La fermentació com a símbol ha de ser completament distingida de la fermentació científica que coneixem nosaltres: fins ben entrat el segle XIX ningú ha sabut mai què era en realitat la fermentació. Aquest desconeixement ha suscitat molts interrogants als nostres avantpassats i molts raonaments analògics, base del raonament simbòlic.
La fermentació es presenta en la majoria de les vegades com una mena d’ebullició lenta o millor dit com una efervescència que transforma un element gairebé sempre alimentari en un altre que, un cop acabat el procediment, es pot ingerir gairebé sense perill i pot conduir a estats de consciència alterats.
Les substàncies fermentades són doncs la imatge del coneixement “efervescent” que permet que l’esperit superi o traspassi els seus límits habituals per accedir, per la intuïció o pel somni, al coneixement de la naturalesa profunda de les coses. Això pot explicar l’ús d’aquestes begudes, com ara la cervesa, el vi i altres productes de la fermentació en societats primitives de cultivadors.
TLALOC, divinitat agrària asteca, mestre de les pluges fertilitzadores, del tro i del llamp, anomenat en algun lloc “pluja de foc”, és representat alguna vegada amb una gerra de PULQUE (vi d’agave) efervescent. El seu mateix nom significa “pulque de la terra”.
D’altra banda i sense que això serveixi de precedent cal notar que en moltes tradicions, la fermentació i la descomposició (o podridura) van associades.
En alquímia la fermentació és associada a la noció de transmutació: maduració orgànica que prepara la regeneració, el pas de l’estat de mort a l’estat de vida. Per l’alquímia, els metalls i les pedres fermenten en el ventre de la Terra Mare.
La valoració simbòlica de la fermentació, considerada com una manifestació essencial de la vida triomfant també es troba en tota la història i en les tradicions d’Israel. Curiosament, quan es tracta de fer penitència ritual, el que es menja és pa àzim, o sigui, sense fermentar. Aquesta menja és al pa el que la brasa és al foc: una reminiscència, un record molt rebaixat i aigualit. És un element de dol i de penitència, en poques paraules, un element castrador.
L’hòstia eucarística també és feta de pasta àzim i representa o simbolitza un aliment que no fa “fermentar” passions sinó que pertany a un ordre més elevat i espiritual.
Petita citació del nostre propi blog:
http://cervesaencatala.blogspot.com/2009/11/els-noms-de-la-cervesa.html
“BEOR procediria d’una arrel indo-europea BHRU- o BHER- (segons els autors) relacionada amb la cocció i amb el fet de produir bombolles (relació onomatopeïca). De la mateixa arrel podrien procedir el BROTH anglès (brou), en el mateix idioma BREW, i el BRAUEN en Alemany i el nostre BROU que també es troba igual en Francès en forma arcaica (i en Italià “BRODO”). També es troba en el BRUTOS (BRYTON/BRUTON) Traci que significava simplement “cervesa”.
D’aquesta paraula primitiva i per la via del Llatí ens vindria la FERMENTACIÓ.
BHER- (proto-indo-europeu: estar calent, bullir, cremar)→ FERVERE (lat: bullir)→ FERMENTUM (lat: ferment –massa llevada-) →FERMENTACIÓ.”
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Simbologia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Simbologia. Mostrar tots els missatges
20 de juliol 2011
16 de juliol 2011
Mitologia i Simbologia de la cervesa
Goibniu és un dels Tuatha de Danaan. Aquests són un poble procedents del país de Tertres situat mes enllà de la Terra de les boires i del Gran riu Oceà. Van ser expulsats d'allí per ferotges enemics i van rodar durant segles per les ribes del Mar interior, portant la seva cultura.
Mestre artesà del metall, és responsable de la fabricació e les armes màgiques dels déus, herois i druides. Amb el seu martell màgic, pot fer una espasa o una llança perfectes en tres cops de massa. Durant la "Segona Batalla de Mag Tured" (Cath Maigh Tuireadh), va ser ferit per la llança per Ruadan, fill de Brigit i de Fomoire Bres, però un bany a la Font de la Salut el va curar. Els seus germans són Credne i Luchta.
En el Sidh, és a dir a l'Altre Món cèltic, és el brouater i el servidor de la cervesa en el Festí de la immortalitat, la Fled Goibnenn. El seu equivalent Gal és Gofannon. Per això la cervesa és considerada la beguda de la sobirania.
El nom de la reina que personifica aquesta sobirania a Irlanda és MEDB (també Maeve, Méabh, o Maëve), reina guerrera de Connaught, esposa de Ailill mac Máta. Aquesta reina va tenir més marits i un munt de fills. El seu nom sembla significar “ebrietat d’hidromel” o “flor de mel” o encara “intoxicació”segons les fonts. (Celtic culture: a historical encyclopedia, Volums 1-5. John T. Koch)
La cervesa es beu en grans quantitats per la classe guerrera a l’ocasió de les grans festes com ara SAMAIN, primer dia de Novembre.
Els reis decaiguts, massa vells o que han abusat del seu poder acaben ofegant-se en una bóta de cervesa (llàstima que no ho fessin el polítics d’avui en dia...).
En oposició a l’ hidromel que sembla que es reservi a la classe sacerdotal, la cervesa és reservada a la classe guerrera.
Una llegenda gal•lesa explica que el fill d’un rei, CERAINT el BORRATXO, fill de BERWYN (BERWI=bullir) va ser el primer en preparar cervesa de malt (BRAG). Va fer bullir most amb flors del camp i mel. Durant la cocció, va passar un senglar que va deixar caure una mica de la seva bava (escumosa) cosa que va provocar la fermentació. Cal notar ací la coincidència entre la cervesa i la carn de porc (o de senglar) habitual en tots els festins de SAMAIN, l’any nou cèltic i en els mites de l’altre món.
El porc o el senglar és l’animal que simbolitza el Déu LUG i cal relacionar-lo amb l’existència de teònims com BORVO o BORMO que, al centre de la Gàl•lia, és el patró de les fonts rajants. (Traduïm “bouillonnant” per “rajant” però no és una bona traducció. En molts textos sobre etimologia, la majoria de les paraules que tenen per origen l’arrel suposada *BR es refereixen no ben bé al fet de bullir sinó al fet que hi hagi activitat com de cocció lenta, com el nostre “xup-xup” i que és el que es dóna al principi de totes les fermentacions). Observem la possible relació entre l’arrel citada i BORVO o BORMO.
Per més informació, reproduïm ací un passatge d’aquest mateix blog:
«El BEOR procediria d’una arrel indo-europea BHRU- o BHER- (segons els autors) relacionada amb la cocció i amb el fet de produir bombolles (relació onomatopeïca). De la mateixa arrel podríen procedir el BROTH anglès (brou), en el mateix idioma BREW, i el BRAUEN en Alemany i el nostre BROU que també es troba igual en Francès en forma arcaïca (i en Italià “BRODO”). També es troba en el BRUTOS (BRYTON/BRUTON) Traci que significava simplement “cervesa”».
Com que la cervesa és la beguda de la immortalitat dels guerrers celtes, no és d’estranyar que el Déu LUG mateix vingués a “fecundar”-la mitjançant l pròpia saliva.
A l’Amèrica equatorial, les cerveses de blat de moro (txitxa) tenen un paper ritual considerable encara avui en dia. El seu ús és indispensable en tots els rituals de pas (iniciacions). Poden constituir l’únic aliment dels vells (dels savis). El seu simbolisme va directament relacionat amb el de la fermentació.
Els egipcis també consideraven la cervesa com un beuratge d’immortalitat.
Quan tinguem més coses, les anirem afegint.
Salut
Mestre artesà del metall, és responsable de la fabricació e les armes màgiques dels déus, herois i druides. Amb el seu martell màgic, pot fer una espasa o una llança perfectes en tres cops de massa. Durant la "Segona Batalla de Mag Tured" (Cath Maigh Tuireadh), va ser ferit per la llança per Ruadan, fill de Brigit i de Fomoire Bres, però un bany a la Font de la Salut el va curar. Els seus germans són Credne i Luchta.
En el Sidh, és a dir a l'Altre Món cèltic, és el brouater i el servidor de la cervesa en el Festí de la immortalitat, la Fled Goibnenn. El seu equivalent Gal és Gofannon. Per això la cervesa és considerada la beguda de la sobirania.
El nom de la reina que personifica aquesta sobirania a Irlanda és MEDB (també Maeve, Méabh, o Maëve), reina guerrera de Connaught, esposa de Ailill mac Máta. Aquesta reina va tenir més marits i un munt de fills. El seu nom sembla significar “ebrietat d’hidromel” o “flor de mel” o encara “intoxicació”segons les fonts. (Celtic culture: a historical encyclopedia, Volums 1-5. John T. Koch)
La cervesa es beu en grans quantitats per la classe guerrera a l’ocasió de les grans festes com ara SAMAIN, primer dia de Novembre.
Els reis decaiguts, massa vells o que han abusat del seu poder acaben ofegant-se en una bóta de cervesa (llàstima que no ho fessin el polítics d’avui en dia...).
En oposició a l’ hidromel que sembla que es reservi a la classe sacerdotal, la cervesa és reservada a la classe guerrera.
Una llegenda gal•lesa explica que el fill d’un rei, CERAINT el BORRATXO, fill de BERWYN (BERWI=bullir) va ser el primer en preparar cervesa de malt (BRAG). Va fer bullir most amb flors del camp i mel. Durant la cocció, va passar un senglar que va deixar caure una mica de la seva bava (escumosa) cosa que va provocar la fermentació. Cal notar ací la coincidència entre la cervesa i la carn de porc (o de senglar) habitual en tots els festins de SAMAIN, l’any nou cèltic i en els mites de l’altre món.
El porc o el senglar és l’animal que simbolitza el Déu LUG i cal relacionar-lo amb l’existència de teònims com BORVO o BORMO que, al centre de la Gàl•lia, és el patró de les fonts rajants. (Traduïm “bouillonnant” per “rajant” però no és una bona traducció. En molts textos sobre etimologia, la majoria de les paraules que tenen per origen l’arrel suposada *BR es refereixen no ben bé al fet de bullir sinó al fet que hi hagi activitat com de cocció lenta, com el nostre “xup-xup” i que és el que es dóna al principi de totes les fermentacions). Observem la possible relació entre l’arrel citada i BORVO o BORMO.
Per més informació, reproduïm ací un passatge d’aquest mateix blog:
«El BEOR procediria d’una arrel indo-europea BHRU- o BHER- (segons els autors) relacionada amb la cocció i amb el fet de produir bombolles (relació onomatopeïca). De la mateixa arrel podríen procedir el BROTH anglès (brou), en el mateix idioma BREW, i el BRAUEN en Alemany i el nostre BROU que també es troba igual en Francès en forma arcaïca (i en Italià “BRODO”). També es troba en el BRUTOS (BRYTON/BRUTON) Traci que significava simplement “cervesa”».
Com que la cervesa és la beguda de la immortalitat dels guerrers celtes, no és d’estranyar que el Déu LUG mateix vingués a “fecundar”-la mitjançant l pròpia saliva.
A l’Amèrica equatorial, les cerveses de blat de moro (txitxa) tenen un paper ritual considerable encara avui en dia. El seu ús és indispensable en tots els rituals de pas (iniciacions). Poden constituir l’únic aliment dels vells (dels savis). El seu simbolisme va directament relacionat amb el de la fermentació.
Els egipcis també consideraven la cervesa com un beuratge d’immortalitat.
Quan tinguem més coses, les anirem afegint.
Salut
Subscriure's a:
Missatges (Atom)