BJCP - 23D Làmbic

 23D Làmbic

Impressió general

Una cervesa de blat belga clarament àcida, moderadament acompanyada de rareses de fermentació espontània. L'acidesa pren el lloc de l'amargor en l'equilibri. Tradicionalment de fermentació espontània, de la regió de Brussel·les i servida sense carbonatació. L'acidesa refrescant en fa una agradable beguda de "cafè".

NDT: el "cafè" belga és l'equivalent del nostre bar.

Aromes

Aroma clarament àcida sovint dominant en exemplars joves, però que s'assuauja amb l'edat al mateix temps que s'hi barregen aromes descrites com a corral, terra, cabra, fenc, cavall i manta de cavall. Una aroma suau cítrica es considera favorable. Aromes entèriques, de fum, de puro o formatge són desfavorables. Les versions més envellides solen ser fruitades amb aromes de poma o fins i tot mel. Cap aroma de llúpol.

Aspecte

De color groc clar a daurat fort. La maduració tendeix a enfosquir aquestes cerveses. De tèrboles a ben transparents. Les versions joves són sovint tèrboles mentre que les velles solen ser transparents. Cap d'escuma blanc, generalment poc persistent.

Aromes en boca

Els exemplars joves són sovint notablement agres/làctics, però el temps pot conduir aquest aspecte cap a una intensitat més equilibrada amb el malt, el blat i els aspectes de corral. Les aromes afruitades són més simples en els Làmbics joves i més complexes en els exemplars vells on recorden la poma o altres fruites clares, ruibarbre o mel. Ocasionalment, es poden detectar aromes cítriques (sovint aranja), un aspecte, d'altra banda, desitjable. Els caràcters de malt i de blat són típicament discrets amb algunes notes de gra o de pa. Olors entèriques, de fum o de cigar són indesitjables. Amargor del llúpol entre poc i res, generalment indetectable. L'acidesa forneix l'equilibri. Té típicament un final sec. Aromes de llúpol, no.

Còrpora

Cos lleuger a mig lleuger. Malgrat la baixa densitat final, les nombroses aromes fan la sensació d'omplir la boca i eviten que la cervesa sembli aigualida. Com a regla general, el Làmbic esdevé més sec amb l'edat. Això fa de la sequedat un indicador raonable de l'edat. Acidesa entre mitjana i alta, amb qualitat punyent sense ser fortament astringent. Les versions tradicionals són entre poc i gens efervescents. Però les versions en ampolla poden adquirir-ne una mica amb el temps.

Comentaris

Els Làmbics purs es fan en un sol lot i no es barregen. Atès que no es barreja, el Làmbic és sovint un producte veritable d'una broueria en particular i serà més variable que una Gueuze. Normalment, se serveixen joves (6 mesos) en tirador com a cervesa barata i fàcil de beure, sense carbonatació que faci la sensació d'omplir.  Les versions més joves solen ser d'una acidesa en una sola dimensió donat que els caràcters del Brettanomyces poden necessitar fins a un any per manifestar-se. Un caràcter entèric és sovint el senyal que un Làmbic és massa jove. Un aspecte notable de vinagre o de sidra és considerat un defecte pels brouaters belgues. Com que els llevats salvatges i els bacteris fermentaran TOTS els sucres, típicament només s'envasen quan estan completament fermentades.

Història

Les cerveses de fermentació espontània de l'àrea al voltant de Brussel·les (Vall de la Senne) tenen els seus orígens en una tradició de brouat de cerveses de casa de camp d'alguns segles. El nombre de productors tendeix a disminuir constantment.

Ingredients característics

Es fan servir blat sense maltar (30-40%), malt Pils i llúpols passats (3 anys). Els llúpols passats es fan més servir pel seu efecte bacteriostàtic que per l'amargor. Això fa l'estimació de l'amargor pràcticament inviable.
Tradicionalment, aquestes cerveses són sotmeses a fermentació espontània amb llevats i bacteris naturals que es troben predominantment en els barrils de roure. Els barrils que es fan servir són neutres amb poc caràcter de roure, per tant, no haurem d'esperar aromes de roure fresc. Un perfil de roure més neutre és típic. Les versions casolanes o artesanes es fan més sovint amb cultius purs de llevats que inclouen Sacaromices, Brettanomyces, Pediococs i Lactobacils en un intent de recrear els efectes de la flora microbiana de Brussel·les i de la zona agrícola al voltant del Vall de la Senne. A vegades s'agafen cultius del fons de les ampolles, però no hi ha una forma simple de saber quins organismes encara estan vius.

Comparació estilística

Generalment, té una acidesa i una complexitat més simples que una Gueuze. Tradicionalment, se serveix sense gas des dels tiradors mentre que la Gueuze és envasada i fortament efervescent.

Dades tècniques

DI: 1.040 – 1.054
DF: 1.001 – 1.010
IBUs: 0 – 10
EBC: 6 - 14 (SRM: 3 – 7)
Alc.: 5 – 6,5 %Vol.

Exemples comercials

L'única versió envasada a l'abast és la Cantillon Grand Cru Bruocsella de qualsevol lot únic que el brouater consideri digne de ser envasat. De Cam, a vegades, envasen els seus Làmbics més vells (5 anys). A Brussel·les mateix i al seu voltant, hi ha cafès especials que sovint tenen Lambics al tirador de brouaters o "barrejadors" com Boon, De Cam, Cantillon, Drie Fonteinen, Lindemans, Timmermans i Girardin.

Etiquetes

Graduació_estàndard, color_pàl·lid, fermentació_alternativa, Oest_Europa, estil_tradicional, família_cervesa_blat, àcid

Traducció

Albert Barrachina Robert

Nota final

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional de Creative Commons  

Aquest text és una traducció al Català dels originals que són propietat del BJCP. El BJCP difon la Guia dels estils de franc. Per tant, nosaltres en difonem la traducció també de franc. Dit això, les traduccions tenen autor. S'ha especificat a cada article.

PER TANT:

NO SERIA CORRECTE QUE US APROPIÉSSIU DE LA FEINA D'ALTRI. COM SEMPRE, ÉS MOLT FÀCIL: NOMÉS CAL CITAR ELS AUTORS ORIGINALS I ELS DE LES TRADUCCIONS. MOLT FÀCIL.