Fitxes de degustació - Domus AUREA

AUREA

Domus Aurea

Domus

Empresa fundada en 2008 a Toledo per Fernando Campoy, un enginyer químic que, en aquella època, va passar de la elaboració casolana a la producció professional.
En 2012 van canviar de locals i en 2013, han recirculat la instal·lació de petita producció per a fer recerques i altres capricis cervesers que surten de la producció ordinària. Estem molt interessats en probar aquestes investigacions.
Recomanem la visita del web on ens dónen detalls sobre les instal·lacions.
Les cerveses que tenen al mercat en aquests moments són:ç
Domus Regia (English Pale Ale); Domus Summa (Cervesa d'alta fermentació aromatitzada amb mel), Domus Aurea (la que ens ocupa ara), Domus European Pale Ale, Pacific Ale, Pacific Lager (crec que va ser una edició limitada), Snowhite, Greco.
Contactes:
Web: http://www.cervezadomus.com/
No he trobat ni l'adreça de la fàbrica ni el telèfon.

Tècnica

Estil: IPA (referència teòrica al nostre blog; BJCP)
Alcohol: 6%Vol.
Presentació: ampolla 33cL.
Ingredients: a l'etiqueta només ens diuen que hi ha llúpols Simcoe i Amarillo. De malts no en sabem res.
Descripció:

En destapar:

Resina, notes de malt i un punt de canyella.

Aspecte:

Escuma densa, blanca, persistent i formant garlandes. Cervesa de color daurat, relativament transparent amb impureses en suspensió.

Nas 1:

Olors de resina, cítriques i potser quelcom de pinya. També apareixen olors d'herba i un toc dolç poc definit que recorda la coca.

Pinya fresca

Notes de colònia com d'espígol.

En boca 1:

Aspecte dolcet a l'inici. Olors de pastisseria dolça. Tocs de resina i una mica de fusta. El final és lleugerament cítric.
El cos és mitjà.
L'amargor és justa i correcta per una IPA. Opció estètica moderada molt agradable. Aquesta amargor és mig seca i mig metàl·lica.
La cervesa és molt passadora malgrat l'amargor i el toc àcid gens menypreable (que, d'altra banda,només apareix a la llarga).
L'equilibri es troba molt decantat cap al llúpol.
La cervesa és un pèl astringent però gens aspra.

En nas 2:

A distància, es pot notar molt clarament la pinya i potser alguna cosa de maracuyà. Sinó trobem clarament olors d'herba tallada, i de fulla d'heura i, finalment, alguna cosa de canyella.

Canyella

Jo diria que hi ha un no-res de diacetil.

En boca 2:

Altre cop podem detectar olors de pinya i de fusta.
El cos és mitjanament consistent i l'efervescència és justa, un pèl baixa, potser. Innegable nota dolça però fluixa: no permet una identificació més precisa. a més, també trobem (altre cop) olors de d'herba, de fulla i de resina. I finalment, alguna cosa de canyella.

Herba

En aquesta segona passada, la cervesa resulta molt més aromàtica, l'amargor es nota menys i es nota millor integrada en el conjunt.

Impressions generals.

Ens trobem davant d'una IPA bastant clàssica amb alguns aspectes fruitats singulars possiblement deguts als llúpols. Aquesta cervesa guanya en ser degustada no massa freda i és molt més interessant en boca que en nas. En el segon tast, ens ha semblat una composició molt millor integrada i homogènia. Potser podríem dir que domina el perfil de l'amargor però, com dèiem, és una cosa bastant moderada, no res dramàtic.
Altrament, es tracta d'una cervesa molt fàcil d'empassar i passa bé la set.