Fitxes de degustació HERSLEV Four Grain Stout

HERSLEV STOUT FOUR GRAIN
La brouateria:
Adreça:
Herslev Cerveseria
Kattingevej 16
Herslev
4000 Roskilde
Dinamarca

Telèfon: +45 46 40 18 07
Correu electrònic: post@herslevbryghus.dk
Web: http://www.herslevbryghus.dk/

Una brouateria danesa que es troba en una de les illes que hi ha entre Dinamarca i Suècia (de fet la darrera, aquella on hi ha la capital Kobenhavn-m’agrada respectar les grafies i els noms).

La filosofia general és la de les brouateries artesanals però diríem que han fet un pas més en la mesura que disposen de terres en les que planten els seus cereals. No sé si els maltegen ells mateixos, però podem suposar que sí.

Altrament, també és important notar el treball enorme de varietat que fan. No he comptat menys de 27 crus diferents, i el que tinc entre mans no hi figura! Alguns d’ells són “bio”.

Evidentment, no tinc ni idea de danès i cal que tradueixi les coses amb el Google. Per tant no cal avisar que ens hem assabentat d’alguna cosa però que ens queden moltes coses en la obscuritat de la ignorància.

La cervesa:
HERSLEV FOUR GRAINS STOUT.
Presentació: ampolla de ½ litre.
Caducitat: 02/02/2012
Partida: 442
Alcohol: 5,5%V.
Temperatura de tast: 12ºC
Data: 12/04/2012

Ingredients possibles.
La cervesa és una Stout de quatre grans. M’imagino que són: Ordi, Sègol, Avena i Blat. De llúpol, tot just ens diuen que n’hi ha, i també m’ha semblat poder endevinar que es feien servir ferments anglesos.
No està pasteuritzada ni filtrada.
Descripció:

En destapar:
De bones a primeres, al coll mateix de l’ampolla, detectem olors de tipus lleugerament àcid com ara poma verda. També notem alguna fruita roja madura. Al final d’aquesta primera inspecció, el cafè apareix amb tota precisió.

Aspecte:
De color ben negre, amb llampades de color robí o ambre molt fosc. L’escuma és marró o beix, persistent, fina i forma garlandes.

En nas 1:
De primer, i sorprenentment, notem herba tallada (eren d’esperar aromes torrades i cremades de bones a primeres), potser perquè hem començat amb un bon dit d’escuma. Reduïda l’escuma, trobem el que esperàvem, cafè i cacau, intensament. També es nota un punt àcid que podríem descriure com a cítric. Altrament, la cervesa és fruitada, però els cremats i torrats no permeten una clara identificació. Tal vegada préssec o albercoc.

En boca 1:
El primer que sobta és la enorme densitat d’aquesta Stout. Sorprèn. Realment, mai he provat una cervesa amb un cos tan rotund. Però tampoc mai he trobat un cos tan fort amb tan poca duresa. Al mateix temps que és molt corpulent, és cremosa com la llet.
Al marge del cos, trobem tocs dominants de cafè. Altre cop, dominants però no molestos. També cal notar la flaira de cacau, gairebé de batut de xocolata o de xocolata desfeta.
Final fruitat, però com dèiem bastant ocult darrere les fortes olors de malts torrats.
D’amargor n’hi ha ben poca, per no dir gens.
Tot plegat és bastant persistent però no insistent.
Altre cop he de subratllar la formidable densitat d’aquest cru.

Nas 2:
Amb escuma, es pot discernir aroma de ferment fresc. Trobem també una mica de DMS. Sinó, cal esmentar Grosella roja i Cirera madures. Agitant la beguda, trobem altre cop el perfil discret d’herba tallada. El cafè ja no és tan dominant.
Potser alguna cosa de Saüc?
En boca 2:
Ara, apareix un lleuger toc d’acidesa acompanyat, lògicament del cafè. També trobem algun fenol de fum.
Altre cop, crida l’atenció el formidable cos d’aquesta cervesa. Tal vegada tingui això a veure amb l’ús d’avena en l’engranada.
Diacetil, no. DMS, ja no.
Continuem amb el perfil fruitat de Grosella roja (Ribes) o potser Gerd ben madur. Com ja ho hem assenyalat, l‘amargor és gairebé nul•la.
També percebem un curiós toc picant que podria ser degut a l’ús de sègol en l’engranada.
El cru és persistent, però sense estridències: amablement persistent. El retorn és lleugerament “picant” i ve acompanyat de xocolata.

Nas 3:
L’aroma de cafè va perdent entitat. La xocolata segueix essent molt present mentre que el perfil del llúpol segueix essent discretíssim: no trobo altre que herba tallada.
Els fruitats com ja ho hem vist, són nombrosos i barrejats: és difícil definir res amb precisió. Tot i així segueixo trobant groselles, la verda i la roja. La primera aporta un toc àcid discret però tenaç. Potser alguna cosa de sucre candi (?).

En boca 3:
Fum i fruita. Una part d’aquesta, poc madura (toc àcid) però amb el seu punt de dolçor. Les olors fumades em fan pensar en foc de torba.
No es nota res d’alcohol i la densitat segueix impressionant.
Altre cop, retorn de picant i de xocolata, bastant persistent.

Impressió general:
Mig litre de cervesa, per a mi, és molt. De manera que segueixo xarrupejant-la, tastant-la de forma més superficial. Es tracta d’una cervesa excepcionalment corpulent però amb la gràcia de no presentar cap duresa ni cap aspresa. Tot és poderós però al mateix temps suau en ella.

Així, sense pensar-hi gaire, apareixen tocs de préssec en almívar, maduixa i, molt al final, algun fenol (bakelita).
Una Stout no del tot representativa de l’estil per la oposició que estableix entre un cos enorme i una suavitat deliciosa.

Jo no intentaria cap combinació que intentés contrarestar el cos d’aquest cru. Per tant l’associaria amb coses simples i gustoses: peix blau, orada al forn, formatge una mica fort.

Notes:
Grosella roja o Ribes Roges (Ribes Rubrum)
Saüc: (Sambucus Nigra)
Bakelita: Fenols