Avaluacions - Stillwater Artisanal - STATESIDE SAISON

Stillwater Artisanal

STATESIDE SAISON

Dades de l'avaluació: 

Data: 10/09/2016 

Nombre de jutges: 6 

Lloc: Arenys de Munt 

Broueria: Stillwater Artisanal. 

Crec que es tracta d'un nòmada: Stillwater sol treballar amb diverses broueries. En aquest cas és la Twelve Percent Brewery de Westminster a l'estat de Maryland al NE dels EEUU. També produeix cerveses amb "Against the Grain Brewery" (ATG) també a Westminster, així com amb la mateixa empresa però a Louisville (Kentucky). Ciutat: Baltimore, Maryland. 

Estil: Saison/Farmhouse Ale 

ABV: 6.8% 

Presentació: ampolla 335cL. 

WEB: http://www.stillwater-artisanal.com/works.html 

De l'etiqueta: 

Pays homage to old world tradition while celebrating new world innovation. Naturally brewed with the finest European malts and fresh aromatic hops from the United States and New Zealand. It's then fermented using a classic farmhouse ale yeast and bottle conditioned to enhance stability. The outcome is a beer of unique design and exquisite taste, showcasing some of the best attributes of modern-day craft brewing.

Avaluació: 

Aspecte:

Color de la cervesa:
Es defineix com a lleuger daurat, daurat o groc/daurat.
Color de l'escuma:
Blanc
Transparència:
La transparència és mitjana. La foto dóna bon compte d'ella.
Pòsit: 
Molt poc solatge. Podem imaginar que la cervesa és una mica filtrada. Com que no sabem res dels ingredients, també podem suposar la presència de blat diversos.
Escuma quantitat: 
No sembla que es generi gaire escuma.
Escuma persistència: 
Relativament poc persistent.
Escuma adherències: 
Les adherències són les que queden pitjor.
Escuma densitat: 
Tampoc figura una densitat d'escuma especialment densa.

Aromes: 

Gràfica 1

Aromes en Nas i Boca

 Aquesta gràfica permet observar les aromes "úniques" que apareixen només en Nas o només en Boca. Concretament podem veure
A.- Que la majoria de descriptors són més forts en nas que en boca.
B.- Tot i així, hi ha descriptors que presenten l'opció inversa: Farina, Resines (de molt poc), Fruites tropicals, i alcohol.
C.- Hi ha en les dues fases, descriptors únics:
En la fase nasal, tenim Pa/Crosta torrats, Pasta de sopa, Salsa de soja, Olives negres, Fumat, Fustes, Llaminadura, Autòlisi, DMS, Acetaldehid, Dissolvent, SO2 i Paper/cartró.
En fase bucal, s'esmenta com a descriptor únic, Caramels.
Que hi hagi menys descriptors únics en la fase Oral és ja una pauta habitual. L'anàlisi de cada descriptor ve més avall.
Gràfica 2: Aromes nas i boca, valors mitjans

Si establim una mitjana d'intensitats de les dues fases per a cada descriptor obtenim la gràfica següent: Aquesta gràfica permet visualitzar clarament la mitjana d'intensitat de tots els descriptors aromàtics (0,74). Per sobre d'aquesta mitjana, classifiquem els descriptors com a "significatius". Per sota i fins a la meitat del valor de la mitjana (0.37), definim una "segona capa" de descriptors secundaris. I per sota d'aquesta meitat, apareixen els descriptors menys decisius. Així, en una tercera gràfica podem establir una ordenació de descriptors per graus d'importància. Aquest cop, hem intentat una altra forma de classificar: Establim la diferència entre el descriptor més intens i el menys intens (2,23). El dividim entre 3 (0,74). Essent que 0,74 és el terç de 2,23, podem anar pujant des de 0,02 o baixant des de 2,25 per etapes de 0,74. Així obtenim com a límits, 1,49 i 0,75.

Però em mantindré en la versió "meitat" i "quart" perquè ofereix unes perspectives aromàtiques més desenvolupades.
Llistat de descriptors: 
Aquest llistat ens permet observar una gran riquesa de descriptors significatius. Una qualitat que ja veurem si es reflexa en les sensacions dels jutges. 16 descriptors principals no són pocs!
Descriptors significatius:
Cítric, Afruitats frescs, Gra, Mel, Especiats, Herba, Ferment, Palla/segó, Floral, Farina, Balsàmic, Herbes aromàtiques/perfumat, Molla pa, Acetaldehid, Alcohol i Pa.

En detall: 

Cítric
S'apunta que el cítric és especialment refrescant (que es combina amb altres elements d'aquesta mateixa naturalesa. Alguns han citat Llimona, Aranja, Mandarina i Pell de llimona. Tant és així que fins i tot es parla d'acidesa en nas. Després ja veurem on arriba l'acidesa en boca.
Afruitats frescs
Els jutges han especificat Raïm blanc (sensació de cava). També es parla d'Albercoc, Raïm verd i Préssec. Totes les fruites són anomenades en la seva fase poc o gens madura.
Gra, Mel 
Sense comentaris.
Especiats
Clau d'espècia i pebre blanc.
Herba
Herba fresca, acabada de tallar, sensació fresca,
Ferment, Palla/segó 
Sense comentaris
Floral
S'esmenta flor blanca, un altre aspecte fresc, llessamí. També es parla de Saponària.
Farina 
Sense comentari
Balsàmic
S'insisteix molt en la sensació de frescor relacionada amb l'herba fresca però també es parla de balsàmic genèric o fins i tot, d'Eucaliptus.
Herbes aromàtiques/perfumat
Inclou el romaní.
Molla pa, Acetaldehid, Alcohol i Pa 
No es comenten

Descriptors secundaris: 

Forneria dolça, Llaminadura, Resines, Afruitats madurs o melmelada
Cap d'aquests aspectes ha rebut precisió. El menys que es pot dir és que aquesta segona capa és poc rica, especialment en comparació amb la primera fase que, com dèiem ho és molt. Estem davant d'una ràtio primera capa vs segona capa de 4 a 1!

Descriptors de fons o "terciaris" 

Aquests elements no fan ni de bon tros la unanimitat però s'han de citar en la mesura que algun jutge els ha mencionat. En aquesta categoria, tot és "lleuger", "discret" i/o "difús". Aquesta llista inclou alguns descriptors força sorprenents i algun que comentarem:
Pa crosta (torrats). 
Un aspecte que descriu un sol jutge. Sembla poc probable, però alguna cosa hi deu haver des del moment que algú altre parla de "caramel poc fet" i fins i tot, de "salsa de Soja". Hi ha alguna cosa clarament torrada en aquest reialme però queda molt poc intens i gens definit. No per això és menyspreable.
Fruites tropicals.
No se'n parlen en detall ni fan la unanimitat.
Fustes. 
Aquest descriptor pot ser combinat, a aquest nivell de molt baixa intensitat amb el fumat i diríem que introdueix alguna sensació de celler o de maduració en fusta. També podria implicar algun efecte de Brettanomyces.
Olives negres. 
No es comenten. Solen estar relacionades amb el ferment fresc.
Autòlisi:
Es parla d'un lleuger to de pernil dolç.
DMS, Dissolvent, SO2, Paper cartró. 
No es comenten. Però val la pena recalcar el darrer que podria implicar un principi de mala oxidació.
Pasta de sopa: 
sense comentari

Gustos: 

Dolç: 
La Stateside Saison té un perfil dolç discret. S'ha descrit però no s'ha comentat. Podem imaginar que es tracta d'un color sensorial de fons.
Àcid: 
L'acidesa, en canvi és més important tot i que no passa de la mitjana. En altres termes, es tracta d'una acidesa modesta però present. Gairebé arriba a 3. És molt menys intensa del que imaginàvem quan hem parlat d'aromes cítriques.
Salat: 
No apareix res salat.
Amargor: 
La intensitat de l'amargor és percebuda com lleugerament inferior a l'acidesa. El joc d'aquesta cervesa en matèria de gustos es desenvolupa doncs entre l'acidesa i l'amargor.

Qualitat de l'amargor: 

Intensitat: 
Com ho hem vist, la intensitat de l'amargor s'ha percebut com a important dins dels gustos però modesta. Persistència: 
No s'ha valorat la persistència (un defecte del full de dades).
Secant: 
L'aspecte secant, tot i ser, com en tots aquests aspectes, tranquil. Tot i així és la característica principal d'aquesta amargor.
Metàl·lic: 
La sensació de trobar una moneda en la cervesa és notable però no molesta. Ens mantenim en tons tranquils.
Balsàmic: 
L'aspecte refrescant, un pèl més fort que el metàl·lic tampoc surt de mare: tranquil.
Punyent: 
La sensació que l'amargor no s'escampa en la poca, també es manifesta molt suau.
Impressió general de l'amargor.
S'aconsegueix una amargor molt suau, però ben present. Dóna la sensació de rodonesa, de bona qualitat.

Còrpora: 

Cos: 
Es percep el cos com a mitjà.
Carbonatació: 
La carbonatació no es comenta (haurem de preveure una valoració extra de la qualitat de la carbonatació.) Tot i així, la seva intensitat també és mitjana. El record que en tinc jo personalment és que a més és «fina» i gens agressiva.
Alcohol: 
L'alcohol es nota. És una cervesa de 6.8% Vol i per tant és absolutament normal que es noti. Però apareix en intensitat mitjana. Essent que ningú en fa cap comentari, deduïm que queda ben integrat. Però això també és una cosa que voldrem afegir a la fitxa.
Textura: 
La textura no fa l'objecte de cap comentari però sembla que s'aprecia com a especialment untuosa, per damunt de la mitjana.
Picant 
Un aspecte nul.
Astringència: 
Es percep una mica d'astringència. Però molt poca. No es diu si apareix com a adequada o no.

Criteris generals 

La cervesa en general té una molt bona entrada: es considera força Bevible, notablement per damunt de la mitjana. També s'ha considerat força Digestible essent que no pesa gens a l'estómac. I gairebé en la mateixa mesura, s'ha trobat que compleix bé amb la seva funció de passar la set.
No es tracta de cap cervesa extrema. En efecte, la Intensitat general només és lleugerament superior al valor mitjà.
Malgrat això, s'ha considerat que era notablement persistent tot i que no s'ha precisat en què.
S'ha percebut un Retorn, però tampoc s'ha especificat què era el que retornava.
Subjectivament, la Complexitat s'ha valorat com a mitjana. Però si mirem les dades, trobem 33 descriptors aromàtics genèrics de 50 possibles. Això dóna una complexitat del 66%. Una dada més que mitjana! Per això la complexitat d'aquest apartat en concret es pot definir com la complexitat subjectivament percebuda.
L'Equilibri també s'ha percebut com a mitjà. Com dèiem, no és cap cervesa extrema. Si bé hi ha algunes característiques lleugerament dominants, no es pot dir que es trobi especialment decantada. Però si mirem els descriptors aromàtics principals, per exemple en la distribució per terços, observarem una lleugera dominació dels aspectes cítrics i verds sobre els aspectes del malt. En efecte aquests darrers queden més discrets essent que apareixen més en el segon terç de la llista ordinal.
Al final l'harmonia o la composició reben una notació relativament alta. Una valoració entre 4 i 5 no és cap broma tenint en compte de com ens estem tornant d'exigents.

Albert Barrachina, Josep Xuriach, Jesús Sarabia, Xavier Rubio, Ariel Caballero, Marc Roig.

Fitxes de degustació - Stillwater - Cellar Door - Saison

Stillwater

CELLAR DOOR

 

Dades de l'avaluació:

Data: 10/09/2016

Nombre de jutges: 6

Lloc: Arenys de Munt

Estil: Saison

Broueria: Stillwater Artisanal.

Crec que es tracta d'un nòmada: Stillwater sol treballar amb diverses broueries. En aquest cas és la Twelve Percent Brewery de Westminster a l'estat de Maryland al NE dels EEUU. També produeix cerveses amb "Against the Grain Brewery" (ATG) també a Westminster, així com amb la mateixa empresa però a Louisville (Kentucky).

Ciutat: Baltimore, Maryland.

Estil: Saison/Farmhouse Ale

ABV: 6.6%

Presentació: ampolla 335cL.

De l'etiqueta:

Over the ages the term ’cellar door’ has numerously been referred to as the most beautiful term in the English language. Upon setting out to create the first summer addition to the Stateside line up of ales; the feeling that almost instantly came to me was that of beauty & cleansing. Many summer offerings tend to lack the complexity of their bigger, colder season counterparts; so my goal was to craft an ale of extreme balance with a delicate complexity that allows for contemplation while also providing quaffable refreshment. Starting with a base of German wheat & pale malts this crisp slightly hazy foundation was then accented with a blend of Sterling & Citra hops providing a intricate blend of herbal grass & tangerine citrus flavors and aroma. To pull this all together and to complete the ’cleansing’ aspect of my vision I gently finished the ale off with a touch of white sage, lending a mild earthy spice character to the blend. Of course let’s not forget our house saison yeast that brought all the elements together leaving a dry yet intricate finish.

Avaluació:

Aspecte:

Color cervesa:
El color de la cervesa ha estat indicat amb descriptors com Palla, Groc i Daurat
Color escuma:
El color de l'escuma s'ha quedat amb "blanc" i prou.
Transparència:
Notarem en primer lloc una bona transparència de la cervesa sense arribar al màxim, lleugerament tèrbola.
Pòsit:
No s'aprecia solatge.
Escuma quantitat:
Poca: per sota de 3.
Escuma persistència:
Poca: per sota de 3.
Escuma adherències:
Encara menys: per sota de 2
Escuma densitat:
Tal vegada el que es valora més: gairebé mitjana però ni hi arriba.
En conjunt:
El color de la cervesa sembla ser el que ha de ser i la seva transparència també. Però l'escuma es fa desitjar en totes les seves facetes menys el color.

Aromes:

Gràfica 1 

Aromes en Nas i Boca 

Aquesta gràfica ens permet observar les diferències i les proporcions diverses entre descriptors i entre les fases nasal i bucal.
Concretament podem veure
A.- Que la majoria de descriptors són més forts en nas que en boca.
B.- Tot i així, hi ha descriptors que presenten l'opció inversa: Pa, Cítric, Herbes aromàtiques i Alcohol.
C.- Hi ha en les dues fases, descriptors únics:
En la fase nasal, tenim Olives negres, Fumat, Verdura, DMS, Mantega, SO2, H2S, Paper Cartró, Oxidació ranci.
En fase bucal, s'esmenta com a descriptor únic, Pasta de sopa, Caramels i Afruitats madurs/Melmelada.
Que hi hagi menys descriptors únics en la fase Oral és ja una pauta habitual.
L'anàlisi de cada descriptor ve més avall.
Gràfica 2
Aromes nas i boca
Si establim una mitjana d'intensitats de les dues fases per a cada descriptor obtenim la gràfica següent:

Aquesta gràfica permet visualitzar clarament la mitjana d'intensitat de tots els descriptors aromàtics (0,76). Per sobre d'aquesta mitjana, classifiquem els descriptors com a "significatius". Per sota i fins a la meitat del valor de la mitjana (0.38), definim una "segona capa" de descriptors secundaris. I per sota d'aquesta meitat, apareixen els descriptors menys decisius.
Així, en una tercera gràfica podem establir una ordenació de descriptors per graus d'importància. 

Llistat de descriptors:

Aquest llistat ens permet observar una gran riquesa de descriptors significatius. Una qualitat que ja veurem si es reflexa en les sensacions dels jutges. 13 descriptors principals no són pocs!
Descriptors significatius:
Balsàmic, Cítric, Resines, Herbes aromàtiques/perfumat, Afruitats frescs, Floral, Mel, Pa, Llaminadura, Herba, Molla pa, Farina, Alcohol.

En detall:

Balsàmic:
Aquest apartat recull Sensacions molt fresques o refrescants, Menta i Eucaliptus. També s'hi associa Alfàbrega tot i que aquesta quedaria millor en les "herbes aromàtiques". Però si els jutges l'han inclòs en aquest apartat, serà per a alguna cosa.

Cítric:
Els jutges citen Llimonària (Nota 1), Aranja, Llimona i Taronja.

Resines:
Les resines se citen bastantes vegades, principalment amb Pi i alguna citació de Xiprer. Funcionen amb eficàcia com a refrescant.

Herbes aromàtiques/perfumat:
L'Alfàbrega a cridat força l'atenció dels jutges, acompanyada de la Llimonària que citàvem en "cítrics", de l'Herba de Sant Joan (Nota 2), de la Farigola i del Romaní. Més d'un jutge ha escrit simplement Perfumat.

Afruitats frescs:
Se cita una rica paleta de fruites fresques: Pera, Poma vermella, Albercoc, Nectarina, Raïm, Meló, i s'apunta alguna fruita tropical com ara el Maracujà.

Floral:
Els jutges no han estat tan explícits i s'ha limitat a citar Flors blanques i Saponària i, en un cas més generós, citen Rosa però només en boca.

Mel, Pa i Llaminadura:
No són descriptors genèrics i no han fet l'objecte de cap comentari.

Herba
En aquesta categoria, els jutges troben un perfil prou marcat, però la seva descripció no és unànime. Però és una aparença: Herba molla, Herba fresca, Saba de gramínia (amb el seu toquet de dolç [SIC]).

Molla de pa, Farina:
Dos descriptors que amb Mel, Pa i Llaminadura conformen el perfil de malt. Però no reben cap comentari suplementari.

Alcohol:
En general ningú l'ha citat tret d'un jutge que ha considerat que "crema una mica", cosa que podria conduir a pensar en la possible discreta presència d'alcohols de Fusel. 

Descriptors secundaris:

Forneria dolça, Fruites tropicals, DMS, Gra, Acetaldehid, Especiats, Afruitats madurs o melmelada, Ferment, Dissolvent. La llista és menys llarga (9 contra 12).

Forneria dolça
En general, en forneria dolça s'inclouen aspectes com Ensaïmada, Galetes, Brioix, Magdalena, Pa de pessic, Berlines, etc. El que es descriu aquí és només Crosta de Croissant.

Fruites tropicals
Ja hem vista abans que es descrivia quelcom com Maracujà i, potser, Coco.

El DMS podria anunciar l'ús de Malt clar o algun problema de temperatures posteriors a la cocció.

En canvi, el Gra pot aparèixer com un aspecte positiu.

L' Acetaldehid, encara que sigui poc no és benvingut.

Els Especiats inclouen Anís i/o Anís estrellat.

Afruitats madurs o melmelada:
No es precisa res.

Ferment;
Res tampoc.

Dissolvent: cal referir-se al comentari de l'escalfor en boca. 

Descriptors de fons o "terciaris"

Aquests elements no fan ni de bon tros la unanimitat però s'han de citar en la mesura que algun jutge els ha mencionat. En aquesta categoria, tot és "lleuger", "discret" i/o "difús".
Es descriu en boca un lleuger teló de fons dolç.
També es fa menció de la presència d'algun Fenol que recorda el desinfectant d'hospital.
Altrament, s'apunta a un lleuger toc d'oxidació paper/cartró.
Acabem simplement llistant-los:
Pasta de sopa, SO2, H2S, Oxidació ranci, Palla/segó, Olives negres, Mantega, Paper cartró, Caramels, Fumat, Verdura. Afegirem també un to de fusta que ni tan sols s'ha valorat numèricament.

Gustos: 

 

Dolç:

Es valora una nota dolça de fons, discreta però alhora amena i agradable.
Àcid:
Es descriu una certa acidesa (mitjana intensitat) amb algun toc de qualitat acètica. Evoluciona a la baixa.
Salat:
Gairebé res. Tal vegada la possible presència de blat contribueixi a aquest perfil.
Amargor:
Entre mitjana i baixa. De bona qualitat, rodona, refrescant gens aspra.

Qualitat de l'amargor:

Intensitat:

Com ho hem vist, entre mitjana i baixa, gens extrema ni agressiva.
Persistència:
O no s'ha valorat o era molt poc persistent.
Secant:
Entre mitjà i baix.
Metàl·lic:
Gens
Balsàmic:
Entre mitjà i baix tot i que a la llarga es manifesta amb llibertat.
Punyent:
Molt poc.

En definitiva, com ja ho hem comentat, una amargor que queda rodona, amable, refrescant i de bona qualitat.

Còrpora: 

Cos:
No es fa cap comentari sobre el cos. És lleugerament superior a mitjà.
Carbonatació:
També lleugerament superior a la mitja. En algun cas s'ha considerat un pèl agressiva.
Alcohol:
Inferior a la mitjana. Molt més del compte i tal vegada acompanyat d'aspectes de dissolvent desfavorables.
Textura:
En general s'ha considerat força untuosa.
Picant
Gens.
Astringència:
Molt lleugera. La quantitat justa per donar el toc "rural" mantenint l'elegància general.

Criteris generals

El primer grup de qualitats generals queda molt ben dotat. Tots els descriptors són superiors a la mitjana. En especial, la bevibilitat rep una valoració especialment alta. En altres termes, aquesta cervesa és força bevible, ben digestible i passa bé la set. Podríem dir que te una molt bona entrada pel que fa a sensacions primàries.

El segon grup ens indica que aquesta cervesa és una mica més intensa que la mitjana (de les cerveses en general). La persistència és més que notable i el retorn, si bé no s'ha descrit en detall (com i amb què ve), és considerat superior a la mitjana. Podem suposar que el perfil del retorn és semblant al que ofereix la cervesa en primera instància.

La complexitat s'ha valorat per sobre de la mitjana però res superlatiu. És sorprenent si tenim en compte la llarga llista de descriptors que s'han reportat. Podem entendre que la descripció col·lectiva és molt més complexa i/o rica que les descripcions individuals.

La cervesa ha estat considerada mitjanament equilibrada. Això vol dir que la relació d'intensitats entre els diversos descriptors implica algunes decantacions cap a algun perfil en detriment d'algun altre. Si mirem els descriptors principals, podem veure que la majoria dels descriptors pertanyen al grup del llúpol principalment i, en segon lloc, al grup dels de la fermentació. El perfil del malt queda una mica relegat, cosa d'altra banda adequat en una Saison.

Finalment, l'harmonia de la cervesa en general, la sensació global que dóna un cop feta la descripció, és molt favorable. Sembla que la construcció es reveli com a ben feta, ben acabada, amb bones opcions de quedar compacta i sòlida.

Conclusions:

En aquesta sèrie, ens hem oblidat d'emetre una opinió respecta a l'adequació a l'estil. En altres edicions ens haurem de fer la pregunta.

De moment, llegint els fulls dels meus col·legues, em sembla poder deduir que estem davant d'un producte de bona factura que podríem considerar exemplar de les Saison modernes que opten per minvar l'aspecte rural del producte per conduir-lo cap a camins d'elegància i sofisticació.

Es podria discutir la introducció d'aromes "tropicaloides" que, si bé augmenten l'interès i la curiositat, s'allunyen tal vegada del model virtual descrit en les guies.

Albert Barrachina, Josep Xuriach, Jesús Sarabia, Xavier Rubio, Ariel Caballero, Marc Roig.

Notes

(1) També coneguda com a Herba Lluïsa, Toronjil de Canya, Citronella, Llimoneta, Zacate de Llimona, Canya de Llimona, Canya Santa, Herba de l´Escalfor, Herballimona, Palla de Llimona, Malullet, Belgata, Lemongrass i Sontol. Cymbopogon citratus.
[2] Pericó o herba de Sant Joan: (Hypericum perforatum)