Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Canetenca. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Canetenca. Mostrar tots els missatges

07 d’agost 2024

Avaluacions - CANETENCA - PATERSBIER - BJCP 26A Cervesa monàstica belga simple

La Canetenca

SANT PERE 

Dades de l’avaluació

Avaluació feta el 20-03-2024 en el marc de l'examen final del curs d'avaluació de la cervesa del màster de begudes fermentades de la URV.
Aquesta avaluació recull les impressions de 8 persones entre les quals es compta el professor.
He completat aquesta avaluació amb una altre duta a terme el 07-08-2024.

Referències

La Canetenca és una marca de cervesa conduïda per l'amic Santi i que es troba associada als Cervesers Artesans de Catalunya SCCL.
 
Lot: L240213.
Consum recomanat: abans del 08-25

Dades tècniques

Alcohol: 4,5%vol.
Amargor: 19 IBU
Ingredients (varietats)
Malt Pils
Malt àcid
Llúpol Tettnang

Estil declarat

PATERSBIER. Aquesta adscripció no és del tot correcta (vegeu aquest article), però no és un problema del Santi. També s'anomena SIMPLE BELGA (Belgian single) (BJCP 26A).
He traduït la fitxa a baix de tot de l'article.

Sobre l'avaluació

Els estudiants disposaven d'1h30 per avaluar quatre cerveses. Aquesta avaluació es feia completament a cegues en la mesura que no disposaven de cap mena d'informació prèvia sobre cap de les cerveses en joc.

Al principi han rebut la primera cervesa i posteriorment, han pogut anar demanant les següents en el ritme que els ha semblat.

Hem abocat les cerveses en presència dels alumnes perquè poguessin avaluar l'escuma. El recipient, però, estava completament ocultat amb un tovalló blanc.

El professor també ha avaluat les cerveses. Però no ha estat a cegues, naturalment puix que era qui servia les cerveses i qui havia preparat l'examen.

Cal notar que he «conglomerat» vuit avaluacions que no oferien valoracions numèriques d'intensitat. Per tant, la importància de cada descriptor no és relativa sinó simplement enumerativa. 

 Avaluació sensorial

1. Aspecte

Escuma:

Escuma de color blanc, de densitat variable. Segons els estudiants, l'escuma ha tingut altres comportaments com ara que tenia poca persistència.

Adherències entre poques i res. 

Cervesa:

Cervesa de color groc clar o palla, lleugerament tèrbola. Al final de l'ampolla, detectem alguna sedimentació procedent del fons de l'ampolla.

2. Aromes en nas

Bones olors de gra, de farina, amb notables olors de mel. El gra aporta gruix i espessor així com un aspecte molt lleugerament dolçant.

Olor lleugera d'herba fresca i alguna cosa fruitada que, inicialment no s'identifica.

Es pot descriure algun toc discret especiat que pot fer pensar en pebre i que es barreja molt bé amb el gra, formant una curiosa i agradable combinació. El pebre treu gruix al gra.

Alguna nota cítrica en rerefons que pot recordar tant la llima com la llimona.

En el tast col·lectiu, els alumnes han detectat olors que identifiquen com a «sofrades» sense més precisions. Potser tingui a veure amb una altra apreciació que suggereix que s'ha aplicat algun tractament de barrica, però sabem que no és el cas. L'element «sofrat» no s'ha precisat.

To aromàtic dolçant amb reminiscències de mango, pinya i préssec. Potser quelcom de vi blanc.

Bones olors de clau d'espècia i de nou moscada i possiblement de coriandre.

Nota
Aquesta darrera espècia ha estat proposada per algú que especulava sobre el fet que aquesta cervesa que estem estudiant podia ser una WITBIER. I això demostra que, a l'interior mateix d'un procés d'avaluació, gairebé completament a cegues, es poden generar cadenes especulatives esbiaixades. — Una cosa fa pensar en «blat» i, per deducció, com que el perfil d'espècia no correspon exactament a una WEISSBIER, especulem sobre el fet que sigui una cervesa de blat WIT cosa que implicaria l'addició de llavors de coriandre a la recepta. També podria exagerar la descripció d'elements cítrics deguts a una possible presència de peles de taronja. I sabem que no hi ha res d'això. 
 
Grosella verda o agrella. També poma, litxi i potser, banana verda. Però aquesta darrera opció també podria procedir del raonament anterior sobre WEISSBIER i WITBIER i, per tant, seria especulativa.

Herba fresca amb tons balsàmics notables que no s'acompanyen de les típiques olors de menta, eucaliptus o càmfora.
El gra és discret i funciona com a suport eficient. Se cita massa mare i farina.
Apareix una sola avaluació amb la cita d'acetaldehid i, en qualsevol cas, molt tímida. A títol personal, diré que no he detectat en absolut aquest element. 

3. Boca

Còrpora

Molt efervescent. Més aviat «alegre» o «vivaç», sense incomodar.
Cos lleuger o mitjà.
Textura suau, que es revela aigualida quan s'esbrava el gas.
Molt agradable en boca
Cap mena d'astringència.
Citació: Recorda una mica un cava

Gustos

Molt ben atenuada.
Una bona part dels estudiants detecta un to salat.
Personalment, no l'he percebut. Podria tractar-se altre cop d'una especulació sobre Weissbier i Witbier. I això també ens hauria de fer pensar que, si hi ha tantes avaluacions que apunten cap a una direcció, potser sí que hi ha alguna cosa que condueix a pensar a aquests estils. Però no he sabut esbrinar quina.

Amargor

Amargor, discreta, s'escampa molt bé en la cavitat bucal. És d'aparició ràpida i és molt progressiva acabant en intensitat baixa, cosa que deixa aparèixer altres característiques menys actives, especialment la frescor balsàmica. Gens punyent, tot just un pèl secant i un puntet metàl·lica. Molt refrescant. L'efecte balsàmic apareix sobre tot un cop la cervesa ha estat empassada. Alguna resina pot manifestar-se.

Citació: En el moment de beure, l'amargor i l'acidesa es barregen i s'escampen harmoniosament per tota la boca.

Aromes

Olors de poma i de pera, semblant a compota d'aquestes fruites. També aranja i llima.
Especiats notables tot i que menys intensos que en nas. Pebre, clau i nou moscada. 

4. Aspectes generals

Bevibilitat: Molt fàcil de beure
Digestible : Molt fàcil de pair.
Passa la set: Passa molt bé la set
Impacte : Impacte mitjà
Intensitat general : modesta.
Complexitat : Entre mitjana i mig-alta.
Persistència general : Persistència del conjunt significativa. No desapareix ràpidament ni de la boca ni de la memòria.
Equilibris : lleuerament decantada cap als efectes de la fermentació.
Harmonia: Construcció sensorial simple però molt efectiva. La composició imparteix grans sensacions de compleció, de construcció compacta i ben acabada on res sobra ni res falta. En poques paraules, sòlida, refrescant i molt ben integrada a més d'agradable i amigable.

5. Conclusions

El conjunt, sense ser gaire impactant, és força amè i agradable. No és una cervesa que pretengui grans desenvolupaments sensorials perquè les intensitats són tranquil·les. Però això no implica cap falta d'interès. La seva modèstia i el seu bon acabat són la seva basa. La relació entre aspectes li confereix una estructura sensorial sòlida i atractiva.

Citació : Una cervesa elegant i simple que, sense ser molt complexa, aporta matisos interessants sense que cap d'ells en tapi cap altre.

Referència BJCP

26. Cerveses monàstiques belgues (monastic belgian ale) (2021) 

 
Les institucions religioses tenen una llarga història d'elaboració de cervesa a Bèlgica, sovint interrompuda per conflictes i ocupacions, com durant les guerres napoleòniques i la Primera Guerra Mundial. Molt poques institucions d'aquest tipus elaboren realment cervesa avui, encara que moltes ofereixen el seu nom en llicència a broueries comercials. Malgrat la producció limitada, els estil tradicionals derivats d'aquestes broueries han tingut força influència i s'han estès més enllà de Bèlgica.

S'han utilitzat diversos termes per anomenar aquestes cerveses, però alguns ja són denominacions protegides i es refereixen més a l’origen de la cervesa més que a un estil. Els monestirs elaboraven qualsevol estil que triessin, però els que es descriuen en aquesta categoria són els que s'associen més habitualment a aquesta tradició cervesera. 
 
En aquesta categoria, definim les cerveses com les que s'inspiraven en broueries religioses. Malgrat les afirmacions de singularitat, aquestes cerveses comparteixen una sèrie d'atributs comuns que ajuden a caracteritzar els estils. Tots són de fermentació alta, tenen una atenuació molt alta («més digerible» a Bèlgica), aconsegueixen una alta carbonatació mitjançant el condicionament en ampolla («refermentat en ampolla» a Bèlgica) i presenten una fermentació singular amb èsters i especiada de caràcter «belga», complexa i agressiva. Moltes són fortes en alcohol.


NDT : Al menys a Europa i des de 1962, les cerveses amb dret a ser anomenades «Trappistes», segons la llei belga i l'Associació Internacional Trappista han de complir amb les condicions següents:
1. Han de ser brouades dins d’una abadia cistercenca Trappista.
2. Ha de ser elaborada per monjos o sota el seu control.
3. Els beneficis han de ser dedicats a obres socials un cop les necessitats de la comunitat s’han satisfet.

BJCP 26A Cervesa monàstica belga simple – Simple belgian monastic ale (2021)

Impressió general

Una cervesa de taula rossa, amarga, llupolada, molt seca i molt carbonatada. El caràcter agressiu de llevat belga afruitat i especiat i l'alta amargor dominen en l'equilibri, amb un paladar de malt gra-dolç suau i de suport així com un perfil de llúpol especiat i floral.

Aromes

Caràcter de llevat belga entre mig-baix i mig-alt, amb caràcter afruitat-especiat. Llúpols florals i especiats en intensitat de mig-baixa a mitjana. Rarament es millora amb lleugeres addicions d'herbes o espècies cítriques. Fons de malt baix a mig-baix, amb notes de pa, crackers, gra o lleugeres de mel. L'expressió de la fruita pot variar molt (poma, pera, aranja, llimona, taronja, préssec, albercoc). Els fenols solen recordar el pebre negre o el clau d’espècia. Olors de goma de mastegar inadequades.

Aspecte

Color groc pàl·lid a daurat mitjà. En general, bona transparència. Amb un cap d’escuma blanc ondós1, de mida moderada, persistent, amb les característiques adherències.

Aromes en boca

El sabor inicial de malt és lleuger i té un caràcter de galeta amb mel, pa o cracker. Paladar de malt amb aromes de gra, suau. Final vivaç, sec i amarg de llúpol. Sabor moderat de llúpol especiat o floral. Èsters moderats de caràcter semblant al de l'aroma. Fenols especiats de lleugers a moderats tal com es troben a l'aroma. Amargor mitjana a alta, accentuada per la sequedat. Els caràcters de llevat i llúpol perduren en el retrogust.

Còrpora

Cos entre mig-lleuger i mitjà. [textura] suau. Carbonatació entre mig-alta i alta. Pot ser una mica agressiva. No s’hauria de percebre una escalfor gaire notable de l'alcohol.

Comentaris

Sovint no s'etiqueta ni està disponible fora del monestir, o s'elabora amb poca freqüència. També es pot anomenar cervesa del monjo, cervesa del germà o simplement Blond (no utilitzem aquest terme per evitar confusió amb l'estil Blond Ale belga molt diferent). Molt atenuada, generalment 85% o més.

Història

Tot i que les broueries monàstiques tenen la tradició d'elaborar una cervesa de menor intensitat com a ració diària dels monjos (Westmalle va començar a fer la seva el 1922), la cervesa amarga i pàl·lida que descriu aquest estil és una invenció relativament moderna que s’adapta als gustos actuals. Westvleteren va elaborar la seva per primera vegada el 1999, però aquesta va substituir els productes antics de baixa densitat.

Ingredients característics

Malt Pils. Llevats belgues. Llúpols del Vell Món (continental).

Comparació estilística

Com si fos una interpretació belga en alta fermentació d'una Pils alemanya (5D): pàl·lida, llupolada i ben atenuada, però amb un fort caràcter de llevat belga. Té menys dolçor, més atenuació, amb menys caràcter de malt i està més orientada cap al llúpol que una Pale Ale belga (24B). És més com una Tripel belga (26B) modesta i amb més presència de llúpol (amb la seva amargor i sequedat) que no pas una Ale Rossa Belga (25A) enxiquida.

Dades tècniques

DI: 1,044 – 1,054
DF: 1,004 – 1,010
IBUs: 25 – 45
EBC: 6–10 (3–5 SRM)
Alc.: 4,8 – 6,0%Vol.

Exemples comercials

Chimay Gold, La Trappe Puur, Russian River Redemption, St. Bernardus Extra 4, Westmalle Extra, Westvleteren Blond

Etiquetes

graduació_estàndard, color_pàl·lid, alta_fermentació, AF, Europa_occidental, estil_artesanal, amarga, llupolada

Traducció

Albert Barrachina Robert 
 
 

Nota final sobre la denominació de «Patersbier».

Aquesta denominació, si es relaciona amb el fet que la recepta pugui ser la cervesa més «simple» de la sèrie que broua o brouava un monestir, no és correcta. Ho comentem en aquest article.



08-2024
Albert Barrachina Robert
Professor d'anàlisi sensorial de la cervesa a la Facultat d'Enologia de la URV
Professor d'anàlisi sensorial de la cervesa al curs de cervesa artesana de la Universitat d'Alacant.
Membre de l'equip d'Art Cervesers.
Jutge certificat BJCP des del 2015
Premi Steve Huxley 2020

30 d’abril 2024

Avaluacions - Canetenca+Rondadora - BARLEY WINE (BJCP 17D)

Montnegre + Rondadora

English Barley Wine

Nota prèvia: El nom correspon simplement amb el de l'estil. Voldria just posar en evidència la correcció: si és «english», és «barley wine», separat. Si fos «american», llavors, seria «barleywine», tot junt. Màxima correcció. Merci Santi.

Dades de l’avaluació

Avaluació feta el 20-03-2024 en el marc de l'examen final del curs d'avaluació de la cervesa del màster de begudes fermentades de la URV.

Aquesta avaluació recull les impressions de 8 persones entre les quals es compta el professor.

Referències

Lot: no vaig copiar la dada
Consum recomanat: tampoc me la vaig apuntar.

Dades tècniques

Alcohol: 10%V.
Amargor: 45 IBU

Ingredients (varietats)

Malt Base Pale. 
Malt DRC: Double Roasted Cristal. Un Cristall molt fort (280 a 320 EBC) de Simpson's.
Carahell (una versió Weyermann d'un malt clar gairebé completament sacarificat). Caramünch (Una especialitat Weyermann. També molt sacarificat).
Llúpol Cascade
Fusta: Barrica de roure de vi negre de Somontano.
Llevat Nottingham

Estil declarat

English Barley Wine (BJCP 17D). Vegeu l'estil descrit pel BJCP en annex.

Sobre l'avaluació

Els estudiants disposaven d'1h30 per avaluar quatre cerveses. Aquesta avaluació es feia completament a cegues en la mesura que no disposaven de cap mena d'informació prèvia sobre cap de les cerveses en joc.

Al principi els studiants han rebut la primera cervesa i posteriorment, han pogut anar demanant les següents en el ritme que els ha semblat.

Hem abocat les cerveses en presència dels alumnes perquè poguessin avaluar l'escuma. El recipient, però, estava completament ocultat amb un tovalló blanc.

El professor també ha avaluat les cerveses. Però no ha estat a cegues, naturalment puix que era qui servia les cerveses i qui havia preparat l'examen.

Avaluació sensorial

1. Aspecte

Escuma:

Escuma poc generosa de color marró clar. Gairebé gens persistent. Tampoc forma adherències.

Cervesa:

Cervesa de color coure fosc amb brillantors rogenques. Transparent fins allà on es pot avaluar.
No s'aprecien sediments.
Ningú ha comentat res de les "llàgrimes" habitualment inherents a una cervesa d'aquesta graduació.

2. Aromes en nas

Forta olor d'alcohol, molt caramel i un cert toc d'oxidació (T2N) pel qual em declaro únic responsable per no haver guardat aquesta cervesa en bones condicions durant un temps.

Aspectes prou evidents de fusta. Es diu que podria ser roure.

Notes de pa de pessic. Crosta de pa molt torrada,

Alguna melmelada com de maduixa, taronja o nabiu. També s'esmenten pruna seca, pansa i mora. Altrament, codonyat i ametlla. Algú ha citat regalèssia.

Sensació general dolçant. Caramels bastant fets. Sucre panela, llaminadura.

Algunes espècies com ara vainilla i clau. També pebre negre i nou moscada.

Evocació de pa de pessic de canyella (frangipane).

Molt lleuger aspecte mentolat. Algú parla també d'eucaliptus. A la llarga, també es manifesta alguna nota cítrica.

Per sort, el T2N tendeix a minvar.

Sensació general de vi ranci o, millor, de Mistela. 

3. Boca

Còrpora

Molt poc efervescent. Textura especialment untuosa.

L'alcohol és fort, lleugerament coent, però no molesta en general tot i que algú el troba excessiu. Es percep com a component íntegre del perfil sensorial oimés quan no aporta cap nota perceptible de dissolvent.
★L'alcohol es relaciona sensorialment amb el to dolçant formant una agradable combinació.
Cos molt respectable, ajudat per la textura.

No es percep cap astringència.

Gustos

Dolçor mitjana.

Acidesa testimonial.

Amargor gairebé nul·la. Principalment balsàmica. No es noten els 45 IBU per enlloc. Queden completament integrats.

Aquests dos darrers aspectes formen un joc de compensacions mútues molt curiós a un nivell molt discret.

S'assenyala una bona relació activa entre la lleugera amargor i el to dolçant, una mena de joc de desequilibris i compensacions molt divertit.
★No sabria molt com catalogar l'amargor; d'una banda diria que refresca perquè fa contrapès a la dolçor i, per tant, seria balsàmica, però al mateix temps, sento que asseca la boca i convida a beure més.

Aromes

Sucres molt torrats, caramels, una mica de melassa. Potser crosta de pa.

Bones notes de melmelada, especialment de maduixa.

Fruits secs com ara pansa i fruites de pinyol.

Malgrat el seu protagonisme general, l'alcohol s'integra bé en el conjunt i permet l'expressió dels altres elements de la cervesa.

Forçant una mica, s'accentua l'aspecte vinós de l'alcohol i apareixen fruits secs com ara ametlla. Citacions també d'anacard o festuc.

Regust en caramels, dolç de llet, toffee.

Aspectes generals

Bevibilitat

Es tracta d'una cervesa de tast, per ser assaborida en forma de xarrup més que no pas a grans glops.

Digestible

Ningú fa cap comentari sobre aquesta característica.

Passa la set

Ni passa la set ni ho pretén. És més aviat una cervesa de tast, de xuclet.

Impacte

Molt notable. L'alcohol domina el panorama, però el perfil càlid aromàtic principalment del malt també ocupa un bon espai sensorial. Per posar tothom d'acord, proposa un impacte entre mitjà i alt. També es descriu com a impactant la complexitat general de la recepta.

Evolució

Lleugerament evolutiva accentuant amb el temps el seu matisos de maduració.

Equilibris

Una cervesa claríssimament decantada cap al perfil de la fermentació i dels malts que també mantenen una poderosa presència per mitjà de les fruites del bosc totes elles en forma de melmelada o de fruites confitades.

Complexitat

Inclou una quantitat gens menyspreable de descriptors aromàtics. Diríem que la complexitat és entre mitjana i alta.

Composició

Estructura ben acabada, harmònica malgrat la seva exploració d'algun extrem. Molt ben integrada.
★Genera una sensació de calma. La recomanaria per ser beguda i gaudida a l'hivern.

Conclusions

Aquest text inclou tot el que s'ha escrit a l'examen pràctic d'avaluació. Un servidor no sempre subscriu tot el que s'hi ha ressenyat, però, entenent que ha estat descrit honestament, tot s'ha inclòs. Només s'han eliminat les apreciacions massa descaradament especulatives que relacionaven la descripció amb prejudicis com podria ser la suposició de la pertinència estilística.

Davant d'una cervesa com aquesta, es poden adoptar dues actituds oposades. Podem afegir confort a la comoditat i a la calidesa: sofà flonjo i esponjós, llum tènue i música tranquil·la.
L'altra possibilitat podria implicar el mateix seient, però amb una música molt més «fresca» com ara un concert de l'Angelo Debarre.
Llarga vida al Jazz Manouche.

Referència BJCP:

17D. English Barley Wine (Barley Wine anglès)

Impressió general

Posa en evidència la riquesa de malt amb els seus flavors complexos i intensos. Cos ric i «masticable», amb escalfor de l'alcohol, i un interès agradable afruitat o de llúpol. Quan és envellida, pot adquirir caràcter de vins espirituosos. Un exemplar per a xarrupar l'hivern.

Aromes

En les versions més fosques, presenta un fort i ric perfil de malt sovint amb notes de caramel. En les versions més clares, apareixen lleugeres notes de toffee. Pot oferir un perfil afruitat entre moderat i fort, sovint amb caràcter de fruita fosca o dessecada, especialment en les versions més fosques. L'aroma de llúpol pot anar de suau a ferm. És típicament floral, amb aspectes de terra o de melmelada. L'aroma d'alcohol pot ser entre baixa i moderada però suau i rodona. La intensitat d'aquest aspecte disminueix amb el temps. L'aroma pot tenir un caràcter ric amb notes de pa, aspectes torrats, toffee i/o melasses. Les versions envellides poden tenir un aspecte de vi generós, possiblement de vi o de xerès, i generalment aromes de malt molt transmutades.

Aspecte

El color va de daurat ric a ambre molt fosc o fins i tot marró fosc (sovint amb llambregades robí) però no hauria de ser opac. Cap d'escuma entre baix i moderat de color blanc trencat amb possiblement una retenció pobra. Pot ser tèrbola amb coagulació en fred (chill haze) a baixes temperatures però generalment s'esclareix fins presentar una bona a brillant transparència quan s'escalfa. El color pot donar la sensació de gran profunditat com vist a través d'una lent gruixuda. L'alta graduació i la notables densitat es poden visualitzar amb les «llàgrimes» que s'adhereixen a les parets del recipient de consum.

Aromes en boca

Flavors de malt forts, intensos, complexos, formant «capes» sensorials i que es poden identificar com a pa, toffee, pa de pessic en les versions més pàl·lides i que passen per nous, torrats profunds, caramels fosc i/o melasses en les versions més fosques. Dolçor entre moderada i alta al paladar. El final pot ser moderadament dolç a moderadament sec (segons l'envelliment). Hi pot haver algunes notes d'oxidació o vinoses alhora que haurien de ser evidents els flavors complexos de l'alcohol. Afruitats entre moderats i bastant alts amb sovint un caràcter de fruites fosques o dessecades. L'amargor del llúpol hauria de situar-se entre just suficient per la compensació fins a una presència ferma. L'equilibri, per tant, va del domini del malt a una bona amargor. Les versions més pàl·lides solen ser més amargues, millor atenuades, i solen oferir més perfil del llúpol que les versions més fosques. En qualsevol cas, totes les versions són de caràcter dominant del malt. Flavor del llúpol entre baix i moderadament alt. Sovint varietats angleses florals, amb notes de terra o de melmelada.

Còrpora

Cos ple, «masticable» amb una textura vellutada i voluptuosa (tot i que el cos sol minvar amb la llarga maduració). S'hauria de trobar una suau escalfor d'alcohol madurat. Carbonatació de baixa a moderada segons el temps de maduració.

Comentaris

La més rica i la més forta de les Ales angleses modernes. El caràcter d'aquestes cerveses sol variar significativament amb el temps. Tant les versions fresques com les envellides haurien de ser apreciades pel que són. El perfil de malt pot variar amplament. No tots els exemplars presentaran tots els flavors o aromes possibles. Les varietats més clares no oferiran caramel ni els flavors més rics del malt ni oferiran els afruitats típics de fruites fosques o dessecades. No s'han d'esperar flavors ni aromes impossibles en cerveses d'aquests color.
S'escriu Barley Wine a Anglaterra mentre que als USA la grafia és Barleywine.

Història

S'han brouat a Anglaterra, des de fa temps, cerveses fortes de diverses formulacions i es coneixien amb diversos noms. La Barley Wine moderna es remunta a la Bass nº1 que va ser la primera en ser designada com a Barley Wine en 1872. Les Barley Wine eren cerveses fosques fins que Tennant (actualment Whitebread) va produir la Gold Label, un Barley Wine daurat, en 1951. Normalment era la cervesa més forta que produïa una broueria i en èpoques més recents, molts exemples comercials són datats i oferts com a especialitats estacionals d'hivern en edicions limitades. L'estil Barley Wine original és a l'origen de variacions derivades a Bèlgica, als EEUU i per tot el món.

Ingredients característics

Els malts Pale d'alta qualitat i ben modificats haurien de conformar la base de l'engranada. Amb quantitats judicioses de malts caramel. Els malts foscos haurien de ser usats amb parsimònia, en tot cas, la més gran part del color sol procedir d'una llarga cocció. Els llúpols Northdown, Target, East Kent Golding i Fuggles són típics. Llevat britànic amb molt de caràcter.

Comparació estilística

Tot i que és sovint una cervesa amb caràcter fort de llúpol, el Barley Wine anglès posa menys èmfasi en el llúpol que el Barleywine americà [22C] i sol posar en evidència els llúpols anglesos. Les versions angleses poden ser més fosques, més maltoses, més afruitades i amb més aspectes procedents de malts especials que els Barleywines americans. Es superposa amb la part inferior de les Old Ales angleses [17B] però normalment no té les característiques vinoses de la maduració. Més aviat, ofereix els signes elegants i madurs de l'edat.

Dades tècniques

DI: 1.080 – 1.120
DF: 1.018 – 1.030
IBUs: 35 – 75
EBC: 16 - 44 (SRM: 8 – 22)
Alc.: 8,0 – 12,0 %Vol.

Exemples comercial

Adnams Tally-Ho, Burton Bridge, Thomas Sykes Old Ale, Coniston No. 9 Barley Wine, Fuller’s Golden Pride, J.W. Lee’s Vintage Harvest Ale, Robinson’s Old Tom

Etiquetes

Graduació_molt_alta, color_ambre, alta_fermentació, AF, illes_britàniques, estil_tradicional, família_ales_fortes, maltós

Traducció

ABR


11-04-2024
Albert Barrachina Robert
Professor d'anàlisi sensorial de la cervesa a la Facultat d'Enologia de la URV
Professor d'anàlisi sensorial de la cervesa al curs de cervesa artesana de la Universitat d'Alacant.
Membre de l'equip d'Art Cervesers.
Jutge certificat BJCP des del 2015
Premi Steve Huxley 2020

Nota final

Llicència de Creative Commons
Aquells que voleu fer servir aquest article, copiar-lo, traduir-lo, o fer veure que us heu llegit totes les fonts 😉, ho podeu fer. L'accés a aquest blog és completament lliure. I essent que el seu objectiu és la difusió de la cultura de la cervesa, podeu copiar i afusellar com us abelleixi sobiranament. Cap problema.
NOMÉS HEU DE TENIR L'HONESTEDAT DE CITAR TOTES LES VOSTRES FONTS, INCLOENT-HI AQUESTA, ENCARA QUE US FACI RÀBIA QUE ESTIGUI ESCRITA EN CATALÀ. TAMPOC COSTA TANT SER UNA MICA HONEST! PER ENDAVANT, MERCI.