Antecedents culturals. 1.- El monaquisme cristià.
 |
| cominosworld.blogspot.com |
El concepte de la vida monàstica és un concepte antic i es troba en moltes religions i filosofies. En el decurs dels segles abans del naixement de Crist, l'hinduisme, el budisme i el judaisme han desenvolupat tots formes de vida que proposaven algun tipus de renúncia al món tant vivint com un asceta solitari, com dins d'una comunitat per tal d'aconseguir l'alliberament, la purificació i la unió amb Déu.
El monacat cristià es va inspirar en l'exemple dels profetes Elies i Joan el Baptista, que vivien sols al desert, i sobretot en l'episodi evangèlic de la lluita solitària de Jesús contra Satanàs al desert, abans del seu ministeri públic. Des de l'Èxode i en tot l'Antic Testament, el desert és considerat com un lloc de renovació espiritual i de retorn a Déu.
 |
| Sant Antoni el gran per J. Bosch |
Sant Antoni el Gran (251-356) va ser el primer cristià conegut en refugiar-se al desert. Segons la Vida d'Antoni, escrita per Sant Atanasi a mitjan segle IV, Sant Antoni es va retirar al desert d'Egipte per portar una vida ascètica intensa amb l'únic propòsit de buscar Déu en oració solitària. Es va quedar sol fins que la seva santedat i la seva humanitat van atreure al seu voltant un cercle de deixebles en cada cop més nombrós. La seva influència va ser tan gran que ara és considerat el pare no només del moviment dels Pares i Mares del Desert dels segles IV i V a Egipte, sinó també com el pare de tota la família monàstica cristiana.
Encara que els primers Pares del desert visquessin com ermitans, poques vegades ho feren completament aïllats. De fet, vivien a prop els uns dels altres de manera que a poc a poc es van anant constituint reagrupaments informals en els deserts de Nítria i de Scetis. El pas de l'ermità (anacoreta) al monjo (cenobita) que viu en comunitat sota l'autoritat d'un abat, va arribar ràpidament, quan en 346 Sant Pacomi va establir a Egipte el primer monestir cenobític cristiana.
 |
| El desert d'Egipte |
La tradició del monacat de l'Església oriental ha arribat fins a l'Església d'Occident gràcies a Sant Joan Cassià (al voltant de 360 a 435). Quan era un jove adult, va entrar amb el seu amic, Germà, en un monestir de Palestina. Després se'n va anar a Egipte per visitar grups d'eremites de Nítria. Alguns anys més tard, Cassià va fundar un monestir de monjos i probablement també de monges prop de Marsella. En part per lluitar contra les pràctiques corruptes que havia trobat en el monaquisme occidental, va escriure dues obres llargues, Les Institucions i Les Conferències. En aquests llibres, no només va transmetre la seva experiència a Egipte (hi ha potser el més antic registre escrit de la transmissió del pensament dels Pares del Desert), sinó que també va donar al monacat cristià una forta base evangèlica i teològica.
 |
| Sant Joan Cassià |
Capítol següent: Antecedents culturals 2: el Císter
Cerveses d'abadia: Taula de matèries.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada