Fitxes de degustació HERSLEV PILSNER

HERSLEV PILSNER

La brouateria:
Adreça:
Herslev Cerveseria
Kattingevej 16
Herslev
4000 Roskilde
Dinamarca

Telèfon: +45 46 40 18 07
Correu electrònic: post@herslevbryghus.dk
Web: http://www.herslevbryghus.dk/

Una brouateria danesa que es troba en una de les illes que hi ha entre Dinamarca i Suècia (de fet la darrera, aquella on hi ha la capital Kobenhavn-m’agrada respectar les grafies i els noms).

La filosofia general és la de les brouateries artesanals però diríem que han fet un pas més en la mesura que disposen de terres en les que planten els seus cereals. No sé si els maltegen ells mateixos, però podem suposar que sí.

Altrament, també és important notar el treball enorme de varietat que fan. No he comptat menys de 27 crus diferents, i el que tinc entre mans no hi figura! Alguns d’ells són “bio”.

Evidentment, no tinc ni idea de danès i cal que tradueixi les coses amb el Google. Per tant no cal avisar que ens hem assabentat d’alguna cosa però que ens queden moltes coses en la obscuritat de la ignorància.

La cervesa:
HERSLEV PILSNER.
Presentació: ampolla de ½ litre.
Caducitat: 02/12/2011
Partida: 448
Alcohol: 5,5%V.

Amargor 40EBU

D.I. 12,75ºPlato
Temperatura de tast: 12ºC
Data: 12/04/2012

Ingredients possibles.
Ni idea. Possiblement malts Pils o Lager i Llúpols Zatec. Però no en sé res de res.
No està pasteuritzada ni filtrada.

Descripció:

En destapar:
Agradables olors de pasta de pa, de mel i un toc d’herba.

Aspecte:
De color groc molt clar, lleugerament tèrbola. Molt bon cap d’escuma de color blanc, persistent i formant garlandes. Bombolles de totes mides.

En nas 1:
Forta olor de llúpol, bàsicament herba i floral. Algun toc de grosella verda, cítric i també alguna cosa de fruita però sense identificar (potser més endavant).

A la llarga, el perfil del malt apareix entre el tons del llúpol, i comporta olors de pa, “baguette” fresca tot just sortida del forn, amb un toc amable de mel.

Molt al final i de forma subreptícia, una curiosa nota de carxofa.

En boca 1:
Al principi, l’amargor no és tan intensa com els grau EBU ho podien fer pensar. De moment és més aviat seca tot i que conté un punt metàl·lic apreciable i que va en augment. El cos és notablement rodó.

Amb el temps, l’amargor, en la seva vessant seca acaba dominant i fins i tot, molestant una mica.

Retorn cítric i sec.

A baixes temperatures (8ºC), cal forçar una mica per tal d’aconseguir alguna apreciació del perfil del malt: una mica de pa fresc, principalment la molla.

Nas 2:

En una segona passada trobem una nota fugissera de DMS que desapareix de seguida. Al nas, el perfil del malt es revela millor i ens aporta com abans notes de pa fresc ben torradet (i cruixent) i quelcom de galeta però sense el component dolç. Tal vegada una mica de mel.

Apareix també una curiosa nota que recorda la mostassa i al mateix temps apareix una flaira floral semblant a la del gerani.

Grans i salsa de mostassa.

Però cal repetir que ara, al nas, domina el malt.

En boca 2:
De bones a primeres trobem altre cop el “llampec” de DMS. També es pot notar una mica millor el malt. Aquest cop sí que es pot notar un toc dolç acompanyant efluvis de pasta de pa i de galeta Maria. I aquest cop, l’amargor no és tant present. Tot just una certa sequedat amb un final metàl·lic. Molt a la llarga, també podem notar una nota àcida que, per altra banda, va augmentant amb el temps. No trobem cap astringència.

Potser també a la llarga notem mel.

El retorn es manifesta en forma d’amargor metàl·lica i de pasta de pa. Molt al final d’aquest retorn, apareix un perfil de galeta i de palla (veieu la Weissenoher) molt agradable.

Nas 3:
Amb escuma, com sempre, es pot notar bé la olor de ferment en forma d’olors marítimes. Després trobem una judiciosa barreja de malts i llúpols: pa fresc de pagès i herba tallada amb records de camp d’alfals. Amb el temps podem tornar a percebre olor de galeta i potser alguna cosa de pebre negre.

En boca 3:
Cal dir que la cervesa es troba en perfecte estat malgrat que l’estem degustant quatre mesos després de la seva data oficial de caducitat!

Altrament, en boca doncs trobem de nou una nota dolça que es fa fonedissa amb rapidesa. Acte seguit notem forneria: galeta, pa fresc i potser pa de pessic.

L’amargor ja no domina tant. Al final, mantenint la cervesa força estona en boca, es pot notar acidesa cítrica (però insistint molt). Com en les altres passades, l’amargor, al principi seca es resol al menys en part en metàl·lica.

El retorn és d’amargor, mig i mig.

Si forcem altre cop, podem tornar a distingir bastant clarament la grosella verda.

Impressió general:
Un molt bon representant de l’estil Pils, molt ben fet i amb evidències de molts bons materials. Només em sobra un part de l’amargor que al final es fa una mica massa present i pesada.

Suggerències gastronòmiques:

Ara mateix no estic massa inspirat, però trobo que un pa de pessic, o millor un brioix podrien casar força bé amb aquesta Pils.

Sinó una truita de carxofa podria convenir, un pastís de truites.

Altrament, un bon tros de formatge semi aniria de perles.

Fitxes de degustació - HERSLEV Okologisk Hvedeøl

HERSLEV
Okologisk Hvedeøl
(Cervesa de blat ecològica)
La brouateria:
Adreça:
Herslev Cerveseria
Kattingevej 16
Herslev
4000 Roskilde
Dinamarca

Telèfon: +45 46 40 18 07
Correu electrònic: post@herslevbryghus.dk
Web: http://www.herslevbryghus.dk/

Una brouateria danesa que es troba en una de les illes que hi ha entre Dinamarca i Suècia (de fet la darrera, aquella on hi ha la capital Kobenhavn-m’agrada respectar les grafies i els noms).

La filosofia general és la de les brouateries artesanals però diríem que han fet un pas més en la mesura que disposen de terres en les que planten els seus cereals. No sé si els maltegen ells mateixos, però podem suposar que sí.

Altrament, també és important notar el treball enorme de varietat que fan. No he comptat menys de 27 crus diferents, i el que tinc entre mans no hi figura! Alguns d’ells són “bio”.

Evidentment, no tinc ni idea de danès i cal que tradueixi les coses amb el Google. Per tant no cal avisar que ens hem assabentat d’alguna cosa però que ens queden moltes coses en la obscuritat de la ignorància.

La cervesa:
Segons he pogut entendre en el seu web, es tracta d’una WEISSBIER (cervesa de blat del sud d’Alemanya). A algú li havia semblat que es tractava d’una versió WITBIER i havia apuntat que hi havia pela de taronja, però aquest extrem ha estat desmentit pel productor mateix.

Ingredients: M’ha semblat poder entendre que la proporció entre blat i malt d’ordi era de 1 a 1 o sigui meitat i meitat. El blat és orgànic.
Caducitat: 14/12/2011 (estic fora de límits)
Lot: 465
Contingut: 0,5 L
Alcohol: 5,6%Vol.
IBU: 20
D.I. 13,5ºPlato.
Temperatura inicial de tast: 12ºC

Descripció:
En destapar trobem immediatament olors d’herba, de galetes i de molla de pa.

Aspecte:
De color groc una mica carabassa, lleugerament tèrbola. Escuma abundant amb bombolles de totes les mides, i bastant persistent. Genera garlandes.

Nas 1:
Olor de ruibarbre (una cosa lleugerament àcida i aspra alhora). Olors de flors fresques però sense dominar, ben compensades pel perfil del malt pastós, amb tocs de farina molla, de pa integral o pa de llavors.
També trobem fruita verda (Grosella) i, tal vegada alguna cosa de pebrot verd. També trobem algun toc de llaminadura. No apreciem ni clau d’espècia ni plàtan.
En boca 1:
Olors de molla de pa integral. Toc dolç com de gominola de maduixa, molt poc (tal vegada sigui el component de plàtan que esperàvem). Altrament, es pot discernir olor d’herba tallada amb un repunt de dolcet de nèctar de flor.
L’amargor, al principi, és bastant notable però desapareix amb certa rapidesa. És de la mena seca.
L’efervescència és una mica per sota de la mitjana però agradablement “picant”.
En empassar reapareix el toc dolcet de nèctar de flors (o de llaminadura). Final finament saladet (tard o d’hora havia d’aparèixer aquesta característica de les cerveses de blat).
Cervesa relativament poc persistent i sense retorn, de moment.

Nas 2:
L’escuma aporta (com sempre) les olors del ferment. Darrera d’aquest perfil podem notar la molla de pa així com les notes de farina molla. En aquesta segona passada, no ens apareix res de fulla ni de flor. Potser hi ha una mica de flaira de pebre negre (semblant al clau d’espècia, també ho estàvem esperant).
Reduïda l’escuma, apareixen ara sí aromes florals fresques, amb el toc dolç del nèctar. Aquesta olor perfumada podria també assemblar-se a la olor de llessamí.

En boca 2:
Toc salat típic d’aquestes cerveses. Efervescència “picant” tirant a baixeta. Cos superior a la mitjana, viscositat típica del blat.
Aspecte dolç ja esmentat, de nèctar de flor, almivarat i molt lleugerament àcid.
I parlant de l’acidesa, n’hi ha poca, perfectament acceptable i apareix sobre tot al final del tast.
Retorn un pèl aspre amb un angle dolcet. Molt a la llarga, el retorn es fa al nas amb els tocs florals que ja hem comentat. El mateix retorn té caràcter un mica sec.

Nas 3:
En aquesta passada, trobem un fugisser i tènue toc d’albercoc.
Los olors conformen una combinació molt equilibrada en la que cap perfil en domina cap altre, cosa que fa la identificació de components una mica treballosa. Tot i així els perfils de nèctar i d’herba són relativament fàcils d’identificar durant tot el tast.
En boca 3:
Nota pastosa amb tocs florals. Toc saladet i efervescència més notable. Cos també més consistent. Amargor testimonial més aviat seca.
Al final, sí que hem trobat les olors de clau i de plàtan, però ha costat.

Impressions generals:
En definitiva, una cervesa refrscant i agradable, elegant fina i curiosa. Un cru bastant equilibrat, amable i positiu, però no cap cosa especialment extraordinària.
L’elaborador suggereix combinacions amb marisc,
peix blanc
o amb aviram.

Fitxes de degustació HERSLEV Four Grain Stout

HERSLEV STOUT FOUR GRAIN
La brouateria:
Adreça:
Herslev Cerveseria
Kattingevej 16
Herslev
4000 Roskilde
Dinamarca

Telèfon: +45 46 40 18 07
Correu electrònic: post@herslevbryghus.dk
Web: http://www.herslevbryghus.dk/

Una brouateria danesa que es troba en una de les illes que hi ha entre Dinamarca i Suècia (de fet la darrera, aquella on hi ha la capital Kobenhavn-m’agrada respectar les grafies i els noms).

La filosofia general és la de les brouateries artesanals però diríem que han fet un pas més en la mesura que disposen de terres en les que planten els seus cereals. No sé si els maltegen ells mateixos, però podem suposar que sí.

Altrament, també és important notar el treball enorme de varietat que fan. No he comptat menys de 27 crus diferents, i el que tinc entre mans no hi figura! Alguns d’ells són “bio”.

Evidentment, no tinc ni idea de danès i cal que tradueixi les coses amb el Google. Per tant no cal avisar que ens hem assabentat d’alguna cosa però que ens queden moltes coses en la obscuritat de la ignorància.

La cervesa:
HERSLEV FOUR GRAINS STOUT.
Presentació: ampolla de ½ litre.
Caducitat: 02/02/2012
Partida: 442
Alcohol: 5,5%V.
Temperatura de tast: 12ºC
Data: 12/04/2012

Ingredients possibles.
La cervesa és una Stout de quatre grans. M’imagino que són: Ordi, Sègol, Avena i Blat. De llúpol, tot just ens diuen que n’hi ha, i també m’ha semblat poder endevinar que es feien servir ferments anglesos.
No està pasteuritzada ni filtrada.
Descripció:

En destapar:
De bones a primeres, al coll mateix de l’ampolla, detectem olors de tipus lleugerament àcid com ara poma verda. També notem alguna fruita roja madura. Al final d’aquesta primera inspecció, el cafè apareix amb tota precisió.

Aspecte:
De color ben negre, amb llampades de color robí o ambre molt fosc. L’escuma és marró o beix, persistent, fina i forma garlandes.

En nas 1:
De primer, i sorprenentment, notem herba tallada (eren d’esperar aromes torrades i cremades de bones a primeres), potser perquè hem començat amb un bon dit d’escuma. Reduïda l’escuma, trobem el que esperàvem, cafè i cacau, intensament. També es nota un punt àcid que podríem descriure com a cítric. Altrament, la cervesa és fruitada, però els cremats i torrats no permeten una clara identificació. Tal vegada préssec o albercoc.

En boca 1:
El primer que sobta és la enorme densitat d’aquesta Stout. Sorprèn. Realment, mai he provat una cervesa amb un cos tan rotund. Però tampoc mai he trobat un cos tan fort amb tan poca duresa. Al mateix temps que és molt corpulent, és cremosa com la llet.
Al marge del cos, trobem tocs dominants de cafè. Altre cop, dominants però no molestos. També cal notar la flaira de cacau, gairebé de batut de xocolata o de xocolata desfeta.
Final fruitat, però com dèiem bastant ocult darrere les fortes olors de malts torrats.
D’amargor n’hi ha ben poca, per no dir gens.
Tot plegat és bastant persistent però no insistent.
Altre cop he de subratllar la formidable densitat d’aquest cru.

Nas 2:
Amb escuma, es pot discernir aroma de ferment fresc. Trobem també una mica de DMS. Sinó, cal esmentar Grosella roja i Cirera madures. Agitant la beguda, trobem altre cop el perfil discret d’herba tallada. El cafè ja no és tan dominant.
Potser alguna cosa de Saüc?
En boca 2:
Ara, apareix un lleuger toc d’acidesa acompanyat, lògicament del cafè. També trobem algun fenol de fum.
Altre cop, crida l’atenció el formidable cos d’aquesta cervesa. Tal vegada tingui això a veure amb l’ús d’avena en l’engranada.
Diacetil, no. DMS, ja no.
Continuem amb el perfil fruitat de Grosella roja (Ribes) o potser Gerd ben madur. Com ja ho hem assenyalat, l‘amargor és gairebé nul•la.
També percebem un curiós toc picant que podria ser degut a l’ús de sègol en l’engranada.
El cru és persistent, però sense estridències: amablement persistent. El retorn és lleugerament “picant” i ve acompanyat de xocolata.

Nas 3:
L’aroma de cafè va perdent entitat. La xocolata segueix essent molt present mentre que el perfil del llúpol segueix essent discretíssim: no trobo altre que herba tallada.
Els fruitats com ja ho hem vist, són nombrosos i barrejats: és difícil definir res amb precisió. Tot i així segueixo trobant groselles, la verda i la roja. La primera aporta un toc àcid discret però tenaç. Potser alguna cosa de sucre candi (?).

En boca 3:
Fum i fruita. Una part d’aquesta, poc madura (toc àcid) però amb el seu punt de dolçor. Les olors fumades em fan pensar en foc de torba.
No es nota res d’alcohol i la densitat segueix impressionant.
Altre cop, retorn de picant i de xocolata, bastant persistent.

Impressió general:
Mig litre de cervesa, per a mi, és molt. De manera que segueixo xarrupejant-la, tastant-la de forma més superficial. Es tracta d’una cervesa excepcionalment corpulent però amb la gràcia de no presentar cap duresa ni cap aspresa. Tot és poderós però al mateix temps suau en ella.

Així, sense pensar-hi gaire, apareixen tocs de préssec en almívar, maduixa i, molt al final, algun fenol (bakelita).
Una Stout no del tot representativa de l’estil per la oposició que estableix entre un cos enorme i una suavitat deliciosa.

Jo no intentaria cap combinació que intentés contrarestar el cos d’aquest cru. Per tant l’associaria amb coses simples i gustoses: peix blau, orada al forn, formatge una mica fort.

Notes:
Grosella roja o Ribes Roges (Ribes Rubrum)
Saüc: (Sambucus Nigra)
Bakelita: Fenols