30 de març 2012

Fitxes de tast - Kalnapilis - 7.30

KALNAPILIS 7.30



Direcció:
UAB “Kalnapilio – Tauro grupė”
Didlaukio g. 69 B, Vilnius
Tel. +370 5 2627526
Faks. +370 5 2123754
info@kalnapilis.lt
Importador: GrupoMagi mix dwt (Múrcia)

Com moltes brouateries dels països de l’est d’Europa, aquesta posa l’accent sobre la modernitat de les seves instal•lacions i sobre la competitivitat del seu producte en el mercat. En algun lloc també parlen d’òptima qualitat, però no sembla pas que sigui un objectiu primordial. Com les altres, es tractaria del resultat d’una producció industrial mecanitzada i automatitzada al màxim. També ens diuen que la recepta és la conseqüència de segles de fer cervesa ( se suposa una tradició en el coneixement brouater) però que la singladura real de l’empresa va començar en 1992.
Tot i així ens informen que la cerveseria fou fundada en 1902 per un ciutadà d’origen alemany anomenat Albert Foight. Aquest es va instal•lar a Panevezys i va anomenar la seva brouateria BERGSCHLÖSSCHEN que vol dir exactament el “castellet sobre la muntanya”. El nom lituà és doncs una traducció del nom original en Alemany. Kalnapilis significa “el castell sobre la colina”.
L’empresa productora, a hores d’ara és associada amb una altra brouateria (si ho he entès bé) anomenada Vilniaus Tauras, i les dues han establert una associació del tipus “joint venture” amb un grup danès anomenat Danish Brewery group.

La cervesa:
La 7.30 de Kalnapilis és la més forta en alcohol que produeixen. És de baixa fermentació. Podem suposar l’ús de malts clars a profusió (per a arribar a aquest nivell relativament alt d’alcohol) i diria que es fan servir llúpols al menys en part, en forma natural i del tipus aromàtic com un Saaz o un Lublin o alguna varietat pròpia de la zona i que desconeixem.
Estil: podríem dir que és una Bock clara. Segons algun autor, es parla de strong Lager...
En la majoria dels fòrums on he pogut veure aquesta cervesa, no rep apreciacions gaire positives.

Presentació: ampolla de mig litre.
Caducitat: 24/07/2012
Estil indicat a l’etiqueta: Helles Bock o Maibock.
Segons el BJCP, Maibock i Helles Bock és el mateix. Són unes cerveses que han de presentar un perfil de malt entre moderat i fort, sovint amb algun toc torrat i tal vegada, amb presència de melanoïdines. Perfil noble de llúpols entre poc i gens, amb sovint algun toc especiat. Neta, sense diacetil. Èsters fruitats entre poc i gens. Es pot notar una mica l’alcohol i pot presentar algun rastre detectable de DMS degut a l’ús de malts Pils.


Descripció:
En destapar: En primer lloc se’ns fa patent un cert toc de caramel, una notable nota d’herba tallada i quelcom de molla de pa.

Aspecte:
Escuma blanca, normalment persistent, densa i amb garlandes. Cervesa de color daurat molt clar i perfectament transparent. En el color, el cru no correspon a l’estil indicat.

Aromes 1 (nas)
De seguida apareix el pa fresc (baguette), herba tallada, un toc floral notable però sense identificar així com una nota de galeta. No apareix cap mena de dolçor ni res de dissolvent (que haguéssim pogut esperar amb aquest nivell d’alcohol) ni DMS (o molt poc, aquest darrer). A la llarga dominen la baguette i la galeta.
Repetiria el perfil floral sense identificar i afegiríem un final de gerani i quelcom de mel.

En boca 1
Important toc floral a l’inici. Curiosament, domina el llúpol (a la inversa del que hem pogut observar en nas). Perfil dolcet floral com de nèctar de flor. Es pot notar també bastant bé la olor de pa fresc. Potser hi hagi una nota de raïm i de pastisseria sucada en algun alcohol. Insistiria en el perfil dolcet floral i una mica fruitat.
Final més aviat sec. La cervesa és persistent en aquesta darrer aspecte però no és desagradable. No molesta. L’amargor només se’ns fa evident en el retorn que per altra banda, no ve acompanyat de cap aroma identificable.

Aromes 2:
En olorar l’escuma, trobem ferment fresc i olor de galeta Maria. La nota d’herba també es pot identificar amb claredat. També podríem parlar de saba (si trenquem algun tall d’herba) i també notem un toc de mel. El toc floral tindria a veure amb el gerani o la rosa, però és molt tènue i discret.

En boca 2:
Notes variades florals com ara rosa, flor de taronger. Una cosa bastant fina i elegant. A la llarga es pot notar bé el malt tot i que en aquest etapa, dominen les essències del llúpol.
Al final es pot percebre un toc fi de mel. No trobem el pa, tant evident abans. La dolçor que percebem és definitivament floral i no fruitada.
Existeix alguna cosa d’acidesa, lleugerament cítrica i refrescant, discreta, amable, que només apareix al cap de molta estona de tenir la cervesa en boca.

Aromes 3:
Remenant bastant la cervesa, es nota bastant el DMS i l’alcohol (però qui remena la cervesa a part dels freaks tastadors?).El toc floral segueix essent principal i és el que ens ha fet pensar en l’ús possiblement natural (al menys en part) de llúpols nobles.
Es nota també el pa de barra però ara fa millor contrapès del perfil d’herbes diverses.

En boca 3:
L’efervescència és fina i especialment notable al principi del glop. No podem parlar d’un cos especialment potent, ans al contrari. Una cervesa bastant lleugera de cos.
Al final, les notes de mel revenen bé. Podríem notar quelcom de palla, però no s’aprecia cap astringència.
Final i retorn secs. La sequedat és molt persistent i augmenta amb el temps.

Impressions generals:
Una cervesa notablement decantada cap al perfil del llúpol però que, tot i així, presenta un interessant equilibri. Creiem poder dir que hi trobem un ús judiciós i ajustadíssim de llúpols nobles aromàtics.

Una cervesa bastant aperitiva que aniria força bé amb els entrants lleugers del diumenge al matí. També suportaria amb gallardia una bona pizza o algun tast de gambes a la brasa.

Impressió general prou bona amb accent sobre la finesa i l’elegància.

Cap comentari:

Publica un comentari