SAMICHLAUS
La llegenda.
Durant molts anys, la Samichlaus ha estat la cervesa que més graduació alcohòlica presentava del món. Avui en dia, aquest repte s'ha superat, però la Samichlaus segueix essent una recepta curiosa que en fa una llegenda.
La tradició de Sant Nicolau a Suïssa:
La cervesa Samichlaus va nàixer a Zurich. De fet podríem
parlar de la cervesa sense dir res de Sant Nicolau. Però ja que els
"inventors" de la Samichlaus s'hi han referit, no hem pogut resistir-nos a parlar del sant en qüestió.
Samichlaus, en el dialecte de Zurich, ja ho havíeu
endevinat, vol dir Sant Nicolau. En Alemany correcte seria Sankt Nikolaus. Encara
que en alguns calendaris antics, Sant Nicolau es festejava en una altra data
(12 de Novembre a Wislikofen al cantó d'Argau), la data definitiva d'aquesta
onomàstica és el 6 de Desembre.
 |
| Un Samichlaus amb els seus Schmutzli. |
Jo crec que és el precursor del Pare Noel perquè a
Suïssa, el 6 de Desembre es regalaven fruites i altres coses a les criatures i
ho feia un personatge que s'assemblava tremendament al Pare Noel. Més tard,
sota la influència dels EEUU, s'ha imposat el Pare Noel amb el nom de Santa
Klaus, personatge que ve no el 6 de Desembre sinó, com tothom ho sap, el 24 a la nit del
mateix mes. Però quan jo era petit, fa bastants anys, sant Nicolau encara venia
a l'escola i repartia mandarines i cacauets. Ho recordo perfectament. I a més
et demanava si t'havies portat bé i si et mereixies alguna forma de felicitació
o de càstig. Després el Claus ianki es va imposar i ja no es feia res el 6 de
Desembre.
 |
| Un Samichlaus ja "papanoelitzat" amb el seu corresponent Schmutzli. |
També la tradició de fer-se mitjons grossos de llana
(te'ls havies de fer tu a mitja) i de penjar-los a la xemeneia (per qui en
tenia, sinó l'estufa ja anava bé) era de Sant Nicolau. Bé, Santa Claus és un producte
de mercadeig més fals que uns llavis de silicona. Però en això, els iankis ens
donen mil voltes, tot s'ha de dir: venent buidor, són els mestres.
 |
| Versió expurgada i mercadejada fins al vòmit de Sant Nicolau: Santa Claus. |
Sant Nicolau va ser entronitzat patró dels nens al segle
IV després de Crist. Era bisbe de Myrna, a l'actual Turquia i hem de veure
l'actual vestimenta dels Sants Nicolaus / Santa Claus com els vestigis del
vestit de bisbe, amb estola, mitra, bàcul i tot el patracol.
En alguns llocs de Suïssa, encara hi ha gent que vol fer
la diferència entre Samichlaus i el pare Noel Santa Claus. Fins i tot hi ha
concilis de Samichlaus vestits de bisbes. (Així com aquí alguns encara fem Reis
enlloc de Santa Claus...)
En alguns llocs, Samichlaus venia amb un company anomenat
Schmutzli. Etimològicament, Schmutzli ve de Schmutz, la brutícia, paraula a
qual s'ha afegit el diminutiu -li. En altres paraules, Schmutzli podria ser el "brutet".
En altres llocs, aquest company, que és com un alter ego negatiu de Sant
Nicolau és anomenat Krampus (der Krampf:
espasme, rampell), Klabauf, Pelzbock (pell de boc), Pelznickel, etc. Compliria una mica la funció del nostre home del sac. I de fet, sol anar vestit
de fosc, porta una gran barba negra, i porta ... un sac. Companys
"dolents de Sant Nicolau.
La brouateria:
Actualment, la Samichlaus es fa a Àustria a la brouateria
Schloss Eggenberg.
Aquesta
brouateria existeix des de fa molts anys. Possiblement, com a brouateria menys
del que ens diu el seu web. Però tot i així sembla que tingui una història
força antiga (1681). El cas és que, de fa 200 anys, sempre s'ha trobat en mans
de la mateixa família STÖHR.
Produeixen una dotzena de cerveses de la línia
"germànica": Lager, Pils, Bock, etc. També elaboren productes annexes
com ara el Radler (barreja de cervesa i llimonada o gasosa = xampú, o clara).
Aquesta brouateria es troba en el municipi de Vorchdorf a
mig camí entre Salzburg i Linz, en un castell impressionant. No és cap "micro" podríem dir.
Lloc i contacte:
Brauerei Schloss Eggenberg
Stöhr GmbH
Eggenberg 1
4655 Vorchdorf
Österreich.
Tel 43 (0) 7614 6345-0
Fax: 43 (0) 7614 6345-40
L'estil:
En principi, es tracta d'una cervesa de baixa
fermentació. Dit això, també cal dir que, durant molts anys va ser la cervesa
de més graduació alcohòlica coneguda, pràcticament un mite en aquest sentit.
14º i, fins i tot, pot arribar a 15º, no són cap broma. Per tant alguns l'han
classificat entre les DOPPELBOCK i d'altres les engloben entre les
extra-fortes (Extra-strong), independentment que siguin d'alta o de baixa fermentació.
BJCP.
Al nostre
blog.
Malt intens.
Virtualment sense aroma de llúpol. Diacetil i èsters baixos mentre que pot
aparèixer un fruitat habitualment associat a la pruna, a l’aranja, deguts a
reaccions entre el malt, la cocció i la guarda. En les versions més fosques,
pot aparèixer un lleuger aroma de torrat.
La cervesa:
Realment, aquesta
cervesa fou inventada en 1980 pel propietari de la brouateria Hürlimann de Zürich
a Suïssa i va ser el resultat d'intenses recerques sobre el ferment. En efecte,
el ferment de la cervesa, suporta el seu propi alcohol fins a cert punt. Aquest
punt sol rondar el 9 o 10º. Per a aconseguir 14 o 15º, Martin Hürlimann va
desenvolupar una varietat de ferment que suportava millor l'alcohol, i va ajustar
un procediment de maduració especial en el que es canviava la cervesa de
fermentadors més sovint del compte per tal d'agitar-la i
fomentar repunts de fermentació.
 |
| La brouateria Hürlimann al segle XIX. |
Altrament, aquesta cervesa es brouava un cop a l'any, per
sant Nicolau (6 de Desembre), i se li aplicava una maduració controlada
durant 10 mesos. Al cap d'aquest temps
s'envasava i es posava a la venda per que fos consumida pels volts del Nadal
posterior a la seva elaboració. Amb la
graduació que tenia, la cervesa envellia bastant bé i durant un temps no va
requerir data de caducitat.
En 1996, Martin Hürlimann es va retirar, i la seva família
va vendre la marca a Feldschlösschen que va passar més tard a formar part del
grup Carlsberg. Però aquesta marca no es va interessar per la Samichlaus, i va
anunciar que deixava de produir-la. Hi hagué una important campanya mundial dels
incondicionals de la Samichlaus. I al
cap de 3 anys, la brouateria Schloss Eggenberg va encetar la nova elaboració de
la Samichlaus a Àustria. Val a dir que s'esforçaren molt per respectar la
recepta original i que ho aconseguiren molt bé tot i que sembla que hi ha
algunes diferències.
Una nota més: per internet i fins i tot en textos
impresos sobre paper, trobareu que la guarda o maduració es diu lagering en Alemany. Bé, no passa res
però no és correcte. En Alemany, la maduració és Lagerung mentre que lagering
és l'adaptació d'aquesta veu a l'Anglès. Qüestió de parlar en propietat.
Una altra nota: existeix una versió Helles de la
Samichlaus però no sé si encara es fa.
L'alcohol: bàsicament, hi ha dues formes d'augmentar la quantitat d'alcohol en una cervesa. La primera, l'acabem de descriure i requereix el desenvolupament de soques de ferment que suportin bé l'alcohol. És complicada però dóna uns resultats molt rics i complexes. Una altra forma és el sistema usat per a aconseguir les EISBOCK: es congela la cervesa just a 0ºC. A aquesta temperatura, el que es congela és l'aigua mentre que el demés no. Es retira l'aigua congelada i així augmenta sensiblement la concentració d'alcohol en la cervesa.
Una cosa que fa la Samichlaus excepcional des del punt de vista tècnic és que, en principi es tracta d'una cervesa de baixa fermentació. La majoria de les Extra-Strong com ara el Barley Wine, la Oud Bruin, la Wee Heavy, totes elles cerveses de llarga guarda i de graduació respectable, solen ser d'alta fermentació. Les Doppelbock solen ser de baixa fermentació (tot i que en el passat ho eren d'alta, com la Altbier) però no solen presentar uns graus d'alcohol tan elevats ni unes guardes tan dilatades.
Ingredients:
Només sabem que es brouava amb ordis i malts alemanys amb alguna aportació de malts suïssos. Altrament, en la combinació de llúpols, hi ha extractes.
Alcohol: 14ºVol.
Caducitat: 11-2016
Data de la descripció: 26-10-2012
Lot: L 130 7 11
Densitat inicial: 1.228 que són gairebé 50º Plato!
Descripció:
En destapar: Fortes olors de malt, de caramel i de fruites molt madures.
Aspecte:
De color ambre amb lleugers tocs rojos. Escuma abundant però gens persistent. Cervesa perfectament transparent.
En nas 1:
Olor de caramel, de toffee, de poma al forn i de pansa. Algú es refereix a figa seca i això pot ben bé ser. També hem trobat pa de quilo, amb la crosta ben torrada. Apareix un toc floral, però no es pot identificar.
En conjunt, les olors s'assemblen molt a les d'un vi dolç amb tocs de forneria.
Algú ha parlat de cítric? Doncs trobo que sí, molt lleu i del tipus taronja. I potser insistint, alguna cosa de vainilla?
D'herba tot just la podem anomenar: quasi res.
En boca 1:
Efervescència "normal" que disminueix molt ràpidament. Important aspecte dolç i notable escalfor deguda a l'alcohol. Cos molt consistent i amargor gairebé nul·la.
Bona presència de notes de pastisseria, especialment de coca de vidre.
Acidesa només molt a la llarga. Sensació vinosa com de mistela (vi ranci no perquè no s'aprecien notes d'oxidació).
Persistència mitjana en l'aspecte dolç.
Retorn de vi dolç.
En nas 2:
Al principi pot ser que trobem una mica de DMS. Sinó dominen les olors de coca de vidre. No trobo cap aspecte fruitat ni de vegetal verd de moment. Dominen el caramel i el toffee i alguna cosa gens menyspreable de mantega (potser també nous).
Buscant molt podríem citar una nota molt discreta de terra, però quasi res.
Amagat entre aquest foc d'artifici de caramels, trobem alguna nota de flor que podría ser tant de baladre com de rosa segons les sensibilitats.
En boca 2:
Poca efervescència i molt fina. Cos molt poderós. L'alcohol es deixa notar molt bé. Tacte de vi dolç. Olors de sucres caramel·litzats, de coca de vidre i tocs de pa de quilo ben torrat.
Altre cop, acidesa només molt a la llarga.
Fruites al forn o seques: especialment poma i pera. També pomes i peres al forn amb vi.
Impressions generals.
Realment, tastos ulteriors només fan que confirmar aquestes característiques. No aporten res de nou.
Ens trobem davant d'una cervesa molt contundent de cos, rica i agradable, però no davant d'una cosa especialment complexa. Tampoc podem dir que es tracti d'una composició equilibrada perquè queda clar que domina el perfil del malt tota l'estona. Qualsevol altra cosa es troba entre bastidors i costa de trobar. Però no es tracta d'un defecte: les Doppelbock o les Extra-strong presenten aquesta particularitat tot sovint.
No és exactament una cervesa que es pugui beure a glops llargs i abundants. Més aviat demana un tracte moderat, glopets petits de tast i molta tranquil·litat i bona companyia. Algú ha dit llegint un llibre. Bé, si, si volem adormir-nos sobre les pàgines...
El grau d'alcohol és el que la ha feta cèlebre, però no és ni de bon tros i per sort el seu aspecte més interessant.
En definitiva, valia la pena fer la volta i provar aquesta cervesa ni que fos per interès "organolèptic" i històric. [De tant en tant faig servir la paraula "organolèptic" més que res per que no caigui en desús i per a donar joc als qui es pensen que els dóna una pàtina de cultura, però és d'un presumptuós i d'un "repipi" que fa feredat].
Una cosa que fa la Samichlaus excepcional des del punt de vista tècnic és que, en principi es tracta d'una cervesa de baixa fermentació. La majoria de les Extra-Strong com ara el Barley Wine, la Oud Bruin, la Wee Heavy, totes elles cerveses de llarga guarda i de graduació respectable, solen ser d'alta fermentació. Les Doppelbock solen ser de baixa fermentació (tot i que en el passat ho eren d'alta, com la Altbier) però no solen presentar uns graus d'alcohol tan elevats ni unes guardes tan dilatades.
Ingredients:
Només sabem que es brouava amb ordis i malts alemanys amb alguna aportació de malts suïssos. Altrament, en la combinació de llúpols, hi ha extractes.
Alcohol: 14ºVol.
Caducitat: 11-2016
Data de la descripció: 26-10-2012
Lot: L 130 7 11
Densitat inicial: 1.228 que són gairebé 50º Plato!
Descripció:
En destapar: Fortes olors de malt, de caramel i de fruites molt madures.
Aspecte:
De color ambre amb lleugers tocs rojos. Escuma abundant però gens persistent. Cervesa perfectament transparent.
En nas 1:
Olor de caramel, de toffee, de poma al forn i de pansa. Algú es refereix a figa seca i això pot ben bé ser. També hem trobat pa de quilo, amb la crosta ben torrada. Apareix un toc floral, però no es pot identificar.
Algú ha parlat de cítric? Doncs trobo que sí, molt lleu i del tipus taronja. I potser insistint, alguna cosa de vainilla?
D'herba tot just la podem anomenar: quasi res.
En boca 1:
Efervescència "normal" que disminueix molt ràpidament. Important aspecte dolç i notable escalfor deguda a l'alcohol. Cos molt consistent i amargor gairebé nul·la.
Bona presència de notes de pastisseria, especialment de coca de vidre.
 |
| Coca de vidre |
Persistència mitjana en l'aspecte dolç.
Retorn de vi dolç.
 |
| Got de mistela |
Al principi pot ser que trobem una mica de DMS. Sinó dominen les olors de coca de vidre. No trobo cap aspecte fruitat ni de vegetal verd de moment. Dominen el caramel i el toffee i alguna cosa gens menyspreable de mantega (potser també nous).
Amagat entre aquest foc d'artifici de caramels, trobem alguna nota de flor que podría ser tant de baladre com de rosa segons les sensibilitats.
En boca 2:
Poca efervescència i molt fina. Cos molt poderós. L'alcohol es deixa notar molt bé. Tacte de vi dolç. Olors de sucres caramel·litzats, de coca de vidre i tocs de pa de quilo ben torrat.
Fruites al forn o seques: especialment poma i pera. També pomes i peres al forn amb vi.
 |
| Pastís de peres amb vi |
Realment, tastos ulteriors només fan que confirmar aquestes característiques. No aporten res de nou.
Ens trobem davant d'una cervesa molt contundent de cos, rica i agradable, però no davant d'una cosa especialment complexa. Tampoc podem dir que es tracti d'una composició equilibrada perquè queda clar que domina el perfil del malt tota l'estona. Qualsevol altra cosa es troba entre bastidors i costa de trobar. Però no es tracta d'un defecte: les Doppelbock o les Extra-strong presenten aquesta particularitat tot sovint.
No és exactament una cervesa que es pugui beure a glops llargs i abundants. Més aviat demana un tracte moderat, glopets petits de tast i molta tranquil·litat i bona companyia. Algú ha dit llegint un llibre. Bé, si, si volem adormir-nos sobre les pàgines...
El grau d'alcohol és el que la ha feta cèlebre, però no és ni de bon tros i per sort el seu aspecte més interessant.
En definitiva, valia la pena fer la volta i provar aquesta cervesa ni que fos per interès "organolèptic" i històric. [De tant en tant faig servir la paraula "organolèptic" més que res per que no caigui en desús i per a donar joc als qui es pensen que els dóna una pàtina de cultura, però és d'un presumptuós i d'un "repipi" que fa feredat].
Altres valoracions:
Més info:
Sobre Sant Nicolau
Molt interessant aquesta història real del Santa Claus!
ResponEliminaM'ha fet molta curiositat aquesta birra. A on la vas aconseguir? Es pot trobar per aquestes terres?
Salut
Aquesta cervesa la vam treure al darrer curs que vam fer al 2D2Dspuma, al carrer Manigua de Barcelona. De manera que en aquell lloc és ben possible que la tinguin encara. Però hauràs de córrer perquè, com ho diem, és un clàssic i una llegenda i tothom en vol.
EliminaSalut.
Al Cafe-Bar, Amics de les Arts, Terrassa
Elimina