Avaluacions - Canetenca+Rondadora - BARLEY WINE (BJCP 17D)

Montnegre + Rondadora

English Barley Wine

Nota prèvia: El nom correspon simplement amb el de l'estil. Voldria just posar en evidència la correcció: si és «english», és «barley wine», separat. Si fos «american», llavors, seria «barleywine», tot junt. Màxima correcció. Merci Santi.

Dades de l’avaluació

Avaluació feta el 20-03-2024 en el marc de l'examen final del curs d'avaluació de la cervesa del màster de begudes fermentades de la URV.

Aquesta avaluació recull les impressions de 8 persones entre les quals es compta el professor.

Referències

Lot: no vaig copiar la dada
Consum recomanat: tampoc me la vaig apuntar.

Dades tècniques

Alcohol: 10%V.
Amargor: 45 IBU

Ingredients (varietats)

Malt Base Pale. 

Malt DRC: Double Roasted Cristal. Un Cristall molt fort (280 a 320 EBC) de Simpson's.

Carahell (una versió Weyermann d'un malt clar gairebé completament sacarificat). Caramünch (Una especialitat Weyermann. També molt sacarificat).
Llúpol Cascade
Fusta: Barrica de roure de vi negre de Somontano.
Llevat Nottingham

Estil declarat

English Barley Wine (BJCP 17D). Vegeu l'estil descrit pel BJCP en annex.

Sobre l'avaluació

Els estudiants disposaven d'1h30 per avaluar quatre cerveses. Aquesta avaluació es feia completament a cegues en la mesura que no disposaven de cap mena d'informació prèvia sobre cap de les cerveses en joc.

Al principi els studiants han rebut la primera cervesa i posteriorment, han pogut anar demanant les següents en el ritme que els ha semblat.

Hem abocat les cerveses en presència dels alumnes perquè poguessin avaluar l'escuma. El recipient, però, estava completament ocultat amb un tovalló blanc.

El professor també ha avaluat les cerveses. Però no ha estat a cegues, naturalment puix que era qui servia les cerveses i qui havia preparat l'examen.

Avaluació sensorial

1. Aspecte

Escuma:

Escuma poc generosa de color marró clar. Gairebé gens persistent. Tampoc forma adherències.

Cervesa:

Cervesa de color coure fosc amb brillantors rogenques. Transparent fins allà on es pot avaluar.
No s'aprecien sediments.

Ningú ha comentat res de les "llàgrimes" habitualment inherents a una cervesa d'aquesta graduació.

2. Aromes en nas

Forta olor d'alcohol, molt caramel i un cert toc d'oxidació (T2N) pel qual em declaro únic responsable per no haver guardat aquesta cervesa en bones condicions durant un temps.

Aspectes prou evidents de fusta. Es diu que podria ser roure.

Notes de pa de pessic. Crosta de pa molt torrada,

Alguna melmelada com de maduixa, taronja o nabiu. També s'esmenten pruna seca, pansa i mora. Altrament, codonyat i ametlla. Algú ha citat regalèssia.

Sensació general dolçant. Caramels bastant fets. Sucre panela, llaminadura.

Algunes espècies com ara vainilla i clau. També pebre negre i nou moscada.

Evocació de pa de pessic de canyella (frangipane).

Molt lleuger aspecte mentolat. Algú parla també d'eucaliptus. A la llarga, també es manifesta alguna nota cítrica.

Per sort, el T2N tendeix a minvar.

Sensació general de vi ranci o, millor, de Mistela. 

3. Boca

Còrpora

Molt poc efervescent. Textura especialment untuosa.

L'alcohol és fort, lleugerament coent, però no molesta en general tot i que algú el troba excessiu. Es percep com a component íntegre del perfil sensorial oimés quan no aporta cap nota perceptible de dissolvent.

★L'alcohol es relaciona sensorialment amb el to dolçant formant una agradable combinació.

Cos molt respectable, ajudat per la textura.

No es percep cap astringència.

Gustos

Dolçor mitjana.

Acidesa testimonial.

Amargor gairebé nul·la. Principalment balsàmica. No es noten els 45 IBU per enlloc. Queden completament integrats.

Aquests dos darrers aspectes formen un joc de compensacions mútues molt curiós a un nivell molt discret.

S'assenyala una bona relació activa entre la lleugera amargor i el to dolçant, una mena de joc de desequilibris i compensacions molt divertit.

★No sabria molt com catalogar l'amargor; d'una banda diria que refresca perquè fa contrapès a la dolçor i, per tant, seria balsàmica, però al mateix temps, sento que asseca la boca i convida a beure més.

Aromes

Sucres molt torrats, caramels, una mica de melassa. Potser crosta de pa.

Bones notes de melmelada, especialment de maduixa.

Fruits secs com ara pansa i fruites de pinyol.

Malgrat el seu protagonisme general, l'alcohol s'integra bé en el conjunt i permet l'expressió dels altres elements de la cervesa.

Forçant una mica, s'accentua l'aspecte vinós de l'alcohol i apareixen fruits secs com ara ametlla. Citacions també d'anacard o festuc.

Regust en caramels, dolç de llet, toffee.

Aspectes generals

Bevibilitat

Es tracta d'una cervesa de tast, per ser assaborida en forma de xarrup més que no pas a grans glops.

Digestible

Ningú fa cap comentari sobre aquesta característica.

Passa la set

Ni passa la set ni ho pretén. És més aviat una cervesa de tast, de xuclet.

Impacte

Molt notable. L'alcohol domina el panorama, però el perfil càlid aromàtic principalment del malt també ocupa un bon espai sensorial. Per posar tothom d'acord, proposa un impacte entre mitjà i alt. També es descriu com a impactant la complexitat general de la recepta.

Evolució

Lleugerament evolutiva accentuant amb el temps el seu matisos de maduració.

Equilibris

Una cervesa claríssimament decantada cap al perfil de la fermentació i dels malts que també mantenen una poderosa presència per mitjà de les fruites del bosc totes elles en forma de melmelada o de fruites confitades.

Complexitat

Inclou una quantitat gens menyspreable de descriptors aromàtics. Diríem que la complexitat és entre mitjana i alta.

Composició

Estructura ben acabada, harmònica malgrat la seva exploració d'algun extrem. Molt ben integrada.

★Genera una sensació de calma. La recomanaria per ser beguda i gaudida a l'hivern.

Conclusions

Aquest text inclou tot el que s'ha escrit a l'examen pràctic d'avaluació. Un servidor no sempre subscriu tot el que s'hi ha ressenyat, però, entenent que ha estat descrit honestament, tot s'ha inclòs. Només s'han eliminat les apreciacions massa descaradament especulatives que relacionaven la descripció amb prejudicis com podria ser la suposició de la pertinència estilística.

Davant d'una cervesa com aquesta, es poden adoptar dues actituds oposades. Podem afegir confort a la comoditat i a la calidesa: sofà flonjo i esponjós, llum tènue i música tranquil·la.

Foto

L'altra possibilitat podria implicar el mateix seient, però amb una música molt més «fresca» com ara un concert de l'Angelo Debarre.

Llarga vida al Jazz Manouche.

Referència BJCP:

17D. English Barley Wine (Barley Wine anglès)

Impressió general

Posa en evidència la riquesa de malt amb els seus flavors complexos i intensos. Cos ric i «masticable», amb escalfor de l'alcohol, i un interès agradable afruitat o de llúpol. Quan és envellida, pot adquirir caràcter de vins espirituosos. Un exemplar per a xarrupar l'hivern.

Aromes

En les versions més fosques, presenta un fort i ric perfil de malt sovint amb notes de caramel. En les versions més clares, apareixen lleugeres notes de toffee. Pot oferir un perfil afruitat entre moderat i fort, sovint amb caràcter de fruita fosca o dessecada, especialment en les versions més fosques. L'aroma de llúpol pot anar de suau a ferm. És típicament floral, amb aspectes de terra o de melmelada. L'aroma d'alcohol pot ser entre baixa i moderada però suau i rodona. La intensitat d'aquest aspecte disminueix amb el temps. L'aroma pot tenir un caràcter ric amb notes de pa, aspectes torrats, toffee i/o melasses. Les versions envellides poden tenir un aspecte de vi generós, possiblement de vi o de xerès, i generalment aromes de malt molt transmutades.

Aspecte

El color va de daurat ric a ambre molt fosc o fins i tot marró fosc (sovint amb llambregades robí) però no hauria de ser opac. Cap d'escuma entre baix i moderat de color blanc trencat amb possiblement una retenció pobra. Pot ser tèrbola amb coagulació en fred (chill haze) a baixes temperatures però generalment s'esclareix fins presentar una bona a brillant transparència quan s'escalfa. El color pot donar la sensació de gran profunditat com vist a través d'una lent gruixuda. L'alta graduació i la notables densitat es poden visualitzar amb les «llàgrimes» que s'adhereixen a les parets del recipient de consum.

Aromes en boca

Flavors de malt forts, intensos, complexos, formant «capes» sensorials i que es poden identificar com a pa, toffee, pa de pessic en les versions més pàl·lides i que passen per nous, torrats profunds, caramels fosc i/o melasses en les versions més fosques. Dolçor entre moderada i alta al paladar. El final pot ser moderadament dolç a moderadament sec (segons l'envelliment). Hi pot haver algunes notes d'oxidació o vinoses alhora que haurien de ser evidents els flavors complexos de l'alcohol. Afruitats entre moderats i bastant alts amb sovint un caràcter de fruites fosques o dessecades. L'amargor del llúpol hauria de situar-se entre just suficient per la compensació fins a una presència ferma. L'equilibri, per tant, va del domini del malt a una bona amargor. Les versions més pàl·lides solen ser més amargues, millor atenuades, i solen oferir més perfil del llúpol que les versions més fosques. En qualsevol cas, totes les versions són de caràcter dominant del malt. Flavor del llúpol entre baix i moderadament alt. Sovint varietats angleses florals, amb notes de terra o de melmelada.

Còrpora

Cos ple, «masticable» amb una textura vellutada i voluptuosa (tot i que el cos sol minvar amb la llarga maduració). S'hauria de trobar una suau escalfor d'alcohol madurat. Carbonatació de baixa a moderada segons el temps de maduració.

Comentaris

La més rica i la més forta de les Ales angleses modernes. El caràcter d'aquestes cerveses sol variar significativament amb el temps. Tant les versions fresques com les envellides haurien de ser apreciades pel que són. El perfil de malt pot variar amplament. No tots els exemplars presentaran tots els flavors o aromes possibles. Les varietats més clares no oferiran caramel ni els flavors més rics del malt ni oferiran els afruitats típics de fruites fosques o dessecades. No s'han d'esperar flavors ni aromes impossibles en cerveses d'aquests color.
S'escriu Barley Wine a Anglaterra mentre que als USA la grafia és Barleywine.

Història

S'han brouat a Anglaterra, des de fa temps, cerveses fortes de diverses formulacions i es coneixien amb diversos noms. La Barley Wine moderna es remunta a la Bass nº1 que va ser la primera en ser designada com a Barley Wine en 1872. Les Barley Wine eren cerveses fosques fins que Tennant (actualment Whitebread) va produir la Gold Label, un Barley Wine daurat, en 1951. Normalment era la cervesa més forta que produïa una broueria i en èpoques més recents, molts exemples comercials són datats i oferts com a especialitats estacionals d'hivern en edicions limitades. L'estil Barley Wine original és a l'origen de variacions derivades a Bèlgica, als EEUU i per tot el món.

Ingredients característics

Els malts Pale d'alta qualitat i ben modificats haurien de conformar la base de l'engranada. Amb quantitats judicioses de malts caramel. Els malts foscos haurien de ser usats amb parsimònia, en tot cas, la més gran part del color sol procedir d'una llarga cocció. Els llúpols Northdown, Target, East Kent Golding i Fuggles són típics. Llevat britànic amb molt de caràcter.

Comparació estilística

Tot i que és sovint una cervesa amb caràcter fort de llúpol, el Barley Wine anglès posa menys èmfasi en el llúpol que el Barleywine americà [22C] i sol posar en evidència els llúpols anglesos. Les versions angleses poden ser més fosques, més maltoses, més afruitades i amb més aspectes procedents de malts especials que els Barleywines americans. Es superposa amb la part inferior de les Old Ales angleses [17B] però normalment no té les característiques vinoses de la maduració. Més aviat, ofereix els signes elegants i madurs de l'edat.

Dades tècniques

DI: 1.080 – 1.120
DF: 1.018 – 1.030
IBUs: 35 – 75
EBC: 16 - 44 (SRM: 8 – 22)
Alc.: 8,0 – 12,0 %Vol.

Exemples comercial

Adnams Tally-Ho, Burton Bridge, Thomas Sykes Old Ale, Coniston No. 9 Barley Wine, Fuller’s Golden Pride, J.W. Lee’s Vintage Harvest Ale, Robinson’s Old Tom

Etiquetes

Graduació_molt_alta, color_ambre, alta_fermentació, AF, illes_britàniques, estil_tradicional, família_ales_fortes, maltós

Traducció

ABR

11-04-2024
Albert Barrachina Robert
Professor d'anàlisi sensorial de la cervesa a la Facultat d'Enologia de la URV
Professor d'anàlisi sensorial de la cervesa al curs de cervesa artesana de la Universitat d'Alacant.
Membre de l'equip d'Art Cervesers.
Jutge certificat BJCP des del 2015
Premi Steve Huxley 2020

Nota final

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional de Creative Commons  

Aquells que voleu fer servir aquest article, copiar-lo, traduir-lo, o fer veure que us heu llegit totes les fonts 😉, ho podeu fer. L'accés a aquest blog és completament lliure. I essent que el seu objectiu és la difusió de la cultura de la cervesa, podeu copiar i afusellar com us abelleixi sobiranament. Cap problema.
NOMÉS HEU DE TENIR L'HONESTEDAT DE CITAR TOTES LES VOSTRES FONTS, INCLOENT-HI AQUESTA, ENCARA QUE US FACI RÀBIA QUE ESTIGUI ESCRITA EN CATALÀ. TAMPOC COSTA TANT SER UNA MICA HONEST! PER ENDAVANT, MERCI.

Avaluacions - TRES TIGRES - Rondadora + Art Cervesers + Eth Refu

Rondadora – Art Cervesers – Eth Refu

TRES TIGRES

Foto: Noelia Suàrez

 

 

Novembre 2023:

Dades de l’avaluació

Aquesta avaluació no és cap avaluació. És una opinió personal no contrastada amb ningú.
Data de l’avaluació: 03-05-2023.
Presentació: Ampolla de 33 cl.
Referències
RS 30.012432/HU
Lot 21014
Consum preferent: fins a final de 2050.

Dades tècniques

Maduració de quatre mesos en una bóta de roure envinada cinc anys amb vi blanc.
Ingredients (varietats)
100% Malt de blat Weyermann
Llúpol d’Olite
Estil declarat: Wheat wine [100% blat maltat]

Sobre la Wheatwine vista pel BJCP (22D) [La Tres Tigres no pretén ser el model de res, per això no l'he posada a la fitxa del BJCP en els exemples comercials.]

La història

A Art Cervesers, sempre ens ha preocupat la idea que, en general, al nostre país, fem cervesa poc arrelada al territori. Ras i curt, els pagesos no fan cua a les nostres portes per vendre’ns els seus productes per elaborar cervesa. Això ha fet que, des del principi, hem estat maldant per restablir el lligam entre la terra i la copa, una relació, d’altra banda, que considerem que hauria de constituir una «normalitat».

Una de les coses que hem fet, ha estat investigar per veure si hi havia algun ordi que es pogués considerar «local» (al menys vuitanta anys d’implantació) i que tingués alguna aptitud per ser utilitzat en broueria. I això ens ha conduït a trobar una varietat anomenada Pàmula, comuna a Catalunya, Aragó i, possiblement, Occitània. Estem treballant en l’adaptació d’aquesta varietat a les nostres necessitats i també, a l’adaptació de la nostra indústria a aquest cereal.

En la nostra recerca, també vam trobar una gran varietat de blats, diverses espeltes i més cereals amb uns temps d’implantació al nostre territori confortablement superiors al temps que hem mencionat més amunt. A més, aquests cereals ja se solen conrear en quantitats apreciables perquè n’hi ha demanda encaminada a la forneria «alternativa».

Vista la gran varietat de blats a disposició, i sense deixar de banda l’opció de l’ordi, vam considerar l’oportunitat fer un experiment per trencar motlles: consistia a dissenyar una recepta en la qual el cereal utilitzat seria exclusivament el blat. La idea partia de fer una primera elaboració amb un blat maltat de reconegut prestigi com és el de Weyerman, per tal de disposar d’una model de referència per tal d’establir una comparació. Posteriorment, es pretenia fer una producció amb blat local no maltat, i finalment, una darrera elaboració amb blat local maltat. La idea fonamental d’aquestes operacions consistia a disposar de tres elaboracions iguals emprant diferents blats a fi de poder-ne fer una anàlisi sensorial i poder determinar què aporta el terrer a les cerveses.

A ART Cervesers ja teníem experiència en receptes amb alt contingut de blat, i sabíem que solen presentar problemes greus al final de la maceració, al moment del ruixat. 

La solució va aparèixer quan, compartint la idea amb els nostres amics d’eth Refu de Vielha, ens van explicar que la gent de Rondadora disposava en les seves instal·lacions d’un sistema molt eficaç per a aquesta etapa del brouat que facilitava el filtratge i ruixat de la mestura: un dispositiu anomenat  «filtre-premsa» que permet el filtratge de maceracions amb alts continguts de glucans en un temps acceptable i una eficàcia envejable. Bàsicament, en lloc de filtrar per gravetat, es fa passar la mestura en un dispositiu de filtratge que afegeix una mica de pressió i que, a més, inclou la possibilitat de canviar la direcció del procés.

Filtre-premsa de Rondadora

I ja per aprofitar l’avinentesa, no se’ns va ocórrer res més extrem que intentar l’elaboració d’una cervesa forta, exclusivament de blat: una wheat wine que haguéssim pogut qualificar d’«imperial» o «doble» o com se solen adjectivar les cerveses extremes.

A finals del 2020 en David Serrano (Eth Refu) va organitzar una trobada entre tots els implicats (Refu, Rondadora i ART Cervesers) en el petit poble aragonès de La Cabezonada on, a Rondadora, tenen segurament, la cerveseria amb millors vistes del món. Després de la visita i de compartir el repte d’elaborar una cervesa feta únicament amb malt de blat, vam posar data per tirar endavant el projecte.

Mentrestant, vam començar a plantejar la recepta i per aprofitar l’avinentesa, no se’ns va ocórrer res més extrem que intentar l’elaboració d’una cervesa forta, exclusivament de blat: una wheat wine que haguéssim pogut qualificar d’«imperial» o «doble» o com se solen adjectivar les cerveses extremes.

El març de 2021, vam fer cap de nou cap a La Cabezonada, entre Biescas i Aïnsa per fer la primera elaboració.

Passant per damunt de les diverses vicissituds del dia de producció, amb ajustaments i correccions introduïts pels cervesers, la producció es va fer sense problemes greus i l’àpat de celebració va ser òptim.

Guillermo Brun - Víctor Lanau (ambdós de Rondadora) - Joan Rota (Art/Clúster) - David Serrano (Eth Refu)- Guzmán Fernández (Art/Clúster)

selfie del Guzmán

Després de la fermentació i de la maduració, es va considerar que, per les característiques del producte, li podria quedar bé un afinament en bóta de fusta. Així doncs, vàrem optar per bótes de roure francès de vi blanc. Transcorreguts uns quatre mesos es va procedir l’envasament.

 

Posteriorment a la maduració i l’envasament, a pocs mesos vista, el resultat sensorial és el que conto ara:

Avaluació sensorial

Com sempre, no és ben bé una avaluació en regla ja que l'he fet jo sol. Es tracta doncs només d'una opinió personal.

Aspecte

 Escuma molt blanca, generosa, molt densa i molt poc persistent (un efecte habitual en les cerveses d’alta graduació alcohòlica).

Cervesa de color daurat dens, molt transparent, diria que fins i tot brillant (un efecte molt poc usual en cerveses que contenen molt blat).

Aromes 1

De bon principi, el perfil aromàtic és poderosament complex.
Es perceben còmodament notes d’alguna cosa àcida, tirant a cítrica.
Tot seguit, apareix un complex bastant dominant de pa d’espècies amb notables aspectes de pansa, de pa de figues i de massapà.
Una mica més enrere, es poden descriure lleugeres notes de celler, de bóta neta.
Més en rerefons, ja cap al final de l’etapa, percebem tons frescos residuals que recorden l’efecte balsàmic del llúpol (sense que es percebi cap olor atribuïble al llúpol). Tal vegada, aquesta frescor estigui relacionada amb l’alcohol, que és molt present.
L’aroma de vi blanc de la bóta també és perfectament identificable. Es barreja amb notes de caramel poc fet i algun toc de llaminadura.
Al fons del passadís aromàtic, apareix alguna cosa que es podria identificar com a dissolvent. Però ja és buscar molt al fons.

Sincerament, crec que hi ha més alcohol del que s’especifica a l’etiqueta. Es percep molt bé, però malgrat aquesta forta presència, s’integra bé en el perfil general perquè ho engloba tot. No és cap afegit que pot quedar més o menys fos en la massa sensorial. Aquí, l’alcohol és principal, sense cap mena de dubte.

Boca 1

Poca efervescència, molt fina i de poca durada.
El cos indueix a confusió: l’alcohol faria pensar primàriament en un cos molt voluminós, però, en definitiva, diria que és mitjà, potser una mica més fort.
Com deia, es nota molt l’alcohol i aquest promou una textura altament vellutada.
Al principi, les notes de celler dominen amb un notable acompanyament de dolçor que a la llarga s’assuauja.
Es pot percebre sense gaire esforç el perfil de bóta i de guarda. Aquesta qualitat es pot qualificar de molt suau i agradable. Concretament, s’imposa una forta evocació de massapà.
En una idea preconcebuda d’aquesta cervesa, m’imaginava que trobaríem fruites. Però com a aprenentatge contra aquesta mena didees preconcebudes, trobo poques fruites, o al menys, no en estat fresc. Potser pansa, préssec i poma, dessecats o en compota. No és un perfil que destaqui gaire.
Altre cop ens atrau l’atenció un to dolçant que, curiosament, contribueix a fer que l’escalfor de l’alcohol passi amb més suavitat.

Un altre prejudici raïa en la idea que una cervesa amb una massa fermentable de 100% blat maltat impartiria un gust salat apreciable. Per deducció, si una cervesa amb 25% de blat revela tons lleugerament salats, una cervesa feta exclusivament de malt de blat podia contribuir una salabror exagerada. No diré que no es percep aquest previsible gust, però sí que queda molt inclosa en la massa sensorial de l’alcohol i de la dolçor subjacents. No es trenca l’harmonia. Estem bastant per sota d'una Gose, per exemple.
No percebo cap amargor si bé es pot detectar un aspecte secant al final del tast.
Crec que l’alcohol ens deixa la boca bastant neta.

El perfil en general és fort, bastant impactant, no deixa indiferent, no juga en mitges tintes.

Aromes 2

No hi ha temps d’olorar amb escuma. És densa, però es desfà amb molta rapidesa.
En aquesta segona passada es fan més evidents les espècies: canyella, clau d’espècia, anís.
També apareixen notes afruitades que poden recordar la pansa, préssec sec, albercoc (orellana), figa seca i algunes baies sense gaire definició. Torno a trobar compota de poma. Ja en fora de joc, potser parlaria de coco.
L’alcohol no és immediatament perceptible to i que, un cop ha aparegut, es percep com a molt evident.
El tractament en bóta, amb les seves notes de roure, també prou manifest i, a més, és molt benvingut per la complexitat que afegeix i per la suau rodonesa que confereix a tot el conjunt compensant discretament una construcció que podria aparèixer una mica embafosa. Curiosament, la fusta sembla treure pes.
Darrere l'olor de poma que hem esmentat, semblen revelar-se tocs de caramels poc torrats. La fusta es percep poc cremada. I el lleuger cremat és suau i elegant.
El component àcid es manifesta molt menys en aquesta nova passada. Gairebé ja no es nota.
Molt en rerefons, es podria eventualment parlar d'alguna cosa herbosa, molt dissimulada darrere l’alcohol. Aquest, si bé és molt present, ja no es pot descriure com a «dominant» perquè es manté dins de la construcció sensorial, no sobresurt exageradament.
De fet, ara mateix, el que predomina són les sensacions de maduració i guarda, amb el seu reguitzell d’espècies que evoquen fortament el pa d’espècies.
Acabaré aquesta fase insistint sobre la presència d’aroma de compota de poma. Imaginem una llesca de pa d’espècies amb una cullerada de compota de poma al damunt!

Pa d'espècies francès

 Boca 2

Es pot apreciar una important combinació de caramels poc torrats.
L’alcohol cou una mica.
L’efervescència és poc efectiva, no pot lluitar contra una textura especialment vellutada.
Percebo el cos entre mitjà i voluminós. Inicialment, havia pensat en un cos enorme, però crec que és un equívoc ocasionat per l’alta presència d’alcohol.
La textura, ella, sí que és extremament suau i vellutada.
La nota salada del blat es nota amb més acuitat que en la primera fase.
La dolçor queda bastant acusada.
Aquesta cervesa em recorda una mica la Ratafia. S’hi troben aromes especiades que retiren a canyella, clau d’espècia, pebre blanc, anís i alguna altra cosa que no acabo de definir. Potser nou moscada, cúrcuma o, tal vegada, fonoll i tot.

També podria ser que se me n'anés l’olla!
La fusta de roure es percep molt neta. Es detecta molt bé, molt poc cremada tot i que sí que n’està una mica. Afegeix suavitat i rodonesa per si de cas en faltés.

Personalment, trobo molt més alcohol que els 10%Vol. indicats. Crec que n'hi ha més. Totes mesures de graduació guardades, el conjunt em recorda també el whisky. Dolcet, però. Finalment, parlaria d’una mica d’acetaldehid.

Aspectes generals

No es tracta de cap producte fàcil de beure. No és el seu joc. De fet, és un producte de tast molt ponderat, de xarrup. I val a dir que les olors de celler hi conviden.
No he percebut cap pesantor en la digestió.
Tampoc té sentit parlar de si passa la set. A fe que no ho fa. Ni tampoc ho vol fer.
L’impacte sensorial i psicològic és molt gran, especialment a l’inici i fins que ens hi acostumem una mica. És un producte «poderós» en tots els sentits de la paraula.
També és un conjunt sensorial de notable complexitat, sensorialment compacte i dens.
No és una cervesa equilibrada, i com ja ho hem dit, ni tan sols ho vol ser. Queda molt clar que el perfil general és fortament decantat cap als perfils de l’alcohol i de la fermentació, sense que quedi gaire espai per a la compensació.

Foto: Noèlia Suàrez

Pensant en aquest conjunt, se m’acuden algunes reflexions:

1. Com a experiment per demostrar que, amb la tecnologia actual, es pot brouar una cervesa a 100% blat amb un resultat tècnicament assumible.

2. El resultat sensorial també és força acceptable si bé, s’haurien de retocar alguns aspectes.

3. La solució de la maduració en bóta ha estat simplement una genialitat, especialment conduïda com ho han fet els companys de Rondadora.

4. Una cervesa altament alcohòlica, si bé surt bastant de la imatge de la cervesa que es pugui fer el públic no especialitzat, té la seva gràcia i pot tenir la seva clientela, probablement la mateixa que no fa escarafalls de whisky i altres begudes alcohòlicament contundents.

5. Com a producte local de la terra, per relligar l’itinerari del terròs a la copa, em sembla una encertada completa.

Foto: Noèlia Suàrez

 

Consideracions

L’invent és bo. Diria que molt bo. Com tot, es pot millorar, girar i regirar en el sentit que es vulgui. Per exemple es podria brouar amb una barreja de blat i espelta o barrejant sègol a l’engranada. També es podria mirar d’ajustar aigües o intentar més presència de llúpol. Alternativament, es podrien fer servir altres modalitats de guarda i/o de fusta, o revisar alguns aspectes de la fermentació. Totes les vies estan obertes.
I si, al final, podem proposar un producte amb un 100% de cereals locals, ja seria la «repera»!

 

Sobre la Wheatwine vista pel BJCP (22D)

Nota final

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional de Creative Commons  

Aquells que voleu fer servir aquest article, copiar-lo, traduir-lo, o fer veure que us heu llegit totes les fonts 😉, ho podeu fer. L'accés a aquest blog és completament lliure. I essent que el seu objectiu és la difusió de la cultura de la cervesa, podeu copiar i afusellar com us abelleixi santíssimament. Cap problema. 

NOMÉS HEU DE TENIR L'HONESTEDAT DE CITAR TOTES LES VOSTRES FONTS, INCLOENT-HI AQUESTA, ENCARA QUE US FACI RÀBIA QUE ESTIGUI ESCRITA EN CATALÀ. TAMPOC COSTA TANT SER UNA MICA HONEST! PER ENDAVANT, MERCI.

Albert Barrachina Robert 05-06-2023
Professor d'anàlisi sensorial de la cervesa a la Facultat d'Enologia de la URV
Professor d'anàlisi sensorial de la cervesa al curs de cervesa artesana de la Universitat d'Alacant.
Membre de l'equip d'Art Cervesers.

Jutge certificat BJCP des del 2015
Premi Steve Huxley 2020