Rochefort 10
Alcohol: 11,3%Vol.
Ingredients: Aigua, Malt d'ordi, Cereals sense maltejar, Llúpol, Llevat i Sucres.
Per saber amb més exactitud el que són els "cereals sense maltejar" i els"sucres" i també per saber més coses sobre l'abadia i les seves cerveses us recomanaria l'enllaç següent: cerveses d'abadia.
Caducitat: 30-10-2017. Podem deduir-ne que la data d'envasat deu ser el 30-10-2012.
Lot: 11:24:59
Descripció:
En destapar:
Bones olors de pa fresc, caramel i fruites verdes.Aspecte:
Cervesa poc transparent de color d'ambre fosc, bronze. Escuma abundant, espessa, cremosa i persistent de color d'ivori. Forma garlandes.En nas 1:
Amb molta escuma es pot detectar fruitats madurs i verds alhora. Es barreja una nota dolça i una altra d'àcida essent aquesta molt més discreta. Com quasi sempre amb un bon gruix d'escuma, es pot trobar el típic DMS que recorda la brisa marina. També identifiquem un no-res de diòxid de sofre (llumins).Un cop baixada l'escuma, podem trobar un nodrit aspecte fruitat en el que podriem descriure el préssec, la cirera, una mica de plàtan i, potser, nespra.
 |
| Nespres |
Es pot trobar també una lleugera nota d'alfals tallat.
 |
| Alfals |
El sofre és molt lleu però no desapareix.
En boca 1:
Bones olors de caramel, de melassa i de fruites ben madures. Toquet fi de cafè, o potser millor de cafè amb llet. |
| Cafè amb llet |
Amargor quasi inexistent. Tot just aporta un final lleugerament sec.
L'alcohol es nota força en l'aroma i en l'escalfor. Es barreja favorablement amb el toc notablement dolç i persistent. Però aquesta dolçor no és aclaparadora. És una sensació estranya: el dolç és molt present però no és fort (no s'assembla en res a la dolçor d'un refresc qualsevol).
El cos és ben consistent. D'acidesa no n'hi ha, d'astringència tampoc i menys encara d'aspror. Potser podriem assenyalar una mica de diacetil en forma de notes d'ametlles i, sobre tot, de nous.
El final revela més aromes amb tocs d'herba tallada. Pot recordar una mica les olors medicinals del Fernet Branca.
 |
| Un anunci antic de Fernet Branca |
La cervesa passa bé. El cos ofereix resistència però poca. Ja sabem que no és una cervesa per beure a grans glopades.
Existeix una nota salada quasi nul·la, però hi és.
Es fa un retorn amb notes de pa de nous i ribes roges. Torna també la barreja de dolç i àcid que hem descrit al principi.
En nas 2:
Al principi, dominen les fruites amb pera i poma molt madures. Després apareix el ferment fresc amb pebre negre i alguna cosa d'herba que ho refresca tot. Podria ser menta o, millor tarongina. |
| Tarongina |
Es poden notar sucres en diversos estadis de caramel·lització. Persisteix el perfil sofrat.
A la llarga, rebaixada altre cop l'escuma, podem parlar de pastisseria dolça, especialment d'ensaïmada de cabell d'àngel.
Molt al final podriem descriure sense que fos res molt segur, notes de llessamí i de gerani.
En boca 2:
Sensació bastant clara de toffee, olors de fruita madura (meló, poma, pera).Cos molt consistent i efervescència justa. No la sé descriure millor. És fluixa però es nota bé i és just el que necessita aquesta cervesa per poder posar en evidència les altres característiques sense molestar. Per això dic "justa".
Toc salt quasi imperceptible.
L'alcohol és ben present i condueix a trobar notes de mistela.
Lleugera picantor.
Més típicament, trobariem crosta de pa bastant torrada i molla. Potser quelcom de mora?
Acidesa, no. Astringència, cap. Aspror, tampoc. DMS, quasi res. Diacetil, potser en les notes finals de nous.
 |
| Nous |
L'amargor és residual, final, i s'expressa sobre tot en sequedat. No es percep cap aspecte metàl·lic.
Quan la cervesa era bastant freda (8ºC), el glop quasi no oferia resistència. Ara sí que se'n pot notar una mica, i diria que és degut al cos especialment poderós.
Pasa la set moderadament.
La composició és quasi perfecta, gens equilibrada però molt ben integrada, homogènia, fins i tot compacta, alhora que suau i confortable. La paraula més adequda podria ser SMOOTH. Estic obert a les vostres suggerències.
No m'he pogut resistir a conduir una tercera ronda:
En nas 3:
Mateixa barreja de caramels poc fets, aire marí i alfals tallat que en el segon tast. Amb força escuma es pot notar bé el pebre i notes florals capitoses com ara baladre vermell. |
| Baladre |
Aquest cop, es pot notar bastant bé l'herba tallada però la fruita en general costa de definir. Parlariem de fruites molt madures, en especial, plàtan i cireres. Potser mora...
En una cervesa amb els graus que te, seria fàcil trobar notes de dissolvent, però aquí, no és el cas. En canvi, he de confirmar la nota discreta però persistent de sofre (llumins).
En boca 3:
Cos cada cop més consistent i lleugeres aromes de cafè i de caramels poc fets.Aquest cop, l'amargor es fa sentir una mica més però segueix essent una cosa estrictament testimonial.
L'efervescència, fina i, com dèiem, justa. També un pèl picant.
Entremig, potser podriem descriure quelcom de fusta.
El toc de vi dolç és ben notable.
Molt al final i conservant la cervesa molta estona en boca, es poden descriure aspectes àcids i astringents però fan falta uns 4 minuts!
Impressions generals:
Cervesa contundent, complexa, fina i elegant, tot alhora. No passa molt la set, no és una cervesa de ple estiu. Però tot i així no ofereix una resistència exagerada al glop. És de consum moderat i tranquil.Dóna sensacions de confortabilitat i de suavitat excepcionals.
Posaria en evidència l'associació especialment ben aconseguida entre contundència i amabilitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada