Monk's brew
Presentació: ampolla de 330ml.
Alcohol: 10%
Data del tast: 03-01-2014
Caducitat: 23-05-2019
Ingredients:
Malts: Pale i Pils. Xarop de candi, sucre cassonade.
Llúpols: Northern Brewer, Hallertau, Styrian Golding.
Cassonade: El sucre morè, sucre negre, és un sucre de sacarosa que té un color marró característic a causa de la presència de melassa. És un sucre sense refinar o parcialment refinat format per vidres de sucre amb algun contingut residual de melassa o produït per l'addició de melassa al sucre blanc refinat.
Estil:
Al BJCP. Per que ens fem una idea, l'estil indicat a l'etiqueta ens refereix a cerveses com ara: Rochefort 10 (tap blau), Westvleteren 12 (tap groc), Chimay Grande Reserve (Blau), Rochefort 8 (tap verd), St. Bernardus Abt 12, Gouden Carolus Grand Cru de l'Emperador, Abbaye des Rocs Grand Cru, Gulden Draak.
Descripció:
En destapar:
Bones olors de caramel·lització amb un discret acompanyament d'herba fresca.
Aspecte:
Cap d'escuma dens de color marró clar i formant adherències.
Cervesa una mica tèrbola de color d'ambre fort.
La cervesa és més que tèrbola: duu concrecions en suspensió. Si la cervesa fos més clara, potser no la donaríem per bona per defecte visual.
Nas 1
El primer que es pot descriure és una barreja d'olors molt equilibrada dins la qual serà difícil distingir i precisar components.
Sigui com sigui, podem descriure un fort toc de caramel amb, potser, notes de mantega.
En el perfil de fermentables, es poden trobar olors de baguette molt amagades darrera el caramel, el toffee i el núvol de fira.
Apareixen aspectes d'aigua de colònia. Això sol indicar que es nota prou bé l'alcohol i que es barreja amb aspectes florals i d'herba del llúpol. Al final fins i tot parlaríem d'espígol.
També podem descriure fruites molt madures entre les que cal citar el préssec, quelcom de plàtan i alguna baia sense identificar (potser maduixa).
En matèria de llúpol, tret de la colònia, no hi ha res més a citar.
La olor de l'alcohol "pica" una mica però no arribo a notar cap espècia.
Boca 1
En boca, l'efervescència resulta picant, vivaç i alegre.
També es pot descriure una bona olor de llúpol amb notes d'herba, de resina i de Pi. El cos és molt considerable, tou i confortable.
L'amargor és apreciable però ben ajustada. Amb el temps, va augmentant i al final del tast, domina una mica el panorama però sense cap mena d'estridència.
L'alcohol es nota bé en aroma i en tacte. Potser que hi hagi alguna fugissera nota de dissolvent però no és un aspecte permanent: ara hi és, ara no.
El conjunt resulta prou àcid però no crec que s'hagi de parlar d'infecció. Diria que és l'acidesa de la cervesa mateixa però és prou intensa per ser un aspecte per ella mateixa.
Empassada la cervesa, queda un amargor residual prop de l'acidesa però no és dur ni metàl·lic, prou llarga i acompanyada (l'amargor) de forts tocs de caramels i de melasses.
La cervesa és molt llarga.
L'alcohol sobresurt una mica talment que al final tenim la sensació de prendre una beguda fortament alcohòlica.
No trobo defectes detectables que jo sàpiga identificar.
La cervesa és fàcilment bevible.
la composició és prou compensada però al final l'equilibri es decanta (sobre tot en empassar) cap a l'amargor. Una amargor d'altra banda curiosa, una mica metàl·lica, gens seca però amb un aspecte punyent.
Nas 2
Una barreja d'olors dolces molt agradable. Trobem caramels i melasses així com bastant d'alcohol. També es pot descriure una nota de resina de pi, que comença fluixa i va en augment.
Jo parlaria d'una mica de mantega i potser quelcom d'avellana.
Apareixen olors d'herba fresca i, no sé perquè, penso en pinyons...
Amb la cervesa una mica més calenta, trobo més herba i potser alguna cosa de carxofa.
En matèria de fruites, no hi ha canvis. Parlaríem de préssec molt madur i de plàtan, també avançadet de maduresa. Sinó, tornarem a citar baies però sense arribar a poder especificar quines.
En boca 2
Tornem a trobar una forta sensació de cos i ara, es pot notar un bon aspecte de fruita amb préssec ben madur, plàtan (molt poc) i potser orellana (albercoc). També podem parlar de maduixa i meló confitat.
Altrament, és cas de parlar d'avellana.
el que domina ara és el perfil de fermentables amb olors dolces de caramel i de melassa (xarop d'erable, potser). Hi ha un toc dolç en aquest segon tast que no apareixia en el primer.
Olors de llaminadura amb un punt de cafè molt discret.
L'alcohol és molt present i ara no apareix cap dissolvent. Tampoc distingeixo cap espècia.
El tast és llarg, fàcilment bevible i diria que no pesa.
En aquesta segona passada, diríem que la importància o el pes del panorama es queda molt de temps en els aspectes dolços, melosos i suaus.
El final és entre sec i àcid però també suau.
Impressions generals.
Cervesa forta i contundent amb un cos ben notable. però els aspectes detallats es mouen en la suavitat i la confortabilitat. Potser l'alcohol té una presència excessiva que desentona una mica. Altrament, la resta de la composició és prou equilibrada i compensada.
En definitiva, una cervesa molt ben acabada, professional que sembla que vol ser una Dubbel de color clar i amb un perfil amarg superior al que s'espera de l'estil esmentat.
Però no és una Dubbel. És una investigació de Mikkeller que com deia, queda descompensada per l'excessiva presència de l'alcohol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada