Ca l’Arenys – Guineu – Antius
La brouateria:
L’empresa pròpiament dita és Ca l’Arenys
S.L. i es troba a Valls de Torroella, Municipi de Navàs a la comarca del Bages
(entre Puig-Reig i Balsareny).
Contacte:
Ca l’Arenys, SL.
Passatge del Riu, 12
08269 – Valls de Torroella (Barcelona)
E-mail: info@calarenys.com
Tel. (0034) 93 868 29 74
Fax (0034) 93 868 29 75
WEB: http://www.calarenys.cat
Contacte:
Ca l’Arenys, SL.
Passatge del Riu, 12
08269 – Valls de Torroella (Barcelona)
E-mail: info@calarenys.com
Tel. (0034) 93 868 29 74
Fax (0034) 93 868 29 75
WEB: http://www.calarenys.cat
La filosofia general de l’empresa és la recuperació de la producció artesanal i propera de cervesa en contraposició amb la industrialització intensiva de les grans cerveseries. Es tracta de primar la qualitat sobre la quantitat i d’oferir una varietat en els productes que les grans cerveseres no poden plantejar-se.
La cervesa:
El seu nom: (del seu web).
Antius és una antiga colònia industrial del
municipi de Callús (Bages). Es troba situada a la dreta del Cardener, i limita
amb el terme municipal de Súria.
Des de la seva construcció al 1875 fins al seu tancament el 1993, la colònia es va dedicar, principalment, a la filatura de cotó. Actualment, Antius és un veïnat del poble de Súria.
Fitxa tècnica:
Des de la seva construcció al 1875 fins al seu tancament el 1993, la colònia es va dedicar, principalment, a la filatura de cotó. Actualment, Antius és un veïnat del poble de Súria.
Fitxa tècnica:
Estil: Bitter (segons BJCP)
Tipus fermentació: alta
Tipus fermentació: alta
Condicionament en ampolla: 330ml
Alcohol: 3,5% vol
Unitat internacional d’amargor (IBU): 47
Alcohol: 3,5% vol
Unitat internacional d’amargor (IBU): 47
Ampolla 1080 – Lot 176
Caducitat: 15/09/2012
Temperatura de tast: 12ºC i més.
Ingredients:
Malts Pale i caramel i llúpols sense
especificar.
Descripció:
En destapar, trobem immediatament olors
herboses de llúpol amb un toc de poma així com aromes acaramel·lades. Herba
tallada, molt notable.
Aspecte:
De color daurat lleugerament carabassa. Un
pèl tèrbola. Escuma densa amb bombolles de totes les mides, normalment
persistent i formant garlandes.
Nas 1:
Notes especiades, pebre/menta i tocs de
molsa, tot plegat molt fresc. A la llarga, s’obre camí un perfil de pa acabat
de sortir del forn amb molla i tot. Un cop esvaïda la primera impressió, podem
distingir notes acaramel·lades i alguna cosa de pebre (més aviat pebre verd).
El final s’orna de notes florals sense identificar.
Boca 1:
Cos notablement consistent i amargor prou
sensible, entre seca i metàl·lica. Efervescència més aviat una mica per sota
del que estem acostumats. Olors de pebres i resines acompanyades d’un fugisser
toc de palla. També apareixen lleugeres flaires de llaminadura però molt aviat
ocultades per un poderós perfil amarg.
L’amargor és persistent en el seu aspecte
sec. Amb paciència, podem notar un retorn de poma i pera.
Nas 2:
Amb escuma podem trobar records de ferment
(marítim) i de molsa. Esbravada l’escuma, podem notar altre cop olor de menta.
Altrament, el perfil del llúpol aporta curioses olors de pebrot verd i de
grosella verda. El perfil del malt, aquest cop, es manté en una discreció
gairebé absoluta.
Boca 2:
Olors fruitades de grosella verda i pera
madura. L’amargor, tot i ser ben present, ja no es nota amb tanta força. Les
notes fruitades tendeixen a desaparèixer ràpidament.
A la llarga es trona a manifestar la
sequedat amb prou contundència.
Aquest cop es solapen la persistència de
sequedat amb el retorn de pera.
Nas 3:
Bonic cap d’escuma, val a dir-ho altre cop.
Altre cop olors de molsa i ferment amb l’escuma.
Sinó, apareixen discrets efluvis de caramel i/o mel. L’herba i l’heura
segueixen dominant el panorama aromàtic. A mesura que s’escalfa la cervesa, les
olors de caramel i de mel troben alguna sortida. També es poden notar els tocs
de resina.
Boca 3:
Prima l’amargor i, darrera d’ella l’herba,
i més enllà encara, la pera amb una exhalació tot just distingible d’herba
sabonera. Altrament, torna a sortir el pebrot verd i, en acabar, un toc de
maduixa.
L’amargor altre cop és molt persistent i
principalment seca. El retorn torna a recordar la pera, la maduixa, molt tènuement,
però també en aquesta aspecte, domina l’amargor.
Impressions personals:
Una Bitter prou típica amb un perfil molt
pronunciat d’amargor que satisfarà segurament els addictes al llúpol.
Altrament, diria que m’hagués agradat trobar un perfil de malt més accentuat.
Jo suggeriria combinacions amb productes gastronòmics
que tinguessin força personalitat com ara curris o guisats poderosos. Algun
civet o algun peix blau podria fornir un bonic contrapès a aquesta poderosa
cervesa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada