16 MIGRANYES
Pot definir-se com un mal d’una part del cap, freqüent, diari, pulsatiu, caracteritzat per atacs recurrents, àmpliament variables en la seva intensitat i durada i que dóna uns avisos concrets que el migranyós reconeix. L'atac és comunament unilateral i pot anar acompanyat de pèrdua de gana, nàusees o vòmits.
En la majoria dels casos, va precedit de diversos trastorns neurològics.
Segons els especialistes, té habitualment un origen vascular.
Apareix quan hi ha una dilatació de la duramàter, és a dir, d'una de les capes que recobreixen el cervell. Es calcula que un de cada quatre ciutadans de l’estat espanyol pateixen mals de cap i sembla ser que aquest perjudici té una predilecció pel sexe femení.
Els símptomes que es manifesten entre vint i quaranta-vuit hores abans de la crisi en la majoria de persones que pateixen aquesta malaltia, són apatia, irritabilitat, depressió. Unes vegades es tornen pesats, reiteratius, insistents. El treball que normalment desenvolupa bé, li costa un gran esforç. Altres vegades, tenen somnolència i fins i tot dormen profundament per despertar-se víctimes de la crisi. Pot aparèixer un gust metàl•lic a les coses que es mengen, o un brunzit d'oïdes o la percepció d'una olor especial.
Pel que fa a les causes, cada malalt té unes, però les més comunes són la fatiga física i mental, les emocions, la manca de son, la fam, l'acció del sol o un focus potent; determinats olors, com pintura, vernís, nards, gasolina; atmosfera viciada de locals tancats, ingestió de begudes alcohòliques; algun tipus de vi negre, un tipus molt determinat de formatge ... I una condició que apareix pràcticament en tots els casos és la tensió nerviosa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada