Brooklyn Brewery
East Indian Pale
Ale.
La brouateria:
Adreça:
Brooklyn Brewery
#1 Brewers Row
79 N 11th St
Brooklyn, NY 11249
#1 Brewers Row
79 N 11th St
Brooklyn, NY 11249
Tel: (718) 486-7422
Fax: (718) 486-7440
Fax: (718) 486-7440
No podem fer una traducció
completa de la història de la brouateria, però valgui com a línia general que
dels immigrant europeus que van anar a Amèrica, els Alemanys foren els que
portaren una forta tradició cervesera, especialment a Brooklyn, Milwaukee i Saint
Louis, fundant, en el segle XIX moltes brouateries de tota classe i mena que
van tenir els seu temps de glòria i d’ocàs. En 1976 va tancar la darrera
brouateria de tipus artesanal de Brooklyn, ensorrada per la competència de les
grans cerveseres que apostaven pels productes coneguts de la industria massiva
de la cervesa.
Però en 1984, el corrent de
la brouateria casolana als EEUU ja estava bullint i poc a poc, la gent va anar
fent-se la cervesa a casa, i els més valents es plantejaren passar-se a la fase professional. La Brooklyn brewery
fou doncs refundada sota aquests auspicis, i després de nombroses vicissituds,
i canviant de mans i de mestres cervesers, s’ha anat convertint en una
referència del món cerveser.
Actualment, la producció de
receptes es troba en mans d’un mestre brouater mundialment conegut: Garret
Oliver. Aquest ha creat noves receptes que es produeixen ara a gran escala en
una brouateria lluny de Brooklyn (tot i que es manté el centre d’interès a
Brooklyn).
Les receptes de la nova onada
de brouateries americanes han abandonat la passió i la desmesura en l’ús de
llúpols més o menys nous o exòtics dels anys 1980. Actualment, retornen a la
recerca de l’equilibri entre els diversos perfils sense perdre de vista les
particularitats dels estils clàssics europeus treballats amb ingredients
americans i doncs, lleugerament diferents.
Per més informació: brooklynbrewery.com
La cervesa:
Fitxa tècnica:
Estil: East India Pale Ale
Fermentació: alta
Alcohol: 6,9%Vol
Amargor: 47 EBU
D.I. 17ºP
Ingredients:
Malts: British Pale i blat.
Llúpols: East Kent Golding, Williamette, Northdown,
Centennial.
Caducitat: Juny 2012
L'importador oficial d'aquesta cervesa em comunica que el fet que li diguin EAST IPA és tota una declaració d'intensions: es tracta d'avisar que no és una típica cervesa de l'oest, extrema, agressiva i dramàtica, sinó més aviat un producte gastronòmic amb intensions de finura, elegància i equilibri, més propi de l'est dels EEUU.
L'importador oficial d'aquesta cervesa em comunica que el fet que li diguin EAST IPA és tota una declaració d'intensions: es tracta d'avisar que no és una típica cervesa de l'oest, extrema, agressiva i dramàtica, sinó més aviat un producte gastronòmic amb intensions de finura, elegància i equilibri, més propi de l'est dels EEUU.
Descripció:
En destapar:
Olors dolces de fruita
sense identificar, i llaminadures de caramel.
Aspecte:
Bon cap d’escuma,
“normalment” persistent, amb bombolles mitjanes i formant garlandes.
Color de la cervesa,
ambre/coure clar. Perfectament transparent.
En nas 1:
Es barregen de forma prou
equilibrada tons d’herba, de caramel (núvol de sucre) i de pa de pessic
(bescuit). També apareix quelcom de meló. Les olors són meloses, capitoses. En
elles es pot distingir, tot i que de forma molt tènue, alguna cosa de molla de
pa.
 |
| Núvol de sucre |
En boca 1:
Aromes fortes de dolçor de
caramel. Amargor justa, sense estridències més aviat metàl·lica amb un final
molt a la llarga una mica punyent. Acidesa gairebé nul·la. Olors de resina o de
Pi i notablement, de gerani.
 |
| Geranis |
Al final, podem notar quelcom de poma.
El cos és mitjà, i a
aquestes temperatures, tinc tendència a trobar-lo una mica per sobre de la
mitja.
Persistència d’aquests
perfils més aviat fluixa. Retorn igual.
En nas 2:
Amb escuma, notable olor de
menta que desapareix de seguida. Sinó, apareix el fort toc de caramel (o el sucre gairebé cremat de la crema catalana) i de
núvol de sucre.
 |
| Sucre gairebé cremat |
En nas, domina clarament el perfil del malt però, al cap de poc temps, aquest aspecte deixa pas
a les característiques aportades pel llúpol: Herba, gerani i amargor ajustada.
No podríem dir que es
tracta d’un cru especialment complex però en canvi, podem afirmar tranquil·lament
que és força equilibrat: cap característica tapa les altres per molt de temps,
cada cosa es pot expressar en un termini relativament curt de temps.
En boca 2:
A aquestes temperatures, la
viscositat és notable (13ºC). Olors de caramel lleugerament cremat, tocs
indefinibles d’herba i respectable presència de gerani. L’amargor és molt
respectuosa de tot plegat, fins i tot trobaria que es troba lleugerament per
sota del que es pot esperar d’una IPA. És poc seca i bastant metàl·lica. Molt a
la llarga es resol en un toc sec/punyent però res fort.
Tot plegat poc persistent.
A la llarga, apareixen
notes cítriques secundàries molt poc definides. Retorn lent, lleugerament
metàl·lic, acompanyat d’una amable olor de poma al forn.
En nas 3:
En una tercera passada dominen
els llúpols de forma bastant intensa amb olors d’herba, pi (resina) i un puntet
de terra. El gerani ha perdut molta intensitat.
El perfil del malt acaba
apareixent com ja l’hem descrit i sense novetats: caramel, molla de pa i, sobre
to, núvol de sucre.
En Boca 3:
El primer que apareix
aquest cop, és el caramel i la galeta.
 |
| No és ben bé galeta amb caramel, però és així d'apetitós |
L’amargor metàl·lica va venint sense
pressa. A aquesta temperatura, el cos és entre mitjà i fort.
Mantenint la cervesa molta
estona en boca, l’astringència i l’acidesa tarden molt en arribar.
En general les
característiques descrites són poc persistents. Tot just roman una mica de
sequedat residual.
Molt al final, retorn
sorprenent (per no previst) de llimona i sobre tot pinya.
Impressions generals:
En definitiva, una cervesa
força agradable, amb personalitat, bastant elegant i equilibrada. No és típica
en el sentit que s’ha elaborat una versió de les IPA menys contundent que el
que poden arribar a ser però amb un perfil molt personal que fuig de les
facilitats i de les modes. Un bon cru si senyor.
Al final però, un petit
defecte: possiblement perquè em trobo molt a prop de la data de caducitat, es
pot detectar un molt discret però segur toc de cartró. Com que és molt poc, la
meva impressió general segueix molt positiva, a part que és culpa meva: fa
bastant de temps que la tinc al celler. En si, no és mal senyal: estem davant d’un
producte que s’ha fet possiblement amb llúpols en estat prop del natural
(pellets o plugs). Uns extractes isomeritzats no haurien produït aquest efecte
tan aviat.
Maridatges possibles.
Com sempre amb les IPA, es
proposen receptes amb curri, coses especiades i marisc. No és mala idea, però estaria
bé que sortíssim una mica dels camins que, un cop els ha transcorregut algú,
tothom s’hi precipita sense pensar. Perquè no intentaríem un maridatge amb peix
a l’Empordanesa? No he trobat imatges d'aquest plat. Però per als que els agradi, és una recepta que feien a cal Sènio de Tossa, amb molta nyora i un munt de coses molt bones. Ara el Sènio no existeix, però si teniu suggerències per a aquell guisat entre marró i rogenc, amb patates al forn de base, us escolto. Amb una IPA de Brooklyn, mira se'm fan baves...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada