PACIFIC LAGER
En creació conjunta de Domus i Marina.
Les brouateries:
Domus: Aquesta
brouateria es troba a Toledo. El seu web no ens explica moltes coses sobre el
projecte, la seva filosofia ni els seus projectes. De manera que noslatres
tampoc en podem dir gaire cosa.
Dades:
DOMUS
C/ Puerto 48 (local)
TOLEDO
TOLEDO
Teléfono: 925216739/679744270
E-mail: info@cervezadomus.com
MARINA
BLANES
No tenim més referències que les següents:
Molt poca informació.
La cervesa:
PACIFIC LAGER
Producte elaborat per DOMUS en edició limitada a 350
ampolles.
He disposat de l’ampolla nº 118.
Presentació en ampolles de 75 cl. Amb tap de ceràmica.
Etiquetat íntegrament en Castellà.
Caducitat: 02/2013
Alcohol: 5%
EBU: 60
Temperatura de degustació: de 8ºC en amunt.
Fitxa tècnica:
Podem suposar que si li han dit “Lager” es tracta d’una
cervesa de baixa fermentació. Com ho diu l’etiqueta, és refermentada en
ampolla. No es diu gaire més: elaborada amb llúpols d’Oceania. Possiblement
llúpols Neo Zelandesos com ara Pacific Gem, Pacific Jade o Nelson Sauvin.
Descripció:
En destapar:
Fortor de llúpol. Poderoses notes d’herba grassa. Alguna
cosa de flor sense identificar.
Aspecte:
Bon cap d’escuma de color groc pàl·lid, molt persistent i
fina, i formant garlandes. La cervesa és de color ambre-daurat i és
lleugerament tèrbola.
Nas 1:
Fortes olors d’herba, de pebrot verd i de pebre negre. També
notes de fusta. El malt queda ocultat darrera el foc d’artifici del llúpol.
Buscant bé trobaríem pa de pagès, però buscant bé.
En boca 1:
Efervescència notable potser una mica superior al costum.
Perfil poderós una mica extrem de llúpol amb una amargor forta poc seca i molt
metàl·lica. Es pot distingir alguna cosa de raïm verd (agràs) i també una nota
de cítric. El retorn és principalment sec.
Tot i ser una cervesa netament decantada cap al llúpol, s’ha
aconseguit que els 60 IBU no semblin tant forts com la valoració numèrica ho
suggeria. Però sigui com sigui, ens trobem en aigües braves de l’amargor.
En nas 2:
Pebrot verd i coriandre. Una curiositat que m’ha costat
identificar: forta olor de tall de planta grassa (com si tallessim una atzavara
i oloressim el tall).
 |
| Atzavara: (Agave Americana) |
Del malt no se’n pot parlar perquè no fa acte de
presència. Esforçant-nos molt, podríem distingir alguna cosa de mel. Al final,
potser podríem citar una mica de suc de poma, mandarina i, estirant i forçant
molt, codonyat.
En boca 2:
Sobta un lleuger toc saladet. A la llarga, l’amargor
evoluciona: passa de molt metàl·lica a incloure sensacions seques.
També podem distingir alguns tocs de fusta i, si
insistim, alguna nota de fum. També podríem afegir una lleugera olor de fongs o
potser de molsa.
Cos notablement robust i rodó, bona presència.
En nas 3:
Deixant escalfar el cru, podem certificar el cítric en
forma de taronja. A més altes temperatures que les de l’inici, no cal
esforçar-se tant per trobar mel i molla de pa. Tot i així, el tall de planta
grassa segueix dominant.
Molt al final, es pot notar quelcom de llaminadura,
alguna cosa tropical, però no la puc distingir.
En boca 3:
Segueix dominant fortament el llúpol acompanyat de la
nota cítrica. Seguim trobant olors de fruita tropical que podrien ser de Mango.
La sequedat és molt persistent, acompanyada de sensacions
punyents i, fins i tot, una mica picants. Amb l’escalfor, la fruita tropical es
va afirmant.
Tastos ulteriors no afegeixen res de nou.
Impressions generals.
Un producte poderós, fort i contundent, gens amic de les
mitjes tintes. Una cervesa elaborada per a entesos i especialistes. I no per a tots.
L’equilibri queda completament decantat cap al perfil del llúpol sense
contemplacions. Una joia per a llúpol addictes però un cru gens apte per als
amics de les subtileses.
Altrament, per a especialistes també, hagués estat bé que
es coneguessin els llúpols usats, història de fer una mica d’obra didàctica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada