Opinió - La millor bla bla bla la millor bli bli bli

“La mejor cerveza del mundo es española. De Xátiva, concretamente. Artesana, de triple malta y doble fermentación natural, La Socarrada ha conquistado a paladares de todo el mundo gracias a su original personalidad [...]”

Aquest és un un text copiat íntegrament del diari Expansión, de reconeguda fama dins els cercles mercantils.

“La mejor cerveza Pilsen de Europa - San Miguel 1516” és un titular tan ofensiu que hauria de ser considerat injúria contra la intel·ligència col·lectiva.

“Cruzcampo Gran Reserva, la Mejor Cerveza del Mundo” també és un titular que podeu trobar a moltes fonts, simplement posant “Cruzcampo mejor cerveza mundo” a Google.

Notícies com aquesta n’hi ha centenars. Cada cop que un beuratge mediocre rep un titular d’aquesta classe, una cria de gatet s’esbudella sense voler amb un filferro espinós rovellat. 

Molt immadur ha de ser un mercat per necessitar aquestes maniobres publicitàries. Vull pensar que ens tracten d’idiotes, perquè si realment es creuen el que publiquen, el problema és molt més greu. En aquest cas veuria fins i tot normal que ens intentessin colar notícies falses, incompletes o manipulades. Que no deixa de ser el que molts fan, ara que hi penso.

Si trio al jurat i als competidors adequats, fins i tot jo puc guanyar el premi al “Pelo Pantene del año”. Competint contra rivals de la talla de Moby, Ivan de la Peña i Lord Varys, és bufar i fer ampolles. En el món cerveser passa una cosa semblant. Desenes de cerveseres paguen morterades per entrar a concursos de dubtós prestigi, però que t’asseguren una medalla d’or amb molt poc esforç. Dins de diferents categories (unes cent, que es diu ràpid) i obtenint un or, ja pots dir que ets “el millor del Món” en aquest estil, ètica a part. Després, nombrar qui t’ha donat el premi o indicar la categoria ja és una altra cosa. Dit d’altra manera, jo puc muntar la Baix Llobregat World Cup of Beer, amb vint tios de la comarca portant la cervesa, i premiar als vint amb una medalla d’or si a mi em sembla bé. I pot venir el Punt Avui a dir que la millor cervesa del món és catalana. I eh, dels que es van presentar, el millor era català així que... Ara bé, després, indicar que el jurat estava format per un cunyat del regidor de torn que va anar un dia a la fàbrica de Damm i pel seu gos, això no fa falta. No sigui cas que la gent se n’adoni que la notícia té valor informatiu zero.

 

A nivell personal: fa quatre mesos vaig participar com a jurat al Barcelona Beer Challenge, un concurs seriós amb un jurat que, almenys, ha tastat centenars (si no milers) de cerveses diferents, i que per tant tenen –o tenim- un background important independentment de la capacitat objectiva, també entrenada en cursos. Quan vaig topar amb alguns periodistes (o becaris) que cobrien el veredicte durant el Barcelona Beer Festival, el que ens preguntaven “a peu de pista” era quina havia sigut la millor cervesa del concurs. Responent que no existia una millor cervesa del concurs sinó una millor cervesa en desenes de categories diferents, insistien. “Però de les que han guanyat quina és la millor?” I així. Al final, deies que Companyia Cervesera del Montseny havia guanyat més medalles que la resta, i el titular ja estava escrit: “la millor cervesa del món és catalana” per la premsa d’aquí, “la mejor cerveza del mundo es española” per la premsa de l’Ebre ençà. L’únic que importa és el titular, no el rigor. L’únic que importa és que el lector cliqui a la notícia, no que el contingut sigui incomplet o amorf. No és que Montseny no sigui la millor cervesera del món, és que va ser la millor de les que es van presentar en les categories i cerveses que es va presentar, i sempre segons el criteri d’un grup de 40 persones amb titulació.

Damm juga a fer pel·lícules de cervesa, i ho fa molt bé. El mèrit i la qualitat del seu marketing és gran, i almenys deixen al client la capacitat de puntuar subjectivament els seus productes. En el marketing de guerrilla, per contra, tot s’hi val. També tractar al públic com una ovella ignorant, disposada a més a més a repetir aquestes arengues sempre que pugui.

Un altre cas flagrant és el de la manipulació, mitjançant titulars, d’estudis fets de forma correcta i descrits com ha de ser. És el cas clar d’un estudi que recentment ha fet la OCU, escollint 31 cerveses tipus lager industrial del supermercat i atorgant una puntuació segons diversos factors, com el preu, la composició (analitzada al laboratori) i la degustació d’experts. L’article parla de compres mestres, de relació qualitat-preu i analitza si les cerveses més venudes són les millors segons aquests paràmetres objectius. El vocabulari és precís i inequívoc. Poc han trigat alguns mitjans (ara li toca a el Economista) en treure el titular enganyós i de rigor periodístic nul: “Las diez mejores cervezas que se venden en España, segun (sic.) la OCU”. Ni ortogràficament és correcte. Recordo que quan feia batxillerat ens feien proves de comprensió lectora. No sé d’on treuen aquests “periodistes”, però crec que aquestes classes se les van saltar. Calculo que a Espanya no s’han venut menys de 3.000 cerveses diferents amb registre sanitari (comptant fires) durant el 2015 i el 2016. D’aquestes 3.000 (i crec que faig curt) se n’ha analitzat un 1%, amb una puntuació en webs especialitzades en cervesa entre el molt deficient i el mediocre. Però segons el senyor –o senyora- del Economista, o d’Europa Press que seria pitjor per tractar-se d’una agència de noticies (i és qui signa), les deu millors cerveses que es venen a Espanya són les descrites. O el que és el mateix: interpreten que la millor cervesa que es ven a Espanya és l’Ambar Especial, quan tot i tenir la millor nota treu un 63 sobre 100. Això voldria dir que una cervesa com la Rochefort 8, per dir-ne una, que es ven a l’Alcampo, és objectivament pitjor. El disbarat és molt considerable.

Vivim en l’era del titular fàcil i l’engany perpetu. En la premsa en paper, era el lector qui de forma voluntària i després de pagar accedia a uns continguts. Ara, els continguts arriben molts cops i sense demanar-ho en forma de compartir notícia a Facebook, de retweet a twitter o com a publireportatge camuflat en pàgines d’empreses. Molta gent tampoc contrasta, i comparteix amb bona fe, estenent l’epidèmia d’indigència intel·lectual a la que ens volen sotmetre alguns ens amb més o menys poder. Les teories de la conspiració sempre m’han semblat un passatemps de ciència ficció entretingut més que una realitat, però s’ha de reconèixer que la capacitat de manipulació que tenim com a societat és de traca.

Repetint-me, vull pensar que Expansión i el Economista, com a diaris “de mercats”, tenen algun interès en que algunes d’aquestes cerveses es venguin, o en que es venguin actius de l’empresa, o alguna cosa per l’estil. Seria un tema de manipulació voluntària al lector per obtenir benefici als mercats, cosa que tractant-se de la pitjor cara del neoliberalisme em semblaria més o menys normal. Vull pensar que els que manen en aquests diaris són més malvats que incompetents. Perquè la maldat es pot condemnar, però la incompetència s’encomana. Haurem d’anar amb la lupa a la mà. Perquè si ja ens prenen el pèl en els temes que dominem, no vull ni pensar què passa amb els que no. 

Autor de l'article:

Marek Červená Novýdům