poble Nou.
Originalment, la Floppy era feta per Barret Cervesers (Fermí Cueva), que també era socs de la CAC, així que la recepta és creació seva. Actualment, Barret Cervesers no està activa com a marca i en Fermí sol treballar en temes de gestió a la cooperativa. Va cedir algunes de les seves receptes a la CAC, de manera que, ara mateix la CAC produeix la Floppy, la Caubeen i la Kabuto
L'Hort del Barret (o simplement "Barret") posava nom de capells a les seves cerveses. Vegeu KABUTO, TAM, CAUBEEN, BARRET i altres.
No he trobat cap referència al floppy en Català. Fa la pinta de ser una pamela o barret de sol. Un d’aquests barrets seria el de’n Barret de Palla Luffy de One Piece, per exemple.
 

Avaluació

Aspecte

Escuma blanca, de densitat variable i de persistència un pèl curta. No aprecio adherències.
Cervesa de color groc clar, ben transparent. En l’ampolla podem preveure que trobarem alguna sedimentació al final de l’ampolla. 

Nas 1

Olor de gra i farina lleugeres barrejades amb notes cítriques d’intensitat també discreta.
Sensació general de gran frescor.
Al cap d’una estona, les olors esmentades s’intensifiquen i s’hi afegeixen tocs discrets d’herba fresca i saba.
Al final d’aquesta etapa, domina el gra, la farina i una mica de molla de pa.
Cercant més, es pot trobar quelcom floral i potser quelcom que ens pot conduir a pensar en menta.
No és cap cervesa amb cap mena de pretensió de cridar l’atenció o de guanyar concursos (si no és el de cerveses Pils Italianes) ni d'atènyer cims de complexitat. No va d’això. Va de perfil simple, amable i afalagador. Ofereix una mescla molt ben ajustada d’aromes de malt i de llúpol.

Boca 1

Efervescència fina, podria ser un pèl més assertiva perquè ara com ara, la textura queda una mica massa avantatjada. Resulta molt sedosa.
En aquesta fase, domina lleugerament el llúpol amb aromes d’herba fresca, alguna cosa floral i un lleuger toc de pebre.
L’amargor és extraordinàriament ajustada, molt moderada i lenta en aparèixer. Un cop hi és, augmenta una mica i es queda allí, en un mig to gens agressiu. Toca sostre molt aviat. A més, introdueix un to secant gens exagerat ni molest. Aquesta mínima sequedat, a més, convida a beure una mica més.
No li fa falta més perquè la cervesa resulta molt ben atenuada i no presenta cap aspecte dolçant per compensar.
Persistència mitjana.
Les aromes corresponen a la fase olfactiva, però són menys intenses.
Sensació general de molta frescor i alta bevibilitat. 
 

Nas 2

Amb l’augment de la temperatura, el perfil del malt és més present, amb aromes de gra, potser de galeta, una mica de pellofa i una engruna de pa de pessic.
El llúpol introdueix tons frescos que podem associar a llimona, grosella verda, flor blanca (ara és bona època per olorar les flors de baladre blanc) i saba. Tot plegat molt refrescant. S’agraeix perquè avui hem arribat a 31,7 °C a l’ombra tot i que no és obligat romandre a l’ombra...
No hi ha complicacions. No podem dir que la cervesa sigui gaire complexa. Però no és la seva pretensió. En canvi, ofereix una estructura aromàtica molt ben integrada. Ni falta ni sobra res.
Potser podem descriure un lleuger to de SO2, però és mínim.

Boca 2

Aquest cop, l’efervescència apareix baixa. Una mica més vivaç hauria estat bé. D’aquesta manera, la textura queda potser massa sedosa. Tot i així, no es perd l’estructura.
Aromes discretes de gra i lleuger domini de les olors herboses i florals.
Amargor més fluixa i més lenta que en el primer tast. Fins i tot, la sequedat s’ha reduït.
En aquesta etapa, aquest gust queda millor integrat que en la primera, si podia ser.
Nominalment, aquesta cervesa té 25 IBU. L’amargor n’és molt suau. 
 

Petita digressió

Hi incideixo perquè en altres temps, vaig cometre una Altbier amb 27 IBU que era imbevible a causa de la tremenda duresa metàl·lica de l’amargor. En canvi, la Floppy, amb 2 IBU menys, ofereix una amargor molt moderada. Això em condueix a una cosa important que repeteixo a les classes fins a l’esgotament: els IBU són una forma PROSPECTIVA de calcular l’amargor. Serveixen per estimar una amargor teòrica, abans i durant l’elaboració, però en cap cas expressen la percepció sensorial de l’esmentada amargor ni la seva qualitat. Per això, les indicacions d’IBU als quals es donen tanta importància, en realitat, no indiquen res que es correspongui a alguna cosa sensorial.
Passa una cosa molt semblant amb l’alcohol: podem tastar una cervesa d’entre 5 i 6 %vol i notar fortament l’alcohol. Direm que aquest no està gens integrat. En canvi, podrem tastar alguna cervesa de fins a 10%vol i no notar l’alcohol fins al moment que ens l’empassem. Direm que l’alcohol està molt integrat. La indicació del contingut en alcohol, per tant, no és cap indicació que sigui decisiva en termes de qualitat sensorial.
O com en el cas dels IBU, és una indicació sensorial poc rellevant.
Si us compreu cervesa i us baseu en les indicacions d’alcohol o d’IBU per decidir-vos, teniu serioses possibilitats de tenir una greu decepció. Encara que no combregui gaire amb el sistema d’estils, aquesta adscripció ofereix més garanties de ser un relativament bon argument de selecció. 
 
L'IBU també és un volcà d'Indonèsia.

 Aspectes generals

Cervesa molt fàcil de beure i de pair. Passa molt bé la set.
No és impactant, al contrari és més aviat discreta tot i la quasi perfecció de la seva estructura sensorial. S’assembla prou a una Pils Italiana tot i que li falta una mica de vivacitat, però malgrat la seva timidesa, podria fer molt bon paper en una mostra d’aquest estil. 

I això em condueix a una altra digressió:
Molts brouaters generen productes molt impactants, amb gustos i aromes molt agressius i dominants. I moltes d’aquestes receptes guanyen premis. A vegades aquests premis es justifiquen per la creativitat, la qualitat i la inventiva, però tinc tendència a pensar que, en els concursos, l’impacte sensorial i psicològic és més decisiu que la qualitat intrínseca d’una cervesa. La castanya que rebem en olorar i/o tastar quan avaluem una cervesa molt impactant sol ser molt decisiva. Tant com per encofurnar i celar l’elegància i la integració d’un producte com el que estem avaluant ara. Quan no tenim gaire temps, raonem poc i reaccionem instintivament. Per fer el tast d’avui, necessito al menys 3/4 d’hora i bones circumstàncies d’entorn. No hi ha concurs que es pugui permetre això. Lamentablement.
 

Per continuar amb l’avaluació, la Floppy és un producte que tampoc és complex. I tampoc és la seva finalitat. Crec que es tracta d’una recepta que posa en evidència la bevibilitat i l’elegància de la seva estructura. La frescor de la seva factura és la seva clau de volta. Vist així, és un excel·lent producte, molt digne i molt agradable.

L’ESTIL

05D Pils alemanya (German Pils)

Impressió general:

Cervesa alemanya de BF de cos lleuger, altament atenuada, de color daurat i amarga, amb una excel·lent retenció de cap d'escuma i una elegant aroma floral. Vivaç, neta i refrescant, una Pils alemanya ha de ressaltar els malts i llúpols alemanys de la qualitat més fina.

Aromes

Ric caràcter de gra i de malt/dolç entre mig-baix i baix (sovint amb una lleugera qualitat de mel i de galeta lleugerament torrada) així com llúpols distintius florals especiats o herbosos. Perfil de fermentació net. Opcionalment, pot presentar una molt lleugera nota de sofre que ve tant de l'aigua com de la fermentació. Els llúpols són entre moderadament baixos a moderadament alts, però no haurien de dominar completament la presència dels malts. Els exemplars amb una sola dimensió són inferiors als que ofereixen qualitats més complexes on tots els ingredients es poden notar. Pot tenir un rerefons molt lleuger de DMS.

Aspecte

Color de palla a daurat clar. Transparent, brillant. Cap d'escuma cremós, blanc i persistent.

Aromes en boca

L'amargor, entre mitjana i alta, domina el paladar i persisteix fins al regust. El caràcter de gra i dolç/malt, de moderat a moderadament-baix, dóna suport a l'amargor del llúpol. Sabors florals, especiats o herbosos entre baixos i alts. Perfil de fermentació net. Final de sec a mig-sec, vivaç, ben atenuat amb un regust amarg i amb lleugeres notes de malt. Els exemplars elaborats amb aigües que contenen més sofre tindran sovint un sabor baix de sofre que accentua la sequedat i allarga el final. Això és acceptable però no indispensable. Algunes versions tenen un final suau amb notes de malt, però tot i així, encara ofereixen amargor i aromes notables del llúpol així com un equilibri decantat cap a l'amargor.

Còrpora

Cos mig-lleuger. Carbonatació, mitjana a alta.

Comentaris

Els exemples moderns de Pils tendeixen a tornar-se més clars i més secs al final. L'amargor augmenta a mesura que es va del Sud al Nord d'Alemanya, sovint en relació directa amb l'augment de sofre de les aigües. Les Pils trobades a Baviera tendeixen a ser una mica més suaus d'amargor, amb més sabor de malt, més caràcter de llúpols introduïts més tard en la cocció. Tot i així presenten prou llúpol i vivacitat en el final per diferenciar-les d'una Helles (4A). L'ús del terme «Pils» és més habitual a Alemanya que «Pilsner» per fer la diferència amb l'estil txec, i (segons diuen) per manifestar respecte.

Història

Adaptada de la Pils Txeca per conformar-se a les condicions d'Alemanya, particularment a l'aigua amb més contingut mineral i als llúpols domèstics. Es va brouar primer a Alemanya a principi dels 1870. Es va fer molt popular després de la Segona Guerra Mundial. Les escoles de broueria alemanyes van donar molta importància a desenvolupar tècniques modernes. Al mateix temps que el seu equivalent, la Pils Txeca, són a l'origen de les cerveses més escampades pel món avui en dia. Els IBU mitjans dels exemples comercials millor valorats han baixat amb el temps.

Ingredients característics

Malt Pils continental. Varietats de llúpols alemanyes (especialment les del tipus Zatec/Saaz com ara Tettnang, Hallertau i Spalt per a gust i aroma. El Zatec és menys comú). Llevats alemanys de BF.

Comparació estilística

Més lleugera de cos, més seca, més vivaç, més completament atenuada, amb una amargor més persistent i una carbonatació més alta que una Cervesa de BF Premium Pàl·lida Txeca (03B). Més caràcter de llúpol, més sabor i més amargor que una Cervesa de BF Internacional (02A). Més caràcter de llúpol, més amargor, més seca i amb un final més vivaç que una Helles (04A). La Helles té més sabor de malt però el mateix caràcter que la Pils.

Dades tècniques

DI: 1,044 – 1,050
DF: 1,008 – 1,013
IBUs: 22 – 40
EBC: 4–10 (2–5 SRM)
Alc.: 4,4 – 5,2%Vol.

Exemples comercials

König Pilsener, Left Hand Polestar Pils, Paulaner Premium Pils, Schönramer Pils, Stoudt Pils, Tröegs Sunshine Pils, Trumer Pils

Etiquetes

Graduació_estàndard, color_pàl·lid, baixa_fermentació, madurada_en_fred, Europa_central, estil_tradicional, família_Pils, amarg, llupolada.

Traducció

Albert Barrachina Robert
 
25-08-2024
Albert Barrachina Robert
Professor d'anàlisi sensorial de la cervesa a la Facultat d'Enologia de la URV
Professor d'anàlisi sensorial de la cervesa al curs de cervesa artesana de la Universitat d'Alacant.
Membre de l'equip d'Art Cervesers.
Jutge certificat BJCP des del 2015
Premi Steve Huxley 2020

Nota final

Llicència de Creative Commons
Aquells que voleu fer servir aquest article, copiar-lo, traduir-lo, o fer veure que us heu llegit totes les fonts 😉, ho podeu fer. L'accés a aquest blog és completament lliure. I essent que el seu objectiu és la difusió de la cultura de la cervesa, podeu copiar i afusellar com us abelleixi sobiranament. Cap problema.
NOMÉS HEU DE TENIR L'HONESTEDAT DE CITAR TOTES LES VOSTRES FONTS, INCLOENT-HI AQUESTA, ENCARA QUE US FACI RÀBIA QUE ESTIGUI ESCRITA EN CATALÀ. TAMPOC COSTA TANT SER UNA MICA HONEST! PER ENDAVANT, MERCI.

07 d’agost 2024

Avaluacions - CANETENCA - PATERSBIER - BJCP 26A Cervesa monàstica belga simple

La Canetenca

SANT PERE 

Dades de l’avaluació

Avaluació feta el 20-03-2024 en el marc de l'examen final del curs d'avaluació de la cervesa del màster de begudes fermentades de la URV.
Aquesta avaluació recull les impressions de 8 persones entre les quals es compta el professor.
He completat aquesta avaluació amb una altre duta a terme el 07-08-2024.

Referències

La Canetenca és una marca de cervesa conduïda per l'amic Santi i que es troba associada als Cervesers Artesans de Catalunya SCCL.
 
Lot: L240213.
Consum recomanat: abans del 08-25

Dades tècniques

Alcohol: 4,5%vol.
Amargor: 19 IBU
Ingredients (varietats)
Malt Pils
Malt àcid
Llúpol Tettnang

Estil declarat

PATERSBIER. Aquesta adscripció no és del tot correcta (vegeu aquest article), però no és un problema del Santi. També s'anomena SIMPLE BELGA (Belgian single) (BJCP 26A).
He traduït la fitxa a baix de tot de l'article.

Sobre l'avaluació

Els estudiants disposaven d'1h30 per avaluar quatre cerveses. Aquesta avaluació es feia completament a cegues en la mesura que no disposaven de cap mena d'informació prèvia sobre cap de les cerveses en joc.

Al principi han rebut la primera cervesa i posteriorment, han pogut anar demanant les següents en el ritme que els ha semblat.

Hem abocat les cerveses en presència dels alumnes perquè poguessin avaluar l'escuma. El recipient, però, estava completament ocultat amb un tovalló blanc.

El professor també ha avaluat les cerveses. Però no ha estat a cegues, naturalment puix que era qui servia les cerveses i qui havia preparat l'examen.

Cal notar que he «conglomerat» vuit avaluacions que no oferien valoracions numèriques d'intensitat. Per tant, la importància de cada descriptor no és relativa sinó simplement enumerativa. 

 Avaluació sensorial

1. Aspecte

Escuma:

Escuma de color blanc, de densitat variable. Segons els estudiants, l'escuma ha tingut altres comportaments com ara que tenia poca persistència.

Adherències entre poques i res. 

Cervesa:

Cervesa de color groc clar o palla, lleugerament tèrbola. Al final de l'ampolla, detectem alguna sedimentació procedent del fons de l'ampolla.

2. Aromes en nas

Bones olors de gra, de farina, amb notables olors de mel. El gra aporta gruix i espessor així com un aspecte molt lleugerament dolçant.

Olor lleugera d'herba fresca i alguna cosa fruitada que, inicialment no s'identifica.

Es pot descriure algun toc discret especiat que pot fer pensar en pebre i que es barreja molt bé amb el gra, formant una curiosa i agradable combinació. El pebre treu gruix al gra.

Alguna nota cítrica en rerefons que pot recordar tant la llima com la llimona.

En el tast col·lectiu, els alumnes han detectat olors que identifiquen com a «sofrades» sense més precisions. Potser tingui a veure amb una altra apreciació que suggereix que s'ha aplicat algun tractament de barrica, però sabem que no és el cas. L'element «sofrat» no s'ha precisat.

To aromàtic dolçant amb reminiscències de mango, pinya i préssec. Potser quelcom de vi blanc.

Bones olors de clau d'espècia i de nou moscada i possiblement de coriandre.

Nota
Aquesta darrera espècia ha estat proposada per algú que especulava sobre el fet que aquesta cervesa que estem estudiant podia ser una WITBIER. I això demostra que, a l'interior mateix d'un procés d'avaluació, gairebé completament a cegues, es poden generar cadenes especulatives esbiaixades. — Una cosa fa pensar en «blat» i, per deducció, com que el perfil d'espècia no correspon exactament a una WEISSBIER, especulem sobre el fet que sigui una cervesa de blat WIT cosa que implicaria l'addició de llavors de coriandre a la recepta. També podria exagerar la descripció d'elements cítrics deguts a una possible presència de peles de taronja. I sabem que no hi ha res d'això. 
 
Grosella verda o agrella. També poma, litxi i potser, banana verda. Però aquesta darrera opció també podria procedir del raonament anterior sobre WEISSBIER i WITBIER i, per tant, seria especulativa.

Herba fresca amb tons balsàmics notables que no s'acompanyen de les típiques olors de menta, eucaliptus o càmfora.
El gra és discret i funciona com a suport eficient. Se cita massa mare i farina.
Apareix una sola avaluació amb la cita d'acetaldehid i, en qualsevol cas, molt tímida. A títol personal, diré que no he detectat en absolut aquest element. 

3. Boca

Còrpora

Molt efervescent. Més aviat «alegre» o «vivaç», sense incomodar.
Cos lleuger o mitjà.
Textura suau, que es revela aigualida quan s'esbrava el gas.
Molt agradable en boca
Cap mena d'astringència.
Citació: Recorda una mica un cava

Gustos

Molt ben atenuada.
Una bona part dels estudiants detecta un to salat.
Personalment, no l'he percebut. Podria tractar-se altre cop d'una especulació sobre Weissbier i Witbier. I això també ens hauria de fer pensar que, si hi ha tantes avaluacions que apunten cap a una direcció, potser sí que hi ha alguna cosa que condueix a pensar a aquests estils. Però no he sabut esbrinar quina.

Amargor

Amargor, discreta, s'escampa molt bé en la cavitat bucal. És d'aparició ràpida i és molt progressiva acabant en intensitat baixa, cosa que deixa aparèixer altres característiques menys actives, especialment la frescor balsàmica. Gens punyent, tot just un pèl secant i un puntet metàl·lica. Molt refrescant. L'efecte balsàmic apareix sobre tot un cop la cervesa ha estat empassada. Alguna resina pot manifestar-se.

Citació: En el moment de beure, l'amargor i l'acidesa es barregen i s'escampen harmoniosament per tota la boca.

Aromes

Olors de poma i de pera, semblant a compota d'aquestes fruites. També aranja i llima.
Especiats notables tot i que menys intensos que en nas. Pebre, clau i nou moscada. 

4. Aspectes generals

Bevibilitat: Molt fàcil de beure
Digestible : Molt fàcil de pair.
Passa la set: Passa molt bé la set
Impacte : Impacte mitjà
Intensitat general : modesta.
Complexitat : Entre mitjana i mig-alta.
Persistència general : Persistència del conjunt significativa. No desapareix ràpidament ni de la boca ni de la memòria.
Equilibris : lleuerament decantada cap als efectes de la fermentació.
Harmonia: Construcció sensorial simple però molt efectiva. La composició imparteix grans sensacions de compleció, de construcció compacta i ben acabada on res sobra ni res falta. En poques paraules, sòlida, refrescant i molt ben integrada a més d'agradable i amigable.

5. Conclusions

El conjunt, sense ser gaire impactant, és força amè i agradable. No és una cervesa que pretengui grans desenvolupaments sensorials perquè les intensitats són tranquil·les. Però això no implica cap falta d'interès. La seva modèstia i el seu bon acabat són la seva basa. La relació entre aspectes li confereix una estructura sensorial sòlida i atractiva.

Citació : Una cervesa elegant i simple que, sense ser molt complexa, aporta matisos interessants sense que cap d'ells en tapi cap altre.

Referència BJCP

26. Cerveses monàstiques belgues (monastic belgian ale) (2021) 

 
Les institucions religioses tenen una llarga història d'elaboració de cervesa a Bèlgica, sovint interrompuda per conflictes i ocupacions, com durant les guerres napoleòniques i la Primera Guerra Mundial. Molt poques institucions d'aquest tipus elaboren realment cervesa avui, encara que moltes ofereixen el seu nom en llicència a broueries comercials. Malgrat la producció limitada, els estil tradicionals derivats d'aquestes broueries han tingut força influència i s'han estès més enllà de Bèlgica.

S'han utilitzat diversos termes per anomenar aquestes cerveses, però alguns ja són denominacions protegides i es refereixen més a l’origen de la cervesa més que a un estil. Els monestirs elaboraven qualsevol estil que triessin, però els que es descriuen en aquesta categoria són els que s'associen més habitualment a aquesta tradició cervesera. 
 
En aquesta categoria, definim les cerveses com les que s'inspiraven en broueries religioses. Malgrat les afirmacions de singularitat, aquestes cerveses comparteixen una sèrie d'atributs comuns que ajuden a caracteritzar els estils. Tots són de fermentació alta, tenen una atenuació molt alta («més digerible» a Bèlgica), aconsegueixen una alta carbonatació mitjançant el condicionament en ampolla («refermentat en ampolla» a Bèlgica) i presenten una fermentació singular amb èsters i especiada de caràcter «belga», complexa i agressiva. Moltes són fortes en alcohol.


NDT : Al menys a Europa i des de 1962, les cerveses amb dret a ser anomenades «Trappistes», segons la llei belga i l'Associació Internacional Trappista han de complir amb les condicions següents:
1. Han de ser brouades dins d’una abadia cistercenca Trappista.
2. Ha de ser elaborada per monjos o sota el seu control.
3. Els beneficis han de ser dedicats a obres socials un cop les necessitats de la comunitat s’han satisfet.

BJCP 26A Cervesa monàstica belga simple – Simple belgian monastic ale (2021)

Impressió general

Una cervesa de taula rossa, amarga, llupolada, molt seca i molt carbonatada. El caràcter agressiu de llevat belga afruitat i especiat i l'alta amargor dominen en l'equilibri, amb un paladar de malt gra-dolç suau i de suport així com un perfil de llúpol especiat i floral.

Aromes

Caràcter de llevat belga entre mig-baix i mig-alt, amb caràcter afruitat-especiat. Llúpols florals i especiats en intensitat de mig-baixa a mitjana. Rarament es millora amb lleugeres addicions d'herbes o espècies cítriques. Fons de malt baix a mig-baix, amb notes de pa, crackers, gra o lleugeres de mel. L'expressió de la fruita pot variar molt (poma, pera, aranja, llimona, taronja, préssec, albercoc). Els fenols solen recordar el pebre negre o el clau d’espècia. Olors de goma de mastegar inadequades.

Aspecte

Color groc pàl·lid a daurat mitjà. En general, bona transparència. Amb un cap d’escuma blanc ondós1, de mida moderada, persistent, amb les característiques adherències.

Aromes en boca

El sabor inicial de malt és lleuger i té un caràcter de galeta amb mel, pa o cracker. Paladar de malt amb aromes de gra, suau. Final vivaç, sec i amarg de llúpol. Sabor moderat de llúpol especiat o floral. Èsters moderats de caràcter semblant al de l'aroma. Fenols especiats de lleugers a moderats tal com es troben a l'aroma. Amargor mitjana a alta, accentuada per la sequedat. Els caràcters de llevat i llúpol perduren en el retrogust.

Còrpora

Cos entre mig-lleuger i mitjà. [textura] suau. Carbonatació entre mig-alta i alta. Pot ser una mica agressiva. No s’hauria de percebre una escalfor gaire notable de l'alcohol.

Comentaris

Sovint no s'etiqueta ni està disponible fora del monestir, o s'elabora amb poca freqüència. També es pot anomenar cervesa del monjo, cervesa del germà o simplement Blond (no utilitzem aquest terme per evitar confusió amb l'estil Blond Ale belga molt diferent). Molt atenuada, generalment 85% o més.

Història

Tot i que les broueries monàstiques tenen la tradició d'elaborar una cervesa de menor intensitat com a ració diària dels monjos (Westmalle va començar a fer la seva el 1922), la cervesa amarga i pàl·lida que descriu aquest estil és una invenció relativament moderna que s’adapta als gustos actuals. Westvleteren va elaborar la seva per primera vegada el 1999, però aquesta va substituir els productes antics de baixa densitat.

Ingredients característics

Malt Pils. Llevats belgues. Llúpols del Vell Món (continental).

Comparació estilística

Com si fos una interpretació belga en alta fermentació d'una Pils alemanya (5D): pàl·lida, llupolada i ben atenuada, però amb un fort caràcter de llevat belga. Té menys dolçor, més atenuació, amb menys caràcter de malt i està més orientada cap al llúpol que una Pale Ale belga (24B). És més com una Tripel belga (26B) modesta i amb més presència de llúpol (amb la seva amargor i sequedat) que no pas una Ale Rossa Belga (25A) enxiquida.

Dades tècniques

DI: 1,044 – 1,054
DF: 1,004 – 1,010
IBUs: 25 – 45
EBC: 6–10 (3–5 SRM)
Alc.: 4,8 – 6,0%Vol.

Exemples comercials

Chimay Gold, La Trappe Puur, Russian River Redemption, St. Bernardus Extra 4, Westmalle Extra, Westvleteren Blond

Etiquetes

graduació_estàndard, color_pàl·lid, alta_fermentació, AF, Europa_occidental, estil_artesanal, amarga, llupolada

Traducció

Albert Barrachina Robert 
 
 

Nota final sobre la denominació de «Patersbier».

Aquesta denominació, si es relaciona amb el fet que la recepta pugui ser la cervesa més «simple» de la sèrie que broua o brouava un monestir, no és correcta. Ho comentem en aquest article.



08-2024
Albert Barrachina Robert
Professor d'anàlisi sensorial de la cervesa a la Facultat d'Enologia de la URV
Professor d'anàlisi sensorial de la cervesa al curs de cervesa artesana de la Universitat d'Alacant.
Membre de l'equip d'Art Cervesers.
Jutge certificat BJCP des del 2015
Premi Steve Huxley 2020