Fitxes de degustació - Domus - REGIA

Domus
(Toledo)

REGIA

Domus Regia

La broueria.

Petita, recollida, original, pràctica ... són alguns dels qualificatius que poden definir la fàbrica DOMUS, són menys de 120 metres quadrats per a totes les instal·lacions i magatzems, però donen molt de si. Gràcies a l'experiència en petites elaboracions pilot al llarg de diversos anys, han pogut dissenyar des del principi tots els elements que la componen, partint d'un local en brut en el qual no hi havia aigua, sanejament, llum, parets i ni tan sols sòl.

Les seves petites dimensions van obligar a organitzar mil·limètricament l'espai i aprofitar al màxim tots els recursos de què disposàvem. El resultat és un sistema amb un diagrama de flux lògic en el qual tots els passos estan perfectament ordenats. Tots els dipòsits, maquinària i conduccions són d'acer inoxidable alimentari, que permet la millor neteja i desinfecció en CIP abans i després de cada elaboració. Els dipòsits i la seva distribució són de disseny propi, així com l'original línia de reciclatge d'ampolles, amb la qual intenten ajudar al medi ambient.
També ecològic és l'estalvi d'aigua i energia amb dos circuits tancats de recuperació d'aigua calenta.
Espero tenir més informació per oferir al lector quan hagi pres contacte amb els responsables.

Contactes:

http://www.cervezadomus.com
Cervezas Domus S.L.
C/Rio Jarama, 104b
Complejo industrial Margarita. Nave B16
45007 Toledo
925230362

La cervesa:
Estil?
Alcohol: 4,3%Vol.
Lot: D03/260 13 (no es llegeix bé)
Caducitat: febrer 2014
Presentació: ampolla de 33cL.

Descripció:

No hem pogut determinar el que oferia la cervesa en destapar perquè hem tingut un "accident" i se'ns ha escampat cervesa per tot. He de dir, però que sospito que és culpa meva: L'ampolla no s'ha guardat en posició vertical...

Aspecte:

Escuma de color beix clar, molt densa i persistent. Forma adherències.

Cervesa de color carabassa/marró, tèrbola i amb bastantes concrecions en suspensió.

Nas 1:

En fred no es nota gaire cosa. Malgrat això, hem pogut identificar fugisserament una nota de caramel, un punt de cremat. Ha estat molt més fàcil trobar una bona olor de taronja.

Taronja

Passada la fredor, el perfil general es fa més suau. Apareix un lleuger toc d'ortiga acompanyat en rerefons de notes fruitades subtils. Trobaríem poma, pera i figa fresca.

Figues fresques

Altrament, es pot descriure quelcom de mel, especialment un mel més aviat clara.
Cal remarcar també una nota discreta de saponària.
Al final, quan el got ja està més escalfat, acabem trobant notes de caramel i un no-res de fusta. Sigui com sigui, domina una mica la poma. Podem parlar d'una cervesa especialment equilibrada.

Boca 1:

Olors cítriques principals: llimona i, sobre tot, mandarina. Al darrera, es poden distingir alguns caramels gairebé cremats.
L'efervescència és notable i important.
Es perceben olors de crosta de pa i quelcom de pasta de pa crua

Un pa ben cuit

L'acidesa només apareix a la llarga i de forma moderada.
L'amargor està molt ben ajustada. Tot just es nota un aspecte una mica sec.
Amb la cervesa més estona en  boca, es pot descriure millor el perfil del malt amb els seus aspectes de pa, crosta de pa i molla de pa. Hi ha més torrats.
Al final, potser trobaríem més acidesa que amargor compensades per un lleuger toc dolç i alhora sec molt encertat.

Pinassa

El retorn transporta herba i alcohol malgrat el títol baix d'aquest component. A la llarga, aquest retorn es tenyeix d'amargor. Però tot plegat, és un retorn discret i amable. Res aclaparador.

Nas 2:

En aquesta segona passada, podem descriure un lleuger perfil de fusta de Pi o, potser millor, de pinassa (la pinassa fa una fantàstica olors de resina i de mel barrejades!). També podem parlar de pasta crua de pa i de crosta de pa ben cuita.
Tornem a discernir un punt discret de saponària acompanyat de caramel bastant torrat i de mel.

Herba sabonera

Les fruites que es podrien identificar serien la poma, ben madura, potser fins i tot "macada".

També es manifesta un puntet de palla.
I finalment parlaríem d'alguna fruita tropical, molt aromàtica i dolça, però no es pot identificar.

Boca 2:

Bones olors fruitades: llimona, mandarina, poma i pera.

Pera

L'efervescència ha perdut molta força i ara es mou en una intensitat "normal". També cal dir que és molt menys picant.
El cos és mitjà tot i que jo tendiria a descriure'l com una mica per sobre de la mitjana.
L'acidesa es nota, però fluix i només a la llarga.
Aquest cop, trobem caramels, però no apareix la mel.
Existeix una nota floral però és molt discreta i no aconseguim identificar-la.
Astringència, no; Aspror, no; diacetil, no; DMS, no.
El glop és més aviat llarg i es manifesta un retorn una mica dolç i sec alhora. En el retorn (en un tast posterior), hem trobat un bon perfil de panell de rusc!

Panell de rusc

Impressions generals:

Un cervesa molt fàcil de beure, molt passadora i que passa bé la set. Una composició molt ben aconseguida, agradable, ben compensada, tota en finesa i elegància. De lluny, la DOMUS que prefereixo. Només discutiria la presentació. I per ser just, ni tant sols això donat que, segurament, el responsable he estat jo.
Recomano escoltar un disc del Django Reinhardt (amb en Stephane Grapelli). Una combinació definitiva.

 

Fitxes de degustació - Domus GRECO

GRECO

Domus Greco

Domus

Aquesta cervesa te un rotllo especial: està feta en previsió de la commemoració del 400 anniversari de la mort de Domenikos Theotokopoulos, el Greco. Aquest pintor va nàixer a Creta l'any 1541 però s'instal·là a Castella, concretamenta Toledo l'any 1577. I s'hi va quedar fins a la seva mort, l'any 1614. O sigui que va estar 37 en aquella ciutat que ara li ret homenatge.
Domus ha volgut participar en aquest homenatge creant una cervesa que integrés diversos ingredients que signifiquéssin la barreja de les diverses cultures que representava el pintor: canyella per l'orient, malts i llúpols d'occident i cítrics del mediterrani per acabar amb el safrà i l'ametlla de Toledo. Al marge d'això, conec personalment l'autor d'aquesta obra. De manera que, per amistat i per curiositat, tinc especial interès en degustar aquesta cervesa.
Que jo sàpiga, aquesta cervesa es presenta en barril i en unes molt elegants ampolles de 3/4 de litre.
Com ho diu l'etiqueta, és una cervesa d'alta fermentació aromatitzada amb canyella, llimona natural, ametlla i safrà. Segons l'autor, sembla que l'ametlla és la que ha causat més problemes per introduir-la en l'elaboració.
És una cervesa que presenta un contingut en alcohol de 8,2ºVol. No sabem massa més coses sobre els ingredients.
Lot: no hem pogut llegir el nº de lot.
Caducitat: 07/04/2014
Contactes:
http://www.cervezadomus.com/
http://www.elgreco2014.es

Descripció:

En destapar:

Es poden notar olors d'herba i un perfil molt perfumat on s'identifiquen la llimona i la canyella.
Aspecte:
Escuma mitjanament densa, bastant persistent i de color d'ivori. La cervesa és lleugerament tèrbola i és de color de mel o de coure amb tons de palla.

Nas 1

Ambmolta escuma, trobem olors de resina i d'herba tallada. La canyella es deixa identificar bastant bé.
Passada l'escuma, trobem una olor molt fresca amb notes de llimona i potser de menta. Malhauradament he de citar un toc discret però present de sofre (H2S). L'alcohol es pot notar bastant bé i també podem indicar una nota de pebre negre.
Existeix un toc de fons dolç de sucre torrat que no arriba a caramel. Al cap d'un moment, apareix alguna fruita: llimona, mandarina i una mica de pera. També podríem parlar, tot i que amb menys seguretat, de ribes roges.
Buscant molt (i fent trampa perquè sé que hi són) trobo una mica d'ametlla més aviat crua. Ve acompanyada d'una nota "pastosa". Sinó, al final trobo una nota de rom (millor dit recorda una pastisseria remullada en rom: baba au rom).

Baba au rhum

A mesura que s'escalfa la cervesa, la paleta es fa més complexa i interessant.

En boca1:

Efervescència limitada. Cos considerable. Amargor punyent un pèl passada. També trobem un toc dolç, discret i amable.
L'amargor es converteix ràpidament en dominant. No ajuda a trobar les demés coses que sabem que hi són per la primera fase. De fet no ho permet gens.
Es troba un lleuger toc vinós.
Persisteix una amargor punyent amb la seva nota dolça i el seu punt sec. Així mateix descobrim una sensació tàctil bastant pastosa.
L'acidesa és mesurada, justa i només apareix a la llarga.
Amb l'amargor retorna la olor d'herba i de fulla. Sincerament, l'amargor molesta perquè tapa el demés.
No trobo el safrà. En canvi, en el retorn, es pot identificar bé la canyella.

Canyella en branca i en pols

El glop és llarg i amarg.
DMS, diria que no i diacetil tampoc. No hi ha astringència ni aspror.
Malgrat l'amargor, la cervesa és ben bevible. La composició, que podria ser complexa i subtil, es queda una mica minvada i emmascarada per un excés de llúpol.

Nas 2:

El safrà fa una olor molt particular. N'he comprat per poder recordar-la millor: és una cosa molt aromàtica amb tocs de pebre, pebre vermell (piment) i alguna cosa de glutamat. Tinc moltes ganes de trobar aquest perfil en aquesta cervesa, per poder dir-li a l'autor que ha valgut la pena fer l'esforç de posar-hi aquest condiment.
Però en aquesta segona passada, el primer que apareix és fulla, fulla trencada olors típicament aportades pel llúpol.

Safrà mòlt

Un cop he olorat el safrà, potser sí que puc dir que el trobo en la cervesa però no ho puc afirmar rotundament. Potser encara el tinc al nas o als dits. Però és possible que l'hagi trobat. Potser hagués estat bé que fos un pèl més present.

Collita de safrà

Al marge del safrà i de la fulla trencada, trobo amb més seguretat notes d'ametlla crua. També es pot trobar la canyella i quelcom de pera i/o de poma.
Es manté la lleugera nota de sofre i també alguna cosa de gra.
En nas, és una cervesa molt més complexa i interessant que en boca. Potser voldriem que aquesta cervesa fos una mica més equilibrada per tal que poguessim detectar tot el que hi ha. Per exemple, a la llarga, trobariem unes amables notes de núvol de sucre aromatitzat amb canyella.

En boca 2:

Nota dolceta de fons ambaromes de mandarina i de canyella. L'amargor queda una mica més integrada en el conjunt però segueix essent excessiva.
El cos és poderós acompanyat d'una nota pastosa que atribuïríem a l'ametlla.

Ametlles crues

Acidesa, quasi res.
A la llarga, l'amargor i la olor de tall de fulla acaben dominant. Hi ha un perfil dolç que no acabem d'identificar i em sap greu haver de dir que no trobem el safrà.
L'efervescència és justa el que fa falta ni més ni menys.
No hi ha astringència ni aspror i l'acidesa és tot just apreciable a la llarga.
Si no fos tan amarga seria molt fàcil de beure.
Potser en el retorn a la llarga, apareix el safrà.
Al final apareixen notes caramel·lades.

Impressions generals:

Aquesta és una de les cerveses que més m'ha cridat l'atenció aquests darrers temps. L'experiment és molt interessant i plegat de molt bones idees. Aquesta composició resulta molt positiva en nas. Apareix molt complexa, evolutiva i agradable.
En canvi, en boca, és una mica decebedora en la mesura que l'amargor és excessiva i impedeix l'aprensió de totes les característiques que, en ser molt subtils, queden tapades i ocultades.  Potser ens haguessim hagut de quedar en el registre de subtileses.

Fitxes de degustació - Domus AUREA

AUREA

Domus Aurea

Domus

Empresa fundada en 2008 a Toledo per Fernando Campoy, un enginyer químic que, en aquella època, va passar de la elaboració casolana a la producció professional.
En 2012 van canviar de locals i en 2013, han recirculat la instal·lació de petita producció per a fer recerques i altres capricis cervesers que surten de la producció ordinària. Estem molt interessats en probar aquestes investigacions.
Recomanem la visita del web on ens dónen detalls sobre les instal·lacions.
Les cerveses que tenen al mercat en aquests moments són:ç
Domus Regia (English Pale Ale); Domus Summa (Cervesa d'alta fermentació aromatitzada amb mel), Domus Aurea (la que ens ocupa ara), Domus European Pale Ale, Pacific Ale, Pacific Lager (crec que va ser una edició limitada), Snowhite, Greco.
Contactes:
Web: http://www.cervezadomus.com/
No he trobat ni l'adreça de la fàbrica ni el telèfon.

Tècnica

Estil: IPA (referència teòrica al nostre blog; BJCP)
Alcohol: 6%Vol.
Presentació: ampolla 33cL.
Ingredients: a l'etiqueta només ens diuen que hi ha llúpols Simcoe i Amarillo. De malts no en sabem res.
Descripció:

En destapar:

Resina, notes de malt i un punt de canyella.

Aspecte:

Escuma densa, blanca, persistent i formant garlandes. Cervesa de color daurat, relativament transparent amb impureses en suspensió.

Nas 1:

Olors de resina, cítriques i potser quelcom de pinya. També apareixen olors d'herba i un toc dolç poc definit que recorda la coca.

Pinya fresca

Notes de colònia com d'espígol.

En boca 1:

Aspecte dolcet a l'inici. Olors de pastisseria dolça. Tocs de resina i una mica de fusta. El final és lleugerament cítric.
El cos és mitjà.
L'amargor és justa i correcta per una IPA. Opció estètica moderada molt agradable. Aquesta amargor és mig seca i mig metàl·lica.
La cervesa és molt passadora malgrat l'amargor i el toc àcid gens menypreable (que, d'altra banda,només apareix a la llarga).
L'equilibri es troba molt decantat cap al llúpol.
La cervesa és un pèl astringent però gens aspra.

En nas 2:

A distància, es pot notar molt clarament la pinya i potser alguna cosa de maracuyà. Sinó trobem clarament olors d'herba tallada, i de fulla d'heura i, finalment, alguna cosa de canyella.

Canyella

Jo diria que hi ha un no-res de diacetil.

En boca 2:

Altre cop podem detectar olors de pinya i de fusta.
El cos és mitjanament consistent i l'efervescència és justa, un pèl baixa, potser. Innegable nota dolça però fluixa: no permet una identificació més precisa. a més, també trobem (altre cop) olors de d'herba, de fulla i de resina. I finalment, alguna cosa de canyella.

Herba

En aquesta segona passada, la cervesa resulta molt més aromàtica, l'amargor es nota menys i es nota millor integrada en el conjunt.

Impressions generals.

Ens trobem davant d'una IPA bastant clàssica amb alguns aspectes fruitats singulars possiblement deguts als llúpols. Aquesta cervesa guanya en ser degustada no massa freda i és molt més interessant en boca que en nas. En el segon tast, ens ha semblat una composició molt millor integrada i homogènia. Potser podríem dir que domina el perfil de l'amargor però, com dèiem, és una cosa bastant moderada, no res dramàtic.
Altrament, es tracta d'una cervesa molt fàcil d'empassar i passa bé la set.

Fitxes de degustació - Domus SUMMA

SUMMA

Domus

Degustació realitzada el 27 de Juny 2013
Cervesa aromatitzada amb mel.
Lot: 1509/271 12 DIC 2013
Alc: 7,2%Vol.
Cap: 33cL.

Estic esperant més informació sobre el projecte en general.

Descripció:

En destapar:

Olors de mel i de sucre torrat.

Aspecte:

Escuma mitjanament densa i poc persistent. Cervesa de color marró amb tocs de caoba.

Nas 1:

Olor fresca i agradable amb una lleugera nota de mantega. Bones olors de caramel bastant fet, rodones i  poderoses. Lleugera olor de mel però bastant tapada per les olors del perfil del malt. altrament, olors de cirera confitada o, millor, fornejada, i també un toc de ribes roges. Notes especiades de canyella i pebre negre.

Clafoutis de cireres

Boca 1:

Forta efervescència, potser un pèl excessiva. Cos més que respectable, notable viscositat però agradable, no ofereix cap resistència.
Acidesa quasi nul·la, només residual.
Olors de sucre gairebé cremat.
Toc lleugerament salat, quasi res.
Cervesa gens amarga, final sec i persistent.
Discretes notes de dissolvent. L'alcohol es deixa notar per mitjà d'una certa escalfor.
El glop és molt fàcil i amè.
No es tracta d'una cervesa equilibrada en el sentit que domina fortament un perfil sobre un altre. No obstant això, la composició és bastant homogènia i integrada.
Per ser una cervesa de mel, trobo aquest ingredient massa discret.

Aspecte 2:

Escuma de diverses densitats amb zones molt denses i cremoses i altres zones de bombolles molt grosses. Persistència mitjana i sense garlandes.

En nas 2:

Aquest cop, el llúpol es fa notar amb més acuitat: herba tallada, fulla d'heura i saba de gramínia.
L'alcohol es fa notar bé, acompanyat de lleugeres notes de dissolvent. El caramel es retira en un segon pla mentre que apareixen un perfil cítric que tira a mandarina. No es nota gaire la mel mentre que, en canvi, apareix cafè i un no-res de xocolata.

Cafè amb xoxolata

Forçant (agitant) només s'aconsegueix augmentar l'aprensió de l'alcohol i del dissolvent.
Molt al final, apareix un toc de figa seca.

Figues seques

En boca 2:

Ara, l'efervescència s'ha moderat notablement. El cos segueix essent ben consistent. Dominen bastant les olors de caramel bastant cremat. Apareix una mica d'herba i un bon toc de melassa. Hi ha una nota dolça general que es combina amb el cos.

Melassa d'aranja

La persistència general és un pèl amarga, lleugerament picant, dolça i un no-res seca.
En general el glop és molt passador, fàcil i passa bé la set
Repetiria que es tracta d'una cervesa no gens equilibrada, que no pretén ser-ho, però que està molt ben lligada. Forma un conjunt homogeni.

Impressions generals:

Com dèiem, es tracta d'una cervesa molt ben acabada i lligada, que forma un conjunt homogeni (de moment, no he trobat una terminologia més amena per descriure aquest fet.) Crec que les notes quasi cremades tapen una mica les aromes de mel de forma que aquesta queda gairebé oculta.
Aquesta cervesa evoluciona durant el tast. En un primer temps, dominen els tons del malt amb la melassa al capdavant, però després apareix un final on el llúpol és més present. Tot plegat ben compensat.
Una nota dolça gairebé permanent, tant en nas com en boca, funciona com a teló de fons estable i sòlid. En definitiva, una bona composició.

Fitxes de degustació - DOMUS - E.P.A.

DOMUS EPA

(European Pale Ale)

La broueria:

Del seu web.

Petita, recollida, original, pràctica ... són alguns dels qualificatius que poden definir la fàbrica DOMUS, són menys de 120 metres quadrats per a totes les instal·lacions i magatzems, però donen molt de si. Gràcies a l'experiència en petites elaboracions pilot al llarg de diversos anys, han pogut dissenyar des del principi tots els elements que la componen, partint d'un local en brut en el qual no hi havia aigua, sanejament, llum, parets i ni tan sols sòl.
Les seves petites dimensions van obligar a organitzar mil · limètricament l'espai i aprofitar al màxim tots els recursos de què disposàvem. El resultat és un sistema amb un diagrama de flux lògic en el qual tots els passos estan perfectament ordenats. Tots els dipòsits, maquinària i conduccions són d'acer inoxidable alimentari, que permet la millor neteja i desinfecció en CIP abans i després de cada elaboració. Els dipòsits i la seva distribució són de disseny propi, així com l'original línia de reciclatge d'ampolles, amb la qual intenten ajudar al medi ambient.
També ecològic és l'estalvi d'aigua i energia amb dos circuits tancats de recuperació d'aigua calenta.
Espero tenir més informació per oferir al lector quan hagi pres contacte amb els responsables.

La cervesa: 

Sense tallar-se un pèl, DOMUS ha creat un estil nou: European Pale Ale (E.P.A.). La intenció és crear una Pale Ale amb ingredients estrictament europeus. Cal tenir en compte que la Pale Ale original i històrica és anglesa. Així és que hi ha una certa confusió: l'autor ha volgut fer una cervesa que americans anomenen "continental" amb ingredients europeus no-anglesos o, han volgut fer una pale ale europea "diferent" de les pale ale que es fan en moltes cerveseries micro i que contenen ingredients "exòtics" com ara malts americans i llúpols de Neo Zelanda (per dir alguna cosa exòtica).
Sobre els ingredients, no puc dir més perquè l'etiqueta no en diu res. Però pot ser que amb el temps en sapiguem alguna cosa més detallada.
No tenim detalls tècnics particulars.
Presentació: ampolla de 330cL
Alcohol: 6,5%Vol.
Lot: 1EPA5/19121 DIC 2013.
Entenc que la caducitat és pel mes de desembre de 2013.

Descripció:

En destapar, hem tingut un disgust perquè ha començat a rajar escuma a doll de l'ampolla. 

Aspecte:

Escuma molt densa i persistent, lleugerament tenyida i formant bones garlandes. Cervesa una mica tèrbola de color ambre/coure.

En nas 1:

Bones olors de malt i de llúpol ben barrejades. En el malt, hem de citar el caramel poc fet, la pastisseria dolça. El llúpol aporta olors cítriques al principi i després un ram d'herba refrescant.

Apareix una lleugera nota com de crema o de nata i un toquet de dissolvent.

A la llarga apareix una agradable nota de toffee, mig cafè i mig xocolata amb llet.

Caramels de toffee

Al final apareix també una nota fruitada de codonyat.

Codonyat

En boca 1:

Efervescència una mica superior a la normal. Cos respectable però sense oferir resitència al glop.

Amargor justa, sense cap mena d'asperitat.

Nota lleugerament salada com una aigua amb bastant de bicarbonat. (Molt menys que un Vichy, per exemple) (i no estic dient que la cervesa tingui bicarbonat a doll, dic que la sensació de salat s'assembla).

Les olors d'herba són molt més discretes per aquest conducte. S'acompanyen d'aromes de fulla d'heura.

Heura

L'amargor és bastant justa, més aviat discreta però al mateix temps, molt persistent i amb una lleugera nota metàl·lica. 

Trobo a faltar un perfil de malt més contundent. Arribat a aquest punt, es queda amb el paper de teloner.

En nas 2:

Olor de ferment fresc. Les aromes en general són bastant discretes. No es pot dir que estiguem davant d'una cervesa especialment aromàtica. Tot i així, trobem altre cop les olors d'herba tallada i de fulla d'heura i, també podríem parlar de saba de gramínia.

Gramínies

El toc caramel·litzat ve molt més tard, bastant dissolt i amb una nota molt tènue de xocolata.

De fruites tampoc en trobem gaires, però insistint i posant-hi voluntat podem parlar d'una mica de pera i de codony.

Hi ha una lleugera nota sofrada que no és de DMS al límit de la percepció. 

Amb la cervesa més calenta, entren en escena alguns tocs de fruita com ara albercoc i alguna cosa de plàtan.

Al final també trobem un toc de gra cru.

Cereals (blat)

En boca 2:

L'efervescència ha minvat seriosament i s'ha quedat en bastant discreta. Apareix, amb aquest nou equilibri, una nota àcida. Quasi res, però si hi és, l'he de descriure.

Cos agradable, mitjà, tacte sedós sense asperitats.

En aquesta etapa dominen les olors d'herba.

Repetim amb la nota lleugerament saladeta que hem comentat abans.

No trobem rastre d'astringència ni d'aspror.

L'amargor, altre cop es manifesta a la llarga i é gairebé només seca i d'intensitat moderada. Al final apareix una lleugera nota metàl·lica.

Curiosament, la cervesa en aquesta segona ronda, no ha estat especialment efervescent mentre que l'escuma segueix essent especialment rica.

Impressions generals:

Una bonica producció, bastant personal o singular si es prefereix. No surt excessivament dels cànons "oficials" del que ha de ser una pale ale. Tampoc podem parlar d'una gran complexitat si bé podem dir que és perfectament passadora i passa bé la set.

El productor ha possiblement optat per sacrificar una mica a la moda i ha preparat una EPA bastant decantada cap al llúpol. I no s'ha fet aportant grans quantitats de llúpol sinó limitant una mica el perfil del malt, que, des del meu punt de vista, hagués pogut ser més explícit.

Sigui com sigui val la pena subratllar l'absència completa de resistències i el manteniment de la recepta en zones gastronòmiques no extremes. Ho agraeixo. Sincerament.

La cervesa es comporta com una composició ben acabada.

Fitxes de degustació - PACIFIC LAGER

PACIFIC LAGER

En creació conjunta de Domus i Marina.

Les brouateries:

Domus:  Aquesta brouateria es troba a Toledo. El seu web no ens explica moltes coses sobre el projecte, la seva filosofia ni els seus projectes. De manera que noslatres tampoc en podem dir gaire cosa.

Dades:

DOMUS

http://www.cervezadomus.com/home.html

C/ Puerto 48 (local)
TOLEDO

Teléfono: 925216739/679744270

E-mail: info@cervezadomus.com

MARINA

BLANES

No tenim més referències que les següents:

http://cervesamarina.com

http://marinacerveart.blogspot.com.es/

Molt poca informació.

La cervesa:

PACIFIC LAGER

Producte elaborat per DOMUS en edició limitada a 350 ampolles.

He disposat de l’ampolla nº 118.

Presentació en ampolles de 75 cl. Amb tap de ceràmica.

Etiquetat íntegrament en Castellà.

Caducitat: 02/2013

Alcohol: 5%

EBU: 60

Temperatura de degustació: de 8ºC en amunt.

Fitxa tècnica:

Podem suposar que si li han dit “Lager” es tracta d’una cervesa de baixa fermentació. Com ho diu l’etiqueta, és refermentada en ampolla. No es diu gaire més: elaborada amb llúpols d’Oceania. Possiblement llúpols Neo Zelandesos com ara Pacific Gem, Pacific Jade o Nelson Sauvin.

Descripció:

En destapar:

Fortor de llúpol. Poderoses notes d’herba grassa. Alguna cosa de flor sense identificar.

Aspecte:

Bon cap d’escuma de color groc pàl·lid, molt persistent i fina, i formant garlandes. La cervesa és de color ambre-daurat i és lleugerament tèrbola.

Nas 1:

Fortes olors d’herba, de pebrot verd i de pebre negre. També notes de fusta. El malt queda ocultat darrera el foc d’artifici del llúpol. Buscant bé trobaríem pa de pagès, però buscant bé.

En boca 1:

Efervescència notable potser una mica superior al costum. Perfil poderós una mica extrem de llúpol amb una amargor forta poc seca i molt metàl·lica. Es pot distingir alguna cosa de raïm verd (agràs) i també una nota de cítric. El retorn és principalment sec.

Tot i ser una cervesa netament decantada cap al llúpol, s’ha aconseguit que els 60 IBU no semblin tant forts com la valoració numèrica ho suggeria. Però sigui com sigui, ens trobem en aigües braves de l’amargor.

En nas 2:

Pebrot verd i coriandre. Una curiositat que m’ha costat identificar: forta olor de tall de planta grassa (com si tallessim una atzavara i oloressim el tall).

Atzavara: (Agave Americana)

Del malt no se’n pot parlar perquè no fa acte de presència. Esforçant-nos molt, podríem distingir alguna cosa de mel. Al final, potser podríem citar una mica de suc de poma, mandarina i, estirant i forçant molt, codonyat.

En boca 2:

Sobta un lleuger toc saladet. A la llarga, l’amargor evoluciona: passa de molt metàl·lica a incloure sensacions seques.

També podem distingir alguns tocs de fusta i, si insistim, alguna nota de fum. També podríem afegir una lleugera olor de fongs o potser de molsa.

 Cos notablement robust i rodó, bona presència.

En nas 3:

Deixant escalfar el cru, podem certificar el cítric en forma de taronja. A més altes temperatures que les de l’inici, no cal esforçar-se tant per trobar mel i molla de pa. Tot i així, el tall de planta grassa segueix dominant.

Molt al final, es pot notar quelcom de llaminadura, alguna cosa tropical, però no la puc distingir.

En boca 3:

Segueix dominant fortament el llúpol acompanyat de la nota cítrica. Seguim trobant olors de fruita tropical que podrien ser de Mango.

La sequedat és molt persistent, acompanyada de sensacions punyents i, fins i tot, una mica picants. Amb l’escalfor, la fruita tropical es va afirmant.

Tastos ulteriors no afegeixen res de nou.

Impressions generals.

Un producte poderós, fort i contundent, gens amic de les mitjes tintes. Una cervesa elaborada per a entesos i especialistes. I no per a tots. L’equilibri queda completament decantat cap al perfil del llúpol sense contemplacions. Una joia per a llúpol addictes però un cru gens apte per als amics de les subtileses.

Altrament, per a especialistes també, hagués estat bé que es coneguessin els llúpols usats, història de fer una mica d’obra didàctica.