Fitxes de degustació - Rochefort 6 - Tast col·lectiu

Rochefort 6 

Rochefort 6

Això és el resum de dos tastos col·lectius que s'han fet un al local de Lo Gambusí a Tortosa i a la botiga de 2D2Despuma a Barcelona. És la llista exhaustiva del que han suggerit una vintena de persones.

Val a dir que aquestes persones estaven avisades de dos fets importants.

1. Que tot el que diguessin havia de ser dit "honestament". No es tractava de dir qualsevol cosa. Es tractava de descriure el que es sentia. Essent així, tot el que es deia era "real".
2. Tots sabíem que no estàvem descrivint la cervesa sinó les sensacions i els records que ens produïa. Per tant, ningú tenia la raó ni ningú, complint amb la primera condició, errava. Simplement podíem o no coincidir. Cal recordar que cadascú te una "biblioteca" d'aromes i olors diferent. Per tant, la discrepància no és real i es poden trobar bons punts d'enteniment. 

Per més informació sobre la Rochefort en general i sobre la Rochefort 6 en particular es poden trobar al blog a la taula de matèries de la introducció a les cerveses d'abadia.

En nas: 

La majoria dels assistents per no dir tots (n'hi havia que parlaven poc), estan d'acord en un important perfil de caramel, no especialment torrat, amb notes de cafè i tocs ben apreciables de pebre, especialment negre. També han coincidit en un aspecte vinós que han comparat amb mistela.

Sinó, s'ha parlat de fruitats diversos amb especial incidència de l'albercoc, el préssec i la pruna negra seca.

Han aparegut, ja en un consens més reduït, aspectes de plàtan, de pansa, de fusta i de terra mullades. També cal esmentar cúrcuma i canyella.
Altrament, s'ha citat orenga i regalèssia.

 En boca: 

Pel que fa a les aromes, el perfil s'ha revelat menys interessant que en nas. Sigui com sigui, el caramel poc cremat ha fet la unanimitat així com el toc vinós de mistela. Altres aromes, especialment raïm, pansa i cirera també s'han manifestat.

Còrpora: 

En general, hem trobat un cos mitjà, potser lleugerament per damunt de la norma. Hem pogut apreciar un lleuger toc salat, una efervescència notable, lleugerament picant i molt poca amargor. Aquesta, si es detectava, era més aviat seca.
D'acidesa gairebé no se'n ha trobat, d'astringència i d'aspror tampoc. No hem trobat pas que el perfil general fos especialment persistent.

Impressions generals. 

Tot i ser una cervesa amb una quantitat notable d'alcohol, aquest quedava ben integrat en el conjunt i no sobresortia ni en forma d'escalfor ni d'olor de dissolvent. La composició general era força homogènia tot i que no es pogués dir que la cervesa era equilibrada: el pes de les aromes requeia sobre el perfil del malt i del ferment, clarament. Per a alguns, ha resultat massa efervescent però tot i així força bevible. Cal ressaltar doncs al final una molt bona composició, ben homogènia i confortable. No és una cervesa per beure a grans glopades sinó una delicadesa per xarrupar tranquil·lament, com solen ser en general les cerveses d'abadia.