Fitxes de degustació - Domus - REGIA

Domus
(Toledo)

REGIA

Domus Regia

La broueria.

Petita, recollida, original, pràctica ... són alguns dels qualificatius que poden definir la fàbrica DOMUS, són menys de 120 metres quadrats per a totes les instal·lacions i magatzems, però donen molt de si. Gràcies a l'experiència en petites elaboracions pilot al llarg de diversos anys, han pogut dissenyar des del principi tots els elements que la componen, partint d'un local en brut en el qual no hi havia aigua, sanejament, llum, parets i ni tan sols sòl.

Les seves petites dimensions van obligar a organitzar mil·limètricament l'espai i aprofitar al màxim tots els recursos de què disposàvem. El resultat és un sistema amb un diagrama de flux lògic en el qual tots els passos estan perfectament ordenats. Tots els dipòsits, maquinària i conduccions són d'acer inoxidable alimentari, que permet la millor neteja i desinfecció en CIP abans i després de cada elaboració. Els dipòsits i la seva distribució són de disseny propi, així com l'original línia de reciclatge d'ampolles, amb la qual intenten ajudar al medi ambient.
També ecològic és l'estalvi d'aigua i energia amb dos circuits tancats de recuperació d'aigua calenta.
Espero tenir més informació per oferir al lector quan hagi pres contacte amb els responsables.

Contactes:

http://www.cervezadomus.com
Cervezas Domus S.L.
C/Rio Jarama, 104b
Complejo industrial Margarita. Nave B16
45007 Toledo
925230362

La cervesa:
Estil?
Alcohol: 4,3%Vol.
Lot: D03/260 13 (no es llegeix bé)
Caducitat: febrer 2014
Presentació: ampolla de 33cL.

Descripció:

No hem pogut determinar el que oferia la cervesa en destapar perquè hem tingut un "accident" i se'ns ha escampat cervesa per tot. He de dir, però que sospito que és culpa meva: L'ampolla no s'ha guardat en posició vertical...

Aspecte:

Escuma de color beix clar, molt densa i persistent. Forma adherències.

Cervesa de color carabassa/marró, tèrbola i amb bastantes concrecions en suspensió.

Nas 1:

En fred no es nota gaire cosa. Malgrat això, hem pogut identificar fugisserament una nota de caramel, un punt de cremat. Ha estat molt més fàcil trobar una bona olor de taronja.

Taronja

Passada la fredor, el perfil general es fa més suau. Apareix un lleuger toc d'ortiga acompanyat en rerefons de notes fruitades subtils. Trobaríem poma, pera i figa fresca.

Figues fresques

Altrament, es pot descriure quelcom de mel, especialment un mel més aviat clara.
Cal remarcar també una nota discreta de saponària.
Al final, quan el got ja està més escalfat, acabem trobant notes de caramel i un no-res de fusta. Sigui com sigui, domina una mica la poma. Podem parlar d'una cervesa especialment equilibrada.

Boca 1:

Olors cítriques principals: llimona i, sobre tot, mandarina. Al darrera, es poden distingir alguns caramels gairebé cremats.
L'efervescència és notable i important.
Es perceben olors de crosta de pa i quelcom de pasta de pa crua

Un pa ben cuit

L'acidesa només apareix a la llarga i de forma moderada.
L'amargor està molt ben ajustada. Tot just es nota un aspecte una mica sec.
Amb la cervesa més estona en  boca, es pot descriure millor el perfil del malt amb els seus aspectes de pa, crosta de pa i molla de pa. Hi ha més torrats.
Al final, potser trobaríem més acidesa que amargor compensades per un lleuger toc dolç i alhora sec molt encertat.

Pinassa

El retorn transporta herba i alcohol malgrat el títol baix d'aquest component. A la llarga, aquest retorn es tenyeix d'amargor. Però tot plegat, és un retorn discret i amable. Res aclaparador.

Nas 2:

En aquesta segona passada, podem descriure un lleuger perfil de fusta de Pi o, potser millor, de pinassa (la pinassa fa una fantàstica olors de resina i de mel barrejades!). També podem parlar de pasta crua de pa i de crosta de pa ben cuita.
Tornem a discernir un punt discret de saponària acompanyat de caramel bastant torrat i de mel.

Herba sabonera

Les fruites que es podrien identificar serien la poma, ben madura, potser fins i tot "macada".

També es manifesta un puntet de palla.
I finalment parlaríem d'alguna fruita tropical, molt aromàtica i dolça, però no es pot identificar.

Boca 2:

Bones olors fruitades: llimona, mandarina, poma i pera.

Pera

L'efervescència ha perdut molta força i ara es mou en una intensitat "normal". També cal dir que és molt menys picant.
El cos és mitjà tot i que jo tendiria a descriure'l com una mica per sobre de la mitjana.
L'acidesa es nota, però fluix i només a la llarga.
Aquest cop, trobem caramels, però no apareix la mel.
Existeix una nota floral però és molt discreta i no aconseguim identificar-la.
Astringència, no; Aspror, no; diacetil, no; DMS, no.
El glop és més aviat llarg i es manifesta un retorn una mica dolç i sec alhora. En el retorn (en un tast posterior), hem trobat un bon perfil de panell de rusc!

Panell de rusc

Impressions generals:

Un cervesa molt fàcil de beure, molt passadora i que passa bé la set. Una composició molt ben aconseguida, agradable, ben compensada, tota en finesa i elegància. De lluny, la DOMUS que prefereixo. Només discutiria la presentació. I per ser just, ni tant sols això donat que, segurament, el responsable he estat jo.
Recomano escoltar un disc del Django Reinhardt (amb en Stephane Grapelli). Una combinació definitiva.

 

Fitxes de degustació - Domus GRECO

GRECO

Domus Greco

Domus

Aquesta cervesa te un rotllo especial: està feta en previsió de la commemoració del 400 anniversari de la mort de Domenikos Theotokopoulos, el Greco. Aquest pintor va nàixer a Creta l'any 1541 però s'instal·là a Castella, concretamenta Toledo l'any 1577. I s'hi va quedar fins a la seva mort, l'any 1614. O sigui que va estar 37 en aquella ciutat que ara li ret homenatge.
Domus ha volgut participar en aquest homenatge creant una cervesa que integrés diversos ingredients que signifiquéssin la barreja de les diverses cultures que representava el pintor: canyella per l'orient, malts i llúpols d'occident i cítrics del mediterrani per acabar amb el safrà i l'ametlla de Toledo. Al marge d'això, conec personalment l'autor d'aquesta obra. De manera que, per amistat i per curiositat, tinc especial interès en degustar aquesta cervesa.
Que jo sàpiga, aquesta cervesa es presenta en barril i en unes molt elegants ampolles de 3/4 de litre.
Com ho diu l'etiqueta, és una cervesa d'alta fermentació aromatitzada amb canyella, llimona natural, ametlla i safrà. Segons l'autor, sembla que l'ametlla és la que ha causat més problemes per introduir-la en l'elaboració.
És una cervesa que presenta un contingut en alcohol de 8,2ºVol. No sabem massa més coses sobre els ingredients.
Lot: no hem pogut llegir el nº de lot.
Caducitat: 07/04/2014
Contactes:
http://www.cervezadomus.com/
http://www.elgreco2014.es

Descripció:

En destapar:

Es poden notar olors d'herba i un perfil molt perfumat on s'identifiquen la llimona i la canyella.
Aspecte:
Escuma mitjanament densa, bastant persistent i de color d'ivori. La cervesa és lleugerament tèrbola i és de color de mel o de coure amb tons de palla.

Nas 1

Ambmolta escuma, trobem olors de resina i d'herba tallada. La canyella es deixa identificar bastant bé.
Passada l'escuma, trobem una olor molt fresca amb notes de llimona i potser de menta. Malhauradament he de citar un toc discret però present de sofre (H2S). L'alcohol es pot notar bastant bé i també podem indicar una nota de pebre negre.
Existeix un toc de fons dolç de sucre torrat que no arriba a caramel. Al cap d'un moment, apareix alguna fruita: llimona, mandarina i una mica de pera. També podríem parlar, tot i que amb menys seguretat, de ribes roges.
Buscant molt (i fent trampa perquè sé que hi són) trobo una mica d'ametlla més aviat crua. Ve acompanyada d'una nota "pastosa". Sinó, al final trobo una nota de rom (millor dit recorda una pastisseria remullada en rom: baba au rom).

Baba au rhum

A mesura que s'escalfa la cervesa, la paleta es fa més complexa i interessant.

En boca1:

Efervescència limitada. Cos considerable. Amargor punyent un pèl passada. També trobem un toc dolç, discret i amable.
L'amargor es converteix ràpidament en dominant. No ajuda a trobar les demés coses que sabem que hi són per la primera fase. De fet no ho permet gens.
Es troba un lleuger toc vinós.
Persisteix una amargor punyent amb la seva nota dolça i el seu punt sec. Així mateix descobrim una sensació tàctil bastant pastosa.
L'acidesa és mesurada, justa i només apareix a la llarga.
Amb l'amargor retorna la olor d'herba i de fulla. Sincerament, l'amargor molesta perquè tapa el demés.
No trobo el safrà. En canvi, en el retorn, es pot identificar bé la canyella.

Canyella en branca i en pols

El glop és llarg i amarg.
DMS, diria que no i diacetil tampoc. No hi ha astringència ni aspror.
Malgrat l'amargor, la cervesa és ben bevible. La composició, que podria ser complexa i subtil, es queda una mica minvada i emmascarada per un excés de llúpol.

Nas 2:

El safrà fa una olor molt particular. N'he comprat per poder recordar-la millor: és una cosa molt aromàtica amb tocs de pebre, pebre vermell (piment) i alguna cosa de glutamat. Tinc moltes ganes de trobar aquest perfil en aquesta cervesa, per poder dir-li a l'autor que ha valgut la pena fer l'esforç de posar-hi aquest condiment.
Però en aquesta segona passada, el primer que apareix és fulla, fulla trencada olors típicament aportades pel llúpol.

Safrà mòlt

Un cop he olorat el safrà, potser sí que puc dir que el trobo en la cervesa però no ho puc afirmar rotundament. Potser encara el tinc al nas o als dits. Però és possible que l'hagi trobat. Potser hagués estat bé que fos un pèl més present.

Collita de safrà

Al marge del safrà i de la fulla trencada, trobo amb més seguretat notes d'ametlla crua. També es pot trobar la canyella i quelcom de pera i/o de poma.
Es manté la lleugera nota de sofre i també alguna cosa de gra.
En nas, és una cervesa molt més complexa i interessant que en boca. Potser voldriem que aquesta cervesa fos una mica més equilibrada per tal que poguessim detectar tot el que hi ha. Per exemple, a la llarga, trobariem unes amables notes de núvol de sucre aromatitzat amb canyella.

En boca 2:

Nota dolceta de fons ambaromes de mandarina i de canyella. L'amargor queda una mica més integrada en el conjunt però segueix essent excessiva.
El cos és poderós acompanyat d'una nota pastosa que atribuïríem a l'ametlla.

Ametlles crues

Acidesa, quasi res.
A la llarga, l'amargor i la olor de tall de fulla acaben dominant. Hi ha un perfil dolç que no acabem d'identificar i em sap greu haver de dir que no trobem el safrà.
L'efervescència és justa el que fa falta ni més ni menys.
No hi ha astringència ni aspror i l'acidesa és tot just apreciable a la llarga.
Si no fos tan amarga seria molt fàcil de beure.
Potser en el retorn a la llarga, apareix el safrà.
Al final apareixen notes caramel·lades.

Impressions generals:

Aquesta és una de les cerveses que més m'ha cridat l'atenció aquests darrers temps. L'experiment és molt interessant i plegat de molt bones idees. Aquesta composició resulta molt positiva en nas. Apareix molt complexa, evolutiva i agradable.
En canvi, en boca, és una mica decebedora en la mesura que l'amargor és excessiva i impedeix l'aprensió de totes les característiques que, en ser molt subtils, queden tapades i ocultades.  Potser ens haguessim hagut de quedar en el registre de subtileses.

Fitxes de degustació - Domus AUREA

AUREA

Domus Aurea

Domus

Empresa fundada en 2008 a Toledo per Fernando Campoy, un enginyer químic que, en aquella època, va passar de la elaboració casolana a la producció professional.
En 2012 van canviar de locals i en 2013, han recirculat la instal·lació de petita producció per a fer recerques i altres capricis cervesers que surten de la producció ordinària. Estem molt interessats en probar aquestes investigacions.
Recomanem la visita del web on ens dónen detalls sobre les instal·lacions.
Les cerveses que tenen al mercat en aquests moments són:ç
Domus Regia (English Pale Ale); Domus Summa (Cervesa d'alta fermentació aromatitzada amb mel), Domus Aurea (la que ens ocupa ara), Domus European Pale Ale, Pacific Ale, Pacific Lager (crec que va ser una edició limitada), Snowhite, Greco.
Contactes:
Web: http://www.cervezadomus.com/
No he trobat ni l'adreça de la fàbrica ni el telèfon.

Tècnica

Estil: IPA (referència teòrica al nostre blog; BJCP)
Alcohol: 6%Vol.
Presentació: ampolla 33cL.
Ingredients: a l'etiqueta només ens diuen que hi ha llúpols Simcoe i Amarillo. De malts no en sabem res.
Descripció:

En destapar:

Resina, notes de malt i un punt de canyella.

Aspecte:

Escuma densa, blanca, persistent i formant garlandes. Cervesa de color daurat, relativament transparent amb impureses en suspensió.

Nas 1:

Olors de resina, cítriques i potser quelcom de pinya. També apareixen olors d'herba i un toc dolç poc definit que recorda la coca.

Pinya fresca

Notes de colònia com d'espígol.

En boca 1:

Aspecte dolcet a l'inici. Olors de pastisseria dolça. Tocs de resina i una mica de fusta. El final és lleugerament cítric.
El cos és mitjà.
L'amargor és justa i correcta per una IPA. Opció estètica moderada molt agradable. Aquesta amargor és mig seca i mig metàl·lica.
La cervesa és molt passadora malgrat l'amargor i el toc àcid gens menypreable (que, d'altra banda,només apareix a la llarga).
L'equilibri es troba molt decantat cap al llúpol.
La cervesa és un pèl astringent però gens aspra.

En nas 2:

A distància, es pot notar molt clarament la pinya i potser alguna cosa de maracuyà. Sinó trobem clarament olors d'herba tallada, i de fulla d'heura i, finalment, alguna cosa de canyella.

Canyella

Jo diria que hi ha un no-res de diacetil.

En boca 2:

Altre cop podem detectar olors de pinya i de fusta.
El cos és mitjanament consistent i l'efervescència és justa, un pèl baixa, potser. Innegable nota dolça però fluixa: no permet una identificació més precisa. a més, també trobem (altre cop) olors de d'herba, de fulla i de resina. I finalment, alguna cosa de canyella.

Herba

En aquesta segona passada, la cervesa resulta molt més aromàtica, l'amargor es nota menys i es nota millor integrada en el conjunt.

Impressions generals.

Ens trobem davant d'una IPA bastant clàssica amb alguns aspectes fruitats singulars possiblement deguts als llúpols. Aquesta cervesa guanya en ser degustada no massa freda i és molt més interessant en boca que en nas. En el segon tast, ens ha semblat una composició molt millor integrada i homogènia. Potser podríem dir que domina el perfil de l'amargor però, com dèiem, és una cosa bastant moderada, no res dramàtic.
Altrament, es tracta d'una cervesa molt fàcil d'empassar i passa bé la set.

Fitxes de degustació - Domus SUMMA

SUMMA

Domus

Degustació realitzada el 27 de Juny 2013
Cervesa aromatitzada amb mel.
Lot: 1509/271 12 DIC 2013
Alc: 7,2%Vol.
Cap: 33cL.

Estic esperant més informació sobre el projecte en general.

Descripció:

En destapar:

Olors de mel i de sucre torrat.

Aspecte:

Escuma mitjanament densa i poc persistent. Cervesa de color marró amb tocs de caoba.

Nas 1:

Olor fresca i agradable amb una lleugera nota de mantega. Bones olors de caramel bastant fet, rodones i  poderoses. Lleugera olor de mel però bastant tapada per les olors del perfil del malt. altrament, olors de cirera confitada o, millor, fornejada, i també un toc de ribes roges. Notes especiades de canyella i pebre negre.

Clafoutis de cireres

Boca 1:

Forta efervescència, potser un pèl excessiva. Cos més que respectable, notable viscositat però agradable, no ofereix cap resistència.
Acidesa quasi nul·la, només residual.
Olors de sucre gairebé cremat.
Toc lleugerament salat, quasi res.
Cervesa gens amarga, final sec i persistent.
Discretes notes de dissolvent. L'alcohol es deixa notar per mitjà d'una certa escalfor.
El glop és molt fàcil i amè.
No es tracta d'una cervesa equilibrada en el sentit que domina fortament un perfil sobre un altre. No obstant això, la composició és bastant homogènia i integrada.
Per ser una cervesa de mel, trobo aquest ingredient massa discret.

Aspecte 2:

Escuma de diverses densitats amb zones molt denses i cremoses i altres zones de bombolles molt grosses. Persistència mitjana i sense garlandes.

En nas 2:

Aquest cop, el llúpol es fa notar amb més acuitat: herba tallada, fulla d'heura i saba de gramínia.
L'alcohol es fa notar bé, acompanyat de lleugeres notes de dissolvent. El caramel es retira en un segon pla mentre que apareixen un perfil cítric que tira a mandarina. No es nota gaire la mel mentre que, en canvi, apareix cafè i un no-res de xocolata.

Cafè amb xoxolata

Forçant (agitant) només s'aconsegueix augmentar l'aprensió de l'alcohol i del dissolvent.
Molt al final, apareix un toc de figa seca.

Figues seques

En boca 2:

Ara, l'efervescència s'ha moderat notablement. El cos segueix essent ben consistent. Dominen bastant les olors de caramel bastant cremat. Apareix una mica d'herba i un bon toc de melassa. Hi ha una nota dolça general que es combina amb el cos.

Melassa d'aranja

La persistència general és un pèl amarga, lleugerament picant, dolça i un no-res seca.
En general el glop és molt passador, fàcil i passa bé la set
Repetiria que es tracta d'una cervesa no gens equilibrada, que no pretén ser-ho, però que està molt ben lligada. Forma un conjunt homogeni.

Impressions generals:

Com dèiem, es tracta d'una cervesa molt ben acabada i lligada, que forma un conjunt homogeni (de moment, no he trobat una terminologia més amena per descriure aquest fet.) Crec que les notes quasi cremades tapen una mica les aromes de mel de forma que aquesta queda gairebé oculta.
Aquesta cervesa evoluciona durant el tast. En un primer temps, dominen els tons del malt amb la melassa al capdavant, però després apareix un final on el llúpol és més present. Tot plegat ben compensat.
Una nota dolça gairebé permanent, tant en nas com en boca, funciona com a teló de fons estable i sòlid. En definitiva, una bona composició.

Fitxes de tast - SAGRA PREMIUM(Toledo)

Cervesa SAGRA.
Cervesa castellana
http://www.cervezasagra.es/
Direcció:
DAVIYUN S.L.
Avenida de la industria 155A
45230 Numancia de la Sagra (TO)
Autors o propietaris de la cerveseria:
Bob Maltman (mestre cerveser) i Pepe Rodriguez (Cap de cuina del Bohío de Illescas).

L’objectiu d’aquesta cerveseria és el de produir cerveses artesanes propiament castellanes i d’oferir així unes cerveses “diferents”, amb característiques que puguin satisfer un public que no es limiti al simple consum. En definitiva el mateix que fan tots els productors artesans, si fa no fa, però amb marca castellana.

La cerveseria presenta de moment els productes següents:
Pilsener, Premium i Bohío, així com una sèrie dedicada al ruc de Sancho Panza: Burro de Sancho Rubia, Burro de Sancho Roja i Burro de Sancho Negra.


La cervesa que anem a degustar és la SAGRA PREMIUM.
Estil declarat: Blond Ale. No és pas cap estil “homologat”, però tampoc fa falta que s’homologui res en particular. Podem suposar que han volgut elaborar una ale que fos més clara que la Pale Ale per tal de ser tan “rossa” com una Lager Helle o una Pils. Mercat obliga.

Presentació:
Ampolla de 33cl transparent. No s’adverteix cap pòsit.
Alcohol: 5,4%Vol.
Caducitat: Abril 2012
Alta fermentació.
Ingredients: Es diu que la cervesa es fa amb ordis i llúpols espanyols i alemanys (ens agradaria saber quins son espanyols):
Malts Pils, Vienna, Abbey i Hell.
Llúpol: Cascade.
Temperatura recomanada de degustació: entre 4 i 6ºC!!! Tan és dir que no cal degustar en aquestes temperatures. Nosaltres començarem a 8º i acabarem a 13ºC.

Descripció:

En destapar:
Olor d’herba, raïm verd, aranja i potser quelcom de poma.
Aspecte:
Color daurat/coure clar. Lleugerament tèrbola. Escuma espessa i persistent. Es fan garlandes.

Aromes 1:
En primer lloc, ens assalta la olor del llúpol: raïm verd, grosella blanca. A la llarga, amagat darrere aquestes primeres impressions, podem notar una mica de pa de barra, baguette fresca, especialment la molla. Nosaltres no recomanem les temperatures indicades en l’ampolla: aquesta cervesa comença a donar bones impressions quan s’escalfa una mica: apareix el perfil del malt amb una mica més d’acuitat.

Gustos 1:
Curiós punt de sal. Olor d’herba i quelcom de cítric. Amargor notable però no estrident. L’amargor és entre seca i metàl•lica. La primera impressió es va imposant sense exagerar la sequedat. Sensació d’efervescència picant. Cos notable, superior a la mitjana. El picant i l’amargor són prou persistents. Finalment, amb l’escalfor, apareixen notes de poma madura i potser, buscant bastant, albercoc.

Aromes 2:
En una segona passada, segueix dominant el llúpol: herba tallada, heura i un puntet de sota bosc. A la llarga apareix també alguna cosa molt tènue de mel.

Gustos 2:
Efervescència picantona. Domina l’herba tallada i la grosella blanca. Potser apareix alguna cosa floral però sense identificar. Perfil dolcet interessant i en justa mesura. Reapareix una mica de sota bosc (ferment?) així com pa fresc, baguette. Cos consistent. Astringència, res; DMS, res; Diacetil, res.
Persistència dels gustos d’herba. A la llarga, el “picant” és excessiu (pel meu gust).

Aromes 3:
Amb una temperatura més elevada, el perfil del malt es fa més evident. Es pot distingir la mel amb prou facilitat així com un punt de caramel (o de sucre candi). També es distingeix millor el toquet de sota bosc. Les fruites també es fan més pregones amb la grosella blanca al capdavant i una mica de poma madura.

Gustos 3:
Grosella, albercoc i una cosa densa que no aconsegueixo determinar, lleugerament dolç. Cos més contundent amb l’escalfor. Sincerament, només puc repetir que aquesta cervesa guanya molt en ser presa en temperatures més raonables que les proposades. A 10ºC ens ofereix una paleta prou variada i complexa que en fred no podríem ni somiar.
Segueix present el curiós toc salat i a mesura que augmenta la temperatura es noten cada cop millor les fruites: grosella i albercoc. No acabo d’esbrinar la tercera cosa ...
Pa de pagès i també quelcom de palla.

Impressions generals:
Una cervesa ben feta i agradable una mica decantada cap al perfil del llúpol (massa pel meu gust personal) amb una interessant composició de malts i un perfil fruitat curiós. En una altra sessió, vaig trobar un perfil un pelet més dolç. A temperatures adequades, el cru revela una complexitat interessant tot i que no ofereix novetats a partir del quart tast.
Recomanaria una combinació amb algun guisat fi de pollastre (sense all i un mínim de tomàquet), deixant la carn a punt de desfer-se i amb un suc lleugerament aromatitzat.
Sinó, unes braves convindrien a la perfecció.

Addenda: els materials:

Malt Pils:
(Inventat en 1840) Malt que segons on també se li diu malt Lager. És el malt més clar que es pot trobar. Baix en proteines, normalment de dues línies, alta extracció. Aromes prou fortes.
Malt Vienna:
malt d’ordi fornejat, més fosc que el Pale Ale però menys que el Munich. Color daurat-carabassa i aroma de bescuit.
Malt Abbey:
producte específic de la casa Weyermann normalment utilitzat en cerveses d’abadia belgues.
Malt Hell:
Les referències que tenim diuen que és el mateix que el Vienna...
Cascade:
Llúpol americà creat en 1956 a la universitat de l'estat d'Oregon a partir del Fuggle i el Serebrianker (una varietat russa) però que no s'ha cultivat fins al 1972. Aroma de cítrics, especialment llimona i aranja. Gran èxit comercial.