Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris URV. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris URV. Mostrar tots els missatges

18 de març 2025

Avaluacions - PALE ALE - Scone

 Scone

PALE ALE

Dades tècniques conegudes

Data de l'avaluació: 2024-02-27
Productor: Cervecera Scone SL. C/Michel Faraday, 2; Nave 2, 33211 Gijón (Astúries). https://www.cervezascone.com/
Alcohol: 5%Vol.
Lot: L 92
Consum preferent: 08/22

Notes

Nota 1: Aquesta avaluació es va fer una setmana abans de l’examen d’avaluació, en forma de simulació d’examen. Les condicions en foren les mateixes que per l’examen. La diferència és que, en lloc de quatre, van ser tres cerveses i que, al final, ho comentàvem tots junts. El que va ser diferent és que ningú estava obligat a entregar les notes d’avaluació, de manera que molt pocs ho van fer. Així que, l’avaluació serà principalment d’un servidor.
Nota 2: Vaig rebre aquesta cervesa quan estava perfectament DINS de l’espai de temps previst com a consum preferent. L’he guardada absolutament sempre dins d’una nevera que mai ha passat dels 8 graus. Esperant un bon moment per tastar aquesta cervesa, m'ha passat temps i he quedat molt malament amb el productor. Al final, he decidit portar-la a la darrera sessió d’avaluació abans de l’examen en el curs d’avaluació sensorial de la cervesa que dono en el marc del Màster en Begudes fermentades de la URV.
Merci, Carlos i disculpa altre cop el retard. No em passa només amb tu: tot sovint, em costa trobar el moment adient i oportú per posar-me a tastar les cerveses dels amics.

Avaluació

Repeteixo l’avís: estem avaluant una cervesa de dos anys!!! El perfil que li trobarem no es correspon amb el que trobaríem si l’haguéssim avaluat en estat de frescor.

Aspecte

Escuma: De color beix clar. Persistent, generosa i densa.


Cervesa mitjanament transparent, de color carabassa o ambre clar.

Aromes

Inicialment, es percep una nota dolça que evoca sobre tot un fons de caramel. Apareixen a continuació aspectes herbosos i florals. I finalment, podem també citar quelcom discret especiat.
Ja entregats a la feina, podem descriure pa de pessic bastant fet i magdalena. Diria que també apareix un lleuger to de xocolata. Es confirma l’herba fresca i finalment, potser podem definir l’especiat en pebre.
Els participants assenyalen també cafè amb llet i caramels diversos.
És possible que es pugui identificar alguna cosa de SO2, però és pràcticament imperceptible.
També podríem parlar de diacetil. Molt poc, però normal en una maduració de dos anys.

En boca (còrpora i aromes)

Efervescència forta i vivaç. Es nota un toc àcid que es podria relacionar amb la gasificació.
El cos sembla mitjà mentre que la textura resulta bastant sedosa, malgrat l’efervescència.
L’amargor és gairebé immediata i forta, amb un notable caràcter resinós (càmfora, mirra per exemple). Arriba a una intensitat relativament alta i es desfà progressivament, sense pressa. És força persistent i forma la persistència general, acompanyada de tons de caramel.
No s’aprecia cap dolçor especial, l’exemplar està ben atenuat.
Es confirmen les aromes en nas, en sentit més discret i amb els afegits de llaminadura i, potser, maduixa.

Criteris generals

Bastant bevible i passa «normalment» la set.
L’impacte general és entre mitjà i notable.
La persistència, com ho hem anotat, és llarga, basada en l’amargor.
De complexitat aromàtica mitjana.

Apreciacions finals

La composició de les dues fases és diferent: en nas tenim un conjunt centrat en el malt, sobre tot en notes caramel·litzades, mentre que, en boca, el perfil general es compensa una mica per les aportacions amargues balsàmiques.
En general, es tracta d’una composició molt harmònica, sensorialment ben lògica i compensada.

Nota 3: Únic estudiant (de moment) que m'ha participat els seus apunts sobre aquesta cervesa: Càndida Garcia

18-03-2025
Albert Barrachina Robert
Ex-Professor d'anàlisi sensorial de la cervesa a la Facultat d'Enologia de la URV
Ex-Professor d'anàlisi sensorial de la cervesa al curs de cervesa artesana de la Universitat d'Alacant.
Ex-membre de l'equip d'Art Cervesers.
Jutge certificat BJCP des de 2015
Premi Steve Huxley 2020

Nota final

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional de Creative Commons.
 Aquells que voleu fer servir aquest article, copiar-lo, traduir-lo, o fer veure que us heu llegit totes les fonts
😉, ho podeu fer. L'accés a aquest blog és completament lliure. I essent que el seu objectiu és la difusió de la cultura de la cervesa, podeu copiar i afusellar com us abelleixi sobiranament. Cap problema.
NOMÉS HEU DE TENIR L'HONESTEDAT DE CITAR TOTES LES VOSTRES FONTS, INCLOENT-HI AQUESTA, ENCARA QUE US FACI RÀBIA QUE ESTIGUI ESCRITA EN CATALÀ. TAMPOC COSTA TANT SER UNA MICA HONEST! PER ENDAVANT, MERCI.

14 de març 2025

Avaluacions - TRIPEL - Scone

 Scone

TRIPEL

Dades tècniques conegudes

Estil: BJCP 26C - Monastic Tripel
Data de l'avaluació: 2024-03-05
Productor:
Cervecera Scone SL. C/Michel Faraday, 2; Nave 2, 33211 Gijón (Astúries)
Ingredients:
Malt d’ordi, malt de sègol. Llúpols i llevats.
Alcohol: 8,5%Vol.

Notes

Nota 1: Aquesta avaluació s’ha fet en comú, entre 7 persones i completament a cegues. Formava part de l’examen final del curs d’avaluació sensorial de la URV, 2024 - 2025.
Nota 2: Des del moment que la vaig rebre fins ara, aquesta cervesa NO ha sortit de la nevera, la qual es troba permanentment al voltant de 8℃.
Nota 3: Aquestes cerveses em van ser entregades dins del seu espai temporal de consum preferencial. Ha passat que mai no em resolia a obrir-les. Em passa sempre el mateix: em reservo les cerveses que sé que em costarà tornar a trobar, i espero el moment adequat per a fer aquest tast. I al final, me n'oblido una mica. Així i tot, m’ha semblat que l’examen, en acabat, era una bona ocasió. Demano altre cop (tercera vegada) disculpes al Carlos, al mateix temps que li agraeixo la confiança i l’amistat de fer-me-les a mà.

Avaluació

Aspecte

― Escuma de color blanc trencat, densa, poc persistent i formant alguna adherència.
― Cervesa lleugerament tèrbola, de color d’ambre o daurat fosc. Amb sedimentació.

 
Foto: Fernando Rodríguez Luque

Aromes

Es poden definir bones olors de gra, amb farina, galeta Maria i pa de pessic. També s’ha citat mel fresca, pa, mare de pa.
En rerefons es pot descriure una nota fresca, poc definida, potser herba tallada.
Entre aquestes dues famílies aromàtiques, apareixen notes especiades i de fusta. Pebre, albercoc. Tal vegada, també plàtan. Melmelada de préssec.
També es descriuen toffee, melassa i fruita confitada (pansa, pruna) o seca (avellana).
Per damunt de tot plegat, plana un núvol dolçant que augmenta amb el temps.

En boca

Còrpora

Efervescència molt (potser massa) fina. (Pensem que aquest exemplar té entre 2 i 3 anys!)
Cos mitjà (a baix) i textura bastant sedosa.
Es nota la calidesa de l’alcohol, però no es percep en aroma.
S’aprecia un lleuger toc d’astringència.
Final mig-sec.

Dolçor general de feble intensitat però ben present. Es combina molt bé amb l’amargor. Sembla que es compensen mútuament.
El professor no ha trobat cap amargor, però TOTS els alumnes discrepen. Per tant, haurem d’incloure-la en el perfil tot i que en una intensitat relativament discreta, persistent però no molesta. S’afegeix «de bona qualitat». També es diu que l’amargor té algun deix secant i que convida a beure més.

Aromes

Es repeteixen les olors de brioixeria mentre que les notes d’herba es queden més en rerefons.

 Foto: Cándida Garcia Fernandez

Criteris generals

És moderadament bevible i passa mitjanament la set.
No és gaire impactant. Especialment, la falta d’efervescència desguarneix el conjunt, el fa «pla».
No és equilibrada, es decanta clarament cap al perfil del malt.
D’un alumne a l’altre, l’exemplar no sembla gaire complex, però si ajuntem totes les impressions, acabem trobant una cervesa bastant complexa.
[Podem entendre que els efectes especiats que esperem d’una Tripel s’han esvaït per l’extrema guarda que ha sofert aquest exemplar.]

En general, apareix com una estructura sensorial harmoniosa a pesar de la falta d’efervescència.

Nota 4:
L’examen no és precisament un moment que permeti fer fotos ni res d’aquesta mena: les imatges d’aquest article han estat robades descaradament per internet. Per si de cas, n’hem especificat la procedència.
Nota 5:
Els participants són

→ Fabiola Juárez
→ Fernando Rodríguez
→ Alejandro Caraveo
→ Cándida Garcia
→ Mauricio Mendoza
→ Octavio Sandoval

12-03-2025
Albert Barrachina Robert
Ex-Professor d'anàlisi sensorial de la cervesa a la Facultat d'Enologia de la URV
Ex-Professor d'anàlisi sensorial de la cervesa al curs de cervesa artesana de la Universitat d'Alacant.
Ex-membre de l'equip d'Art Cervesers.
Jutge certificat BJCP des del 2015
Premi Steve Huxley 2020

Nota final

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional de Creative Commons.
 Aquells que voleu fer servir aquest article, copiar-lo, traduir-lo, o fer veure que us heu llegit totes les fonts 😉, ho podeu fer. L'accés a aquest blog és completament lliure. I essent que el seu objectiu és la difusió de la cultura de la cervesa, podeu copiar i afusellar com us abelleixi sobiranament. Cap problema.
NOMÉS HEU DE TENIR L'HONESTEDAT DE CITAR TOTES LES VOSTRES FONTS, INCLOENT-HI AQUESTA, ENCARA QUE US FACI RÀBIA QUE ESTIGUI ESCRITA EN CATALÀ. TAMPOC COSTA TANT SER UNA MICA HONEST! PER ENDAVANT, MERCI.


13 de març 2025

Avaluacions - THE FRUITS OF THE DOOM - Calavera - Fermentació àcida

 Calavera
Cervesa de fermentació àcida.

THE FRUITS OF THE DOOM

«Fruites de la perdició»
 

Dades tècniques conegudes

Estil: Cervesa de blat amb gerds envellida en bótes de vi. [Molt probablement una cervesa de fermentació espontània – la maduració en fusta hi condueix irremeiablement]
Data de l'avaluació: 2024-03-05
Productor: La Calavera COOP SCCL. Polígon Cal Gat, 25. 17860 Sant Joan de les Abadesses.
Ingredients:
Malt d’ordi, malt de blat. Llúpols i llevats.
Alcohol: 6,4%Vol.
Lot: 21/378
Consum preferent: Maig 2027
Mètode i intencions (Marc):
Elaborem una cervesa amb un 30% de blat i amb un perfil baix de llúpol (7 ibus), i fermentem amb llevat americà a 18ºC per donar perfil neutre.
Tallem la fermentació a 1020 de densitat (aprox.), i transvasem la cervesa a 4 bótes de vi blanc i una de vi dolç. Mantenim la cervesa així durant uns 15 mesos i després li afegim gerds (normalment frescos) dins de la bóta, i al voltant d'un 10% de quantitat de fruita. La mantenim així uns 3 o 4 mesos més, fins que la cervesa ha fermentat tots els sucres de la fruita.
Un cop finalitzada, separem els gerds i afegim una mica de llevat nou així com dextrosa (3'5gr/l) per originar la carbonatació dintre de l'ampolla.
Al cap de 3 mesos, podríem dir que està llesta per la venda al públic.

 El nom és un joc de paraules aprofitant el lema de les samarretes de FRUITS OF THE LOOM, donant-li un toc més transgressor i directe vinculant-ho amb l'últim sopar de crist com els maleïts o heretges.
Juguem amb un estil bastant impactant i burxant

    Nota 1

Aquesta avaluació s’ha fet en comú, entre 7 persones i completament a cegues. Formava part de l’examen final del curs d’avaluació sensorial de la URV, 2024 – 2025.
Aquesta és la imatge que surt a l’etiqueta de la cervesa. Per descomptat que, en l’original, com es pot veure, el cap de Jesús no és cap calavera.

Avaluació

Aspecte

― Escuma (foto) blanca, de densitat mitjana, gens persistent.
― Cervesa molt transparent, de color d’ambre clar, gairebé carabassa. Algú parla de coure clar.
Foto: Fernando Rodríguez Luque

Aromes

Primer entra un toc acètic lleuger, un pèl picantó.
Reminiscències de sidra, poma.
Potser es pot descriure alguna cosa de llaminadura. Algú parla de pi fresc i d’algun cítric.
Tot seguit, apareix un perfil afruitat intens, potser cirera, potser gerd. O millor, maduixa (resulta que és gerd). En qualsevol cas, fruites del bosc. Potser també una mica de préssec.
També es pot evocar grosella verda o ruibarbre.
Es parla també de móra i d’aranja.
En rerefons, hi ha quelcom molt fresc i perfumat que no s’acaba de definir amb claredat.
Lleuger toc de fusta. La sensació és que es tracta de fusta ben conservada o ben cuidada, no hi ha res que faci pensar en fusta deteriorada. Fusta fresca i prou. Sense torrats, com si es tractés d’una bóta de vi blanc.
Domina clarament la fruita sobre un fons acidulat.
Foto: Fernando Rodrïguez Luque

En boca

    Còrpora

Efervescència molt fina.
Cos petit. Textura més aviat aigualida.
Es pot apreciar una certa astringència que sembla relacionar-se amb l’acidesa.
Forta acidesa acètica, agressiva i abassegadora.
No es nota l’alcohol.
Seca i secant alhora. No és en absolut amarga.

    Aromes

Algunes aromes de fruita apareixen al principi, però ràpidament domina el vinagre. Un vinagre fi, això sí, però, al capdavall, vinagre. Excessiu o, si es prefereix, extrem.
Parlaríem de poma més aviat poc madura (no acetaldehid).
En aquesta fase, torna una mica de llaminadura i, potser, una mica de fruita roja.

Criteris generals

No és fàcil de beure i passa molt mitjanament la set.
Impacta fortament i duradorament l’àcid acètic. Surt bastant de mare.
Les dues fases (nas, boca) són molt diferents, essent que la primera promet un joc aromàtic que, al final, en boca, es perd en l’agror.
No perdura massa estona en la boca, una cosa bastant pròpia de les cerveses àcides.
La presència excessiva de l’acètic converteix aquesta cervesa en molt poc complexa i poc avinent a menys de ser un amateur d’emocions fortes en termes d’acideses. Coneixo gent que beu vinagre a morro!
En definitiva, una cervesa de fermentació àcida completament decantada cap a l’àcid acètic, sense compensació que valgui, malgrat l’esforç d’introduir gerd, esforç que queda àmpliament insuficient, sense comptar un perfil de malt gairebé absent aromàticament parlant.

Arribat a aquest punt, sempre penso en l’Ernesto i els seus «vinagrillos». Una salutació cordial!

    Nota 2:

L’examen no és precisament un moment que permeti fer fotos ni res d’aquesta mena: algunes imatges d’aquest article han estat robades descaradament per internet. Per si de cas, sempre n'especifiquem la procedència.

    Nota 3:

Els participants són
→ Fabiola Juárez
→ Fernando Rodríguez
→ Alejandro Caraveo
→ Cándida Garcia
→ Mauricio Mendoza
→ Octavio Sandoval
05-03-2025
Albert Barrachina Robert
Ex-Professor d'anàlisi sensorial de la cervesa a la Facultat d'Enologia de la URV
Ex-Professor d'anàlisi sensorial de la cervesa al curs de cervesa artesana de la Universitat d'Alacant.
Ex-membre de l'equip d'Art Cervesers.
Jutge certificat BJCP des del 2015
Premi Steve Huxley 2020

    Nota final

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional de Creative Commons.
 Aquells que voleu fer servir aquest article, copiar-lo, traduir-lo, o fer veure que us heu llegit totes les fonts 😉, ho podeu fer. L'accés a aquest blog és completament lliure. I essent que el seu objectiu és la difusió de la cultura de la cervesa, podeu copiar i afusellar com us abelleixi sobiranament. Cap problema.
NOMÉS HEU DE TENIR L'HONESTEDAT DE CITAR TOTES LES VOSTRES FONTS, INCLOENT-HI AQUESTA, ENCARA QUE US FACI RÀBIA QUE ESTIGUI ESCRITA EN CATALÀ. TAMPOC COSTA TANT SER UNA MICA HONEST! PER ENDAVANT, MERCI.

Avaluacions - AVENTINUS - Schneider & Söhne

 Schneider

AVENTINUS

Eisbock de blat 

Dades tècniques conegudes

Estil: Eisbock de blat.
Data de l'avaluació: 2024-03-05
Productor: Brauerei Schneider & Söhne. Kehlheim. Niederbayern.
Lot: 2927040521
Consum preferent: 17-06-2026
Ingredients: Malt d’ordi, malt de blat.
Alcohol: 12%Vol.
Amargor: 15 IBU
Densitat original (Stammwürze) 25,5 ºP.

Notes

Nota 1:

Aquesta avaluació s’ha fet en comú, entre 7 persones i completament a cegues. Formava part de l’examen final del curs d’avaluació sensorial de la URV, 2024 – 2025.

Nota 2:

L’examen no és precisament un moment que permeti fer fotos ni res d’aquesta mena: les imatges que adjuntem són preses ràpidament.

Avaluació

Aspecte

― Escuma densa de color blanc trencat, molt persistent. No forma adherències.
― Cervesa de color marró/coure, amb lluminositats carabassa. Lleugerament tèrbola i sense sedimentació.

Aromes

Apareixen d’entrada notes molt torrades, amb tocs fumats i/o de goma, també es troba xocolata negra i cafè, amb possiblement, pa torrat. Potser, pebre blanc.
Dominen clarament grans quantitats de melassa, molt fàcil d’identificar. Al darrere, s’acompanya amb regalèssia.
Identifiquem evocacions de fruita confitada en forma de pansa i pruna seca. També surten fruits secs torrats, avellana i ametlla.

En boca

Còrpora

Efervescència molt fina. Tal vegada massa. Potser insuficient.
L’inici apareix lleugerament picant.
El cos es revela ben ple, sense mitges tintes.
Pràcticament, sense astringència.
La textura és notablement suau i sedosa.
L’alcohol queda molt ben integrat. Es manifesta sobre tot en forma d’escalfor en empassar.

Gustativament, resulta molt dolça. De fet, la dolçor domina exageradament el perfil gustatiu general i no queda adequadament compensada. Hi ha una certa discrepància entre els alumnes sobre si la cervesa és prou atenuada. Potser hem de pensar que la tècnica «Eis» concentra molt alguns aspectes com podria ser la dolçor aportada pels sucres foscos que no han pogut ser fermentats. Així que la cervesa pot ser alhora dolça i ben atenuada. No tenim mitjans sensorials de distingir una cosa de l’altra.
L’amargor és mínima i aporta principalment algun aspecte secant al final. No s’aprecia cap perfil de llúpol. Podria ser que la sequedat fos aportada per la mateixa dolçor?
Alguns estudiants suggereixen una lleugera acidesa.

Aromes en boca

Podem assenyalar la melassa i xocolata negra que ja teníem en olfacció directa. També tornen a aparèixer els fruits secs torrats com ara avellana, ametlla i nou. S’hi afegeixen dàtils i panses.

Criteris generals

No és fàcil de beure i no passa la set. No són defectes: aquesta mena de cerveses són més de tast i de consum pausat.
Impacta fortament la densitat general del producte i el fort i omnipresent perfil de melassa.
Les melasses dominen fortament i impedeixen bastant la percepció d’altres aspectes aromàtics. No es pot parlar d’una cervesa especialment complexa. Aquest mateix perfil és responsable de la persistència general del conjunt. I no és gaire persistent.
L’equilibri es decanta decididament cap al malt i l’alcohol amb poca o gens de compensació.
Crec que la fase en boca té més sentit que la fase en nas. Aromàticament, s’assemblen molt.
La majoria dels alumnes troben que la lògica sensorial interna d’aquest exemplar és prou harmoniosa.
El professor discrepa, però es troba en minoria absoluta.

Nota 3:

Els participants són

→ Fabiola Juárez
→ Fernando Rodríguez
→ Alejandro Caraveo
→ Cándida Garcia
→ Mauricio Mendoza
→ Octavio Sandoval


12-03-2025
Albert Barrachina Robert
Ex-Professor d'anàlisi sensorial de la cervesa a la Facultat d'Enologia de la URV
Ex-Professor d'anàlisi sensorial de la cervesa al curs de cervesa artesana de la Universitat d'Alacant.
Ex-membre de l'equip d'Art Cervesers.
Jutge certificat BJCP des del 2015
Premi Steve Huxley 2020

Nota final

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional de Creative Commons.
 Aquells que voleu fer servir aquest article, copiar-lo, traduir-lo, o fer veure que us heu llegit totes les fonts 😉, ho podeu fer. L'accés a aquest blog és completament lliure. I essent que el seu objectiu és la difusió de la cultura de la cervesa, podeu copiar i afusellar com us abelleixi sobiranament. Cap problema.
NOMÉS HEU DE TENIR L'HONESTEDAT DE CITAR TOTES LES VOSTRES FONTS, INCLOENT-HI AQUESTA, ENCARA QUE US FACI RÀBIA QUE ESTIGUI ESCRITA EN CATALÀ. TAMPOC COSTA TANT SER UNA MICA HONEST! PER ENDAVANT, MERCI.

07 d’agost 2024

Avaluacions - CANETENCA - PATERSBIER - BJCP 26A Cervesa monàstica belga simple

La Canetenca

SANT PERE 

Dades de l’avaluació

Avaluació feta el 20-03-2024 en el marc de l'examen final del curs d'avaluació de la cervesa del màster de begudes fermentades de la URV.
Aquesta avaluació recull les impressions de 8 persones entre les quals es compta el professor.
He completat aquesta avaluació amb una altre duta a terme el 07-08-2024.

Referències

La Canetenca és una marca de cervesa conduïda per l'amic Santi i que es troba associada als Cervesers Artesans de Catalunya SCCL.
 
Lot: L240213.
Consum recomanat: abans del 08-25

Dades tècniques

Alcohol: 4,5%vol.
Amargor: 19 IBU
Ingredients (varietats)
Malt Pils
Malt àcid
Llúpol Tettnang

Estil declarat

PATERSBIER. Aquesta adscripció no és del tot correcta (vegeu aquest article), però no és un problema del Santi. També s'anomena SIMPLE BELGA (Belgian single) (BJCP 26A).
He traduït la fitxa a baix de tot de l'article.

Sobre l'avaluació

Els estudiants disposaven d'1h30 per avaluar quatre cerveses. Aquesta avaluació es feia completament a cegues en la mesura que no disposaven de cap mena d'informació prèvia sobre cap de les cerveses en joc.

Al principi han rebut la primera cervesa i posteriorment, han pogut anar demanant les següents en el ritme que els ha semblat.

Hem abocat les cerveses en presència dels alumnes perquè poguessin avaluar l'escuma. El recipient, però, estava completament ocultat amb un tovalló blanc.

El professor també ha avaluat les cerveses. Però no ha estat a cegues, naturalment puix que era qui servia les cerveses i qui havia preparat l'examen.

Cal notar que he «conglomerat» vuit avaluacions que no oferien valoracions numèriques d'intensitat. Per tant, la importància de cada descriptor no és relativa sinó simplement enumerativa. 

 Avaluació sensorial

1. Aspecte

Escuma:

Escuma de color blanc, de densitat variable. Segons els estudiants, l'escuma ha tingut altres comportaments com ara que tenia poca persistència.

Adherències entre poques i res. 

Cervesa:

Cervesa de color groc clar o palla, lleugerament tèrbola. Al final de l'ampolla, detectem alguna sedimentació procedent del fons de l'ampolla.

2. Aromes en nas

Bones olors de gra, de farina, amb notables olors de mel. El gra aporta gruix i espessor així com un aspecte molt lleugerament dolçant.

Olor lleugera d'herba fresca i alguna cosa fruitada que, inicialment no s'identifica.

Es pot descriure algun toc discret especiat que pot fer pensar en pebre i que es barreja molt bé amb el gra, formant una curiosa i agradable combinació. El pebre treu gruix al gra.

Alguna nota cítrica en rerefons que pot recordar tant la llima com la llimona.

En el tast col·lectiu, els alumnes han detectat olors que identifiquen com a «sofrades» sense més precisions. Potser tingui a veure amb una altra apreciació que suggereix que s'ha aplicat algun tractament de barrica, però sabem que no és el cas. L'element «sofrat» no s'ha precisat.

To aromàtic dolçant amb reminiscències de mango, pinya i préssec. Potser quelcom de vi blanc.

Bones olors de clau d'espècia i de nou moscada i possiblement de coriandre.

Nota
Aquesta darrera espècia ha estat proposada per algú que especulava sobre el fet que aquesta cervesa que estem estudiant podia ser una WITBIER. I això demostra que, a l'interior mateix d'un procés d'avaluació, gairebé completament a cegues, es poden generar cadenes especulatives esbiaixades. — Una cosa fa pensar en «blat» i, per deducció, com que el perfil d'espècia no correspon exactament a una WEISSBIER, especulem sobre el fet que sigui una cervesa de blat WIT cosa que implicaria l'addició de llavors de coriandre a la recepta. També podria exagerar la descripció d'elements cítrics deguts a una possible presència de peles de taronja. I sabem que no hi ha res d'això. 
 
Grosella verda o agrella. També poma, litxi i potser, banana verda. Però aquesta darrera opció també podria procedir del raonament anterior sobre WEISSBIER i WITBIER i, per tant, seria especulativa.

Herba fresca amb tons balsàmics notables que no s'acompanyen de les típiques olors de menta, eucaliptus o càmfora.
El gra és discret i funciona com a suport eficient. Se cita massa mare i farina.
Apareix una sola avaluació amb la cita d'acetaldehid i, en qualsevol cas, molt tímida. A títol personal, diré que no he detectat en absolut aquest element. 

3. Boca

Còrpora

Molt efervescent. Més aviat «alegre» o «vivaç», sense incomodar.
Cos lleuger o mitjà.
Textura suau, que es revela aigualida quan s'esbrava el gas.
Molt agradable en boca
Cap mena d'astringència.
Citació: Recorda una mica un cava

Gustos

Molt ben atenuada.
Una bona part dels estudiants detecta un to salat.
Personalment, no l'he percebut. Podria tractar-se altre cop d'una especulació sobre Weissbier i Witbier. I això també ens hauria de fer pensar que, si hi ha tantes avaluacions que apunten cap a una direcció, potser sí que hi ha alguna cosa que condueix a pensar a aquests estils. Però no he sabut esbrinar quina.

Amargor

Amargor, discreta, s'escampa molt bé en la cavitat bucal. És d'aparició ràpida i és molt progressiva acabant en intensitat baixa, cosa que deixa aparèixer altres característiques menys actives, especialment la frescor balsàmica. Gens punyent, tot just un pèl secant i un puntet metàl·lica. Molt refrescant. L'efecte balsàmic apareix sobre tot un cop la cervesa ha estat empassada. Alguna resina pot manifestar-se.

Citació: En el moment de beure, l'amargor i l'acidesa es barregen i s'escampen harmoniosament per tota la boca.

Aromes

Olors de poma i de pera, semblant a compota d'aquestes fruites. També aranja i llima.
Especiats notables tot i que menys intensos que en nas. Pebre, clau i nou moscada. 

4. Aspectes generals

Bevibilitat: Molt fàcil de beure
Digestible : Molt fàcil de pair.
Passa la set: Passa molt bé la set
Impacte : Impacte mitjà
Intensitat general : modesta.
Complexitat : Entre mitjana i mig-alta.
Persistència general : Persistència del conjunt significativa. No desapareix ràpidament ni de la boca ni de la memòria.
Equilibris : lleuerament decantada cap als efectes de la fermentació.
Harmonia: Construcció sensorial simple però molt efectiva. La composició imparteix grans sensacions de compleció, de construcció compacta i ben acabada on res sobra ni res falta. En poques paraules, sòlida, refrescant i molt ben integrada a més d'agradable i amigable.

5. Conclusions

El conjunt, sense ser gaire impactant, és força amè i agradable. No és una cervesa que pretengui grans desenvolupaments sensorials perquè les intensitats són tranquil·les. Però això no implica cap falta d'interès. La seva modèstia i el seu bon acabat són la seva basa. La relació entre aspectes li confereix una estructura sensorial sòlida i atractiva.

Citació : Una cervesa elegant i simple que, sense ser molt complexa, aporta matisos interessants sense que cap d'ells en tapi cap altre.

Referència BJCP

26. Cerveses monàstiques belgues (monastic belgian ale) (2021) 

 
Les institucions religioses tenen una llarga història d'elaboració de cervesa a Bèlgica, sovint interrompuda per conflictes i ocupacions, com durant les guerres napoleòniques i la Primera Guerra Mundial. Molt poques institucions d'aquest tipus elaboren realment cervesa avui, encara que moltes ofereixen el seu nom en llicència a broueries comercials. Malgrat la producció limitada, els estil tradicionals derivats d'aquestes broueries han tingut força influència i s'han estès més enllà de Bèlgica.

S'han utilitzat diversos termes per anomenar aquestes cerveses, però alguns ja són denominacions protegides i es refereixen més a l’origen de la cervesa més que a un estil. Els monestirs elaboraven qualsevol estil que triessin, però els que es descriuen en aquesta categoria són els que s'associen més habitualment a aquesta tradició cervesera. 
 
En aquesta categoria, definim les cerveses com les que s'inspiraven en broueries religioses. Malgrat les afirmacions de singularitat, aquestes cerveses comparteixen una sèrie d'atributs comuns que ajuden a caracteritzar els estils. Tots són de fermentació alta, tenen una atenuació molt alta («més digerible» a Bèlgica), aconsegueixen una alta carbonatació mitjançant el condicionament en ampolla («refermentat en ampolla» a Bèlgica) i presenten una fermentació singular amb èsters i especiada de caràcter «belga», complexa i agressiva. Moltes són fortes en alcohol.


NDT : Al menys a Europa i des de 1962, les cerveses amb dret a ser anomenades «Trappistes», segons la llei belga i l'Associació Internacional Trappista han de complir amb les condicions següents:
1. Han de ser brouades dins d’una abadia cistercenca Trappista.
2. Ha de ser elaborada per monjos o sota el seu control.
3. Els beneficis han de ser dedicats a obres socials un cop les necessitats de la comunitat s’han satisfet.

BJCP 26A Cervesa monàstica belga simple – Simple belgian monastic ale (2021)

Impressió general

Una cervesa de taula rossa, amarga, llupolada, molt seca i molt carbonatada. El caràcter agressiu de llevat belga afruitat i especiat i l'alta amargor dominen en l'equilibri, amb un paladar de malt gra-dolç suau i de suport així com un perfil de llúpol especiat i floral.

Aromes

Caràcter de llevat belga entre mig-baix i mig-alt, amb caràcter afruitat-especiat. Llúpols florals i especiats en intensitat de mig-baixa a mitjana. Rarament es millora amb lleugeres addicions d'herbes o espècies cítriques. Fons de malt baix a mig-baix, amb notes de pa, crackers, gra o lleugeres de mel. L'expressió de la fruita pot variar molt (poma, pera, aranja, llimona, taronja, préssec, albercoc). Els fenols solen recordar el pebre negre o el clau d’espècia. Olors de goma de mastegar inadequades.

Aspecte

Color groc pàl·lid a daurat mitjà. En general, bona transparència. Amb un cap d’escuma blanc ondós1, de mida moderada, persistent, amb les característiques adherències.

Aromes en boca

El sabor inicial de malt és lleuger i té un caràcter de galeta amb mel, pa o cracker. Paladar de malt amb aromes de gra, suau. Final vivaç, sec i amarg de llúpol. Sabor moderat de llúpol especiat o floral. Èsters moderats de caràcter semblant al de l'aroma. Fenols especiats de lleugers a moderats tal com es troben a l'aroma. Amargor mitjana a alta, accentuada per la sequedat. Els caràcters de llevat i llúpol perduren en el retrogust.

Còrpora

Cos entre mig-lleuger i mitjà. [textura] suau. Carbonatació entre mig-alta i alta. Pot ser una mica agressiva. No s’hauria de percebre una escalfor gaire notable de l'alcohol.

Comentaris

Sovint no s'etiqueta ni està disponible fora del monestir, o s'elabora amb poca freqüència. També es pot anomenar cervesa del monjo, cervesa del germà o simplement Blond (no utilitzem aquest terme per evitar confusió amb l'estil Blond Ale belga molt diferent). Molt atenuada, generalment 85% o més.

Història

Tot i que les broueries monàstiques tenen la tradició d'elaborar una cervesa de menor intensitat com a ració diària dels monjos (Westmalle va començar a fer la seva el 1922), la cervesa amarga i pàl·lida que descriu aquest estil és una invenció relativament moderna que s’adapta als gustos actuals. Westvleteren va elaborar la seva per primera vegada el 1999, però aquesta va substituir els productes antics de baixa densitat.

Ingredients característics

Malt Pils. Llevats belgues. Llúpols del Vell Món (continental).

Comparació estilística

Com si fos una interpretació belga en alta fermentació d'una Pils alemanya (5D): pàl·lida, llupolada i ben atenuada, però amb un fort caràcter de llevat belga. Té menys dolçor, més atenuació, amb menys caràcter de malt i està més orientada cap al llúpol que una Pale Ale belga (24B). És més com una Tripel belga (26B) modesta i amb més presència de llúpol (amb la seva amargor i sequedat) que no pas una Ale Rossa Belga (25A) enxiquida.

Dades tècniques

DI: 1,044 – 1,054
DF: 1,004 – 1,010
IBUs: 25 – 45
EBC: 6–10 (3–5 SRM)
Alc.: 4,8 – 6,0%Vol.

Exemples comercials

Chimay Gold, La Trappe Puur, Russian River Redemption, St. Bernardus Extra 4, Westmalle Extra, Westvleteren Blond

Etiquetes

graduació_estàndard, color_pàl·lid, alta_fermentació, AF, Europa_occidental, estil_artesanal, amarga, llupolada

Traducció

Albert Barrachina Robert 
 
 

Nota final sobre la denominació de «Patersbier».

Aquesta denominació, si es relaciona amb el fet que la recepta pugui ser la cervesa més «simple» de la sèrie que broua o brouava un monestir, no és correcta. Ho comentem en aquest article.



08-2024
Albert Barrachina Robert
Professor d'anàlisi sensorial de la cervesa a la Facultat d'Enologia de la URV
Professor d'anàlisi sensorial de la cervesa al curs de cervesa artesana de la Universitat d'Alacant.
Membre de l'equip d'Art Cervesers.
Jutge certificat BJCP des del 2015
Premi Steve Huxley 2020

16 de maig 2024

Avaluacions - DeHum - MATARÓ GRAPE ALE 2023 (BJCP 29D i 25C)

DeHum

Mataró Grape Ale 2023

Dades de l’avaluació

Avaluació feta el 20-03-2024 en el marc de l'examen final del curs d'avaluació de la cervesa del màster de begudes fermentades de la URV.
Aquesta avaluació recull les impressions de 8 persones entre les quals es compta el professor.

Dades tècniques

Nota dels elaboradors

 La idea per fer la Mataró Grape Ale, va ser intentar interferir el menys possible en el resultat final de la barreja del most de cervesa i el de vi.
Per això no barregem el most de vi en una cervesa acabada i tampoc hi afegim llevat. La fermentació es produeix amb els llevats propis de la pell del raïm.

Hem aconseguit una medalla de bronze en el Barcelona Beer Challenge 2021 i una medalla d'or en el Barcelona Beer Challenge 2022, en aquest cas amb una versió de Mataró Grape ale envellida en bota de fusta que havia contingut el vi dolç Mataró de la bodega Alta Alella.

La Mataró Grape Ale 2023  és la cocció 165.4 (lot)
Graduació: 7,7 %Vol.
Amargor: 5 ibu.
Data de consum preferent de 2 anys.
Els camps d'Alella d'on procedeix el Mataró. Foto: JX.

Cervesa elaborada amb un 75% de most de cervesa i un 25% de most i grans de raïm Mataró. Aquesta varietat no és altra que el Monestrell, també conegut a França com a Mourvèdre.
No tinc molt clar perquè, en alguns llocs i de molt antic (segle XVII), el Morvedre-Monestrell també ha rebut el nom de Mataró. Però, essent que Mataró es troba en la DO d'Alella, l'entrada d'aquest municipi en el món del vi troba una escletxa que DeHum ha aprofitat per crear un producte singular.

La DO d'Alella inclou 31 municipis que es distribueixen a banda i banda de la serralada litoral entre Maresme i Vallès oriental. Així, Mataró, seu de DeHum, en forma part.

Els amics de DeHum han buscat una base de cervesa que aguantés la presència del Mataró i que se li notes un xic la dolçor del malt i que, barrejada amb el most de vi acabés amb un 8% ABV aproximadament, i amb una amargor de 5 IBU.
L’estil escollit és un Belgian Golden Strong ale.
Els dos mostos han estat ajuntats dins un sol fermentador d'acer inoxidable i la barreja ha fermentat sense llevats afegits. Amb el llevat present en el most del vi, la mescla ha fermentat perfectament. Podríem dir que es tracta d'una fermentació espontània.
Durant la fermentació hi hem afegits els enzims per a aconseguir un producte final sense gluten.
Hem carbonatat lleugerament amb CO2 perquè n'hi hagi una mica i hem envasat amb un sistema isobàric per no perdre-la i així, evitar oxidacions.

Els grans de raïm Mataró. Foto: JX

Estil declarat

BJCP 29D. Cervesa amb raïm (Grape Ale).
Cervesa de base: BJCP. 25C Cervesa d'AF daurada forta belga. Vegeu l'estil BJCP en annex al final de l'article.

Sobre l'avaluació

Els estudiants disposaven d'1h30 per avaluar quatre cerveses. Aquesta avaluació es feia completament a cegues en la mesura que no disposaven de cap mena d'informació prèvia sobre cap de les cerveses en joc.
Al principi han rebut la primera cervesa i posteriorment, han pogut anar demanant les següents en el ritme que els ha semblat.
Hem abocat les cerveses en presència dels alumnes perquè poguessin avaluar l'escuma. El recipient, però, estava completament ocultat amb un tovalló blanc.
El professor també ha avaluat les cerveses. Però no ha estat a cegues, naturalment puix que era qui servia les cerveses i qui havia preparat l'examen.
Cal notar que he «conglomerat» vuit avaluacions que no oferien valoracions numèriques d'intensitat. Per tant, la importància de cada descriptor no és relativa sinó simplement enumerativa.

Sobre DeHum

https://www.instagram.com/dehumcervesers/

Avaluació sensorial

Aspecte

Escuma:

Escuma de color rosat molt claret. Mitjanament generosa – o més aviat poca. Mitjanament persistent. Forma adherències.

Cervesa:

Cervesa de color roig molt fort, tirant a violat.
Diria que ben transparent. No es pot apreciar molt bé si hi ha sedimentació.

Aromes en nas

Aromes sofrades que desapareixen ràpidament.
Forta aroma de vi negre. Perfil aromàtic notablement àcid. Recorda l'agrella o les ribes roges. No parlaria de raïm perquè realment, no me'l recorda. Algú cita el litxi i maduixa o, fins i tot, iogurt de maduixa o de mora.
Per sota podem descriure discretes aromes de llaminadura de cirera (per exemple).
En general, melmelada de fruites roges. Cirera, pruna.
Més d'un estudiant parla de notes florals i avancen especificacions com llessamí i rosa.
Potser una mica de pa de pessic i/o pa fresc. Algú cita massa mare de pa.
Potser quelcom de terra, de fusta i molsa. Algú parla de celler.
Espècies?
Recorda més aviat un vi novell una mica picat.
Notes sofrades ben presents.
Aromàticament, sembla que domina l'aspecte àcid, pot ser acètic.

Boca

Còrpora

Efervescència entre mitjana i alta, vivaç sense ser agressiva.
Molt fresca, deixa la boca molt neta.
Lleugera astringència.
Cos més aviat lleuger, amb una textura vellutada.

Gustos

Lleugerament dolça, afruitada. Gens embafadora.
No es troba cap gust de vinagre malgrat que és força acidulada. Potser àcid làctic? Es precisa que l'acidesa s'escampa bé en tota la boca.
Més d'un alumne ha trobat un toc salat que, en algun cas, s'ha considerat que deslluïa el conjunt.
Amargor: molt lleugera, al final. Gairebé imperceptible.

Aromes

Aromes de fruita, gerd, grosella negra i cirera, entre altres.
Tons especiats.
Olor de pa i una mica de gra.
El final es manifesta amb notes de crosta fresca de pa i alguna cosa de molla.
No s'aprecio fusta.
Altre cop se suggereix celler, aquest cop esmentant celler i terra mullada.
Existeix la possibilitat que trobéssim una mica d'acetaldehid.
Els aspectes que s'han descrit inicialment com a «sulfurosos» es converteixen, a mesura que es poden identificar, en notes fenòliques que desmereixen una mica el conjunt, aportant tocs de goma cremada.

Aspectes generals

Bevibilitat

Lleugera, molt fàcil de beure. L'efervescència justa, fa el glop molt lleuger i passador.

Digestible

Molt digestible

Passa la set

Passa bé la set.

Impacte

Inicialment, molt sorprenent. No s'adequa a cap prejudici sobre cervesa. És impactant el canvi radical sobre el concepte original de cervesa.

Complexitat

No és especialment complexa en la mesura que domina el perfil del vi (més que de raïm). Tot i així, la quantitat de fruites i altres descriptors descoberts suggereix una cervesa aromàticament complexa. Aquí veiem com cal diferenciar entre la complexitat percebuda subjectivament i la que simplement resulta d'un recompte de descriptors aromàtics.

Persistència general

En general, poc persistent.

Equilibris

Decantada cap al vi i/o els afruitats. Decantada més aviat també cap a l'aspecte àcid. No obstant això, la sensació general és d'un cert equilibri atès que cap característica n'oculta cap altra.
El perfil aromàtic ortonasal i retronasal coincideixen en gran mesura.

Harmonia

En general, es percep una bona harmonia, una bona combinació de carbonatació i acidesa, amb una textura compensatòria.

Conclusions

Un estudiant proposa que l'acidesa moderada i ben calculada d'aquest exemplar permet que es pugui servir d'introducció als neòfits amb la intenció que no acabin odiant els estils àcids.
Sorprenent, agradable.
Es posa en evidència l'acidesa ben combinada amb l'efervescència i que facilita la bevibilitat.
Un treball molt ben acabat. Al final, tot s'integra bastant bé. Fins i tot l'acidesa, inicialment quasi excessiva, acaba tenint sentit, dissolvent-se en un cos més aviat lleuger, un pèl aigualit.
L'harmonia i la complexitat d'aquest exemplar es percep de forma divergent segons els estudiants estan avesats a cerveses àcides o no. En aquest sentit, ens hauria de quedar clar que l'objectiu d'avaluar les cerveses al marge del gust personal de l'avaluador, no ha estat aconseguit pel professor (o no amb tothom).

Mataró grape ale envellida en fusta. Foto: JX.
 


Sobre l'estil de base

el BJCP proposa d'entendre la cervesa amb raïm simplement com una cervesa en la qual, en algun moment, s'ha afegit raïm en alguna forma dins d'un most original de cervesa. Per tant la cervesa de base pot tenir més o menys impacte sensorial sobre el producte final. I es creu que, per fer una avaluació en concursos, cal informar els avaluadors de la recepta de base. Els participants als concursos ha d'especificar quina és la recepta que dóna suport a tot plegat.

Un examen d'avaluació, però, no és cap concurs. Per tant, els estudiants han hagut d'avaluar, com deia al principi, completament a cegues.

Fet aquest aclariment, podem explorar aquest estil de base.

BJCP 25C Ale daurada forta belga. (Belgian Golden Strong Ale)

Impressió general:

Una cervesa d'AF pàl·lida, complexa, efervescent, forta, d'estil belga. És altament atenuada i ofereix notes afruitades i especiades amb predilecció per les fenòliques.

Aromes

Complexa, amb una quantitat significativa d'èsters afruitats, especiat moderat i aromes entre baixes i moderades d'alcohol i de llúpols. Els èsters recorden les fruites de colors més clars com ara peres, taronges o pomes. Fenols especiats de pebre entre moderats i moderadament baixos. Sovint, presenta un caràcter perfumat i floral del llúpol de baix a moderat tot i que de còmoda detecció. Els alcohols són suaus, especiats, perfumats i d'intensitat baixa a moderada. No s'aprecien aromes de dissolvent o coents de l'alcohol. El caràcter de malt és lleuger, amb discretes notes de dolç-gra o gairebé neutres.

Aspecte

Color que va de groc a mig-daurat. Bona transparència. Efervescent. Cap d'escuma molt generós, persistent, rocós, de bombolla sovint fina, que resulta en unes característiques adherències a les parets del recipient de consum quan es va desfent.

Aromes en boca

Combinació d'aromes de fruites, d'espècies i alcohol amb suport d'un caràcter suau de malt. Els èsters recorden les peres, les taronges i les pomes. Caràcter baix a moderadament baix de fenols amb aromes pebrades. Un caràcter baix a moderat de llúpol especiat és sovint present. Els alcohols són suaus i especiats i d'intensitat entre baixa i moderada. L'amargor és típicament de mitjana a alta resultant d'una combinació d'amargor del llúpol i dels fenols procedents de la fermentació. La carbonatació substancial i l'amargor condueixen a un final sec amb una amargor entre baixa i moderada en el regust.

Còrpora

Molt altament carbonatada; efervescent. Cos entre lleuger i mitjà, tot i que més lleuger que el que podria suggerir la densitat inicial nominal. Escalfor de l'alcohol suau però notable. Cap caràcter de l'alcohol coent o de dissolvent.

Comentaris

Molts exemplars comercials d'aquest estil inclouen referències al dimoni en els seus noms en relació a la seva poderosa graduació alcohòlica i en tribut a l'exemplar original (Duvel). Els millors exemplars són complexes i delicats. L'alta carbonatació ajuda a extraure les múltiples aromes i per a augmentar la sensació de final sec. Tradicionalment condicionada en ampolla (o re-fermentada en ampolla).

Història

Originalment, desenvolupada a la broueria Moortgat després de la Primera Guerra Mundial en resposta a la creixent popularitat de les cerveses del tipus Pils.

Ingredients característics

Malt Pils amb adjuncions substancials de sucres. Es fan servir habitualment llúpols de la família de Zatec/Saaz o Styrian Golding. Es fermenten amb soques de llevats belgues - aquelles que produeixen èsters afruitats, fenols especiats i alcohols de Fusel - sovint ajudades per temperatures de fermentació lleugerament més altes. Aigües més aviat toves No és tradicional l'afegit d'espècies; si se'n posen, només haurien d'ocupar un caràcter de rerefons.

Comparació estilística

S'assembla fortament a la Tripel (26C), però pot ser fins i tot més clara, amb menys cos, més vivaç i més seca; el final més sec i el cos més lleuger també serveix per promoure els caràcters assertius de llúpol i de llevat. Es tendeix a fer servir soques de llevats que afavoreixen el desenvolupament d'èsters ( particularment de fruites del tipus de la poma) per damunt dels especiats en l'equilibri.

Dades tècniques

DI: 1,070 – 1,095
DF: 1,005 – 1,016
IBUs: 22 – 35
EBC: 6–12 (3–6 SRM)
Alc.: 7,5 – 10,5%Vol.

Exemples comercial

Brigand, Delirium Tremens, Dulle Teve, Duvel, Judas, Lucifer, Piraat, Russian River Damnation

Etiquetes

graduació_molt_alta, color_pàl·lid, alta_fermentació, AF, europa_occidental, estil_tradicional, amarga

Traducció

ABR

13-05-2024
Albert Barrachina Robert
Professor d'anàlisi sensorial de la cervesa a la Facultat d'Enologia de la URV
Professor d'anàlisi sensorial de la cervesa al curs de cervesa artesana de la Universitat d'Alacant.
Membre de l'equip d'Art Cervesers.
Jutge certificat BJCP des del 2015
Premi Steve Huxley 2020

Nota final

Llicència de Creative Commons
Aquells que voleu fer servir aquest article, copiar-lo, traduir-lo, o fer veure que us heu llegit totes les fonts 😉, ho podeu fer. L'accés a aquest blog és completament lliure. I essent que el seu objectiu és la difusió de la cultura de la cervesa, podeu copiar i afusellar com us abelleixi sobiranament. Cap problema.
NOMÉS HEU DE TENIR L'HONESTEDAT DE CITAR TOTES LES VOSTRES FONTS, INCLOENT-HI AQUESTA, ENCARA QUE US FACI RÀBIA QUE ESTIGUI ESCRITA EN CATALÀ. TAMPOC COSTA TANT SER UNA MICA HONEST! PER ENDAVANT, MERCI.

30 d’abril 2024

Avaluacions - Canetenca+Rondadora - BARLEY WINE (BJCP 17D)

Montnegre + Rondadora

English Barley Wine

Nota prèvia: El nom correspon simplement amb el de l'estil. Voldria just posar en evidència la correcció: si és «english», és «barley wine», separat. Si fos «american», llavors, seria «barleywine», tot junt. Màxima correcció. Merci Santi.

Dades de l’avaluació

Avaluació feta el 20-03-2024 en el marc de l'examen final del curs d'avaluació de la cervesa del màster de begudes fermentades de la URV.

Aquesta avaluació recull les impressions de 8 persones entre les quals es compta el professor.

Referències

Lot: no vaig copiar la dada
Consum recomanat: tampoc me la vaig apuntar.

Dades tècniques

Alcohol: 10%V.
Amargor: 45 IBU

Ingredients (varietats)

Malt Base Pale. 
Malt DRC: Double Roasted Cristal. Un Cristall molt fort (280 a 320 EBC) de Simpson's.
Carahell (una versió Weyermann d'un malt clar gairebé completament sacarificat). Caramünch (Una especialitat Weyermann. També molt sacarificat).
Llúpol Cascade
Fusta: Barrica de roure de vi negre de Somontano.
Llevat Nottingham

Estil declarat

English Barley Wine (BJCP 17D). Vegeu l'estil descrit pel BJCP en annex.

Sobre l'avaluació

Els estudiants disposaven d'1h30 per avaluar quatre cerveses. Aquesta avaluació es feia completament a cegues en la mesura que no disposaven de cap mena d'informació prèvia sobre cap de les cerveses en joc.

Al principi els studiants han rebut la primera cervesa i posteriorment, han pogut anar demanant les següents en el ritme que els ha semblat.

Hem abocat les cerveses en presència dels alumnes perquè poguessin avaluar l'escuma. El recipient, però, estava completament ocultat amb un tovalló blanc.

El professor també ha avaluat les cerveses. Però no ha estat a cegues, naturalment puix que era qui servia les cerveses i qui havia preparat l'examen.

Avaluació sensorial

1. Aspecte

Escuma:

Escuma poc generosa de color marró clar. Gairebé gens persistent. Tampoc forma adherències.

Cervesa:

Cervesa de color coure fosc amb brillantors rogenques. Transparent fins allà on es pot avaluar.
No s'aprecien sediments.
Ningú ha comentat res de les "llàgrimes" habitualment inherents a una cervesa d'aquesta graduació.

2. Aromes en nas

Forta olor d'alcohol, molt caramel i un cert toc d'oxidació (T2N) pel qual em declaro únic responsable per no haver guardat aquesta cervesa en bones condicions durant un temps.

Aspectes prou evidents de fusta. Es diu que podria ser roure.

Notes de pa de pessic. Crosta de pa molt torrada,

Alguna melmelada com de maduixa, taronja o nabiu. També s'esmenten pruna seca, pansa i mora. Altrament, codonyat i ametlla. Algú ha citat regalèssia.

Sensació general dolçant. Caramels bastant fets. Sucre panela, llaminadura.

Algunes espècies com ara vainilla i clau. També pebre negre i nou moscada.

Evocació de pa de pessic de canyella (frangipane).

Molt lleuger aspecte mentolat. Algú parla també d'eucaliptus. A la llarga, també es manifesta alguna nota cítrica.

Per sort, el T2N tendeix a minvar.

Sensació general de vi ranci o, millor, de Mistela. 

3. Boca

Còrpora

Molt poc efervescent. Textura especialment untuosa.

L'alcohol és fort, lleugerament coent, però no molesta en general tot i que algú el troba excessiu. Es percep com a component íntegre del perfil sensorial oimés quan no aporta cap nota perceptible de dissolvent.
★L'alcohol es relaciona sensorialment amb el to dolçant formant una agradable combinació.
Cos molt respectable, ajudat per la textura.

No es percep cap astringència.

Gustos

Dolçor mitjana.

Acidesa testimonial.

Amargor gairebé nul·la. Principalment balsàmica. No es noten els 45 IBU per enlloc. Queden completament integrats.

Aquests dos darrers aspectes formen un joc de compensacions mútues molt curiós a un nivell molt discret.

S'assenyala una bona relació activa entre la lleugera amargor i el to dolçant, una mena de joc de desequilibris i compensacions molt divertit.
★No sabria molt com catalogar l'amargor; d'una banda diria que refresca perquè fa contrapès a la dolçor i, per tant, seria balsàmica, però al mateix temps, sento que asseca la boca i convida a beure més.

Aromes

Sucres molt torrats, caramels, una mica de melassa. Potser crosta de pa.

Bones notes de melmelada, especialment de maduixa.

Fruits secs com ara pansa i fruites de pinyol.

Malgrat el seu protagonisme general, l'alcohol s'integra bé en el conjunt i permet l'expressió dels altres elements de la cervesa.

Forçant una mica, s'accentua l'aspecte vinós de l'alcohol i apareixen fruits secs com ara ametlla. Citacions també d'anacard o festuc.

Regust en caramels, dolç de llet, toffee.

Aspectes generals

Bevibilitat

Es tracta d'una cervesa de tast, per ser assaborida en forma de xarrup més que no pas a grans glops.

Digestible

Ningú fa cap comentari sobre aquesta característica.

Passa la set

Ni passa la set ni ho pretén. És més aviat una cervesa de tast, de xuclet.

Impacte

Molt notable. L'alcohol domina el panorama, però el perfil càlid aromàtic principalment del malt també ocupa un bon espai sensorial. Per posar tothom d'acord, proposa un impacte entre mitjà i alt. També es descriu com a impactant la complexitat general de la recepta.

Evolució

Lleugerament evolutiva accentuant amb el temps el seu matisos de maduració.

Equilibris

Una cervesa claríssimament decantada cap al perfil de la fermentació i dels malts que també mantenen una poderosa presència per mitjà de les fruites del bosc totes elles en forma de melmelada o de fruites confitades.

Complexitat

Inclou una quantitat gens menyspreable de descriptors aromàtics. Diríem que la complexitat és entre mitjana i alta.

Composició

Estructura ben acabada, harmònica malgrat la seva exploració d'algun extrem. Molt ben integrada.
★Genera una sensació de calma. La recomanaria per ser beguda i gaudida a l'hivern.

Conclusions

Aquest text inclou tot el que s'ha escrit a l'examen pràctic d'avaluació. Un servidor no sempre subscriu tot el que s'hi ha ressenyat, però, entenent que ha estat descrit honestament, tot s'ha inclòs. Només s'han eliminat les apreciacions massa descaradament especulatives que relacionaven la descripció amb prejudicis com podria ser la suposició de la pertinència estilística.

Davant d'una cervesa com aquesta, es poden adoptar dues actituds oposades. Podem afegir confort a la comoditat i a la calidesa: sofà flonjo i esponjós, llum tènue i música tranquil·la.
L'altra possibilitat podria implicar el mateix seient, però amb una música molt més «fresca» com ara un concert de l'Angelo Debarre.
Llarga vida al Jazz Manouche.

Referència BJCP:

17D. English Barley Wine (Barley Wine anglès)

Impressió general

Posa en evidència la riquesa de malt amb els seus flavors complexos i intensos. Cos ric i «masticable», amb escalfor de l'alcohol, i un interès agradable afruitat o de llúpol. Quan és envellida, pot adquirir caràcter de vins espirituosos. Un exemplar per a xarrupar l'hivern.

Aromes

En les versions més fosques, presenta un fort i ric perfil de malt sovint amb notes de caramel. En les versions més clares, apareixen lleugeres notes de toffee. Pot oferir un perfil afruitat entre moderat i fort, sovint amb caràcter de fruita fosca o dessecada, especialment en les versions més fosques. L'aroma de llúpol pot anar de suau a ferm. És típicament floral, amb aspectes de terra o de melmelada. L'aroma d'alcohol pot ser entre baixa i moderada però suau i rodona. La intensitat d'aquest aspecte disminueix amb el temps. L'aroma pot tenir un caràcter ric amb notes de pa, aspectes torrats, toffee i/o melasses. Les versions envellides poden tenir un aspecte de vi generós, possiblement de vi o de xerès, i generalment aromes de malt molt transmutades.

Aspecte

El color va de daurat ric a ambre molt fosc o fins i tot marró fosc (sovint amb llambregades robí) però no hauria de ser opac. Cap d'escuma entre baix i moderat de color blanc trencat amb possiblement una retenció pobra. Pot ser tèrbola amb coagulació en fred (chill haze) a baixes temperatures però generalment s'esclareix fins presentar una bona a brillant transparència quan s'escalfa. El color pot donar la sensació de gran profunditat com vist a través d'una lent gruixuda. L'alta graduació i la notables densitat es poden visualitzar amb les «llàgrimes» que s'adhereixen a les parets del recipient de consum.

Aromes en boca

Flavors de malt forts, intensos, complexos, formant «capes» sensorials i que es poden identificar com a pa, toffee, pa de pessic en les versions més pàl·lides i que passen per nous, torrats profunds, caramels fosc i/o melasses en les versions més fosques. Dolçor entre moderada i alta al paladar. El final pot ser moderadament dolç a moderadament sec (segons l'envelliment). Hi pot haver algunes notes d'oxidació o vinoses alhora que haurien de ser evidents els flavors complexos de l'alcohol. Afruitats entre moderats i bastant alts amb sovint un caràcter de fruites fosques o dessecades. L'amargor del llúpol hauria de situar-se entre just suficient per la compensació fins a una presència ferma. L'equilibri, per tant, va del domini del malt a una bona amargor. Les versions més pàl·lides solen ser més amargues, millor atenuades, i solen oferir més perfil del llúpol que les versions més fosques. En qualsevol cas, totes les versions són de caràcter dominant del malt. Flavor del llúpol entre baix i moderadament alt. Sovint varietats angleses florals, amb notes de terra o de melmelada.

Còrpora

Cos ple, «masticable» amb una textura vellutada i voluptuosa (tot i que el cos sol minvar amb la llarga maduració). S'hauria de trobar una suau escalfor d'alcohol madurat. Carbonatació de baixa a moderada segons el temps de maduració.

Comentaris

La més rica i la més forta de les Ales angleses modernes. El caràcter d'aquestes cerveses sol variar significativament amb el temps. Tant les versions fresques com les envellides haurien de ser apreciades pel que són. El perfil de malt pot variar amplament. No tots els exemplars presentaran tots els flavors o aromes possibles. Les varietats més clares no oferiran caramel ni els flavors més rics del malt ni oferiran els afruitats típics de fruites fosques o dessecades. No s'han d'esperar flavors ni aromes impossibles en cerveses d'aquests color.
S'escriu Barley Wine a Anglaterra mentre que als USA la grafia és Barleywine.

Història

S'han brouat a Anglaterra, des de fa temps, cerveses fortes de diverses formulacions i es coneixien amb diversos noms. La Barley Wine moderna es remunta a la Bass nº1 que va ser la primera en ser designada com a Barley Wine en 1872. Les Barley Wine eren cerveses fosques fins que Tennant (actualment Whitebread) va produir la Gold Label, un Barley Wine daurat, en 1951. Normalment era la cervesa més forta que produïa una broueria i en èpoques més recents, molts exemples comercials són datats i oferts com a especialitats estacionals d'hivern en edicions limitades. L'estil Barley Wine original és a l'origen de variacions derivades a Bèlgica, als EEUU i per tot el món.

Ingredients característics

Els malts Pale d'alta qualitat i ben modificats haurien de conformar la base de l'engranada. Amb quantitats judicioses de malts caramel. Els malts foscos haurien de ser usats amb parsimònia, en tot cas, la més gran part del color sol procedir d'una llarga cocció. Els llúpols Northdown, Target, East Kent Golding i Fuggles són típics. Llevat britànic amb molt de caràcter.

Comparació estilística

Tot i que és sovint una cervesa amb caràcter fort de llúpol, el Barley Wine anglès posa menys èmfasi en el llúpol que el Barleywine americà [22C] i sol posar en evidència els llúpols anglesos. Les versions angleses poden ser més fosques, més maltoses, més afruitades i amb més aspectes procedents de malts especials que els Barleywines americans. Es superposa amb la part inferior de les Old Ales angleses [17B] però normalment no té les característiques vinoses de la maduració. Més aviat, ofereix els signes elegants i madurs de l'edat.

Dades tècniques

DI: 1.080 – 1.120
DF: 1.018 – 1.030
IBUs: 35 – 75
EBC: 16 - 44 (SRM: 8 – 22)
Alc.: 8,0 – 12,0 %Vol.

Exemples comercial

Adnams Tally-Ho, Burton Bridge, Thomas Sykes Old Ale, Coniston No. 9 Barley Wine, Fuller’s Golden Pride, J.W. Lee’s Vintage Harvest Ale, Robinson’s Old Tom

Etiquetes

Graduació_molt_alta, color_ambre, alta_fermentació, AF, illes_britàniques, estil_tradicional, família_ales_fortes, maltós

Traducció

ABR


11-04-2024
Albert Barrachina Robert
Professor d'anàlisi sensorial de la cervesa a la Facultat d'Enologia de la URV
Professor d'anàlisi sensorial de la cervesa al curs de cervesa artesana de la Universitat d'Alacant.
Membre de l'equip d'Art Cervesers.
Jutge certificat BJCP des del 2015
Premi Steve Huxley 2020

Nota final

Llicència de Creative Commons
Aquells que voleu fer servir aquest article, copiar-lo, traduir-lo, o fer veure que us heu llegit totes les fonts 😉, ho podeu fer. L'accés a aquest blog és completament lliure. I essent que el seu objectiu és la difusió de la cultura de la cervesa, podeu copiar i afusellar com us abelleixi sobiranament. Cap problema.
NOMÉS HEU DE TENIR L'HONESTEDAT DE CITAR TOTES LES VOSTRES FONTS, INCLOENT-HI AQUESTA, ENCARA QUE US FACI RÀBIA QUE ESTIGUI ESCRITA EN CATALÀ. TAMPOC COSTA TANT SER UNA MICA HONEST! PER ENDAVANT, MERCI.