4 de set. 2010

Cervesa i salut 8.4 Efectes negatius de l'abús d'alcohol. 18 PANCREATITIS

19 PANCREATITIS

El pàncrees està situat sota l'estómac. Entre el duodè i la melsa, i és alhora glàndula de secreció interna i de secreció externa. D'una banda té unes cèl·lules que s'organitzen en grups i formen els anomenats illots de Langerhans, que són els que segreguen, sobretot la insulina.

Però per altra banda, el pàncrees segrega també ferments que resulten imprescindibles per a la digestió. El més conegut és el suc pancreàtic. En segrega diàriament entre 500 a 2.500 centímetres cúbics.

Normalment, el pàncrees segrega aquests ferments fora de l'òrgan, activat a més per enzims i altres substàncies. Però quan el pàncrees pateix una pancreatitis, és a dir una infecció o una inflamació, aquesta activació es produeix dins de la pròpia glàndula. I llavors és com si el pàncrees es digerís a si mateix.

Si admetem que és la principal glàndula digestiva, i que d'ella depèn l'assimilació de molts aliments, per la insulina i la digestió, és fàcil comprendre que qualsevol variació del seu estat repercuteix en el bon funcionament de la digestió i del metabolisme.

Com indicàvem anteriorment, hi ha dos tipus de pancreatitis:
  • Pancreatitis agudes, molt espectaculars i que poden comprometre seriosament la supervivència del subjecte. La pancreatitis aguda és la més freqüent i té el seu origen en la majoria dels casos, en una ingestió excessiva d'alcohol. Un altre percentatge es deu a càlculs a la vesícula biliar que obliguen el pàncrees a una activitat anormal que implica la inflamació d'aquesta glàndula. En els casos aguts és com si el pàncrees hagués patit un accident. Un cop resolt el problema, la glàndula no sol quedar danyada i recupera la seva normalitat. Si no es canvien els hàbits que l'han causada, el probable és que l'atac es torni a repetir.
  • Pancreatitis cròniques, que no revesteixen gran espectacularitat, però que danyen irreversiblement el pàncrees. La pancreatitis crònica no és tan freqüent com l'aguda, però afecta a gent molt més jove. En molts casos, també és deguda al consum abusiu l'alcohol. Quan es manifesten els símptomes de la pancreatitis crònica, el mal ja està fet. L'òrgan ja ha perdut una gran part de la seva funció, perquè el teixit de la glàndula ha adquirit una notable fibrositat. Els factors nutricionals, units gairebé sempre a l'abús de l'alcohol, també tenen relació amb la malaltia. En les causes dels casos crònics no es pot descartar una predisposició constitucional. Com si en aquests pacients, l'alcohol tingués una especial predisposició pel teixit pancreàtic. Qualsevol persona que tingui un problema biliar ha de vigilar el pàncrees, atès que el fet de consumir alcohol i poca proteïna, suma diversos factors de risc.
  • N'hi ha altres d'origen traumàtic, i n'hi ha, finalment, que no tenen una causa aparent.
L'alcohol obliga el pàncrees a realitzar un treball extra amb la dilatació dels vasos (perifèrics?). A més, el suc pancreàtic del bevedor habitual és més viscós i ric en proteïnes, que precipiten i formen taps que obstrueixen els conductes. a damunt, el bevedor habitual sol tenir una dieta pobra perquè desapareix la gana. I un menor consum de proteïnes afavoreix l'aparició de calcificacions en el pàncrees.

Més sobre pancreatitis>>>

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada