WESTVLETEREN XII
He estat esperant bastant de temps abans de fer la degustació d'aquesta cervesa. I és que em sento prou intimidat davant del fet que durant moltíssims anys aquesta cervesa ha estat impossible d'aconseguir a menys d'anar a l'abadia de Sant Sixtus a comprar ampolles després d'encarregar-les. Tant és així que no l'havia degustat mai.
Ara, els monjos de Sant Sixtus necessiten diners per a fer alguna millora arquitectònica a l'abadia i han fet unes partides de Westvleteren XII per vendre més enllà de les seves portes (Ad aedificandam abbatiam addiuvi). No cal dir que s'ha desfermat la especulació i l'acaparament. Però bé, a nosaltres ens ha arribat aquesta ampolla que penso tractar amb respecte i recolliment.
Encara no he tingut temps de fer l'estudi sobre Westvleteren: Estic pendent de fer-lo.
La cervesa
Pàgina web: http://www.sintsixtus.be/eng/home.htmMés informació més tard.
Caducitat: 05/10/2014
Alcohol: 10,2% Vol.
Presentació: Ampolla de 330 cL
Descripció:
En destapar:
Fortes olors de caramel o de melassa amb notes de ferment i d'herba fresca.Aspecte:
Escuma de color beix, mitjanament persistent, bastant espessa i formant garlandes.Hagués hagut de netejar el got... |
Cirera picota |
Nas 1:
Primer trobem un perfil cítric i de caramels barrejats. Més que caramels, hauríem de parlar de melasses, especialment, melassa de canya.Melassa de canya de sucre. |
Pa de pessic |
Al cap d'una estona apareixen notes d'herba. Aquest aspecte és poc definit.
Dins del perfil molt caramel·litzat i dolç, trobo una lleugera nota d'oxidació (pols). Remarquem en especial la nota dolça en nas.
També podríem parlar de quelcom de diacetil amb olors de nou.
En boca 1:
Fortes olors de melasses diverses amb una certa nota d'oxidació (pols).Efervescència fina i lleugerament picant ben present. Aspecte sec amb tocs de dissolvent.
L'alcohol es nota bastant però queda bastant integrat.
Olors de poma, de taronja i de maduixa. Tot plegat molt madur.
Trobem notes especiades, especialment, pebre negre i llorer, una mica de canyella i potser un toc de pebre roig.
Fulles de llorer |
L'amargor es manifesta molt poc i només a la llarga. Un cop apareguda, es manté força temps en un aspecte sec.
Es manifesta una sensació de vi capitós, o quelcom de rom.
El tast és bastant llarg.
Acidesa, no; astringència, no; aspre, no.
Nas 2:
Fortes olors de pa i, sobre tot, de salsa de soja,acompanyades de quelcom de xocolata. També es poden detectar notes làctiques, com de formatge fresc.
Són notables igualment els aspecte de vi ranci. Així mateix, es poden trobar alguns tocs d'avellana o de nou i les fruites recorden la maduixa i la cirera i, potser, la mandarina.
Elaboració de vi ranci als cellers de Müller al Priorat. |
Al final, es poden trobar lleugeres aromes d'herba i un punt molt discret de terra.
Boca 2:
Efervescència fina i picant. Olors fresques lleugerament mentolades. Aquest cop, al principi, dominen els especiats: pebre, cardamom, anís, canyella i llorer. (El cardamom, me'l han suggerit.)Cardamom |
L'amargor només ve a la llarga i es manté molta estona, barrejada amb els tocs de dolçor de melassa de canya.
Acidesa, quasi res; Diacetil, aquest cop gairebé gens. DMS, ha desaparegut.
Llàstima de toc oxidat.
Retorn a la llarga amb menta.
Impressions generals:
Una cervesa impressionant de densitat, de cos, de gruix i de personalitat.
Un cru molt complex, decantat cap als perfils del malt i del ferment. Un composició poderosa, equilibrada i molt ben compensada.
Es presenta una certa resistència. Aquesta cervesa ha de ser abordada amb tranquil·litat i recolliment.
Una meravella si no fos pel toc oxidat que segurament no és degut a la elaboració sinó a l'emmagatzemament.
Recomanaria aquesta cervesa en sàvia combinació amb algun plat de salmó cru en vinagreta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada