Productor:
Great Divide Brewing Co.
2201 Arapahoe Street
Denver, Colorado 80205, USA
Fundada en 1994 quan encara hi havia poques brouateries artesanes als EEUU. Brian Dunn ja portava bastant de temps com a brouater casolà i es va passar a la vessant professional.
L’objectiu és de crear cerveses amb perfils personals molt diferenciats, cuidades al màxim i, en certa forma, en consonància amb el seu lloc d’elaboració als peus de les Muntanyes Rocoses.
Ha guanyat un munt de premis una mica per tot arreu: al seu web (http://greatdivide.com/) els trobareu detallats.
Crec que Great Divide significa Gran divisió o Gran Partició. Quan sàpigui més us ho diré.
Produeixen més de vint crus diferents entre els quals trobarem el que anem a descriure ací: BELGICA
Curiosament, aquest cru no apareix a la web.
P.S. Ho hem demanat a la brouateria mateix i ens han respost que ja no es produeix aquesta cervesa.
Característiques conegudes:
L’adreça ja la teniu.
Caducitat: 15/06/2012
Presentació: ampolla de 355 ml.
Alcohol: 7,2% Vol.
Estil: Belgian style Indian Pale Ale.
Aquest estil no existeix com a tal. Però com sempre no cal que ens encaparrem amb els estils. L’autor en vol dir que ha fet una IPA però amb tocs i/o retocs extrets del receptari belga: ingredients, ferments, procediments, etc.
Descripció:
En destapar:
Llimona bastant clara i bescuit o galetes.
Aspecte:
Daurat lleugerament foscant i un pèl tèrbola.
Escuma ben densa, molt persistent i creant garlandes.
Aromes 1:
Pa blanc fresc, llimona o millor dit, cítric (no queda pas tan clar) i galetes com ara galetes Maria.
Insistint, apareix alguna cosa de flor blanca (Ravenissa) i també un pessic de rosa. Al final, darrera el llúpol clarament dominant, podem trobar també un toc de ferment fresc.
Gustos 1:
Pa i ferment (aquest darrer molt tènue). Es nota bastant l’alcohol però es resol bé, no hi ha notes de dissolvent. Trobem una fruita que podria ser mango, però no hi pujaria de peus.
L’amargor és bastant dominant però no abassegadora, és persistent, seca i no es localitza en cap lloc concret de la boca (en altres cerveses pots dir que l’amargor afecta un lloc concret darrera la llengua, per exemple). Podríem dir que l’amargor és “fina” i prou elegant.
Aromes 2:
Pebre, no sé exactament quin, diria que negre. Altre cop flor blanca i un pèl de mango. Apareix mel i torna galeta Maria. A mesura que s’escalfa el cru, es fa més interessant.
Gustos 2:
Trobem raïm verd (que podria ser el mateix que la llimona) i torna el mango. També s’escapoleixen entre bastidors el pa (molla de pa de pagès) i la galeta.
L’amargor és fina, punxeguda. Desapareix i torna després retocada d’un perfum sense identificar. El retorn és massa amarg pel meu gust.
Aromes 3:
Torna el cítric (personalment, el cítric se’m resol millor en grosella blanca). Galetes amb mel i alguna cosa de vi que podria referir-se al raïm que hem trobat abans.
Gustos 3:
Cos notable (entre mitjà i fort).
Mel, pa i galeta.
L’amargor que trobàvem fina es resol en massa forta.
Impressions personals:
Una cervesa de molt bona factura que promet molt però que es queda una mica a mig camí (bé més endavant que mig camí, però com si faltés alguna cosa...). Una composició molt interessant, un pèl massa amargant. L’objectiu s’aconsegueix: tenim una IPA amb la contundència requerida del perfil del llúpol, un contingut en alcohol gens menyspreable i un perfil del malt ben dibuixat.
El tòpic de les IPA, és intentar casar-les amb plats amb curry. No és mala idea però és això mateix: tòpica. Jo advocaria per algun formatge fort i cremós (torta del Casar, Tou dels Til•lers), per amanides consistents (tebis de formatge de cabra, etc.) o algun guisat d’aus.
Salut
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada