Fitxes de degustació - Domus GRECO

GRECO

Domus Greco

Domus

Aquesta cervesa te un rotllo especial: està feta en previsió de la commemoració del 400 anniversari de la mort de Domenikos Theotokopoulos, el Greco. Aquest pintor va nàixer a Creta l'any 1541 però s'instal·là a Castella, concretamenta Toledo l'any 1577. I s'hi va quedar fins a la seva mort, l'any 1614. O sigui que va estar 37 en aquella ciutat que ara li ret homenatge.
Domus ha volgut participar en aquest homenatge creant una cervesa que integrés diversos ingredients que signifiquéssin la barreja de les diverses cultures que representava el pintor: canyella per l'orient, malts i llúpols d'occident i cítrics del mediterrani per acabar amb el safrà i l'ametlla de Toledo. Al marge d'això, conec personalment l'autor d'aquesta obra. De manera que, per amistat i per curiositat, tinc especial interès en degustar aquesta cervesa.
Que jo sàpiga, aquesta cervesa es presenta en barril i en unes molt elegants ampolles de 3/4 de litre.
Com ho diu l'etiqueta, és una cervesa d'alta fermentació aromatitzada amb canyella, llimona natural, ametlla i safrà. Segons l'autor, sembla que l'ametlla és la que ha causat més problemes per introduir-la en l'elaboració.
És una cervesa que presenta un contingut en alcohol de 8,2ºVol. No sabem massa més coses sobre els ingredients.
Lot: no hem pogut llegir el nº de lot.
Caducitat: 07/04/2014
Contactes:
http://www.cervezadomus.com/
http://www.elgreco2014.es

Descripció:

En destapar:

Es poden notar olors d'herba i un perfil molt perfumat on s'identifiquen la llimona i la canyella.
Aspecte:
Escuma mitjanament densa, bastant persistent i de color d'ivori. La cervesa és lleugerament tèrbola i és de color de mel o de coure amb tons de palla.

Nas 1

Ambmolta escuma, trobem olors de resina i d'herba tallada. La canyella es deixa identificar bastant bé.
Passada l'escuma, trobem una olor molt fresca amb notes de llimona i potser de menta. Malhauradament he de citar un toc discret però present de sofre (H2S). L'alcohol es pot notar bastant bé i també podem indicar una nota de pebre negre.
Existeix un toc de fons dolç de sucre torrat que no arriba a caramel. Al cap d'un moment, apareix alguna fruita: llimona, mandarina i una mica de pera. També podríem parlar, tot i que amb menys seguretat, de ribes roges.
Buscant molt (i fent trampa perquè sé que hi són) trobo una mica d'ametlla més aviat crua. Ve acompanyada d'una nota "pastosa". Sinó, al final trobo una nota de rom (millor dit recorda una pastisseria remullada en rom: baba au rom).

Baba au rhum

A mesura que s'escalfa la cervesa, la paleta es fa més complexa i interessant.

En boca1:

Efervescència limitada. Cos considerable. Amargor punyent un pèl passada. També trobem un toc dolç, discret i amable.
L'amargor es converteix ràpidament en dominant. No ajuda a trobar les demés coses que sabem que hi són per la primera fase. De fet no ho permet gens.
Es troba un lleuger toc vinós.
Persisteix una amargor punyent amb la seva nota dolça i el seu punt sec. Així mateix descobrim una sensació tàctil bastant pastosa.
L'acidesa és mesurada, justa i només apareix a la llarga.
Amb l'amargor retorna la olor d'herba i de fulla. Sincerament, l'amargor molesta perquè tapa el demés.
No trobo el safrà. En canvi, en el retorn, es pot identificar bé la canyella.

Canyella en branca i en pols

El glop és llarg i amarg.
DMS, diria que no i diacetil tampoc. No hi ha astringència ni aspror.
Malgrat l'amargor, la cervesa és ben bevible. La composició, que podria ser complexa i subtil, es queda una mica minvada i emmascarada per un excés de llúpol.

Nas 2:

El safrà fa una olor molt particular. N'he comprat per poder recordar-la millor: és una cosa molt aromàtica amb tocs de pebre, pebre vermell (piment) i alguna cosa de glutamat. Tinc moltes ganes de trobar aquest perfil en aquesta cervesa, per poder dir-li a l'autor que ha valgut la pena fer l'esforç de posar-hi aquest condiment.
Però en aquesta segona passada, el primer que apareix és fulla, fulla trencada olors típicament aportades pel llúpol.

Safrà mòlt

Un cop he olorat el safrà, potser sí que puc dir que el trobo en la cervesa però no ho puc afirmar rotundament. Potser encara el tinc al nas o als dits. Però és possible que l'hagi trobat. Potser hagués estat bé que fos un pèl més present.

Collita de safrà

Al marge del safrà i de la fulla trencada, trobo amb més seguretat notes d'ametlla crua. També es pot trobar la canyella i quelcom de pera i/o de poma.
Es manté la lleugera nota de sofre i també alguna cosa de gra.
En nas, és una cervesa molt més complexa i interessant que en boca. Potser voldriem que aquesta cervesa fos una mica més equilibrada per tal que poguessim detectar tot el que hi ha. Per exemple, a la llarga, trobariem unes amables notes de núvol de sucre aromatitzat amb canyella.

En boca 2:

Nota dolceta de fons ambaromes de mandarina i de canyella. L'amargor queda una mica més integrada en el conjunt però segueix essent excessiva.
El cos és poderós acompanyat d'una nota pastosa que atribuïríem a l'ametlla.

Ametlles crues

Acidesa, quasi res.
A la llarga, l'amargor i la olor de tall de fulla acaben dominant. Hi ha un perfil dolç que no acabem d'identificar i em sap greu haver de dir que no trobem el safrà.
L'efervescència és justa el que fa falta ni més ni menys.
No hi ha astringència ni aspror i l'acidesa és tot just apreciable a la llarga.
Si no fos tan amarga seria molt fàcil de beure.
Potser en el retorn a la llarga, apareix el safrà.
Al final apareixen notes caramel·lades.

Impressions generals:

Aquesta és una de les cerveses que més m'ha cridat l'atenció aquests darrers temps. L'experiment és molt interessant i plegat de molt bones idees. Aquesta composició resulta molt positiva en nas. Apareix molt complexa, evolutiva i agradable.
En canvi, en boca, és una mica decebedora en la mesura que l'amargor és excessiva i impedeix l'aprensió de totes les característiques que, en ser molt subtils, queden tapades i ocultades.  Potser ens haguessim hagut de quedar en el registre de subtileses.