Fitxes de degustació: Guineu ROCATERS

Ca l’Arenys – Guineu – Rocaters

La brouateria:

L’empresa pròpiament dita és Ca l’Arenys S.L. i es troba a Valls de Torroella, Municipi de Navàs a la comarca del Bages (entre Puig-Reig i Balsareny).

Contacte:
Ca l’Arenys, SL.
Passatge del Riu, 12
08269 – Valls de Torroella (Barcelona)
E-mail: info@calarenys.com
Tel. (0034) 93 868 29 74
Fax (0034) 93 868 29 75
WEB: http://www.calarenys.cat

La filosofia general de l’empresa és la recuperació de la producció artesanal i propera de cervesa en contraposició amb la industrialització intensiva de les grans cerveseries. Es tracta de primar la qualitat sobre la quantitat i d’oferir una varietat en els productes que les grans cerveseres no poden plantejar-se.

La cervesa:

El nom (del seu web): Rocaters és una casa de pagès construïda aproximadament el 1715, actualment restaurada, i situada al terme municipal de Gaià (Bages). Va ser en aquesta casa on el desembre de l’any 2004 hi hagué una trobada, on part de la gent que hi van participar, posteriorment crearien Ca l’Arenys SL.

Fitxa tècnica:

No se sap si és una cervesa d’alta o baixa fermentació perquè l’etiqueta i el web es contradiuen.

Estil: cap en particular.

Ampolla de 33cl

Alcohol: 6,4%Vol.

Amargor: 34 IBU

Ampolla nº 1827; Lot nº 179

Caducitat: 15/05/2013

Temperatura de tast: 1ºC en amunt.

Ingredients: 3 malts base (quins?), tres malts caramel (quins?) i dos llúpols (quins?)

Descripció:

En destapar: directament, al coll de l’ampolla podem identificar principalment mel i algun toc discret d’herba.

Aspecte:

De color ambre fosc amb tocs de robí. Escuma de moment poc persistent. Molt lleugerament tèrbola.

Nas 1.

El tast comença amb caramel i mel. Al darrere es pot notar algun toc de pebre negre. També podem identificar un punt de dissolvent, alguna cosa de toffee i finalment un repunt de resina i potser també de xocolata. El perfil del llúpol queda bastant ocultat i es manifesta, molt feblement, en tons d’herba fresca.

En boca 1

De bones a primeres, la sensació és d’un cos més aviat rodó i corpulent. L’amargor és fugissera, gairebé inexistent, però de caire sec. Les aromes de caramel dominen amb una acompanyament torrat. Interessant combinació de llaminadures (poma madura)  amb molla i crosta de pa. Altrament, podem identificar una nota semblant al xarop de canya (melassa). Es pòt notar una certa dolçor però en quantitat molt ajustada, gens embafosa ni excessiva.

Aspecte 2

Aquest cop, aconseguim que l’escuma, de color beix, sigui una mica més persistent.

Nas 2

Segueix dominant un conjunt d’olors comandades per la mel, el caramel, la melassa amb el seu corresponent aspecte tirant a torrat (i un pèl de no res de cremadet). També descobrim algun toc cítric i de poma.

 El pebre i la resina fan la seva aparició en un segon pla.

 Boca 2.

En un primer pla, trobem sucre candi i melassa. Dolçor notable i agradable, justa. També podem notar un aspecte lleugerament “picant”, algun repunt molt lleugerament salat amb un final més aviat sec (molt ben compensat per la dolçor). L’aspecte picant s’associa amb la resina.

Cos notable, rodó, amable, sense pesantor.

El retorn revela un perfil de llúpol amb olors de saba i potser amb una punta de fusta.

Nas 3

[Intento produir escuma, però segueix essent poc persistent]

En una tercera passada, el perfil d’herba del llúpol apareix en primer pla. Se’m acut que em recorda una mica la carxofa crua i el pebrot verd. Ràpidament però, reapareixen les aromes caramel·litzades, mel, melassa i caramel així com, molt al final, xocolata. Remenant el cru, trobem un aspecte de palla i una curiosa sensació de whisky.

 

Boca 3

En boca, altre cop, el que es fa evident és la notable viscositat, la rodonesa. L’efervescència es troba bastant per sota del que estem acostumats en aquestes latituds. Les olors de melassa dominen, amb alguna cosa de poma, amb aquesta vegada uns notables punts de crosta de pa. A la llarga, tornen a aparèixer els aspectes picant i salat. Molt a la llarga, mantenint força estona la cervesa en boca, s’acaba trobant el pebrot verd.

Retorn alhora sec i dolç. Aquest darrer aspecte segueix donant la sensació d’estar molt ajustat, molt ben equilibrat.

Impressions generals:

Una sòlida cervesa amb un perfil de malt molt dominant i centrat en els components caramel·litzats.

La seva rotunditat, la seva notable presència no afavoreixen cap mena de tracte frívol: una cervesa que hauria de ser degustada amb tranquil·litat i serenitat. La recomanaria com a aperitiu, sola o amb alguna pastisseria salada com ara mil fulles de paté, cruixents de formatge. Sinó, crec que suportaria bé una combinació amb algun formatge mig curat però aromàtic.

Finalment, potser podríem buscar la companyia d’algun soufflé de peix blanc.