20 de jul. 2011

Fermentació: apunts simbològics.

La fermentació com a símbol ha de ser completament distingida de la fermentació científica que coneixem nosaltres: fins ben entrat el segle XIX ningú ha sabut mai què era en realitat la fermentació. Aquest desconeixement ha suscitat molts interrogants als nostres avantpassats i molts raonaments analògics, base del raonament simbòlic.

La fermentació es presenta en la majoria de les vegades com una mena d’ebullició lenta o millor dit com una efervescència que transforma un element gairebé sempre alimentari en un altre que, un cop acabat el procediment, es pot ingerir gairebé sense perill i pot conduir a estats de consciència alterats.

Les substàncies fermentades són doncs la imatge del coneixement “efervescent” que permet que l’esperit superi o traspassi els seus límits habituals per accedir, per la intuïció o pel somni, al coneixement de la naturalesa profunda de les coses. Això pot explicar l’ús d’aquestes begudes, com ara la cervesa, el vi i altres productes de la fermentació en societats primitives de cultivadors.

TLALOC, divinitat agrària asteca, mestre de les pluges fertilitzadores, del tro i del llamp, anomenat en algun lloc “pluja de foc”, és representat alguna vegada amb una gerra de PULQUE (vi d’agave) efervescent. El seu mateix nom significa “pulque de la terra”.

D’altra banda i sense que això serveixi de precedent cal notar que en moltes tradicions, la fermentació i la descomposició (o podridura) van associades.

En alquímia la fermentació és associada a la noció de transmutació: maduració orgànica que prepara la regeneració, el pas de l’estat de mort a l’estat de vida. Per l’alquímia, els metalls i les pedres fermenten en el ventre de la Terra Mare.

La valoració simbòlica de la fermentació, considerada com una manifestació essencial de la vida triomfant també es troba en tota la història i en les tradicions d’Israel. Curiosament, quan es tracta de fer penitència ritual, el que es menja és pa àzim, o sigui, sense fermentar. Aquesta menja és al pa el que la brasa és al foc: una reminiscència, un record molt rebaixat i aigualit. És un element de dol i de penitència, en poques paraules, un element castrador.

L’hòstia eucarística també és feta de pasta àzim i representa o simbolitza un aliment que no fa “fermentar” passions sinó que pertany a un ordre més elevat i espiritual.

Petita citació del nostre propi blog:
http://cervesaencatala.blogspot.com/2009/11/els-noms-de-la-cervesa.html

“BEOR procediria d’una arrel indo-europea BHRU- o BHER- (segons els autors) relacionada amb la cocció i amb el fet de produir bombolles (relació onomatopeïca). De la mateixa arrel podrien procedir el BROTH anglès (brou), en el mateix idioma BREW, i el BRAUEN en Alemany i el nostre BROU que també es troba igual en Francès en forma arcaica (i en Italià “BRODO”). També es troba en el BRUTOS (BRYTON/BRUTON) Traci que significava simplement “cervesa”.

D’aquesta paraula primitiva i per la via del Llatí ens vindria la FERMENTACIÓ.
BHER- (proto-indo-europeu: estar calent, bullir, cremar)→ FERVERE (lat: bullir)→ FERMENTUM (lat: ferment –massa llevada-) →FERMENTACIÓ.”

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada