27 de jul. 2014

Fitxes de degustació - BIIR

BIIR

El projecte explicat pels interessats:

BIIR el formem dos catalans (Albert Galan i Pere Móra) i dos belgues (Gunther Bensch i Nico Poppe). Ens uneix la passió per la cervesa i ens coneixem a Barcelona, ciutat amb la que els dos belgues tenen un lligam especial.

El nostre projecte s'origina d'una reflexió prèvia: si els catalans no tenim malts, ni llúpols, ni estils propis.... que és la "cervesa catalana"?
Te sentit copiar mimèticament estils foranis si no som capaços de millorar-los?

Decidim pensar una cervesa catalana inspirada en Barcelona.  Barcelona és una ciutat en la que conviuen la tradició centenària del barri gòtic amb la innovació i el disseny del 22@, que te l'ambient cosmopolita de les ciutat portuàries i l'aire del Mediterrani.

Una recepta basada en les Witbier belgues ens situa a la tradició cervesera europea, els llúpols australians i americans  ens aporten la innovació de les IPA's americanes, la pell de taronja i el coriandre, aromes del mediterrani. Un nivell d'alcohol  superior al que és habitual en les Witbier, sense deixar de ser refrescant, és el que esperaríem d'una cervesa un vespre d'estiu, a la fresca d'una terrassa de Barcelona.

Així va neixer la idea de la BIIR White IPA, el coneixement i la tècnica d'en Gunther, que és mestre brouater, va fer la resta.

La casualitat va fer que aquesta cervesa, que originàriament s'havia de fabricar a Barcelona, s'acabés fabricant a Bèlgica, cosa que ha repercutit favorablement en la qualitat final del producte i de la que estem molt satisfets pel fet de poder aprofitar els coneixements de persones molt ben formades i expertes en aquest procés productiu.

Contacte:

http://biir.cat/

Tècnica:

Ingredients: Malts d'ordi i blat, Lúpols: Vic Secret, Galaxy i Amarillo
6,8% alc.
62 IBU

Descripció:

En destapar es pot apreciar una nota notablement àcida amb aroma de taronja i alguna cosa de SO2.

Aspecte:

Escuma variablement densa, de color blanc, consistent, persistent i formant garlandes.
La cervesa és molt neta, lleugerament tèrbola i de color groc pàl·lid.

Nas 1:

Fortes olors de llúpol que s'expressen en carxofa i resina.
Important aspecte cítric dins del qual podem descriure una nota àcida punyent.
Notes lleugerament afruitades i un pèl dolcetes. Concretament hauríem de citar mango i alguna cosa de saponària.
Passada l'onada del llúpol, ens podem concentrar sobre el malt que ofereix alguna cosa de pasta crua de pa.
Jo diria que el SO2 persisteix i que fins i tot queda una mica posat en evidència pel CO2. És un efecte prou notable.

Boca 1

Efervescència discreta, més aviat fina i ben integrada.
Amargor igualment discreta.
Notes florals i afruitades molt sensibles. L'aspecte dolç que havíem trobat en nas no es manifesta gaire en boca i en podríem deduir que aquesta dolçor és aportada pel llúpol (el Saaz ho fa en la Budejovicky Budvar).
Hi ha un toc lleugerament salat i/o metàl·lic que fa pensar en bicarbonat. Aquest toc es manté en la persistència.
L'amargor augmenta amb el temps però està prou ben aconseguida: ni és metàl·lica, ni és gaire seca. Te un aspecte rodó tot i que a moments ofereix un aspecte lleugerament punyent.
El cos és mitjà sense més.
La cervesa és ben fàcil de beure i passa efectivament la set.
Ni en boca ni en nas he pogut apreciar cap to de taronja tret del que he trobat en destapar l'ampolla.

Nas 2

En la segona passada, amb la cervesa una mica més calenta, es pot descriure alguna cosa de DMS barrejat amb aspectes de farina i, sobre tot, de pasta crua de pa.
Un efecte curiós a tenir en compte: la olor de taronja es pot notar bé a certa distància (entre 5 i 10 cm).
Sinó, parlaríem d'olors d'herba tallada, de fulla trinxada (o carxofa), quelcom de resina, traces de pebre negre i molt de CO2 (que pica en nas).
Es pot apreciar un fort perfil endolcit de fruites tropicals entre les que citaria el mango i la guaiaba
En nas també apreciem una notable nota cítrica.
Guaiaba

Boca 2

Amb la cervesa més escalfada, podem descriure aspectes del malt com ara, farina, galeta i farinetes.
Altre cop cal citar la fruita tropical, Mango i Guaiaba.
Ens quedem amb un aspecte cítric que no s'acaba de precisar.
Contràriament al que podríem deduir de les sensacions en nas (CO2 picant) l'efervescència és justa i fina.
L'alcohol es manifesta una mica però és que a 16ºC, és més aviat normal! Tot i així és un aspecte més que discret.
A aquesta temperatura, es pot apreciar amb certa claredat la viscositat del blat.
L'amargor és al principi més aviat mitigada i va augmentant sense arribar a avassallar. No avassalla però s'imposa clarament sobre tot el panorama sensitiu. Ara, la seva qualitat inclou alguna cosa punyent.
La nota salada persisteix. Discreta però ben present.
Molt al final, podem descriure una nota ataronjada barrejada amb alguna cosa lleugerament bicarbonatada.

Impressions generals.

Una versió molt "sui generis" de la Witbier.
Les aromes del llúpol acaben essent completament dominants i no deixen sorgir altres aspectes més tènues com la taronja (se'n nota poca) o el Coriandre (que no es nota gens o tal vegada només en tacte).
L'aspecte salat no acaba de trobar el seu lloc en aquesta composició. Diria que sobra completament. En general, el blat podria ser el responsable d'aportar aquesta nota però no en aquesta intensitat ni en aquesta qualitat punyent i un pèl àcida.
Al final doncs, una composició de fortuna mitigada, al cap i a la fi, molt fàcilment bevible, digestible tot i que innecessàriament amarga.

2 comentaris:

  1. Pude te una part de blat cru i això donaria tocs àcids que exentuarian una amargo encoberta (penso) ja que jo l'he provat i em donava aquesta posibilitat

    ResponElimina
    Respostes
    1. El blat cru i el blat maltejat solen aportar notes àcides i salades. I també quelcom de floral, alguna vegada. Però solen ser coses de molt baixa intensitat.
      L'amargor i l'acidesa se solen diferenciar bastant bé però efectivament, alguna vegada es barregen i donen composicions curioses tot sovint difícils de descriure i destriar.

      Elimina