Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Beer evaluation. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Beer evaluation. Mostrar tots els missatges

01 d’agost 2025

Avaluacions - Rústica Bufona - LA CARTOIXANA ESPONTÀNIA - GUEUZE

 RÚSTICA BUFONA
La Rústica bufona és una petita empresa de cervesa artesanal radicada a Escaladei, al Priorat.
El David és tècnic especialista en viticultura i enologia des de fa 40 anys. L’any 2010 va començar a experimentar amb cerveses i el 2012 va començar l’activitat comercial. El registre sanitari es va iniciar en 2012 a Sarral, Conca de Barberà. Després, L’any 2014, RB s’instal·la a Escaladei, al celler de la Conreria on es troba actualment (2025).
Estan especialitzats en estils belgues perquè són els que s’adiuen millor a les aigües del Montsant. No són partidaris de modificar les aigües de brouat i per això els estils que conreen es pensen al voltant d’aquest ingredient base.
La marca s’ha posicionat com la cervesa del Priorat, una localització una mica difícil atès que aquesta comarca es coneix més aviat per la seva extensa activitat vitivinícola.
Exemplars disponibles actualment:
Cartoixana espontània, Cartoixana Gueuze, Via Ferrada (Wee Heavy), Santuari (Blonde), Antikuari (Tripel), L’Ermita (Witbier), Fraguerau (Stout), Cireres (Berliner Weisse), Bufona Summe.

LA CARTOIXANA ESPONTÀNIA
GUEUZE

Dades tècniques

Cervesa de fermentació espontània.
Data d’avaluació: 2025/07/24
BJCP: https://cervesaencatala.blogspot.com/2023/06/bjcp-23e-gueuze.html

Ingredients
Malts d’ordi i blat
Llúpol sec de 2 o 3 anys.

Metodologia
- Maceració estàtica de 2 hores a 62℃.
- Ruixat del most a 78℃
- Cocció de 60 min. amb addició de llúpol vell.
- Refredament natural del most fins a 25℃
- Primera fermentació en una bóta oberta de 300 l.
- Segona fermentació i maduració de 2 anys en bóta de vi del Priorat de 225 l.
- Posteriorment, es practica la mescla de versions (hauran observat que queden més o menys 75 l. de cervesa de cada anyada.) i s’envasa.
- La maduració en ampolla es fa segons necessitat, en ampolles de 37,5 o 50 cl.
- No es practica cap filtratge agressiu, de manera que es pot trobar alguna forma de sedimentació en les ampolles.

Altres
Volum: 37,5 cl.
Alcohol: 7%Vol.
No hi ha cap indicació de lot ni de consum preferent.
Informació complementària: Comprada a la tercera edició del Vamalta de Sant Cebrià de Vallalta, 2024.

AVALUACIÓ PERSONAL

Com sempre, però no està malament repetir-ho, he de dir que aquesta avaluació només recull les meves impressions. No té cap valor estadístic ni científic perquè l’he feta jo sol, sense contrastar impressions amb ningú. Per tant no és res més que una opinió.

 Aspecte

Escuma: escuma generosa, de color blanc i bastant persistent. No he pogut veure cap adherència a les parets del got.
Cervesa: De color daurat, lleugerament tèrbola. No s’aprecia sedimentació més que al final de tot.

Aromes 1

Es pot descriure un perfil acètic inicial molt notable. Amb ell apareixen notes fortes d'acetat d'etil acompanyades d’olors de poma i fuites de pinyol sense definir gaire.
També em sembla trobar grosella verda.
Al darrera, em sembla poder citar olors perfumades florals, però aquestes es troben molt subjugades per la olor acètica. Aquesta, sigui com sigui, domina molt.
No trobo cap efecte de Brettanomyces.

Boca 1

En aquesta fase, l’acètic continua dominant, però ja no tant.
Es poden descriure olors de poma i/o de sidra.
No s’aprecia tant la presència d'acetat d'etil.
Em sembla important assenyalar que no trobo cap compost de sofre. Un aspecte bastant habitual en aquesta mena de cerveses. No estic dient que sigui bo o dolent. Només dic que no hi és. I m’agrada que sigui així.
En rerefons, es pot notar quelcom de fusta. A la llarga s’intensifica una mica.
Personalment, em molesta una mica el to persistent d'acetat d'etil. Trobo que els aspectes acètic i d'acetat d'etil no acaben de casar gaire bé.

Còrpora

L’efervescència és fina, gens agressiva. Casa molt bé amb la intensitat de l’acètic compensant-la positivament.
El cos és lleuger i la textura especialment fluida, pràcticament sense cap aspror.
Primer, hauria dit que aquesta cervesa és molt atenuada. Hauria dit, fins i tot, perfectament atenuada. Però a la llarga, es pot descriure un no-res dolçant que també fa una aportació mitigadora i amable a l’acidesa.
Altrament, parlaríem d’un to lleugerament salabrós, poca cosa.
Malgrat que el conjunt continua essent fortament acètic, es nota menys que en nas.
Al principi, no es detecta cap mena d’amargor. Molt a la llarga, en canvi, se’n pot trobar en el retrogust. Intensitat mínima, però molt persistent.
El final del conjunt resulta sec alhora que secant.
En acabat d’aquesta fase, he de dir que desconcerta una mica la combinació d’acètic amb l’amargor i la lleugera salabror.

Aromes 2

En aquesta fase, l’acètic, tot i ser força present, és bastant menys agressiu. Torno a notar també l'acetat d'etil. Aquest darrer, potser en intensitat excessiva.
Al mateix temps descobreixo tabac fresc, vi blanc, grosella verda, nabiu i fruita de pinyol. Molt al darrere, em figuro quelcom especiat com ara canyella. També es pot endevinar quelcom que evoca el brioix.
Al final, buscant molt, em sembla poder parlar de resina de fusta de pi!
Altre cop, no percebo res que podria ser aportat per Brettanomyces.

Boca 2

L’efervescència no és gens agressiva, ans al contrari, i fa un bon contrapès a l’acidesa. L'entumeix una mica.
Lleugera dolçor, quasi res.
Acidesa forta, però curiosament, poc punyent, molt present però d’agressivitat continguda o compensada.
Cos lleuger amb una textura amable, gairebé sense astringència.
El discret toc dolcet i/o dolçant fa que tot plegat passi amb facilitat.

Criteris generals

Mitjanament fàcil de beure. Prefereixo un glop entre mitjà i curt.
Passa molt bé la set.
No m’ha causat cap dificultat de digestió. No «pesa» a l’estómac.
L’impacte general és fort, especialment per l’acidesa. Però el rerefons és suau.
Molt decantada cap a l’acidesa, però ja ho vol aquesta mena de cerveses.
Persistència general molt llarga, amb un moderadíssim to amarg.
Malgrat els 7%vol (que queda completament integrat), el conjunt és força refrescant.

Comentari addicional

En la segona fase, amb una temperatura més mitigada (no tan freda), aquesta cervesa m’ha semblat molt més interessant i, sobre tot, més fàcil de beure. A aquesta temperatura, la construcció sensorial és més harmònica. L’acidesa acètica mana i senyoreja, però l’efervescència, la textura i la lleugera dolçor assuaugen aquest efecte.

En general, m’ha sobrat l'acetat d'etil. Li he trobat una presència més aviat exagerada.

Comentari final.

No és la primera vegada que, en una cervesa àcida, el tast temperat resulti més agradable i més interessant. Pot ser que, un cop oberta la cervesa, es faci una mena de procés d’oxidació que esmorteix l’acidesa (això ens ho diran els químics), però també pot ser que, a una temperatura menys refrigerada, aquesta mena de cerveses ofereixi uns perfils més integrats. Pot ser que s'evidenciïn aspectes que en fred queden amagats i que hi són precisament per completar la imatge general i fer-la més amena. 
Estaria bé que poguéssim discutir algun cop de la temperatura ideal de tast de les cerveses de fermentació àcida. Sospito que arribaríem a proposar temperatures d’al menys 4℃ més que les altres.

Imatges del David preparant un Làmbic aromatitzat amb préssec.



24-07-2025
Albert Barrachina Robert
Ex-Professor d'anàlisi sensorial de la cervesa a la Facultat d'Enologia de la URV
Ex-Professor d'anàlisi sensorial de la cervesa al curs de cervesa artesana de la Universitat d'Alacant.
Ex-membre de l'equip d'Art Cervesers.
Jutge certificat BJCP des de 2015 (Probablement també «ex»)
Premi Steve Huxley 2020

Nota final

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional de Creative Commons.
Aquells que voleu fer servir aquest article, copiar-lo, traduir-lo, o fer veure que us heu llegit totes les fonts 😉, ho podeu fer. L'accés a aquest blog és completament lliure. I essent que el seu objectiu és la difusió de la cultura de la cervesa, podeu copiar i afusellar com us abelleixi sobiranament. Cap problema. 

NOMÉS HEU DE TENIR L'HONESTEDAT DE CITAR TOTES LES VOSTRES FONTS, INCLOENT-HI AQUESTA, ENCARA QUE US FACI RÀBIA QUE ESTIGUI ESCRITA EN CATALÀ. TAMPOC COSTA TANT SER UNA MICA HONEST! PER ENDAVANT, MERCI.

Maridatge acústic

Algunes vegades ja us he recomanat tastos «maridats» amb música. En realitat, són combinacions lliures que experimento mentre avaluo: ja que estic concentrat, ho aprofito en diverses facetes. Ni tan sols he intentat racionalitzar aquestes combinacions. Simplement han funcionat, no sé exactament com, però han contribuir a augmentar el gaudiment. Quan no ho han fet, la majoria de les vegades, simplement, no he dit res.

Aquesta vegada, doncs, recomano obres molt curioses de música minimalista o repetitiva. Davant d’aquesta música, només teniu dues opcions: o entreu en l’entramat —en aquest cas, matemàtic— o sense embuts, us deixeu portar, us submergiu xarrupant i escoltant.
https://www.youtube.com/watch?v=RaYvMwQd3cs&list=PLs2aIKTlsaC6E37nD7emeSR-7w7_VPm2T

I això per als més valents: absolutament fascinant i hipnòtic. No m’he adonat ni com passava la cervesa ni com passava la música!
https://www.youtube.com/watch?v=uDhwFTw4VnI&list=TLPQMjQwNzIwMjWCt0fHapWnkw&index=2

Salut

14 de març 2025

Avaluacions - TRIPEL - Scone

 Scone

TRIPEL

Dades tècniques conegudes

Estil: BJCP 26C - Monastic Tripel
Data de l'avaluació: 2024-03-05
Productor:
Cervecera Scone SL. C/Michel Faraday, 2; Nave 2, 33211 Gijón (Astúries)
Ingredients:
Malt d’ordi, malt de sègol. Llúpols i llevats.
Alcohol: 8,5%Vol.

Notes

Nota 1: Aquesta avaluació s’ha fet en comú, entre 7 persones i completament a cegues. Formava part de l’examen final del curs d’avaluació sensorial de la URV, 2024 - 2025.
Nota 2: Des del moment que la vaig rebre fins ara, aquesta cervesa NO ha sortit de la nevera, la qual es troba permanentment al voltant de 8℃.
Nota 3: Aquestes cerveses em van ser entregades dins del seu espai temporal de consum preferencial. Ha passat que mai no em resolia a obrir-les. Em passa sempre el mateix: em reservo les cerveses que sé que em costarà tornar a trobar, i espero el moment adequat per a fer aquest tast. I al final, me n'oblido una mica. Així i tot, m’ha semblat que l’examen, en acabat, era una bona ocasió. Demano altre cop (tercera vegada) disculpes al Carlos, al mateix temps que li agraeixo la confiança i l’amistat de fer-me-les a mà.

Avaluació

Aspecte

― Escuma de color blanc trencat, densa, poc persistent i formant alguna adherència.
― Cervesa lleugerament tèrbola, de color d’ambre o daurat fosc. Amb sedimentació.

 
Foto: Fernando Rodríguez Luque

Aromes

Es poden definir bones olors de gra, amb farina, galeta Maria i pa de pessic. També s’ha citat mel fresca, pa, mare de pa.
En rerefons es pot descriure una nota fresca, poc definida, potser herba tallada.
Entre aquestes dues famílies aromàtiques, apareixen notes especiades i de fusta. Pebre, albercoc. Tal vegada, també plàtan. Melmelada de préssec.
També es descriuen toffee, melassa i fruita confitada (pansa, pruna) o seca (avellana).
Per damunt de tot plegat, plana un núvol dolçant que augmenta amb el temps.

En boca

Còrpora

Efervescència molt (potser massa) fina. (Pensem que aquest exemplar té entre 2 i 3 anys!)
Cos mitjà (a baix) i textura bastant sedosa.
Es nota la calidesa de l’alcohol, però no es percep en aroma.
S’aprecia un lleuger toc d’astringència.
Final mig-sec.

Dolçor general de feble intensitat però ben present. Es combina molt bé amb l’amargor. Sembla que es compensen mútuament.
El professor no ha trobat cap amargor, però TOTS els alumnes discrepen. Per tant, haurem d’incloure-la en el perfil tot i que en una intensitat relativament discreta, persistent però no molesta. S’afegeix «de bona qualitat». També es diu que l’amargor té algun deix secant i que convida a beure més.

Aromes

Es repeteixen les olors de brioixeria mentre que les notes d’herba es queden més en rerefons.

 Foto: Cándida Garcia Fernandez

Criteris generals

És moderadament bevible i passa mitjanament la set.
No és gaire impactant. Especialment, la falta d’efervescència desguarneix el conjunt, el fa «pla».
No és equilibrada, es decanta clarament cap al perfil del malt.
D’un alumne a l’altre, l’exemplar no sembla gaire complex, però si ajuntem totes les impressions, acabem trobant una cervesa bastant complexa.
[Podem entendre que els efectes especiats que esperem d’una Tripel s’han esvaït per l’extrema guarda que ha sofert aquest exemplar.]

En general, apareix com una estructura sensorial harmoniosa a pesar de la falta d’efervescència.

Nota 4:
L’examen no és precisament un moment que permeti fer fotos ni res d’aquesta mena: les imatges d’aquest article han estat robades descaradament per internet. Per si de cas, n’hem especificat la procedència.
Nota 5:
Els participants són

→ Fabiola Juárez
→ Fernando Rodríguez
→ Alejandro Caraveo
→ Cándida Garcia
→ Mauricio Mendoza
→ Octavio Sandoval

12-03-2025
Albert Barrachina Robert
Ex-Professor d'anàlisi sensorial de la cervesa a la Facultat d'Enologia de la URV
Ex-Professor d'anàlisi sensorial de la cervesa al curs de cervesa artesana de la Universitat d'Alacant.
Ex-membre de l'equip d'Art Cervesers.
Jutge certificat BJCP des del 2015
Premi Steve Huxley 2020

Nota final

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional de Creative Commons.
 Aquells que voleu fer servir aquest article, copiar-lo, traduir-lo, o fer veure que us heu llegit totes les fonts 😉, ho podeu fer. L'accés a aquest blog és completament lliure. I essent que el seu objectiu és la difusió de la cultura de la cervesa, podeu copiar i afusellar com us abelleixi sobiranament. Cap problema.
NOMÉS HEU DE TENIR L'HONESTEDAT DE CITAR TOTES LES VOSTRES FONTS, INCLOENT-HI AQUESTA, ENCARA QUE US FACI RÀBIA QUE ESTIGUI ESCRITA EN CATALÀ. TAMPOC COSTA TANT SER UNA MICA HONEST! PER ENDAVANT, MERCI.


13 de març 2025

Avaluacions - AVENTINUS - Schneider & Söhne

 Schneider

AVENTINUS

Eisbock de blat 

Dades tècniques conegudes

Estil: Eisbock de blat.
Data de l'avaluació: 2024-03-05
Productor: Brauerei Schneider & Söhne. Kehlheim. Niederbayern.
Lot: 2927040521
Consum preferent: 17-06-2026
Ingredients: Malt d’ordi, malt de blat.
Alcohol: 12%Vol.
Amargor: 15 IBU
Densitat original (Stammwürze) 25,5 ºP.

Notes

Nota 1:

Aquesta avaluació s’ha fet en comú, entre 7 persones i completament a cegues. Formava part de l’examen final del curs d’avaluació sensorial de la URV, 2024 – 2025.

Nota 2:

L’examen no és precisament un moment que permeti fer fotos ni res d’aquesta mena: les imatges que adjuntem són preses ràpidament.

Avaluació

Aspecte

― Escuma densa de color blanc trencat, molt persistent. No forma adherències.
― Cervesa de color marró/coure, amb lluminositats carabassa. Lleugerament tèrbola i sense sedimentació.

Aromes

Apareixen d’entrada notes molt torrades, amb tocs fumats i/o de goma, també es troba xocolata negra i cafè, amb possiblement, pa torrat. Potser, pebre blanc.
Dominen clarament grans quantitats de melassa, molt fàcil d’identificar. Al darrere, s’acompanya amb regalèssia.
Identifiquem evocacions de fruita confitada en forma de pansa i pruna seca. També surten fruits secs torrats, avellana i ametlla.

En boca

Còrpora

Efervescència molt fina. Tal vegada massa. Potser insuficient.
L’inici apareix lleugerament picant.
El cos es revela ben ple, sense mitges tintes.
Pràcticament, sense astringència.
La textura és notablement suau i sedosa.
L’alcohol queda molt ben integrat. Es manifesta sobre tot en forma d’escalfor en empassar.

Gustativament, resulta molt dolça. De fet, la dolçor domina exageradament el perfil gustatiu general i no queda adequadament compensada. Hi ha una certa discrepància entre els alumnes sobre si la cervesa és prou atenuada. Potser hem de pensar que la tècnica «Eis» concentra molt alguns aspectes com podria ser la dolçor aportada pels sucres foscos que no han pogut ser fermentats. Així que la cervesa pot ser alhora dolça i ben atenuada. No tenim mitjans sensorials de distingir una cosa de l’altra.
L’amargor és mínima i aporta principalment algun aspecte secant al final. No s’aprecia cap perfil de llúpol. Podria ser que la sequedat fos aportada per la mateixa dolçor?
Alguns estudiants suggereixen una lleugera acidesa.

Aromes en boca

Podem assenyalar la melassa i xocolata negra que ja teníem en olfacció directa. També tornen a aparèixer els fruits secs torrats com ara avellana, ametlla i nou. S’hi afegeixen dàtils i panses.

Criteris generals

No és fàcil de beure i no passa la set. No són defectes: aquesta mena de cerveses són més de tast i de consum pausat.
Impacta fortament la densitat general del producte i el fort i omnipresent perfil de melassa.
Les melasses dominen fortament i impedeixen bastant la percepció d’altres aspectes aromàtics. No es pot parlar d’una cervesa especialment complexa. Aquest mateix perfil és responsable de la persistència general del conjunt. I no és gaire persistent.
L’equilibri es decanta decididament cap al malt i l’alcohol amb poca o gens de compensació.
Crec que la fase en boca té més sentit que la fase en nas. Aromàticament, s’assemblen molt.
La majoria dels alumnes troben que la lògica sensorial interna d’aquest exemplar és prou harmoniosa.
El professor discrepa, però es troba en minoria absoluta.

Nota 3:

Els participants són

→ Fabiola Juárez
→ Fernando Rodríguez
→ Alejandro Caraveo
→ Cándida Garcia
→ Mauricio Mendoza
→ Octavio Sandoval


12-03-2025
Albert Barrachina Robert
Ex-Professor d'anàlisi sensorial de la cervesa a la Facultat d'Enologia de la URV
Ex-Professor d'anàlisi sensorial de la cervesa al curs de cervesa artesana de la Universitat d'Alacant.
Ex-membre de l'equip d'Art Cervesers.
Jutge certificat BJCP des del 2015
Premi Steve Huxley 2020

Nota final

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional de Creative Commons.
 Aquells que voleu fer servir aquest article, copiar-lo, traduir-lo, o fer veure que us heu llegit totes les fonts 😉, ho podeu fer. L'accés a aquest blog és completament lliure. I essent que el seu objectiu és la difusió de la cultura de la cervesa, podeu copiar i afusellar com us abelleixi sobiranament. Cap problema.
NOMÉS HEU DE TENIR L'HONESTEDAT DE CITAR TOTES LES VOSTRES FONTS, INCLOENT-HI AQUESTA, ENCARA QUE US FACI RÀBIA QUE ESTIGUI ESCRITA EN CATALÀ. TAMPOC COSTA TANT SER UNA MICA HONEST! PER ENDAVANT, MERCI.

27 de novembre 2023

Fitxes de tast - Reptilian Brewery - HERETIC - Imperial Stout

Reptilian Brewery

HERETIC 

Premis acabats de guanyar:

  Medalla d'or en la categoria "british beer"


Millor cervesa sense gluten:

Millor cervesa en categoria general segons puntuació:

Dades de l’avaluació

Avaluació feta el 27-11-2023
Lot: L230044
Cad: 10/10/2026

Dades tècniques

Alcohol: 8,5%vol
Color... marró molt fosc a negre
Amargor: 50 IBU
Ingredients: Malt d’ordi, llúpol, i llevats.
Estil declarat: Imperial Stout
Nota curiosa: gluten free (gluten <20ppm)

Avaluació sensorial

Aspecte

Cervesa de color marró molt fosc. Potser tinc una llum massa a prop. Podem parlar tranquil·lament de cervesa negra.

Escuma de color marró fort, inicialment poc persistent. Però es forma una mena de tap dens que persisteix una bona estona. Aquest tap és de gran densitat

 

Aromes en nas 1

Composició aromàtica general predominantment dolça, però sense cap excés.

Toc inicial lleugerament cremat. Es barreja ràpidament amb una important massa dolçant i fortament fruitada en la qual es poden distingir sobre tot fruites del bosc, cirera, móra i figa. Totes en estat de melmelada.

També es poden apreciar notes especiades que poden recordar la vainilla i que reposen sobre un llit de compota de poma.

No s’aprecia l’alcohol ni tampoc apareix cap mena de dissolvent.

Fa la sensació que s’aconsegueix un equilibri notablement decantat cap al dolçant i els afruitats. Però és un efecte necessari: els aspectes que acabem de citar compensen judiciosament els aspectes cremats i de cendres, els quals, d’aquesta manera, queden discrets i complementaris. A la llarga, aquests ja tindran espai sobrat per anar adquirint notorietat.

Al final, cal parlar d’una nota lleugerament herbosa que, combinada amb l’aspecte dolçant, condueix a evocar la llaminadura de regalèssia.

No podem deixar aquesta fase sense anomenar un aspecte que ho encapçala tot discretament, però de forma omnipresent. El tastador notarà un rerefons continu de xocolata negra molt suau.

Boca 2

Efervescència fina i lleugera.

Inicialment, el cos fa la sensació de ser enorme, però en realitat, és una mica més fort que la mitjana. El que és impactant és la textura que és altament suau i vellutada, sense cap mena d’astringència.

L’amargor apareix immediatament, inicialment moderada, acompanyada per la dolçor que la compensa molt bé.

Aromes de xocolata negra acompanyada d’una nota apreciable de cendres i tons cremats.

Al cap d’una estona, l’aspror que havia quedat dissimulada, es manifesta. També es pot notar i diferenciar l’amargor introduïda per aquests cremats.

Però aquesta sensació es barreja amb l’amargor del llúpol, la qual és forta, metàl·lica, poc punyent i, a la llarga, una mica secant.

L’efecte balsàmic, en aquesta etapa, amb prou feines es fa notar. I si ho fa, és de lluny en lluny.

Còrpora 

 Com ho hem apuntat, la cervesa té un cos més aviat mitjà, però una textura molt suau i vellutada.

Efervescència molt discreta i fina. Aquesta consistència té molt sentit en la mesura que accentua la suavitat que, posteriorment, vindrà a contrarestar qualsevol accent rude degut als malts cremats o torrefactes.

L’alcohol només es nota molt a la llarga de manera que es pot dir que queda extremament ben integrat.

L’astringència habitual dels cremats es nota molt poc. Queda altament compensada per la textura i la dolçor.

Aromes 2

[En aquesta segona passada, es congrega molt poca escuma]

Aquest cop, el que es nota primer i de forma dominant, és el conjunt d’aromes dolces. Puc parlar, en primer lloc, de fruites roges, principalment cirera negra i móra. Però també es pot descriure sense massa dificultat un refrescant fons d’herba, una mica de resina així com també alguna cosa de fusta verda.

En general, i com planant per damunt del conjunt, hi ha una reminiscència de pa de pessic de fruites (fruit cake). Em recorda una mica la Painettone d’aquesta mateixa broueria. En la mateixa tessitura, podríem descriure un lleuger to de xocolata negra suau.

En nas, els cremats i les cendres no són gaire presents.

El conjunt aromàtic és molt suau, vellutat, amable i càlid.

Buscant molt, potser es desprèn una nota molt discreta de cítric, potser concretament, de llimona.

Altre cop, no percebo ni l’alcohol ni cap mena de dissolvent.

Curiosament, a 10 cm, els cremats es perceben molt bé.

Boca 2 

 Impacta altament, el tacte d’aquesta cervesa, molt suau i vellutat.

Efervescència baixa, més baixa que en la primera fase.

Com sortint de dins de l’efervescència, apareix l’amargor. Aquest cop, es nota més intensa però menys immediata. Tot i així, continua essent modulada amb autoritat per la textura suavíssima.

Aquest cop, aquesta amargor, relativament intensa, es manté força estona. Inicialment, ens ha ofert una explosió fortament balsàmica que ha anat suavitzant-se a la llarga. Després, hem pogut apreciar un cert aspecte punxegut i un to metàl·lic molt moderat, ben compensat per la textura. No s’aprecia cap to secant.

Si ens hi fixem, aquest aspecte canvia molt de la primera a la segona fase.

Gustos

Bàsicament i fonamentalment, dolça, però molt ben atenuada. Res salat. Amargor continguda. Acidesa quasi nul·la, la que toca residualment en qualsevol cervesa.

Aspectes generals

Mitjanament fàcil de beure. La Imperial Stout, al meu coneixement, mai ha estat pensada per ser beguda a plena glopada.

Tampoc està previst que sigui especialment desassedegant. No forma part del seu joc.

No estic en disposició de poder avaluar la digestibilitat. 

D’impacte inicial notable, relativament complexa. Equilibri decantat cap als afruitats i els malts cremats. A la llarga, intervé un tercer pol que és l’amargor.

Conclusions

Una cervesa més aviat complexa, densa, amb una estructura sensorial sòlida i ben composta.

Al principi, ofereix un gran impacte sensorial, però a la llarga, aquest efecte es modera molt i ens acabem trobant amb una cervesa molt rica, molt sòlidament estructurada sense ser extrema.

Aquesta solidesa no impedeix una certa volubilitat d’una fase de tast a l’altra, cosa que fa l’experiment sensorial interessant i divertit, perquè es manifesten diverses opcions combinatòries possibles.

Tot i així, val a dir que tots aquests jocs es produeixen a nivells bastant alts d’intensitat.

Al cap i a la fi, es tracta d’un producte potent, però gens vulgar, molt plaent, molt ben construït, amb explosions sensorials sempre ben controlades.

Referència BJCP:

20C. Imperial Stout: https://cervesaencatala.blogspot.com/2017/07/estils-stout-capitol-11-imperial-stout.html




27-11-2023

Albert Barrachina Robert
Professor d'anàlisi sensorial de la cervesa a la Facultat d'Enologia de la URV
Professor d'anàlisi sensorial de la cervesa al curs de cervesa artesana de la Universitat d'Alacant.
Membre de l'equip d'Art Cervesers.
Jutge certificat BJCP des del 2015
Premi Steve Huxley 2020

23 de maig 2023

Avaluació - VOL 6 - Reptilian

Reptilian

VOL 6

Dades de l’avaluació

Aquesta avaluació no és cap avaluació. És una opinió personal no contrastada amb ningú.
Data de l’avaluació: 03-04-2023.
Presentació: llauna de 440 cl.

Dades tècniques

Alcohol: 6%vol.
Color: daurat.
Amargor: 40 IBU
Ingredients
Llúpols: IDAHO GEM, CRYO IDAHO 7
Estil declarat: IPA, però a aquestes altures, no té gaire sentit preguntar-se quina. La qüestió de les etiquetes està molt sobrevalorada

Avaluació sensorial

Aspecte

Escuma molt blanca, generosa, molt densa i força persistent.
Cervesa de color daurat, lleugerament tèrbola. No percebo cap sedimentació.
 

Aromes en nas 1

Aromes molt fresques, herboses i florals.
Per sota, es poden notar olors dolçants amb galeta i pa de pessic.
El perfil del llúpol s’instaura com a protagonista absolut. Ofereix una enorme frescor amb olors de flors blanques, menta i bones notes cítriques. És principal el component balsàmic. I finalment, ja més enrere, podem detectar notes resinoses.
Val la pena posar altre cop en evidència que, aquest poderós perfil reposa sobre una base bastant sòlida i perceptible de notes de gra mòlt, segó i galetes Maria.
A part de les notes cítriques, se’m fa difícil definir cap altra fruita.
Tampoc aprecio cap toc de dissolvent. En realitat, no percebo cap «defecte» que jo conegui.
En aquesta línia, trobo un punt de mantega que queda molt poc definit i que es podria fàcilment confondre amb llaminadura.
Finalment, tal vegada pugui citar alguna aproximació a la vainilla. Però això ja fa olor d'especulació.
 

Boca 1

Primer apareix l’efervescència. Molt al seu punt, un pèl picant però fina.
L’amargor és gairebé immediata, inicialment, no molt intensa, però, ràpidament, va en augment. Molt aviat, s’hi poden incloure qualitats notables de frescor que recorden la càmfora i les resines nobles (mirra?).
Inicialment, també en els primers segons del tast, podem descriure quelcom lleugerament dolç. Però també molt ràpidament ens adonem que la cervesa és molt ben atenuada.
L'amargor que comentava més amunt, al cap d’una estona es revela llarga, mig punyent, lleument metàl·lica, molt balsàmica i gairebé gens secant. Amb el temps, ens adonarem que aquest gust perdura molt i molt.
Amagat darrere el perfil del llúpol, el malt fa acte de presència aromàtica amb olors de gra mòlt, segó i, potser, de pa d’espècies. Em decantaria cap al pebre i la nou moscada.
Cos mitjà, potser ni tant.
Textura sedosa, suau, sense cap mena d’astringència aparent (realment, impressiona la qualitat del perfil del llúpol!).
No deixa de ser un producte per a amants de l’amargor tot i que no es tracta d’una cervesa que podríem titllar d’«extrema». La sensació general, tant en boca com en nas és d’una respectable cohesió de l’estructura sensorial.

Aromes en nas 2

Fortes aromes resinoses i de saba fresca.
Es pot descriure en olor alguna cosa lleument àcida que, potser recorda llima o llimona. També ens trobem amb la sorpresa de l’olor de pastanaga fresca.
Una mica d’amagat, però ben actives, podem descriure olors de gra de malt mòlt, de galeta Maria i de llaminadura.
La combinació de malt i de les notes cítriques pot conduir a la idea de taronja.
El perfil general del llúpol es revela molt elegant i molt fresc. No inclou cap verdura (tret de la pastanaga, que en aquest cas, no aporta cap perfil que es pugui indexar com a "dolent").
Entrant molt a fons, podem descriure una molt bona combinació entre les aromes dolçants inicials i els aspectes altament balsàmics/resinosos. Malgrat la gran força del perfil resinós, no es percep cap aroma de fusta. (Habitualment, quan trobo molta resina, em fixo per determinar si també trobo aromes de fustes fresques identificables).
Al final, les espècies distingibles són el pebre blanc, la vainilla i la nou moscada.

Boca 2

Al principi, es nota fortament un to dolç que desapareix molt ràpidament deixant una cervesa molt ben atenuada.
Al començament, les notes de malt i d’amargor entren bastant equilibrades. Però aquesta sensació perd molt ràpidament aquesta qualitat i el conjunt es decanta ràpidament i molt decididament cap a l’amargor.
Trobem una petita nota àcida que es combina bé amb l’amargor citada, i aquesta, és especialment fresca, molt clarament balsàmica.
L’amargor no rasca gens, s’escampa molt en tota la boca. Té un puntet just metàl·lic que li dóna certa consistència sense arribar de cap manera a generar res de duresa. És interessant ressaltar que, malgrat la intensitat de l’amargor, tot plegat es mou en qualitats suaus. Potser ho fa la textura.
Seguint amb la protagonista, l’amargor no resulta exageradament intensa. Especialment, val a dir que no pica ni tampoc és astringent. Això suavitza una mica l’impacte mental i condueix a fer la cervesa, en conjunt, prou amable.
Malgrat això, tenim clarament i principalment amargor en boca.
Dins l’amargor o associat a ella, es percep pebre blanc.
A part d’això trobem olors d’herba acabada de tallar, saba i, sobre tot, resina. 
 

Còrpora

Com deia: efervescència molt al seu punt, un pèl picant però fina.
Cos mitjà, potser una mica menys.
Textura suau, una mica aigualida, sense cap mena d’astringència.
L’alcohol només es nota molt a la llarga en forma de lleugera escalfor.

Aspectes generals

Fàcil de beure i probablement ben digerible.
Passa prou bé la set.
Jo parlaria d’una complexitat mitjana a alta al mateix temps que d’un impacte també mitjà a alt.
No costa afirmar altre cop que ens trobem en un conjunt sensorial gairebé completament decantat cap al perfil del llúpol, amb menció especial de l’amargor.
La persistència es fa en amargor i una mica amb frescor balsàmica.

Criteris finals

Aquesta cervesa serveix més d’un joc interior. A part del clàssic joc entre base de malt i amargor/llúpol en el qual intervé decisivament el perfil de llaminadura, hi ha la combinació cítric + malt que fa pensar en taronja. L’amargor es manifesta de molt bona qualitat, llarga puixant, però amable. L'extraordinària frescor d'aquest exemplar no és ni de bon tros, la seva qualitat menor. I finalment, un to dolçant una mica «fantasma» s'alia molt curiosament amb les notes balsàmiques/resinoses.

Tot plegat una estructura molt interessant, divertida i, en definitiva, ben acabada i molt ben parida. 
 
 

Nota final

Aquells que voleu fer servir aquest article, copiar-lo, traduir-lo, o fer veure que us heu llegit totes les fonts 😉, ho podeu fer. L'accés a aquest blog és completament lliure. I essent que el seu objectiu és la difusió de la cultura de la cervesa, podeu copiar i afusellar com us abelleixi santíssimament. Cap problema. 

NOMÉS HEU DE TENIR L'HONESTEDAT DE CITAR TOTES LES VOSTRES FONTS, INCLOENT-HI AQUESTA, ENCARA QUE US FACI RÀBIA QUE ESTIGUI ESCRITA EN CATALÀ. TAMPOC COSTA TANT SER UNA MICA HONEST! PER ENDAVANT, MERCI.

Albert Barrachina Robert
Professor d'anàlisi sensorial de la cervesa a la Facultat d'Enologia de la URV
Professor d'anàlisi sensorial de la cervesa al curs de cervesa artesana de la Universitat d'Alacant.
Membre de l'equip d'Art Cervesers.
Jutge certificat BJCP des del 2015
Premi Steve Huxley 2020

17 d’abril 2023

Avaluació. RITTERGUTS GOSE

Ritterguts Gose

A l'etiqueta diuen que es tracta de la recepta "original", però crec que és més aviat la que es va fer servir per ressuscitar l'estil.
https://www.leipziger-gose.com/
Lot i caducitat: L0113 V01 12/23 11:35

Dades tècniques:

Aigua, malt d'ordi (Weyermann), malt de blat (id), llevats, llúpol (Barth Haas), llavors de coriandre, sal de cuina.
Alta fermentació oberta de cultius propis, fermentació làctica.
DF: 11,5ºP (Densitat específica: 1,0442)
Alc: 4,7%vol.
Presentació: ampolla de vidre, 0,5 litres.
Fabricada a Privatbrauerei Reichenbrand a Chemnitz.

Avaluació sensorial

Com sempre, he fet aquesta avaluació sol, de manera que, en realitat, només es tracta d’una opinió.

Aspecte:

Escuma molt blanca i densa. Poc persistent. Poquíssimes adherències.
Cervesa de color daurat bastant intens, molt lleugerament tèrbola. A l’etiqueta, especifiquen que cal moure l’ampolla per escampar el llevat en tota la cervesa. Entenc que hi deu haver alguna sedimentació, però no ho he comprovat. 

Aromes 1

Inicialment, se’m fa difícil distingir res concret. Sembla com si tot estigués densament integrat. En aquesta etapa, he de descriure una bona nota de frescor, potser amb alguna nota de flor blanca.
Amb el temps, puc començar a descriure un bon fons de malt, amb olors de mel, de caramel molt poc fet i alguna cosa de llaminadura. Res que sigui especialment impactant.
El perfil del malt, tot i ser prou discret acaba dominant el panorama aromàtic.
Altrament, es pot distingir bé, ara, un notable perfil de galeta Maria.
A la retirada, i buscant bé, podem trobar una nota fresca que evoca principalment la llimona. Però també podem notar herba fresca i la flor blanca que ja hem mencionat.
El rerefons general comporta una sensació dolçant força agradable tot i que, en aquesta fase, es pot fer una mica pesada. Però és una sensació que dura poc.
Cal dir que, aquesta cervesa, al menys en la fase aromàtica, no és d’un impacte gaire poderós. Tot es mou en la moderació i gairebé la timidesa. 

Boca 1

Sobta d’entrada una acidesa assertiva, que s’escampa bé en la boca i que recorda fortament l’acidesa cítrica. En qualsevol cas és una acidesa no tan vigorosa com seria la de la Berliner Weiße.
No apreció gaire gas, de moment, la sensació cítrica ocupa la major part de l’escenari tàctil.
La sensació salada es fa notar i, amb el temps, augmenta una mica. No molesta gens i introdueix suavitat de tacte.
Trobem una combinació molt atractiva entre el gust salat i l’acidesa, l’un compensant l’altre, que imparteix molta bevibilitat.
El cos és discret, mentre que la textura és suau i agradable. Molt fàcil de beure. Perfectament atenuada.
L’acidesa, com deia, ocupa molt espai sensorial i no permet gaires percepcions olfactives retronasals.
Per ser sincers, per molt que m’esforci, no hi ha manera de trobar cap rastre del coriandre ―o el confonc amb alguna altra cosa, però no sabria dir amb quina.
Es pot parlar d’un perfil de llúpol que aporta una margor lleugerament secant. Aquesta sensació perdura en el retrogust acompanyada amb un toc lleugerament resinós. Potser, ja tirant cap al final, tornem a descriure quelcom floral. Quasi res, tot sigui dit. 

Aromes 2

Amb molta escuma, es nota millor el perfil herbós del llúpol, sense que sigui res espectacular. També es pot paelar de notes florals en la mateixa intensitat. Tal vegada, una mica de resina. Altre cop, hem generat molta escuma, blanca i molt densa, però ha durat poc.
Ja sense escuma, es manifesta prou bé el malt amb notes dolçants de segó i, fins i tot, alguna aroma de palla o de malt acabat de moldre. Aquest cop, domina la galeta Maria. Potser també podriem descriure una mica de massa crua de pa.
Passada l’escuma, el perfil herbós s’enriqueix una mica amb una nota fresca de saba.
No sóc capaç de trobar el coriandre.
No aprecio cap defecte aromàtic que jo conegui.

Boca 2

En aquesta etapa, noto millor l’efervescència. I també es pot apreciar com aquesta es barreja amb l’acidesa en una mena de «bromera» molt efectiva tàctilment.
No cal dir que, aromàticament, l’evocació es refereix a la llimona sense cap pal·liatiu. Res acètic.
En boca, potser apareix quelcom lleugerament aromàtic semblant potser al pebre blanc. Però em temo que és més autosuggestió que una sensació clarament identificable.
En empassar, es donen notes lleugeres de crosta de pa fresc, més que no pas de galetes.

Aspectes generals

Aquesta cervesa, amb aquesta ferma acidesa deixa la boca seca i molt neta al cap de poca estona d’empassar. Però sense cap exageració.
Tot plegat fa la sensació d’estar al seu lloc, en la intensitat justa i exacta. Només em faltaria trobar el coriandre! Potser hi és i és d’aquelles coses que no es distingeixen, però que si no hi fossin, es trobarien a faltar. De moment i molt a pesar meu, no en tinc cap aprehensió.
Cos modest, sense pretensions tot i que el gust salat pot contribuir a augmentar-ne lleument la sensació, com una mica de contundència en la presència general de la cervesa.
L’alcohol no es nota.
Ni tampoc s’aprecia cap mena d’astringència.
Textura molt suau, fins i tot, bastant sedosa malgrat el cos un xic aigualit.

Molt fàcil de beure i de pair. Passa bé la set.
Sequedat final molt lleugera i, fins i tot, agradable. Invita a beure una mica més.
Complexitat modesta.
Impacte en nas, més aviat discretm mentre que, en boca, és fort en raó de l’acidesa contundent.
La composició queda clarament decantada cap a aquesta acidesa cítrica (però sense cap aroma de llimona).
Tampoc podem parlar de res especialment persistent. Com deia, la boca queda neta.
La combinació que s’estableix entre l’efervescència i l’acidesa, malgrat la seva força, no inclou cap duresa i resulta molt atractiva.

Al final, tinc tendència a pensar que aquesta cervesa està sensorialment molt ben construïda. És una sort que s’hagi recuperat aquest estil de les masmorres de l’oblit. 

L’estil descrit pel BJCP:

23G Gose

Impressions generals

Una cervesa de blat històrica d'Europa central, àcida i lleugerament amarga, amb un caràcter salat i de coriandre característics però moderats. Molt refrescant, amb un final sec, alta carbonatació i sabors brillants.

Aromes

Lleugeres a moderades aromes afruitades de fruites com la poma i/o la pera. Lleugera acidesa, un pèl punyent. S'ha de notar el coriandre que pot aportar una qualitat cítrica d'intensitat fins a moderada. Caràcters lleugers de pa, de massa crua de pa i de llevat com un pa cru de massa àcida. L'acidesa i el coriandre poden produir una impressió clara i vivaç. El salat es pot notar molt discretament, com un caràcter net i lleuger de brisa de mar, o tot just com una frescor general, suposant que es noti.

Aspecte

No filtrada, amb una terbolesa moderada a completa. Cap d'escuma blanc, moderat a generós, amb petites bombolles i una bona retenció. Efervescent, de color groc.

Aromes en boca

Acidesa notable, entre mig-baixa i mig-alta. Aromes moderades de pa i de massa crua de pa. Caràcter de lleuger a moderat de fruites com poma o pera, fruites de pinyol o cítric. Caràcter salat de lleuger a moderat, per sobre del llindar de percepció. El salat hauria de ser perceptible (particularment a l'inici del tast) però no hauria de ser obertament salat. Molt baixa amargor. Sense aromes de llúpol. Seca, final completament atenuat. L'acidesa compensa els malts, en lloc dels llúpols. L'acidesa es pot notar encara més cap al final i hauria de realçar la qualitat refrescant de la cervesa. L'acidesa hauria de ser ajustada, no hauria de ser dominant (tot i que les versions històriques devien ser molt àcides). Sense THP.

[Ndt: THP: abreviatura de tetrahidropiridina. Generalment produït per Lactobacil o Brettanomices. A nivells baixos, atorga un caràcter de cereal, d’avena torrada (penseu al cereal 'Cheerios' als EUA). A nivells alts, es pot percebre com una gàbia de ratolí, ratolí o semblant a l'orina (similar al mateix error en la sidra i el vi). El THP augmenta amb l'exposició a l'oxigen, però el Brett actiu el reduirà amb el temps. Sempre un defecte.]

Còrpora

Carbonatació entre alta i molt alta. Efervescent. Cos entre mig-lleuger i mig-ple. El salat hauria de donar una lleugera qualitat de formigueig i humidificador de la boca, així com una còrpora més rodona i més densa. El llevat i el blat també poden donar una mica de cos, però no hauria de ser un sentiment pesat gràcies a l’efecte «aprimador» de l’acidesa.

Comentaris

Les versions històriques devien ser més àcides que els exemplars moderns a causa de la fermentació espontània i és possible que es barregessin amb xarops tal com es fa amb la Berliner Weiße o amb licor de comí (Caraway-Kümmel). Els exemplars moderns poden ser inoculats amb lactobacil i són millor compensats i, generalment, no necessiten ser endolcits. El nom es pronuncia Go-ze[(ˈɡoːzə].

Història

Estil menor associat a Leipzig, però que té el seu origen a l'edat mitjana en el poble de Goslar sobre el riu Gose. Es documenta a Leipzig a partir de 1740. Es diu que hi havia a Leipzig 80 «cases de Gose» en 1900. La producció va declinar significativament després de la Segona Guerra Mundial i va cessar completament en 1966. La producció moderna ha estat reviscuda en els anys 80 a Alemanya, però [durant bastant de temps] aquesta cervesa no era gaire accessible. S’ha fet més popular fora d’Alemanya recentment com a estil ressuscitat. Es fa sovint servir com a estil de base per brouar cerveses àcides amb fruita i altres cerveses de tipus especial.

Ingredients característics

Malt Pils i malt de blat. Ús restringit de llavors de coriandre i de sal. Lactobacils. El coriandre hauria de tenir una nota clara, fresca i cítrica (llimona o taronja amarga), però no hauria de ser vegetal, d'arrel d'api ni de pernil dolç. El salat hauria de tenir un caràcter fresc de sal marina, no cap nota metàl·lica ni iodada.

Dades tècniques

DI: 1,036 – 1,056; DF: 1,006 – 1,010; IBUs: 5 – 12; EBC: 6–8 (3–4 SRM); Alc.: 4,2 – 4,8\%Vol.

Exemples comercials

Bayerisch Bahnhof Leipziger Gose, Döllnitzer Ritterguts Gose, Anderson Valley Gose, Original Ritterguts Gose, Westbrook Gose

Etiquetes

graduació-estàndard, color-clar, alta-fermentació, AF, Europa-central, estil-històric, família-cerveses-blat, àcida, especiada

Traducció: ABR

Nota final

Llicència de Creative Commons 

Aquells que voleu fer servir aquest article, copiar-lo, traduir-lo,  ho podeu fer. L'accés a aquest blog és completament lliure. I essent que el seu objectiu és la difusió de la cultura de la cervesa, podeu copiar i afusellar com us doni la santíssima gana. Cap problema. 

NOMÉS HEU DE TENIR L'HONESTEDAT DE CITAR TOTES LES VOSTRES FONTS, INCLOENT-HI AQUESTA, ENCARA QUE US FACI RÀBIA QUE ESTIGUI ESCRITA EN CATALÀ. TAMPOC COSTA TANT SER UNA MICA HONEST! PER ENDAVANT, MERCI.

Albert Barrachina Robert
Professor d'anàlisi sensorial de la cervesa a la Facultat d'Enologia de la URV
Professor d'anàlisi sensorial de la cervesa al curs de cervesa artesana de la Universitat d'Alacant.
Membre de l'equip d'Art Cervesers.
Jutge certificat BJCP des del 2015
Premi Steve Huxley 2020














12 de juny 2022

Avaluacions tècniques - OND-BEVOG

Universitat Rovira i Virgili
Facultat d'enologia. Màster en begudes fermentades. Anàlisi sensorial de la cervesa. Curs 2021-2022

Broueria: BEVOG

OND


Dades tècniques

Aquesta cervesa s’anuncia com una «smoked porter» que traduirem tranquil·lament per PORTER FUMADA.
Presenta un 6%Vol d’alcohol i 43 IBU.
Per més informació:
Brauhaus BEVOG; Gewerbepark, B9; Bad Radkersburg, 8490; Àustria.
Els avaluadors no sabien absolutament res de tot això.
L’etiqueta és ben curiosa: representa una mena de pop amb coloraines, amb una cara humana poc atractiva. L’ésser monstruós fuma amb pipa, porta un barret de follet del bosc i sembla que es troba en una mena de cova amb sortida al mar. Seria interessant que ens diguessin si representa quelcom en concret o si és una al·lucinació de l’il·lustrador.

Introducció

Aquesta avaluació presenta alguns aspectes d’excepcionalitat. L’avaluació s’ha fet realment a cegues en la mesura que forma part de l’examen final d’avaluació de la cervesa del Màster. Els alumnes no han tingut ocasió d’intercanviar cap mena d’informació entre ells ni amb el professor. A més, els alumnes disposaven de condicions òptimes atès que tenien 1h30 per a aquesta part de l’examen que implicava l’avaluació de 4 exemplars (una mica més de 22 min per exemplar). Això significa que cada cervesa ha rebut una atenció total de (comptant el professor) 10*22 = 220 minuts (3h40 min). Poca broma!

Mètode d’avaluació

El mètode ha estat una mica diferent d’altres ocasions. Els alumnes es trobaven cadascú en el seu cubicle i rebien successivament 4 copes de les quatre per analitzar. La primera arribà al mateix moment per al conjunt d’alumnes, però les següents intervenien a petició.
Els estudiants havien d’escriure en un full en blanc per tal de no perdre temps en cercar en quin lloc havien d’escriure les seves impressions. Altrament, havien de valorar la intensitat de cada impressió amb un nombre entre parèntesis entre 0 i 6. A més se’ls ha demanat que comentin a profusió.
El professor ha tingut feina en desxifrar segons quines escriptures i ha hagut de traslladar totes les valoracions numèriques al full de càlcul. I lògicament, el professor ha avaluat les 4 cerveses al mateix temps que els alumnes i ha hagut de traslladar les seves dades com les dels alumnes.

Panell

Aquest cop, disposàvem de TOTS els estudiants i, per tant, tenim, amb la del professor, 10 avaluacions.

Anàlisi sensorial

Aspecte 

Color de la cervesa

Podem resumir totes les propostes parlant d’un color marró molt fosc, amb llampades de color robí.

Transparència de la cervesa

En una cervesa d’aquest color, la transparència no es pot avaluar bé. No se sap si és poc transparent perquè és fosca o perquè és tèrbola.

Sediments

No s’ha pogut apreciar.

Color de l'escuma

Els colors proposats són ivori, blanc trencat o crema.

Quantitat d'escuma

No s’ha pogut apreciar aquesta característica perquè els gots s’omplien a la sala de preparació i passava bé ½ minut fins que el got arribava a l’avaluador.

Persistència de l'escuma

L’escuma no persisteix gaire.

Adherències

Presència d’adherències, però modestes.

Densitat de l'escuma

S'ha considerat que la densitat de l'escuma era modesta. 

Aromes

ORTO vs. RETRO

Com que hem recollit la informació en les dues fases, podem establir una mena de petja entre les aromes percebudes en nas i les que es perceben en boca. En general, la riquesa aromàtica s'expressa bastant més en nas. Però gairebé sempre hi ha sorpreses.
Considerem doncs les dades següents:
Hi ha 21 descriptors que podem anomenar «actius». Aquests són el 39,62% de tots els descriptors disponibles (53).
D'aquests descriptors actius, 8 apareixen en les dues fases, 9 apareixen només en nas, mentre que només en trobem 4 en boca sola. Dels que apareixen en les dues fases, 5 són més intensos en Nas mentre que els 2 altres ho són més en retronasal. Només 1 presenta una valoració igual en Ortonasal i en retronasal. (Total 21: ok).
Fem-ne una taula:
Llegenda.
N > B = ortonasal més gran que retronasal
N = B = ortonasal igual que retronasal
B > N = ortonasal més petit que retronasal (N < B)
N = només ortonasal
B = només retronasal

Aquesta ordenació entre nas i boca (ortonasal i retronasal) pot ser considerada com una de les petges singulars d’un lot concret d’una recepta de cervesa tot i que és tributària de l’estat de conservació de l’exemplar analitzat.
Tenint en compte que aquestes avaluacions es fan molt seriosament, quan arribem a tenir una quantitat suficient d’elles per poder comparar-les entre elles, en podrem treure conclusions.
Ara per ara, només és una curiositat.

Les capes aromàtiques

Si calculem una mitjana de les dues fases, aconseguim la gràfica de sota: 

Hi hem fet una mena de «mitjana de mitjanes». Aquesta se situa a 0,78. Com ja sabem, atès que estem parlant de mitjanes «corregides», estem parlant de valors relatius. Per ell sol, aquest valor no significa absolutament res.
Amb tot, ens permet decidir que tots els descriptors que el sobrepassin podran ser considerats «principals». Aquesta decisió és aparentment arbitrària. I de fet, ho és. Tanmateix, hem provat altres valors i altres formes de determinar un perfil aromàtic i aquesta ens ha semblat la que donava millors resultats. Permetia fer un resum «comercial» de les olors de la cervesa sense entrar a descriure tota la paleta.
Més avall entrem en el detall de cada capa perquè la majoria dels descriptors d'aquesta capa són «genèrics» cosa que implica ampliacions de detalls.
Podem entendre la primera «capa» com el grup d'aromes que són fàcils o relativament còmodes d'identificar.
Un cop hem especificat el grup de descriptors principals, podem decidir arbitràriament (o no tant) que volem delimitar dues capes més.
La segona capa es constitueix d'aquells descriptors la intensitat dels quals es troba entre la mitjana (0,78) i la seva meitat (0,39). Podem dir que aquest grup inclouria les aromes que no són evidents, però que, fent una mica d'esforç, es poden identificar. En algun cas, els descriptors d’aquesta capa poden ser matisats.
La tercera capa inclou els descriptors tot just percebuts de forma poc clara o simplement conjecturats. Són molt rares les matisacions en aquesta capa.

Vegem aquesta ordenació. Hem llistat els descriptors amb el seu impacte d'intensitat individual, i els hem ordenat de forma decreixent

1 . Descriptors principals

Hi ha 6 descriptors més forts (23,81%) que representen el 72,88% de l'impacte aromàtic d'aquesta cervesa. Hem arranjat els descriptors per ordre d'intensitat decreixent.
Els citem i afegim les precisions que els avaluadors han suggerit.
fumat (bacó, pernil, carnós, fum procedent de fusta, graella), pa-crosta (torrats, torrefactes, pa cremat, socarrim, caramel molt torrat), cafè (cafè socarrimat), cremat/cendres, regalèssia, toffee

2. Segona capa o descriptors secundaris

Aquesta capa es constitueix de 4 descriptors (19,05% del total de descriptors actius) i representa un impacte sensorial del 13,28%.
Aquest grup representa aquelles aromes que ja costen més de percebre i sobre tot, d’identificar.
fenols (goma), xocolata (xocolata negra), molla de pa, fruits secs (ametlla crua, ametlla torrada, nous)
Comentaris:
Els fenols són una família de compostos a la qual pertany l’olor de fum. Però hem preferit separar-ne aquest darrer descriptor perquè és prou freqüent en el tast de cervesa i per tal de separar-lo d’aspectes negatius com ara goma o desinfectant. En aquest cas, veiem que l’olor que es descriu és la de goma. Es tracta d’una particularitat que ensenyem a classe: segons la intensitat, l’evocació que generen els fenols pot ser de naturalesa diferent. Així, a curta distància (més concentrat) podem identificar fum mentre que a més distància (menys concentració) podrem trobar goma, goma cremada (frenada de cotxe o de moto) dissolvent, desinfectant. Alguns especiats també són fenols, però també ens ha semblat més adequat disposar duna categoria especial per a ells. La presència de fenols en la segona capa no ens preocuparia gaire. I molt particularment en una cervesa que és fumada a posta.
Els fruits secs tenen de particular en aquesta avaluació que reben molts matisos tot i ser en una capa en la qual no se sol aportar cap matís. Tal vegada signifiqui que els fruits secs han estat valorats numèricament per sota del que suggerien.

3. Tercera capa o descriptors de fons

En aquesta capa, tenim 11 descriptors que són el 52,38% del total. Representen l’11,42% de l’impacte total.
Són els següents:
afruitats madurs o melmelada, melassa, caramels, especiats (paprika), mantega, afruitats secs (pruna, pansa, gerd), alcohol, mel, herba, perfumat/floral, herbes aromàtiques.
Comentaris
Els descriptors matisats en aquesta capa només ens poden indicar, altre cop, que els avaluadors no han estat coherents entre la valoració numèrica i la detecció de descriptors. Normalment, els indico que, si poden matisar, cal posar un valor d’intensitat per sobre de 2,5. Està clar que no ho han fet. Potser la pressió de l’examen hagi que algú perdés la perspectiva. En qualsevol cas, és molt interessant disposar d’aquestes aportacions encara que no figurin en l’espai que els correspondria.
Resum de les capes:

Comentaris addicionals

No sembla pas que hi hagi cap defecte sensorial aromàtic detectable. I això ja és un punt molt a favor d’aquest exemplar.
No és gens d’estranyar que trobem quelcom que recordi la mantega. Podria ser diacetil, podria també ser interpretat com a butirat d’etil, o, en última instància, parlaríem de caramels. A aquesta intensitat, el dubte està permès i no creiem que sigui còmode intentar destriar.
La percepció de l’alcohol també és molt baixa i perfectament pertinent en una cervesa de 6%vol. Fins i tot podríem dir que l’alcohol queda molt ben integrat.
Les úniques aportacions refrescants d’aquest exemplarsón alguns aspectes afruitats, d'herba o alguna cosa amb tons florals. Però són aspectes extraordinàriament tènues. No es pot dir que la cervesa tingui cap aspecte refrescant gaire actiu.

El sistema que hem desenvolupat a Art Cervesers i a la URV preveu unes valoracions d'intensitat. Expressament, els nombres no representen cap valoració de qualitat (bo - dolent) ni afectiva (m'agrada – no m'agrada). Els nombres que adscrivim tampoc són notes.

En vistes de tot el que acabem d’exposar, podem establir una descripció de la cervesa fent servir els grups de descriptors més característics:
Una cervesa fortament fumada amb aspectes extrems com les cendres, el caramel cremat o l’evocació de barbacoa. Aquesta intensitat de fumat necessita un suport potent constituït per altres torrats, cafè, regalèssia i toffee. Més enrere i en la mesura que siguem capaços de transcendir el fumat, podrem descriure aromes de regalèssia, d’ametlla i nous així com fruits dessecats com pansa, pruna o gerd i algun especiat amagat com el pebre vermell. El llúpol no fa cap aportació aromàtica identificable.

Grups aromàtics


En altres anàlisis, hem introduït també la idea de famílies o grups aromàtics i els hem detallat. Però és bastant enrevessat perquè repeteix la descripció que acabem de fer. Així que hem decidit presentar-ne només les conclusions.
Cal primer explicar què és:
Hem definit (no del tot arbitràriament tot i que sí discutiblement) 5 grups. Podrien ser més o menys, però hem experimentat amb representacions gràfiques amb molts criteris i, al final, no s'entenen i perden la utilitat de permetre copsar d'una ullada un conjunt aromàtic.

Grup 1 (forneria)

El primer grup inclou descriptors com farina, gra, pa, dolç (aroma), brioixeria, molla de pa. En aquest cas concret, amb prou feines trobem res d’això. Sorprenentment, un/a avaluador/a ha parlat de molla de pa. En un perfil fortament torrat i fumat com aquest ja és tenir una capacitat de distinció poc habitual!

Grup 2 (Tr-Trf)

Aquesta categoria aplega tots els descriptors torrats i torrefactes. En aquesta cervesa és un perfil absolutament dominant. Podem observar en la gràfica que és de lluny el més fort.

Grup 3 (Arom-Perf.)

En aquest apartat hem introduït tots els efectes aromàtics perfumats que van des d'herba o saba fins a especiats i resines passant pels aspectes florals.
En la OND de Bevog, aquest aspecte és completament secundari.

Grup 4 (Frt)

El quart grup reuneix totes les sensacions relacionades amb la fruita. En el cas que ens ocupa, es tracta d’un grup que només apareix en la tercera capa. És possible, com ja ho hem apuntat, que hagués hagut de sortir almenys en la segona.

Grup 5 (Alt.)

En aquest darrer espai, hem encabit tot el que no entrava en els quatre primers, qualitats i defectes mesclats. Com ja ho hem vist més amunt, es tracta de fenols (que ja hem comentat), alcohol (id) i la mantega (id)
Per no afegir coses tedioses, escollim publicar aquí només el grup principal.


Resum de les aromes

Si haguéssim de descriure aromàticament la cervesa, per exemple amb finalitat comercial, la descripció podria ser aquesta:
Intensament fumada, amb una complexa panòplia d’aspectes torrats i torrefactes i, fins i tot de cendres. Apareixen també notes afruitades que refresquen una mica el conjunt. Altrament, es poden descriure algun aspecte especiat, notes florals i alguna herba aromàtica.

Gustos

Alguns autors inclouen l'Umami en la paleta de gustos bàsics, però per a la cervesa, ens ha semblat del tot superflu.

DOLÇOR

- Apareix un toc dolç de poca entitat.
- D’entrada cal posar en evidència la presència de molts descriptors que poden suggerir la dolçor, al menys aromàtica: caramels, pansa, fruita madura, fruita tropical, fruita de pinyol, pruna

Comentaris:

- cervesa ben atenuada
- al final queda un dolç com si fos de caramels
- l’aroma i el sabor de cremat i la dolçor són el que domina la cervesa.
- dolç al principi
- l’efervescència es barreja amb el dolç i el fum.

ACIDESA

No s’ha apreciat cap mena d’acidesa, ni residual, ni sobrevinguda.

AMARGOR

L’amargor ha estat valorada prop de la mitjana neutra. 

Comentaris

- Primer, l’amargor està relacionada amb els torrefactes i després torna a aparèixer amb notes de llúpol (balsàmic).
- Amargor molt dèbil
- Amargor al final
- Una mica amarga

Qualitats de l’amargor


Amargor Intensitat.
Els 43 IBU d'amargor apareixen amb poca intensitat percebuda. Per sota de la neutralitat.
Amargor Persistència
No és una amargor gaire persistent.
Amargor Evolució
Sembla que la impressió amarga es manifesta en diversos moments, però són variacions individuals de les quals no hem estat capaços de treure cap indicació clara.
Amargor Punyent
No s'ha comentat aquest aspecte
Amargor Metàl·lic
No es diu res de la sensació metàl·lica.
Amargor Balsàmic
S’ha apreciat un toc lleugerament balsàmic que apareix mig ocultat pel perfil fumat.
Amargor Secant
Tampoc se’n diu gaire cosa:
- final secant
- sequedat persistent
Amargor Picant
Tot just se cita
Amargor Elèctric
No es valora aquest aspecte.

SALAT

Tampoc es diu res del gust salat.

Còrpora

 

Cos

En general, s'ha valorat un cos de consistència modesta.

Textura

En canvi, la textura ha rebut valoracions prou altes com per parlar d’una textura vellutada.

Carbonatació

Aquesta qualitat ha estat valorada entre mitjana i alta.
- Excessiva per al meu gust.
- El primer que es manifesta és la carbonatació potser un pèl excessiva.
- Efervescència de bombolla fina, lleugerament picant.
- Molt intensa. Massa.
- Efervescència lleugerament agressiva.
- Pot resultar una mica incòmoda.
- Deixa una sensació de picor a la boca.

Alcohol

L’alcohol no ha generat cap sensació adversa. Com ja hem dit, el podem considerar ben integrat.

Astringència

L’astringència és present en totes les avaluacions i, en general, en termes poc amigables.
- relativament aspre
- astringència de cendra
- astringència del fumat
- astringència persistent

Criteris generals


Bevibilitat
La cervesa ha estat considerada poc bevible.
- L’excés de carbonatació i l’astringència no permeten un glop gaire voluminós.
- L’aroma excessivament fumada fa que la cervesa en general resulti una mica pesada, poc bevible.

Digerible
La baixa valoració està relacionada amb el fet que, en realitat, no és un aspecte que poguéssim valorar atès que cada avaluador només disposava de 0,05 L de mostra. No podem opinar seriosament sobre la digestibilitat d'aquesta cervesa.

Passa la set
Tant els comentaris com les valoracions numèriques han descrit una cervesa que no passava especialment la set. Més aviat poc.
- No passa bé la set. És més aviat secant.
Un altre avaluador:
- Passa la set

Intensitat general
La intensitat general subjectiva ha estat valorada bastant alta. L’impacte sensorial i mental sembla deixar un rastre fort. L’impacte, expressat subjectivament es valora en 72,92%. Un valor notablement alt.
- Intensitat alta amb aromes i gustos forts que tapen tota la resta.
- No és fàcil de beure a causa de la seva alta intensitat
- Les aromes fumades i cremades fan que la cervesa sigui molt intensa
- Intensament fumada

Nota: de moment, hem renunciat a indicar una intensitat calculada. Estem cercant la manera de fer-ho.

Persistència general
Sembla que l’aroma fumat i les notes cremades perduren bastant
 
Retorn
El retorn no ha aplegat gaires valoracions ni cap matisació. 
 
Complexitat
La complexitat valorada subjectivament ha arribat a nivells gairebé mitjans, tot i que més d’un avaluador ha trobat que la cervesa era poc complexa per mor del domini d’un parell o tres de descriptors que tapen gairebé la resta.
En el nostre cas, la complexitat calculada (39,62%) i la subjectiva (39,12%) són pràcticament equivalents.
- La complexitat es troba emmascarada pel domini aromàtic fumat. 
 
Evolucions
No s’ha trobat que, en el temps i amb la pujada de la temperatura, la cervesa canviés de perfil. A més, en general, s’ha considerat que el perfila aromàtic orto- i retronasals són molt semblants.
 
Equilibri
Aquesta cervesa es troba completament decantada cap al perfil del malt i, en particular, domina fortament el fumat.
- Molt decantada cap al llúpol, especialment, l’amargor
 
Harmonia o composició
Tot aquest esforç d'anàlisi ens condueix aquí. En aquest moment és quan determinem si el discurs proposat per l'autor és comprensible, si la construcció sensorial és sòlida o si fa aigües. L'harmonia ens parla de la lògica sensorial interna. Volem saber si aquesta cervesa és un conjunt compacte, amb sentit, o si s'esfilagarsa.
Numèricament, l’harmonia s’ha quedat bastant per sota de la neutralitat. (Entenem per neutralitat quan és «ni poc ni massa»).
- Una cervesa amb una composició adequada a l’estil, però una mica pesada per l’excés de fumat que oculta una part de les altres possibles aromes.
- En boca, i al cap d’un temps, es pot descobrir una barreja molt interessant de sabors que funcionen bé amb el fumat.
Gust personal
El gust personal ha estat descrit variablement, però la mitjana indica una apreciació per sota de la neutralitat.
Aquesta valoració és una mitjana. I podem dir, doncs, que no s’ha valorat aquest exemplar amb molta alegria en termes personals. Val a dir que es tracta d’una mena de cervesa a la qual, els avaluadors probablement no estaven avesats. Potser el descobriment d’aquest gust en forma extrema sigui molt allunyat d’allò a què estaven acostumats. 

Conclusions i comentaris

A títol personal, diré que m’encanten les cerveses fumades. Tanmateix, coincideixo amb els alumnes en una cosa: el fumat venia acompanyat d’astringència. Aquesta es percep positivament molt rares vegades. En el cas que ens ocupa, l’astringència és massa notòria i desllueix notablement el conjunt. Seria un error pensar que una cervesa extremament fumada hagi NECESSÀRIAMENT d’incloure aspectes astringents. També seria un error pensar que l’astringència no pugui tenir la seva gràcia en alguna recepta concreta, com podrà ser la Saison.
Així que el problema d’aquesta astringència és que no queda ben integrada en la recepta.

En una cervesa que podem definir d’extrema, el fet que un descriptor en tapi d’altres, tampoc és una característica que ens faci rebutjar-la. Si està pensada així, haurem de valorar si s’ha aconseguit una harmonia en el domini i la relació amb altres característiques o si la composició queda «estripada», «coixa» o si trontolla. Una cervesa pot perfectament ser extrema i oferir una harmonia o una construcció sensorial convincent. En altres termes, una cervesa harmònica no té perquè ser equilibrada. També podem afegir que és més "fàcil" aconseguir una cervesa harmònica i equilibrada.

Finalment, hem de dir que l’avaluació sensorial de qualsevol objecte gastronòmic no és en absolut una ciència exacta. Com ho diem als cursos, el fet d’utilitzar una eina com ho és ara l’estadística, no ens protegeix de possibles contradiccions ni resol possibles dissensions entre avaluadors pel que fa a l’aprehensió d’una característica o una altra. El que sí podem avançar i, fins i tot, afirmar, és que l’avaluació amb aquesta eina ens acosta molt a una descripció veraç, tenint sempre present que no estem mai descrivint la cervesa sinó les nostres sensacions quan entrem en contacte amb ella.

Albert Barrachina Robert + Fede, Albert, Adrián, Ricard, Judit, Carlos, Laura, Belén, Aurora.
Professor d'anàlisi sensorial de la cervesa.
Màster de begudes fermentades Universitat Rovira i Virgili Tarragona 20-05-2022 
 
 
PS: He redactat aquesta avaluació escoltant en Christone "Kingfish" Ingram. Blues molt ben parit. Ho recomano.

Nota final

Aquells que voleu fer servir aquest article, copiar-lo, traduir-lo, o fer veure que us heu llegit totes les fonts 😉, ho podeu fer. L'accés a aquest blog és completament lliure. I essent que el seu objectiu és la difusió de la cultura de la cervesa, podeu copiar i afusellar com us doni la santíssima gana. Cap problema. 

NOMÉS HEU DE TENIR L'HONESTEDAT DE CITAR TOTES LES VOSTRES FONTS, INCLOENT-HI AQUESTA, ENCARA QUE US FACI RÀBIA QUE ESTIGUI ESCRITA EN CATALÀ. TAMPOC COSTA TANT SER UNA MICA HONEST! PER ENDAVANT, MERCI.

Albert Barrachina Robert
Professor d'anàlisi sensorial de la cervesa a la Facultat d'Enologia de la URV
Professor d'anàlisi sensorial de la cervesa al curs de cervesa artesana de la Universitat d'Alacant.
Membre de l'equip d'Art Cervesers.
Jutge certificat BJCP des del 2015
Premi Steve Huxley 2020