Fitxes de degustació - MIKKELER - HAPPY LOVIN' CHRISTMAS

Mikkeler - Happy lovin' Christmas

Happy Lovin' Christmas

La broueria:

L’experiència cervesera d’aquesta broueria va començar a la cuina de casa on un professor de matemàtiques i física va començar a fer experiments culinaris cervesers. Al cap de vuit anys, i després de nombroses aventures, la broueria Mikkeler exporta a 40 països.

La filosofia general del projecte posa l’accent sobre el desig de brouar cerveses d’alta qualitat amb els ingredients adequats. També es dóna importància a la creativitat: l’objectiu és que la cervesa (o almenys la seva) pugui ser a taula una alternativa a qualsevol vi o cava.

Les cerveses Mikkeler són elaborades a la cerveseria De Proef, Lochristi-Hijfte, Bèlgica. Algú m'ha dit que no només a De Proef. És possible que participin altres broueries en l'aventura.

Adreces:

Vesterbrogade 20, 1.th.
DK-1620 Copenhagen V
Denmark
+45 33227997
 mikkel@mikkeler.dk
http://mikkeller.dk/ 

La cervesa:

Dades bàsiques:

Cervesa d'hivern o de nadal. Guia d'estil: BJCP (Christmas/Winter speciality Beer)
Alcohol: 7,8%Vol.
Presentació: 330mL.
Caducitat: 30-08-2013
Tast: 02-06-2013

Descripció:

En destapar:

Fortes olors d'herba i de planta grassa.

Aspecte:

Escuma molt densa, cremosa i persistent de color lleugerament tenyit i formant bones garlandes.
Cervesa transparent amb impureses en suspensió, de color daurat un pèl ambrat.

En nas 1:

Bones i fortes olors d'herba amb notes lleugerament caramel·litzades. Notes moderades de ferment fresc acompanyades de tocs de pebre negre. Olors florals de baladre rosa.

Baladre rosa

Confirmem el pebre negre, bé, apreciable.
A mesura que s'escalfa la cervesa, el malt es va fent més evident.
També podem descriure notes de colònia. L'alcohol és també prou evident.
Finalment, hem d'apuntar pics de pols.

En boca 1:

Cos notablement consistent, bona viscositat.
Amargor feble però ben present i en augment. Olors de caramel i notable perfil d'alcohol. Aromes de tall d'herba grassa però no molt fortes.

Cactus tallat

L'amargor és curiosa: no és especialment forta però la seva presència és molt llarga, principalment metàl·lica i un pèl seca. No s'acaba d'integrar del tot en el conjunt, però l'intent és bastant acceptable.
No és una cervesa especialment passadora, es resisteix una mica.
El retorn és amarg i ve acompanyat de notes de caramel.

En nas 2:

Amb molta escuma, tot es queda dins, amb prou feines es nota res!
Passada l'escuma podem descriure olors de pa de pessic dolç i un malaurat punt de diòxid de sofre (llumins). Tot just es pot notar, però hi és.
Olors de caramel poc cremat, un punt de melassa, herba, resina (poca), notes de ferment, pebre negre.

Melassa

També podem endevinar un lleuger toc fruitat que s'assemblaria a l'albercoc i un altre, de tipus tropical com ara mango. També hem de parlar de la nota de pols que no desapareix i podria delatar una certa oxidació del producte.

En boca 2:

Notable perfil d'olors dolces. Es pot trobar caramel poc cremat i cotó de sucre de fira. L'amargor comença amb discreció i va augmentant. D'acidesa no en detectem i d'astringència tampoc.
El cos és notable, clarament per damunt de la "norma".
L'amargor, un cop ha accedit a la seva màxima expressió, és el principal element de la persitència.
La cervesa presenta una mica de resistència deguda a l'amargor que, a la llarga, es fa forta i punyent.
No passa gaire la set.

Impressions generals:

Una cervesa bastant interessant, amb un final excessivament amarg i amb un perfil de malt un pèl insuficient per a una cervesa de Nadal (i sobre tot tenint en compte el fort perfil de llúpol). Des del meu punt de vista, faltaria el toquet vinós freqüent en aquest estil de cerveses. Cal però ressaltar una molt bona factura, tot i que no acaba d'estar del tot ben lligada.
Llàstima de l'aspecte poc net (concrecions en suspensió).

Elaboració - Fermentació - Bruxellensis vs Lambicus

Fermentació

Bruxellensis vs Lambicus.

Les dues Mikkeler que analitzem aquí

Com ja ho hem estat veient, la taxonomia dels ferments és una cosa confusa i canviant. En principi, les darreres noves que tinc són que Bruxellensis i Lambicus són la mateixa cosa.
Però, Mikkeler, la famosa marca de cerveses especials i extremes i freak, perquè no dir-ho, proposa ala nostra atenció una sèrie que es diu YEAST SERIES 2.0 constituïda per sis cerveses elaborades totes amb la mateixa bases de malts i de llúpols però fermentades amb diferents ferments.

De moment, he estat analitzant les dues que estan fetes amb Brettanomyces, la B. Bruxellensis i la B. Lambicus.

En forma de nota prèvia diré que no estic segur però sembla que es tracta de soques pures d'aquests dos ferments. Podria ser que no ho fos i que hi hagués alguna forma de fermentació prèvia amb algun Saccharomyces. Ho dic perquè no sé si és fàcil arribar a 6,5% d'alcohol en volum amb una fermentació exclusiva de Brettanomyces, i menys en tan poc temps.

També cal dir que hes estat guardant aquesta cervesa més d'un mes en el celler a una temperatura d'uns 12 graus. Després l'he tinguda a la nevera a uns 8 graus durant una setmana. Crec que ha tingut temps de "fer-se".

El tast d'aquestes cerveses, en principi, no va de trobar perfils de malt especialment presents ni, en teoria, perfils de llúpol especialment forts. La qüestió, però és que els ingredients parlen per si sols:

Malts: Malt Pale, Malt Munic, Malt ambre i Carapils. En principi, un perfil modest que hauria de permetre un cos mínim i un bon coixí per al ferment.
Llúpols: apareixen nogensmenys de cinc llúpols! Simcoe (13%), Nugget (12%), Warrior (16%), Amarillo (10%) i Centennial (11%). Personalment, quan veig un perfil semblant, em preparo per un bany d'amargor...
Les dues ampolles tenen la caducitat situada al mes de Febrer 2014 i un contingut en alcohol de 6,4% vol.

Mikkeler Yeast series 2.0 Brettanomyces Lambicus:

Mikkeler Brettanomyces Lambicus

En destapar:

Fortes olors d'herba i de resina amb alguna cosa maltosa sense definir i un notable toc de llimona.
Aspecte: Escuma dense, persistent de color beix clar i formant garlandes. Cervesa de color de coure  perfectament transparent.

Nas 1:

Fortes olors de llúpol, herba i resina.
Podem distingir també, tot i que de forma molt febles, aspectes com ara pebre negre, cuir (quasi res), verdures i un toc feble però present d'alguna cosa làctica (isovalèric?). També es troba una nota picant, però res de dissolvent.
Del malt, no se'n pot parlar: la cervesa és encara massa freda.
L'experiència es revela bastant confusa: el perfil del llúpol amb notes d'herba tallada, tall de planta grassa, fulla i altres verdors poc madures domina i molesta a l'hora de distingir coses.

Boca 1:

L'amargor és aclapardora, excessiva, metàllica i tremendament llarga. No permet, de moment distingir res en particular. L'efervescència és correcta i justa sense més.
Es pot notar alguna acidesa però de forma molt poc convincent: hi ha cerveses sense fermentació acètica que presenten un final àcid d'aquesta mena. Tot i així, aquesta acidesa va lleugerament en augment amb el temps i és lleugerament picant.

Nas 2:

Amb la cervesa més calenta es poden distingir més coses tot i que cal "forçar" una mica:
Podem doncs determinar olors de fruita madura (codony) i alguna cosa especiada: pebre negre i pebre verd. També es pot trobar una nota discreta de fusta i un toc làctic extremadament discret.
Posats a cercar coses rares, podem parlar d'una nota de DMS en forma de mantega i, buscant molt, alguna cosa de cuir i de palla.

En boca 2:

Olors sofrades acompanyades de verdures, especialment bleda.
L'amargor és simplement tant forta que costa de trobar alguna altra cosa en aquesta cervesa!
D'acidesa en trobem ben poca. Com ho hem apuntat, no surt de l'acidesa "normal" d'una cervesa "normal". Astringència, no i aspror tampoc.
L'amargor és més llarga que un dia sense pa! No hi ha qui se la tregui de sobre!

Impressions generals:

Sincerament crec que he trobat el que he trobat perquè m'esperava trobar-ho. Si no hagués estat avisat, només hagués trobat amargor i més amargor. No trobo que l'experiment sigui especialment concloent ni decisiu. Crec que la idea era bona però també penso que el perfil del llúpol havia de ser igual de discret que el de malt per tal de permetre una aprensió correcta de tot allò que aporta el ferment. i crec que això no s'ha aconseguit.

Mikkeler Yeast series 2.0 Brettanomyces Bruxellensis:

Etiqueta de la "Bruxellensis"

En destapar:

Olors de vinagre, d'herba i de poma.

Aspecte:

Escuma gairebé blanca, espessa i mitjanament persistent formant bones garlandes. Cervesa de color de coure perfectament transparent.

Nas 1:

Molta olor de llúpol en forma d'herba i fulla .
Es noten importants olors de sidra amb sensacions làctiques amb, poster, alguna olor de formatge. També podem descriure alguna cosa de cirera (quasi res), de poma i de cuir.
Sinó, es pot detectar pebre verd i notes de fregall (!).

Boca 1:

Tons àcids bastant notables i recordant el vinagre en el seu aspecte una mica punyent.
Tacte sedós un pèl aspre.
Amargor excessiva, al límit de l'astringència, aclaparadora, inútil. el gust amarg i les olors d'herba impedeixen molt seriosament percebre quualsevol altra cosa!

En nas 2:

Entre la fortíssima flaira de llúpol i buscant bé, podem trobar olors cítriques.
Esforçant-se, podem notar tocs làctics que es podrien resoldre en alguna forma de formatge, algun toc butiric, poma i sidra.
En aquesta segona passada, no trobem tant de pebre.
Massa llúpol!

En boca 2:

Es pot trobar, malgrat el llúpol, un toc ben perceptible d'acidesa que recorda el vinagre, punyent i picant alhora i que va augmentant amb el temps.
Es pot trobar també una olor reconeixible de fusta.
El tacte és agradable però s'acaba enuna lleugera astringència.
Aquest cop, l'acidesa pren més importància i rellega una mica l'amargor que, sigui com sigui és completament excessiva. Però val a dir que la cosa s'equilibra una mica.
Tornem a trobar el curiós perfil de fregall brut.
També es pot determinar un perfil sofrat de poc relleu i que pot recordar alguna cosa de DMS.

Impressions generals:

En aquest cas, el perfil àcid és més fort i sembla que compensa el mar d'amargor que, crec que equivocadament, ens proposa Mikkeler. Aquesta cervesa presenta millor els aspectes que esperariem d'una fermentació acètica. Però altre cop, sort que ens trobavem avisats i que hem buscat perquè sinó, per mor de l'excés de llúpol, no haguéssim trobat absolutament res d'interessant. Crec que aquesta experiment és més representatiu que el primer tot i quetampoc està ben plantejat. L'experiment hagués estat més concloent de respectar el que fa la tradició belga: no més de 6 IBU!

Fitxes de degustació Mikkeler Ov Ral IIPA

MIKKELER OV RAL IIPA

La brouateria:

L’experiència cervesera d’aquesta brouateria va començar a la cuina de casa on un professor de matemàtiques i física va començar a fer experiments culinaris cervesers. Al cap de vuit anys, i després de nombroses aventures, la brouateria Mikkeler exporta a 40 països.

La filosofia general del projecte posa l’accent sobre el desig de brouar cerveses d’alta qualitat amb els ingredients adequats. També es dóna importància a la creativitat: l’objectiu és que la cervesa (o almenys la seva) pugui ser a taula una alternativa a qualsevol vi o cava.

Vesterbrogade 20, 1.th.
DK-1620 Copenhagen V
Denmark
+45 33227997
 mikkel@mikkeler.dk
http://mikkeller.dk/

La cervesa:

Estil: IPA, doble IPA? Crec que la doble IPA també es diu Imperial IPA. Al nostre blog: IPA Imperial

Ingredients: Malt d'ordi i avena. Llúpols (Simcoe, Centennial, Amarillo).

El nom:

Nom curiós que combina una referència a Orval i una curiosa iteració de la I de IPA: una doble IPA? OV RAL (Alguna cosa de runes...  o overall...)

Descripció:

En destapar:

Moltes olors florals. Entre elles, gerani, segur. Olors dolces com ara núvol de sucre. També es poden identificar notes de resina i tall d’herba grassa.

http://boutique.manuflores.com/img/p/1004-1440-thickbox.jpg

Aspecte:

Cap d’escuma marró molt clar de mitjana abundància, de bombolles mitjanes i regularment persistent. Forma garlandes.

Cervesa lleugerament tèrbola de color de mel clara molt atractiu.

En nas 1:

Primer, podem dir que ens assalta un munt de coses. De tantes que n’hi ha, costa discernir. Hi ha un perfil principal de malt amb olors de galeta, núvol de sucre i una mica de crosta molla de pa.

soxhle

 Buscant amb insistència, ens apareixeria una nota sofrada de llumins. També podem descriure aranja sense gaire dificultat. El perfil del llúpol ha aparegut al principi i després ha desaparegut. No he tingut temps de descriure’l. Potser molt al final ha aparegut una nota de resina, alguna cosa d’herba (prat) amb una nota final de gerani i/o de ravenissa.

Gerani

En boca 1:

En boca, apareix primer el malt amb olors dolces de núvol de sucre i sucre lleugerament cremat. Aquí, el llúpol és molt més present: olors d’herba fresca, herba tallada, resina i quelcom de planta grassa.

Planta grassa

Cos notable i efervescència més intensa que allò a què estem habituats i una mica picant.

Amargor lenta, molt seca i una mica metàl·lica, bastant llarga.

Malgrat la corpulència, el glop “passa” molt bé tot i que no podem dir que passi eficaçment la set.

Es produeix un retorn mig amarg i mig dolç amb fins i tot una lleugera nota picant.

En nas 2:

Amb molta escuma, trobem olor de ferment fresc però més aviat fluixa. Sinó, dominen les resines, l’herba i sobre tot el tall de planta grassa. Poc a poc va apareixent el gerani i, al final, l’aranja. 

Aranja

 Després de tot això, arriba el perfil del malt amb olors de núvol de sucre i sucre una mica cremat (o del caramel del flam).

Al mig del tast apareix olor de pebre negre i, molt a la llarga, de te negre.

Te gunpowder

Ens trobem davant d’una rica paleta. Al menys en nas, estem davant d’un cru complex i equilibrat.

La barreja de d’aranja i núvol de sucre pot fer pensar en alguna altra fruita. Potser pera?

En boca 2:

Aquest cop, primer venen les notes dolces i l’efervescència i també apareix un curiós toc salat així com una nota de xampinyó de París. Com dèiem, el dolç domina en olors i tacte. Sucre lleugerament cremat, pastisseria dolça, especialment, ensaïmada i galetes digestives (tipus Mc Vitie’s).

Galetes digestives

L’alcohol és ben notable.

Aquest cop, el perfil del llúpol es queda molt en segon pla. Citarem però la resina i el tall d’herba grassa.

El glop és molt persistent, dominat per l’alcohol i el perfil dolç. Molt al final, l’amargor apareix seca. El retorn és ric: cítric, floral i herba tallada tot plegat.

En nas 3:

En un principi, no apareixen coses noves. Ara per ara domina el llúpol, principalment amb notes d’herba. Aquest perfil augmenta en el temps. Així tornen a aparèixer les resines amb un punt d’aranja.

El sofre ja no ha aparegut més.

Les aromes de malt, ara, es mantenen en un pla molt discret. Amb prou feines es noten. Podem dir que el conjunt evoluciona, canvien les percepcions amb el temps.

En boca 3:

En boca domina completament el malt: caramel, un no res de melassa, pastisseria dolça (ensaïmada de cabell d’àngel).

Ensaïmada

L’alcohol es fa notar fortament (10,5%!) però sense cap nota de dissolvent. Molt al final, trobem una nota perfumada poc definida.

El cos és corpulent però el glop passa molt bé. Tot plegat és bastant llarg.

Impressions generals:

Un cru molt consistent però elegant i bastant homogeni. Una cervesa d’aperitiu no gens pesada, de glop llarg, amb un retorn ric. Una cervesa que evoluciona en el temps i que dóna sensacions cada cop més agradables.

No és una cervesa que poguéssim presentar a un neòfit, però tampoc cal ser un gran amant de les rareses per a poder apreciar-lo. Cal però que ens agradi l’amargor perquè al final de tot, és el record més intens que ens emportem.

Si en trobo una altra ampolla, intentaré casar-la amb un bon Emmental d’al menys sis mesos. Tinc la sensació que el toc acidet del formatge faria un bon veïnatge amb aquesta cervesa.

Notes:

Centennial:

El llúpol Centennial forma part d'un grupet que s'ha anat formant de llúpols els noms dels quals comencen amb la lletra C: Centennial, Cascade i Columbus que presenten característiques similars.

Origen: EUA. Va ser conreat  en 1974 (conegut com  aCFJ90) i llançat al públic el 1990. Es tracta d'un encreuament entre moltes varietats diferents, entre les que trobaríem:

Brewer's gold, Fuggle, East Kent Golding i Bavarian (?).

Aromes una punyents, cítriques amb tocs florals però menys que el Cascade i amb una amrgor més forta que el mateix llúpol citat.

Àcids alfa: entre 9 i 12 %.

http://www.brew-dudes.com/centennial-hops/422

http://www.freshops.com/hops/usda-named-hop-variety-descriptions#usda_id_21507

http://beerlegends.com/centennial-hops

Amarillo:
Origen: Estats Units
Aroma: Fruitat, més taronja que aranja, floral.
Àcid alfa: 8 - 11% (superior a Cascade)
http://en.wikipedia.org/wiki/Amarillo_hops

http://beerlegends.com/amarillo-hops

Simcoe:

El Simcoe va ser llançat el 2000 per l'empresa Yakima Chief a l'estat de Washington. És un d'aquells llúpols que estan estretament associats amb les IPA. També està relacionat amb l'intent generalitzat de produir cerveses "diferents". Els seus pares són desconeguts, però es compara amb Cascade.
És un llúpol de doble ús (aromàtic i amarg) amb un alt potencial d'amargor. El contingut en àcid alfa es troba entre 12,0% i 14,0% amb un contingut d'àcid beta relativament baix de 4,0% -5,0%.

La co-humulona per aquesta varietat és molt baixa (entre els nivells més baixos:  12,0% -15,0%). Això fa del Simcoe una bona opció per a l’amargor.

El Simcoe també és conegut per les seves qualitats aromàtiques. Es descriu com a fruitat amb notes de pi i de terra. Aroma complex.

http://beerlegends.com/simcoe-hops

Fitxes de degustació - Mikkeller - BIG WORSE BARLEY WINE

Mikkeller

Big Worse Barley Wine. 

"Vi d'ordi gran i pitjor".

L'estil:

BJCP. Al nostre blog cervesaencatala

Temps enrere, no fa pas tant, els que havien tingut la sort de tastar un Barley Wine podien fardar d'aquesta sort. Era un estil pràcticament introbable i reservat als escollits dels Déus de la cervesa. Alguns havien fet el viatge a Anglaterra per tal de tastar aquest estil. Alguns altres vam poder provar la Old Peculier de Theakston, però no era un Barley Wine, era una Old Ale. Envellida i interessant, però no tenia res a veure amb un Barley Wine com el que tenim al davant.

El "boom" de les cerveses artesanes a Europa ens ha brindat la possibilitat de tastar Barley Wine i altres estils poc corrents, elaborats en diversos llocs de la geografia del continent. Aprofitem doncs de l'avinentesa que no sabem el que durarà.

Segons les llistes d'estils, hi ha un o diversos Barley Wines. En algunes llistes (European Beer Star), el  Barley Wine es troba simplement inclòs en els estils Strong i Extra Strong Ales. En altres com la del BJCP, bàsicament, els Barley Wines americans es diferencien dels anglesos pel fet que són elaborats amb llúpols pròpis. No estem segurs que calgués crear un estil nou segons el B.W. fos d'una banda o de l'altra de l'Atlàntic, però haurem d'acceptar la diferència essent que l'altra proposada és massa imprecisa.

Jo diria doncs que ens trobem davant d'un Barley Wine americà (BJCP 19.C). I no és que la conegui especialment sinó simplement perquè ens donen informació sobre els llúpols usats que són tots americans (Nugget, Centennial, i Cascade). Un perfil cítric seria d'esperar, fortes aromes de malt, amb tocs de mel i de melasses, fruites roges ben madures, etc. ja ho veurem.

La brouateria:

L’experiència cervesera d’aquesta brouateria va començar a la cuina de casa on un professor de matemàtiques i física va començar a fer experiments culinaris cervesers. Al cap de vuit anys, i després de nombroses aventures, la brouateria Mikkeler exporta a 40 països.

La filosofia general del projecte posa l’accent sobre el desig de brouar cerveses d’alta qualitat amb els ingredients adequats. També es dóna importància a la creativitat: l’objectiu és que la cervesa (o almenys la seva) pugui ser a taula una alternativa a qualsevol vi o cava.

Les cerveses Mikkeler són elaborades a la cerveseria De Proef, Lochristi-Hijfte, Bèlgica.

Adreces:

Vesterbrogade 20, 1.th.
DK-1620 Copenhagen V
Denmark
+45 33227997
 mikkel@mikkeler.dk
http://mikkeller.dk/

La cervesa:

Ingredients: Malts Pils i Cara-Münch. Sucre candi i els llúpols citats més amunt.

Presentació: ampolla de 375mL amb tap de pseudo-suro.

Alcohol: 12%Vol.

Caducitat: 18/03/2014

Data del tast: 14/10/2012

Temperatura: de 10ºC en amunt.

Descripció:

En destapar:

En aquesta primera etapa, podem identificar olors de sucre candi i de fruites sense definir . Altrament, sembla que hem destapat una ampolla de Mistela.

Aspecte:

Escuma molt densa però no gaire persistent, de color grogós. Cervesa de color marró amb tocs rogencs i de transparència molt mitigada.

En nas 1:

Es nota bastant l'alcohol. També es poden distingir tocs notables de raïm i sobre tot de pansa, pa de pessic amb mel del fosc. 

Algunes notes florals poc denses poden fer la seva aparició. També podem descriure un lleuger perfil sofrat com de DMS però no estic segur que ho sigui. Al final, podem distingir una lleugera olor de sotabosc amb domini de xampinyó.

En boca 1:

Efervescència fluixa a molt fluixa. Tocs de terra i fongs com dèiem. Lleugera amargor, més aviat seca. Olors de panses molt notables. Sembla talment com mistela, però una mica més aspra i picant, però molt poc. 

També podem descriure clarament notes de regalèssia en branca. La composició és molt persistent en l'aspecte picant i de mistela. Amb el temps va augmentant l'amargor.

El cos és fort i rotund, no convida a grans quantitats, més aviat s'escaurien petites xarrupades.

L'aspecte dolç, al principi prou rellevant va desapareixent per deixar pas a una amargor cada cop més notable.

Al final, trobem nous.

En nas 2:

Olors dolces de panses, de sucre fosc, de fusta, de nous i alguna cosa mantegosa (diacetil?). També apareix un punt d'herba sense precisar i alguna cosa floral però tampoc identificable. L'alcohol es nota fortament però sense cap acompanyament de dissolvent. Altre cop distingim alguna cosa que recorda el sota-bosc (fusta, terra i fongs). Altrament, la impressió general és la d'una  mistela especialment complexa i amb punts d'amargor que no es troben en aquest vi.

En boca 2:

Cos fort i poderós. L'amargor presenta una certa duresa. L'escalfor de l'alcohol és notable. Lleugera aspror, com si estiguéssim menjant nous fresques.

Olors de pansa i de moscatell. Altrament, podem notar fortament un perfil de regalèssia natural (en bastonet). Olors de mantega (--) i de nous (+).

Raïm moscatell

El conjunt és dolç i capitós però no és un aperitiu "amable" fàcil de beure. L'amargor, picant i seca així com molt persistent no permeten un tast fàcil com seria el de la mistela. És més dur. Hem provat altres Barley Wines més "bevibles", menys resistents.

L'amargor és llarga i un pèl aspra.

En nas 3:

Finalment, domina el perfil de mistela o, millor dit, de vi ranci, amb fortes notes de pansa acompanyades discretament de tocs de sotabosc. 

L'alcohol també es nota fortament. En aquesta darrera passada, trobem alguna cosa de pebre negre, de resina (encens natural), 

Encens natural

 d'herba fresca i de tall de fulla. Crec que aquest cop, els llúpols ens han ofert el que tenien.

En boca 3:

Cal repetir que el cos és molt notable, poderós, viscós? Aquest cop hem trobat notes característiques de l'oxidació (pols i cartró) però fins ara no les havíem detectat. El perfil de panses segueix dominant fortament el panorama. Recorda algun pa de pessic fosc amb mel, mantega i panses.

El perfil amarg és cada cop més poderós. Com en les dues altres passades, hem començat amb la dolçor que s'està resolent amb una amargor a cada glop més forta. Tot plegat resulta poderós i persistent.

Impressions generals:

Estem davant d'un cru molt poderós i consistent que no s'està de mitges tintes. Al mateix temps podem dir que la paleta és rica i complexa, dominada pel perfil del malt però amb tocs cada cop més poderosos de llúpol.

Els perfils del malt i del llúpol no es compensen, estableixen una lluita que no condueix a cap equilibri. La Big Worse B.W. no és fàcil de prendre, es resisteix amb notes que poden arribar a no ser agradables del tot. El tast però val la pena.

Com sempre no proposo cap maridatge sinó combinacions. En aquest cas crec que combinaríem amb plats prou contundents com ara un civet de senglar o, millor, de llebre o de conill. 

Civet de llebre

 Altrament, un pastís de nous ben dens també podria donar una contrapartida prou combativa. 

Pastís de nous (Walnuss Kuchen)

Altres apreciacions

http://beeradvocate.com/beer/profile/13307/39775

http://www.ratebeer.com/beer/mikkeller-big-worse-barley-wine/78764/

Tast guiat a la brouateria ART prop de Granollers.

Els amics de Granollers de la Brouateria ART, David, Albert i altres comparses em van invitar per mitjà de 2D2Dspuma a guiar un tast de cerveses durant el seu festival de presentació de la Lumen d'enguany.

Can Pertegàs, seu de Art Cervesers

Vam fer dos tastos iguals, al migdia i al vespre. Les cerveses tastades foren Budejovicky Budvar, en ampolla i en barril, Mikkeler American Dream, Estrella Damm, Pacific Lager de Domus i Marina i finalment Art Lumen dels nostre amfitrions.

Crec que els dos tastos van ser molt interessants, especialment per a mi, que vaig poder provar coses que no coneixia i així, aprendre coses noves que un dia o l'altre comunicaré. Espero que els assitents van poder aprendre al menys tant com jo.

Aquí simplement exposo fotos fetes i cedides per l'Albert Tintó.

Per mi, ho podem repetir quan vulgueu.

Com podreu veure, el tast es va fer en el laboratori mateix.

Migdia

Migdia també

Una font de cervesa instal·lada a l'exterior

Vespre

Vespre també

També vespre