Els monjos i la cervesa (3/3)

Les cerveses anomenades “d’abadia”.

Les cerveses Abadia pertanyen a la gran família de les cerveses monàstiques. Aquestes cerveses existeixen en diverses versions:
· Cerveses monàstiques brouades per monjos exclusivament. D’aquestes, ja no n’hi ha.
· Cerveses monàstiques brouades a l’abadia per monjos i treballadors llecs. La majoria de les cerveses Trappistes pertanyen a aquesta categoria. I que jo sàpiga, també Val-Dieu.

digestief.blogspot.com

· Cerveses d’abadia elaborades sota control dels monjos fora de l’abadia i per treballadors no monacals. Crec que els de La Trappe (Konigshoeven) funcionen així.

· Cerveses d’abadia elaborades sense control dels monjos, amb nom d’algun cenobi actiu al qual se li paga les corresponents prebendes per l’ús del nom. Exemples: Leffe, Maredsous, Tongerlo, Corsendonk, Postel, Floreffe, Grimbergen, Affligem.

collections.delcampe.be

· Cerveses d’abadia que duen nom d’alguna abadia que ja no es troba en actiu (i pel nom de la qual no s’ha de pagar cap dret). Exemples: St Idesbald, Vieille Villers, Cambron.

collections.delcampe.ca

· Cerveses d’abadia que es refereixen al fet monacal o simplement religiós utilitzant el nom d’algun sant o d’algun element religiós. Exemples: Sanctus, Moinette, Witkap Pater, Pater Lieven, Tripple Karmeliet, Het Kapittel, St Bernardus.

Legalment parlant i completament al marge de receptes, existeixen dos tipus de cerveses d’abadia.

· En primer lloc, trobem les pioneres que són les Trappistes. Aquestes van desenvolupar entre dues guerres el concepte del que coneixem com a cerveses d’abadia. També van crear la denominació controlada “Authentic Trappist Product” per protegir-se d’imitacions, lliurat per la International Trappist Association.

· En segon lloc, com que existeix aquesta denominació controlada, els productors de cervesa d'abadia que no són trappistes, han promogut una altra denominació controlada que els permet reivindicar també la qualitat dels seus productes.
Capítol precedent.
Taula de matèries.