BJCP - 03A - Cervesa BF pàl·lida txeca - Czech Pale Lager

 03A Cervesa BF pàl·lida txeca - Czech Pale Lager

Impressió general:

Una cervesa txeca de BF de cos lleuger, rica, refrescant, amb bon caràcter de llúpol i que comparteix les aromes familiars de les cerveses txeques pàl·lides de BF més fortes (tipus Pils) però amb un nivell d'alcohol més baix, un cos més lleuger i tot plegat menys intens.

Aromes

Malt ric amb tocs de pa, entre lleuger i moderat, amb un «bouquet» de llúpol especiat o herbós entre lleuger i moderat. L'equilibri entre el malt i el llúpol és variable. Un lleuger toc de caramel és acceptable. Una mica (però mai important) de diacetil així com lleugeres notes afruitades procedents d'èsters del llúpol són acceptables, però no indispensables. Cap compost del sofre.

Aspecte

Color, de daurat clar a daurat fort. Entre brillant i molt transparent amb una cap d'escuma persistent, blanc i cremós.

Aromes en boca

Aromes riques de malt/pa entre mig-baixes i mitjanes amb un final rodó de llúpol. Aromes de llúpol especiades o herboses entre baixes i mig-altes. L'amargor és prominent però mai aspre. Aromàtica i refrescant. Són acceptables el diacetil i els èsters afruitats a baixos nivells. Però no són indispensables i mai haurien de ser dominants.

Còrpora

Cos entre mig-lleuger i mitjà. Carbonatació mitjana.

Comentaris

El nom txec de l'estil és světlé výčepni pivo (NDT: Cervesa brillant lleugera).

Història

Inicialment, Josef Grolle, en 1842-1843 va crear dos tipus de cervesa. una výčepni (nota1) i una ležák (nota 2). La més lleugera es produïa en quantitat doble. Evan Rail (Nota3) especula que eren probablement cerveses de 10ºP i 12ºP, però que la výčepni podria haver estat més fluixa. És la cervesa més consumida a Txèquia en l'actualitat.

Ingredients característics

Aigües toves amb un contingut baix de sulfats i carbonats, llúpols del tipus Zatec/Saaz, Malt Pils txec i llevats txecs de baixa fermentació. Una baixa quantitat de ions a l'aigua permet un perfil de llúpol notablement suau rodó al marge de les quantitats addicionades.

Comparació estilística

Una cervesa de BF amb menys cos, menys intensa que una Cervesa de BF txeca premium (Czech Premium Lager-03B). Una versió de consum més corrent.

Dades tècniques

DI: 1,028 – 1,044
DF: 1,008 – 1,014
IBUs: 20 – 35
EBC: 6–12 (SRM: 3–6)
Alc.: 3,0 – 4,1%Vol.

Exemples comercials

Březňak světlé výčepni pivo, Notch session Pils, Pivovar Kout na Šumavě Koutská 10º, Únětické pivo 10º.

Etiquetes

Graduació_baixa, Color_pàl·lid, Baixa_fermentació, maduració_en_fred, Europa_central, estil_tradicional, família_cerveses_BF_pàl·lides, amarg, llupolada.

Traducció

Albert Barrachina Robert

Notes

Nota 1: NDT: Výčepni en txec és l'equivalent de Schank en Alemany. Els dos signifiquen «aixeta» i qualifiquen una varietat «lleugera» de cervesa.

Nota 2: NDT. Ležák: En txec, literalment: una mena de cervesa ben fermentada. A molts llocs es tradueix per «lager» però no em sembla del tot precís.

Nota 3: NDT: Un californià que ara resideix a Txèquia i que escriu sobre cervesa.

Nota final

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional de Creative Commons  

Aquest text és una traducció al Català dels originals que són propietat del BJCP. El BJCP difon la Guia dels estils de franc. Per tant, nosaltres en difonem la traducció de franc. Dit això, les traduccions tenen autor. S'ha especificat a cada article.

PER TANT:

NO SERIA CORRECTE QUE US APROPIÉSSIU DE LA FEINA D'ALTRI. COM SEMPRE, ÉS MOLT FÀCIL: NOMÉS CAL CITAR ELS AUTORS ORIGINALS I ELS DE LES TRADUCCIONS. MOLT FÀCIL.

BJCP - 05D - Pils alemanya - German Pils

05D Pils alemanya - German Pils

Impressió general

Cervesa alemanya de BF de cos lleuger, altament atenuada, de color daurat i amarga, amb una excel·lent retenció de cap d'escuma i una elegant aroma floral. Vivaç, neta i refrescant, una Pils alemanya ha de ressaltar els malts i llúpols alemanys de la qualitat més fina.

Aromes

Ric caràcter de gra i de malt/dolç entre baix i mig-baix (sovint amb una lleugera qualitat de mel i de galeta lleugerament torrada) així com llúpols distintius florals especiats o herbosos. Perfil de fermentació net. Opcionalment, pot presentar una molt lleugera nota de sofre que pot procedir tant de l'aigua com de la fermentació. Els llúpols són entre moderadament baixos a moderadament alts, però no haurien de dominar completament la presència dels malts. Els exemplars amb una sola dimensió són inferiors als que ofereixen qualitats més complexes on tots els ingredients es poden notar. Pot tenir un rerefons molt lleuger de DMS.

Aspecte

Color de palla a daurat clar. Transparent, brillant. Cap d'escuma cremós, blanc i persistent.

Aromes en boca

L'amargor, entre mitjana i alta, domina el paladar i persisteix fins al regust. El caràcter de gra i dolç/malt, de moderadament-baix a moderat, dóna suport a l'amargor del llúpol. Sabors florals, especiats o herbosos entre baixos i alts. Perfil de fermentació net. Final de sec a mig-sec, vivaç, ben atenuat amb un regust amarg i amb lleugeres notes de malt. Els exemplars elaborats amb aigües que contenen més sofre tindran sovint un sabor baix de sofre que accentua la sequedat i allarga el final. Això és acceptable però no indispensable. Algunes versions tenen un final suau amb notes de malt, però tot i així, encara ofereixen amargor i aromes notables del llúpol així com un equilibri decantat cap a l'amargor.

Còrpora

Cos mig-lleuger. Carbonatació, mitjana a alta.

Comentaris

Els exemples moderns de Pils tendeixen a tornar-se més clars i més secs al final. L'amargor augmenta a mesura que es va del Sud al Nord d'Alemanya, sovint en relació directa amb l'augment de sofre de les aigües.  Les Pils trobades a Baviera tendeixen a ser una mica més suaus d'amargor, amb més sabor de malt, més caràcter de llúpols introduïts més tard en la cocció. Malgrat això, presenten prou llúpol i vivacitat en el final per diferenciar-les d'una Helles (4A). L'ús del terme «Pils» és més habitual a Alemanya que «Pilsner» per fer la diferència amb l'estil txec, i (segons diuen) per manifestar respecte.

Història

Adaptada de la Pils Txeca per conformar-se a les condicions d'Alemanya, particularment a l'aigua amb més contingut mineral i als llúpols domèstics. Es va brouar primer a Alemanya a principi dels 1870. Es va fer molt popular després de la Segona Guerra Mundial. Les escoles de broueria alemanyes van donar molta importància a desenvolupar tècniques modernes. Al mateix temps que el seu equivalent, la Pils Txeca, són a l'origen de les cerveses més escampades pel món avui en dia. Els IBU mitjans dels exemples comercials millor valorats han baixat amb el temps.

Ingredients característics

Malt Pils continental. Varietats de llúpols alemanyes (especialment les de la família Zatec/Saaz com ara Tettnang, Hallertau i Spalt per a gust i aroma. El Zatec és menys comú. Llevats alemanys de BF.

Comparació estilística

Més lleugera de cos, més seca, més vivaç, més completament atenuada, amb una amargor més persistent i una carbonatació més alta que una Cervesa de BF Premium Pàl·lida Txeca (03B). Més caràcter de llúpol, més sabor i més amargor que una Cervesa de BF Internacional (02A). Més caràcter de llúpol, més amargor, més seca i amb un final més vivaç que una Helles (04A). La Helles té més sabor de malt però el mateix caràcter que la Pils.

Dades tècniques

DI: 1,044 – 1,050
DF: 1,008 – 1,013
IBUs: 22 – 40
EBC: 4–10 (2–5 SRM)
Alc.: 4,4 – 5,2%Vol.

Exemples comercials

König Pilsener, Left Hand Polestar Pils, Paulaner Premium Pils, Schönramer Pils, Stoudt Pils, Tröegs Sunshine Pils, Trumer Pils

Etiquetes

Graduació_estàndard, color_pàl·lid, baixa_fermentació, madurada_en_fred, Europa_central, estil_tradicional, família_Pils, amarg, llupolada.

Traducció

Albert Barrachina Robert 

Nota final

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional de Creative Commons  

Aquest text és una traducció al Català dels originals que són propietat del BJCP. El BJCP difon la Guia dels estils de franc. Per tant, nosaltres en difonem la traducció de franc. Dit això, les traduccions tenen autor. S'ha especificat a cada article.

PER TANT:

NO SERIA CORRECTE QUE US APROPIÉSSIU DE LA FEINA D'ALTRI. COM SEMPRE, ÉS MOLT FÀCIL: NOMÉS CAL CITAR ELS AUTORS ORIGINALS I ELS DE LES TRADUCCIONS. MOLT FÀCIL.

BJCP - 05C - Cervesa Alemanya Export Clara - German Helles Exportbier

 05C Cervesa Alemanya Export Clara (German Helles Exportbier)

Impressió general:

Cervesa BF alemanya suau i de color pàl·lid, ben equilibrada una mica més forta que la mitjana de les cerveses, amb un cos moderat i un caràcter suau, aromàtic del llúpol i de malt.

Aromes

Aromes de llúpols entre baixes i mitjanes, típicament de caràcter floral, especiat o herbós. Aromes moderades de malt i de gra dolç. Perfil de fermentació net. Pot presentar una nota sulfurosa al començament que posteriorment es dissipa. No es considera un defecte així com tampoc ho és trobar unes notes lleus de fons de DMS.

Aspecte

Color daurat clar fins a intens. Cap d’escuma blanc i persistent.

Aromes en boca

Ni el malt amb tocs dolços i de gra, ni els llúpols florals, especiats o herbosos dominen però ambdós es troben en un bon equilibri, amb un toc de dolçor del malt que produeix una cervesa suau, vivaç i refrescant. L'equilibri perdura en el final i l'amargor del llúpol s'allarga fins a la persistència (tot i que alguns exemplars acaben lleugerament dolços). Caràcter net de la fermentació. Algun caràcter mineral pot aparèixer a causa de l'aigua tot i que no sol arribar-nos com un caràcter exageradament mineral.

Còrpora

Cos mitjà, carbonatació mitjana. Suau però vivaç.

Comentaris

De vegades s’anomena Dortmunder o Dortmunder Export [NDT: o Dort]. Elaborada a una densitat inicial lleugerament superior a les altres cerveses de baixa fermentació clares que li confereix un cos ferm de malt i una subjacent «maltositat» per complementar l’amargor del llúpol que ve accentuada pels sulfats. El terme «Export» és descriptor de la graduació de la cervesa segons la tradició elaboradora Alemanya i no és estrictament sinònim amb l’estil «Dortmunder» doncs cerveses originàries d’altres ciutats o regions poden elaborar-se amb la graduació Export i etiquetar-les com a tal (fins i tot si no són exportades).

Història

L'estil «Dortmund» va sorgir a la regió industrial de Dortmund a la dècada de 1870 com a resposta a les cerveses d’estil pàl·lid-pilsner i va esdevenir un estil popular després de la Segona Guerra Mundial. Però va caure en desús a la dècada del 1970. Altres cerveses del tipus Export van sorgir independentment i s'elaboraren en versions una mica més fortes que les cerveses prèviament existents. L’estil modern Alemany s’elabora amb una DI de 12-13ºP (1,048-1,052).

Ingredients característics

Aigua mineral amb nivells alts de sulfats, carbonats i clorurs. Llúpols nobles Alemanys o Txecs. Malt Pils. Llevat de baixa fermentació alemany. Les versions comercials més noves poden contenir adjunts i extracte de llúpol.

Comparació estilística

Menys llúpols d'acabat i més cos que una Pils (3B) però més amarga que una Helles (4A).

Dades tècniques

DI: 1,048 – 1,056
DF: 1,010 – 1,015
IBUs: 20 – 30
EBC: 8–14 (4–7 SRM)
Alc.: 4,8 – 6,0%Vol.

Exemples comercials

DAB Original, Dortmunder Kronen, Dortmunder Union Export, Flensburger Gold, Gordon Biersch Golden Export, Great Lakes Dortmunder Gold

Etiquetes

Graduació_estàndard, color_clar, baixa_fermentació, BF, maduració_fred, Europa_central, estil_tradicional, família_BF_clares, equilibrada.

Traducció

Jesús Sarabia

Nota final

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional de Creative Commons  

Aquest text és una traducció al Català dels originals que són propietat del BJCP. El BJCP difon la Guia dels estils de franc. Per tant, nosaltres en difonem la traducció de franc. Dit això, les traduccions tenen autor. S'ha especificat a cada article.

PER TANT:

NO SERIA CORRECTE QUE US APROPIÉSSIU DE LA FEINA D'ALTRI. COM SEMPRE, ÉS MOLT FÀCIL: NOMÉS CAL CITAR ELS AUTORS ORIGINALS I ELS DE LES TRADUCCIONS. MOLT FÀCIL.

BJCP - 05B - Kölsch

 05B Kölsch

Impressió general:

Una cervesa neta, vivaç i delicadament equilibrada, habitualment amb un caràcter afruitat i de llúpol molt subtils. El seu lleuger caràcter de malt porta a un final agradable, ben atenuat i refrescant. La frescor marca una gran diferència en aquesta cervesa, ja que el seu caràcter delicat es pot esvair amb el temps. Es caracteritza per presentar una transparència brillant.

Aromes

Aroma de malt entre baixa i nul·la, amb caràcter de dolçor del gra. És acceptable una agradable i subtil aroma de fruita a causa de la fermentació (poma, cirera o pera), però no sempre hi és. Aromes fluixes florals, especiades o herbàcies, relacionades amb el llúpol són opcionals, però no es troben fora de l’estil. Alguns llevats poden donar un lleuger toc vinós o sulfurós (aquesta característica és opcional, però no és un defecte). En resum, la intensitat de les aromes és bastant subtil però generalment equilibrada, neta i fresca.

Aspecte

Daurat de molt pàl·lid a daurat clar. Molt transparent (les versions comercials més autèntiques es filtren per obtenir una transparència brillant). Presenta un cap d’escuma delicat de color blanc que no sol ser gaire persistent.

Aromes en boca

Paladar suau i rodó amb un equilibri delicat entre els aspectes suaus però ben atenuats del malt, la dolçor afruitada gairebé imperceptible del perfil del ferment, i una amargor entre mitjana i mitjanament baixa que comporta una delicada sequedat lleugerament incisiva al final (però sense aspror en el regust). L’aroma en boca del malt té tendència a tenir un toc de dolçor de gra, possiblement amb una subtil qualitat de pa o mel. Les aromes del llúpol són variables, i la seva intensitat pot ser entre baixa a moderadament alta; en la majoria dels casos es troben entre mitjanament baixes a mitjanes i presenten un caràcter floral, especiat o herbós. Pot presentar una impressió de dolçor de malt al principi, però no és de precepte. No es detecta dolçor residual. Pot presentar un lleuger accent vinós, mineral o sulfurós que accentua la sequedat i l’equilibri d’aromes. Un lleuger gust de blat és poc comú, però no un defecte. Altrament, és una cervesa molt neta.

Còrpora

Cos entre mitjanament baix i mitjà (la majoria, mitjanament baixes). Carbonatació entre mitjana i mitjanament alta. Suau, generalment vivaç i ben atenuada.

Comentaris

Caracteritzada a Alemanya per ser una cervesa d’alta fermentació que ha sofert un període de guarda en fred o «lagerung». A Colònia, cada broueria elabora una cervesa de diferent caràcter interpretant la Kölsch Konvention de forma lleugerament diferent. Es pot permetre un cert marge de variació dins de l’estil quan és avaluat. Les versions més seques poden oferir la sensació de més llúpol o de ser més amargues que el que poden suggerir els IBU especificats. A causa del seu delicat perfil d’aromes, les Kölsch tendeixen a tenir un temps de vida curt; els exemplars vells i les importacions presenten fàcilment algun defecte d’oxidació. A Colònia se serveix en un got alt i estret de 200 ml anomenat «Stange» (NDT: Pronunciació [ˈʃtaŋə])

Història

Colònia, a Alemanya (Köln) té la tradició d’elaborar cerveses d’alta fermentació des de l’edat mitjana, però va desenvolupar la cervesa coneguda com a Kölsch a finals del segle XIX com a resposta a la popularització de les cerveses de BF pàl·lides. Kölsch és una denominació protegida per la “Kölsch Konvention” (1986), i està restringida a la vintena de broueries que hi ha a Colònia. La ”Konvention” simplement defineix aquesta cervesa com a una «Vollbier lleugera, altament atenuada, amb el caràcter del llúpol accentuat, clara i d’alta fermentació».

Ingredients característics

Llúpols alemanys tradicionals (Hallertau, Tettnang, Spalt o Hersbrucker). Malts Pale o Pils alemanys. Llevat Ale que deixi un perfil net i amb bona atenuació. Es pot utilitzar fins a un 20% de malt de blat, però és bastant estrany en les versions autèntiques. La pràctica comercial habitual és fermentar-la a temperatures altes, condicionar en fred per un període curt i servir la cervesa jove.

Comparació estilística

Per a un avaluador no experimentat, es pot confondre fàcilment amb una Ale Cremosa (Cream Ale 01C) o amb una Pils (03B) subtil.

Dades tècniques

DI: 1,044 – 1,050
DF: 1,007 – 1,011
IBUs: 18 – 30
EBC: 7–10 (3,5–5 SRM)
Alc.: 4,4 – 5,2%Vol.

Exemples comercials

Früh Kölsch, Gaffel Kölsch, Mühlen Kölsch, Reissdorf Kölsch, Sion Kölsch, Sünner Kölsch.

Etiquetes

Graduació-estàndard, color-pàl·lid, alta-fermentació, madurada-en-fred

Traducció

Jordi de Mier, Marc Corominas

Nota final

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional de Creative Commons  

Aquest text és una traducció al Català dels originals que són propietat del BJCP. El BJCP difon la Guia dels estils de franc. Per tant, nosaltres en difonem la traducció de franc. Dit això, les traduccions tenen autor. S'ha especificat a cada article.

PER TANT:

NO SERIA CORRECTE QUE US APROPIÉSSIU DE LA FEINA D'ALTRI. COM SEMPRE, ÉS MOLT FÀCIL: NOMÉS CAL CITAR ELS AUTORS ORIGINALS I ELS DE LES TRADUCCIONS. MOLT FÀCIL.

BJCP - 05A - Cervesa lleugera alemanya - German Leichtbier

 05A Cervesa lleugera alemanya (German Leichtbier)

Impressió general

Una cervesa alemanya de BF pàl·lida, altament atenuada, de cos lleuger amb menys alcohol i calories que una cervesa de graduació normal. Moderadament amarga amb aromes apreciables de malt i de llúpol. Una cervesa encara interessant per beure.

Aromes

Aroma de llúpol entre baixa i moderada, amb caràcter especiat, herbós o floral. Aromes entre baixes i mitjanes de gra/dolç o de galetes seques (cracker). Perfil net de fermentació.

Aspecte

Color entre palla i daurat clar. Transparència brillant. Cap d'escuma moderat amb una persistència entre mitjana a menys que mitjana.

Aromes en boca

Inicialment, aromes entre baixes i mitjanes de gra/dolç. Amargor del llúpol mitjana.  Aromes de llúpol entre baixes i mitjanes, amb qualitats especiades, herboses i/o florals. Caràcter net de la fermentació, ben madurada (en fred). Final sec amb un regust lleuger de malt i llúpol.

Còrpora

Cos entre lleuger i molt lleuger. Carbonatació entre alta i molt alta. Suau, ben atenuada.

Comentaris

Llançada al mercat principalment com a cervesa de dieta amb baixos hidrats de carboni, alcohol i calories. També coneguda com a Diät-Pils o Helles. Aquesta cervesa pertany a la categoria fiscal de les Schankbier [NDT: la més baixa]. Es poden fer variacions de la Leicht a partir de Weissbier, Kölsh i Altbier. Aquestes cerveses haurien de ser inscrites en la categoria de les Cerveses d'Estils Mixtos.

Història

Existien versions tradicionals com a begudes per a treballadors físics en les fàbriques i al camp. Però les versions modernes s'inspiren més en els productes populars americans de la mateixa categoria.

Ingredients característics

Com una Pils alemanya o una Helles: malt Pils continental, llevats de BF i llúpols del tipus Zatec/Saaz.

Comparació estilística

Com una Pils alemanya (5D) o una Helles (4A), amb menys alcohol, menys cos i lleugerament menys agressiva.

Dades tècniques

DI: 1,026 – 1,034
DF: 1,006 – 1,010
IBUs: 15 – 28
EBC: 4–10 (2–5 SRM)
Alc.: 2,4 – 3,6%Vol.

Exemples comercials

Beck’s Light, Bitburger Light, Mahr’s Leicht, Paulaner Münchner Hell Leicht, Paulaner Premium Leicht

Etiquetes

Graduació_baixa, color_pàl·lid, baixa_fermentació, madurada_en_fred, Europa_central, Estil_tradicional, família_cerveses_BF_pàl·lides, amarga, llupolada

Traducció

Albert Barrachina Robert

Nota final

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional de Creative Commons  

Aquest text és una traducció al Català dels originals que són propietat del BJCP. El BJCP difon la Guia dels estils de franc. Per tant, nosaltres en difonem la traducció de franc. Dit això, les traduccions tenen autor. S'ha especificat a cada article.

PER TANT:

NO SERIA CORRECTE QUE US APROPIÉSSIU DE LA FEINA D'ALTRI. COM SEMPRE, ÉS MOLT FÀCIL: NOMÉS CAL CITAR ELS AUTORS ORIGINALS I ELS DE LES TRADUCCIONS. MOLT FÀCIL.

BJCP - 04C - Bock clara - Helles Bock-Maibock

04C Bock clara [Helles Bock/Maibock]

Impressió general:

Cervesa  BF alemanya relativament pàl·lida, forta i maltosa amb un agradable final atenuat que realça la «bevibilitat». El caràcter del llúpol és més present que en altres Bock.

Aromes

Aromes de moderades a fortes de malt i dolces del gra. Sovint presenta un aspecte torrat molt lleuger i productes de les reaccions de Maillard en poca quantitat. Aroma de llúpol de moderada/baixa a inexistent, sovint és especiada, herbosa o floral. Perfil de fermentació net. Els èsters afruitats han de ser de baixos a inexistents. És possible trobar una nota d'alcohol molt lleugera. Pot fer una olormolt lleugera de DMS.

Aspecte

Color de daurat fosc a ambre clar. Transparència brillant a clara. Cap d’escuma gran, blanc, cremós i persistent.

Aromes en boca

El sabor dolç de malt i de gra de moderat a moderadament fort és dominant amb alguna nota torrada i/o productes de les reaccions de Maillard que imparteixen un interès afegit. Sabor de caramel d'inexistent a baix. Es podrà trobar un lleuger gust de DMS. El sabor de llúpol (especiat, herbós, floral, de pebre) és entre inexistent i moderat. Perfil de fermentació net. Ben atenuada, gens embafadora amb un final moderadament sec que pot tenir gust dels malts i/o llúpols.

Còrpora

Cos mitjà. Carbonatació de moderada a moderadament alta. Malgrat l’augment de l’amargor del llúpol, aquest no ens farà sensació de duresa ni d’astringència sinó que ens deixarà una sensació suau i neta. Es pot donar una lleugera escalfor procedent de l’alcohol.

Comentaris

També coneguda com a Maibock malgrat que hi ha alguna disputa sobre si Helles ( «pàl·lida») Bock i Mai («Maig») Bock són sinònims. La majoria està d’acord en el fet que són idèntiques, malgrat que hi hagi gent que pensa que la Maibock és un tipus de cervesa «Fest» que s’apropa als límits superiors de llúpol i color dins l’estil. Qualsevol presència afruitada és deguda al malt Munic i d’altres malts especials, mai deguda a èsters del llevat o de la fermentació. Els baixos nivells de productes de les reaccions de Maillard són compensats pel llúpol.

Història

Estil bastant nou dins la família de les Bock. Les Maibock estan associades amb la primavera i amb el mes de Maig.

Ingredients característics

Malts base Pils i/o Viena amb una mica de malt Munic per afegir caràcter (però molt menys que en una Bock tradicional). Sense adjunts. Llúpols de la família del Zatec/Saaz. Llevat BF net. És típica la maceració en decocció malgrat que el temps de cocció és inferior que en una Dunkles Bock (6C) per evitar el desenvolupament de color.

Comparació estilística

Es pot pensar en aquesta cervesa com a una versió pàl·lida d'una Dunkles Bock (6C) o bé com una Helles (4A) feta amb la força d'una Bock (4C).  Mentre que continua sent maltosa, aquesta cervesa té menys sabors rics dels malts foscos i pot ser més seca, llupolada i amarga que la Dunkles Bock (6C). Té més alcohol i un caràcter maltós més ric que una Festbier (4B).

Dades tècniques

DI: 1,064 – 1,072
DF: 1,011 – 1,018
IBUs: 23 – 35
EBC: 12–22 (6–11 SRM)
Alc.: 6,3 – 7,4%Vol.

Exemples comercials

Altenmünster Maibock, Ayinger Maibock, Capital Maibock, Blind Tiger Maibock, Einbecker Mai-Urbock, Hacker-Pschorr Hubertus Bock, Mahr’s Bock

Etiquetes

Alta_densitat, color_pàl·lid, baixa_fermentació, madurada_en_fred, Europa_central, Estil_tradicional, Família_Bock, Maltós

Traducció

Jesús Sarabia 

Nota final

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional de Creative Commons  

Aquest text és una traducció al Català dels originals que són propietat del BJCP. El BJCP difon la Guia dels estils de franc. Per tant, nosaltres en difonem la traducció de franc. Dit això, les traduccions tenen autor. S'ha especificat a cada article.

PER TANT:

NO SERIA CORRECTE QUE US APROPIÉSSIU DE LA FEINA D'ALTRI. COM SEMPRE, ÉS MOLT FÀCIL: NOMÉS CAL CITAR ELS AUTORS ORIGINALS I ELS DE LES TRADUCCIONS. MOLT FÀCIL.

BJCP - 04B - Festbier-Oktoberfest

 04B Festbier/Oktoberfest

Impressió general:

Una cervesa BF alemanya suau i neta, amb un sabor maltós moderadament fort i un lleuger caràcter de llúpol. Combina hàbilment força i "bevibilitat", amb una impressió al paladar que invita a seguir bevent. Palesa elegants sabors de malt alemany sense ser massa dura o saciant (plena).

Aromes

Riquesa de malt moderada, amb èmfasi en les aromes torrades i de massa crua de pa. Impressió de dolçor. Llúpols florals, herbosos o especiats de baixos a moderadament-baixos. El malt no hauria de tenir una qualitat de torrat intens, caramel o galeta massa profunda. Caràcter net de baixa fermentació.

Aspecte

De color de groc profund a daurat profund, no hauria de tenir matisos de color ambre. Transparent, brillant. Escuma persistent de color blanc o blanc trencat. La majoria d’exemples comercials són mitjanament daurats en color.

Aromes en boca

Inicialment, sabor de malt de mitjà a mig-alt, amb una qualitat lleugerament torrada, amb massa de pa i una impressió de dolçor suau. Amargor de mig-baixa a mitjana. Cervesa definitivament decantada cap al malt. Ben atenuada i vivaç, però no seca. Sabor de llúpols florals, herbosos o especiats de baix a moderadament-baix. Caràcter net de baixa fermentació. El sabor és majoritàriament de malt Pils, però amb lleugers tocs torrats. L’amargor fa de suport, però tot i així, hauria de dominar un final saborós de malt.

Còrpora

Cos mitjà, amb una textura suau i més aviat cremosa. Carbonatació mitjana. La força de l’alcohol es pot percebre com una lleugera escalfor, si es percep.

Comentaris

Aquest estil representa la cervesa alemanya moderna servida a l’Oktoberfest (encara que no és un estil reservat per a l’Oktoberfest; es pot trobar en molts altres festivals), i alguns cops és anomenat Wiesn («el prat», nom local pel festival Oktoberfest). Nosaltres hem anomenat aquest estil Festbier des que, per regulacions europees i alemanyes «Oktoberfest» és una denominació protegida dedicada a cerveses produïdes per broueries situades dins dels límits de la ciutat de Munic, i destinades a ser venudes a l’Oktoberfest. Altres països no queden inclosos dins d'aquestes normes, així que algunes broueries artesanes dels Estats Units produeixen cerveses anomenades Oktoberfest, però basades en l’estil tradicional descrit en aquesta guia com a «Märzen».

Història

Des del 1990, la majoria de la cervesa servida a l’Oktoberfest de Munic ha sigut d’aquest estil. Les cerveses brouades específicament per ser exportades als Estats Units són encara de l’estil tradicional ambre, ja que són interpretacions produïdes específicament per als Estats Units. Paulaner va crear per primer cop la seva versió daurada a mitjans dels 1970s perquè van pensar que l’estil tradicional Oktoberfest omplia massa. Així doncs, van desenvolupar un estil més lleuger i bevible, però encara força maltós. L’actual tipus de cervesa servit a l’Oktoberfest és escollit per un comitè de la ciutat de Munic.

Ingredients característics

Majoria de malt Pils, però amb una mica de malts Viena o Munic per incrementar el caràcter maltós. Les diferències entre els exemples comercials són majoritàriament degudes als diferents malts i al llevat, però no són grans.

Comparació estilística

Menys intensa i menys torrada que una Märzen (6A). Més rica en cos que una Helles (4A), amb més sabor de llúpol i més alcohol. Menys rica en intensitat maltosa que una Maibock (o Helles Bock 5A). La complexitat del malt és similar a una Premium Pale Lager txeca (3B) d’alta densitat, tot i que sense tenir els llúpols associats.

Dades tècniques

DI: 1,054– 1,057
DF: 1,010 – 1,012
IBUs: 18 – 25
EBC: 8–14 (SRM: 4–7)
Alc.: 5,8 – 6,3%Vol.

Exemples comercials

Augustiner Oktoberfest, Hacker-Pschorr Superior Festbier, Hofbräu Festbier, Löwenbräu Oktoberfestbier, Paulaner Wiesn, Schönramer Gold, Weihenstephaner Festbier.

Etiquetes

Graduació_estàndard, color_pàl·lid, baixa_fermentació, Europa_central, estil_tradicional, cervesa_BF_ pàl·lida, maltosa.

Traducció

Marc Roig Casanovas

Nota final

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional de Creative Commons  

Aquest text és una traducció al Català dels originals que són propietat del BJCP. El BJCP difon la Guia dels estils de franc. Per tant, nosaltres en difonem la traducció de franc. Dit això, les traduccions tenen autor. S'ha especificat a cada article.

PER TANT:

NO SERIA CORRECTE QUE US APROPIÉSSIU DE LA FEINA D'ALTRI. COM SEMPRE, ÉS MOLT FÀCIL: NOMÉS CAL CITAR ELS AUTORS ORIGINALS I ELS DE LES TRADUCCIONS. MOLT FÀCIL.

BJCP - 03D - Cervesa BF txeca fosca - Czech Dark Lager

03D Cervesa BF txeca fosca (Czech Dark Lager)

Impressió general:

Una cervesa BF txeca rica, maltosa i fosca amb un caràcter torrefacte que pot variar entre gairebé absent a bastant prominent. El caràcter de malt té un perfil aromàtic interessant i complex mentre que diverses intensitats de llupolització permeten un espai per a possibles interpretacions.

Aromes

Aspecte del malt entre mitjà i mig-alt, ric, profund, a vegades dolç amb qualitats opcionals com ara crosta de pa, torrades, nous, cola (Nota 1), fruites fosques o caramel. Els caràcters del malt torrefacte com la xocolata o el cafè ensucrat poden variar entre moderades i res, però no haurien mai de sobreposar-se al caràcter dels malts de base. Diacetil baix. Pot haver-hi també èsters de fruites (pruna negra, baies).

Aspecte

Coure fosc fins a gairebé negre sovint amb tints rojos o robí. Transparència entre clara i brillant. Gran cap d'escuma, persistent i de color blanc trencat a colrat.
Aromes en boca
Complexitat dominant i profunda de malts, d'intensitat entre mitjana i mig-alta, amb típicament rics productes de la reacció de Maillard i una lleugera dolçor residual del malt. També es poden trobar aromes de malt com ara caramel, torrades, nous, regalèssia, fruites fosques dessecades, xocolata i cafè amb aromes torrefactes de molt baixes a moderades. L'aroma especiat del llúpol pot ser entre moderadament baix i nul. L'amargor del llúpol pot ser moderada a mig-baixa però hauria de ser perceptible. L'equilibri pot anar des del domini del perfil del malt a un equilibri relatiu o fins a un suau predomini del llúpol. Diacetil entre baix i moderat. Es poden trobar lleugers èsters de pruna negra o de baies.

Còrpora

Cos entre mitjà i mig-ple, considerable sense ser pesat ni embafador. Textura moderadament cremosa, flonja. Carbonatació entre moderada i baixa. Pot oferir una lleugera escalfor de l'alcohol en les versions més fortes.

Comentaris

Aquest estil és una combinació dels estils txecs tmavý ležák [cervesa BF fosca] (11–12.9°P) i tmavé speciální pivo [cervesa fosca especial] (13–14.9°P). Els exemples més moderns són més secs i presenten una amargor més alta mentre que les versions tradicionals tenen els IBU en una forquilla entre 18 i 20 i amb un equilibri més endolcit.

Història

La broueria U Fleků està en actiu a Praga de 1499 ençà. Moltes petites broueries noves estan brouant aquest estil.

Ingredients característics

El més comú són malts Pils i Caramel foscos amb malts torrefactes rebaixats d'amargor (debittered) però també són apropiades addicions de malts Munic i Viena. Aigües de baixa mineralització. Llúpols del tipus Zatec/Saaz. Llevats txecs de BF. Qualsevol èster afruitat no procedeix de la fermentació sinó del malt.

Comparació estilística

Aquesta cervesa és l'equivalent txec de les cerveses fosques de BF entre la Munic Dunkel (08A) i la Schwarzbier (08B) però típicament amb una més gran riquesa de malt i de llúpol (Aroma, sabor i/o amargor).

Dades tècniques

DI: 1,024– 1,060
DF: 1,013 – 1,017
IBUs: 18 – 34
EBC: 28–70 (SRM: 14–35)
Alc.: 4,4 – 5,8%Vol.

Exemples comercials

Bohemian Brewery Cherny Bock 4%, Budweiser Budvar B:Dark tmavý ležák, Devils Backbone Morana, Kout na Šumavě Koutský tmavý speciál 14°, Notch Černé Pivo, Pivovar Březnice Herold, U Fleků Flekovský tmavý 13° ležák

Etiquetes

Graduació_estàndard, color_fosc, baixa_fermentació, maduració_en_fred, Europa_central, estil_tradicional, família_BF_fosques, equilibrat.

Traducció

Albert Barrachina Robert 

Notes

Nota 1:

NDT: Imaginem que es tracta de la cèlebre beguda gasificada 

Nota final

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional de Creative Commons  

Aquest text és una traducció al Català dels originals que són propietat del BJCP. El BJCP difon la Guia dels estils de franc. Per tant, nosaltres en difonem la traducció de franc. Dit això, les traduccions tenen autor. S'ha especificat a cada article.

PER TANT:

NO SERIA CORRECTE QUE US APROPIÉSSIU DE LA FEINA D'ALTRI. COM SEMPRE, ÉS MOLT FÀCIL: NOMÉS CAL CITAR ELS AUTORS ORIGINALS I ELS DE LES TRADUCCIONS. MOLT FÀCIL.

BJCP - 03C - Cervesa BF txeca ambre - Czech Amber Lager

 03C Cervesa BF txeca ambre (Czech Amber Lager)

Impressió general:

Cervesa txeca dominada pel malt, de baixa fermentació, de color ambre amb caràcter de llúpol que pot variar de baix a bastant significatiu. Els sabors del malt poden variar una mica, donant lloc a diferents tipus d'interpretacions que van des de la més seca, amb aroma de pa, pa de pessic lleuger, fins a tirant a dolç i quelcom de caramel.

Aromes

D'intensitat moderada, rica aroma de malt que pot donar tant pa i productes derivats de les reaccions de Maillard com lleuger caramel semblant a una llaminadura. El caràcter de llúpol especiat, floral o herbós pot ser de moderat a inexistent. Caràcter net de la baixa fermentació, tot i que pot haver-hi èsters afruitats (fruita de pinyol o baies). El diacetil és opcional i pot variar de baix a res.

Aspecte

D'ambre intens a coure. Transparència de clara a brillant. Gran cap d'escuma de color blanc trencat i persistent.

Aromes en boca

Domina el sabor complex de malt (de mitjà a mig-alt) tot i que la seva naturalesa pot variar de seca i amb domini dels productes de les reaccions de Maillard, a caramel i quasi dolça. Alguns exemplars tenen un caràcter de malt com de llaminadura o de galeta salada (Cracker) Graham. Sabor de llúpol especiat de baix a moderat. Amargor del llúpol prominent, però neta i que promou un final equilibrat. Èsters de pruna subtil o baies opcionals. Diacetil baix opcional. Sense sabor de malt torrefacte. El final pot variar de sec i amb caràcter del llúpol, a relativament dolç.

Còrpora

Cos de mig ple a mitjà. Suau i rodona, sovint amb una cremositat amable. Carbonatació de moderada a baixa.

Comentaris

El nom xec de l'estil és polotmavé pivo, que es tradueix com a cervesa mig fosca. L'estil és la combinació dels estils txec polotmavy lezak [BF semi-fosca] (11-12,9ºP) i polotmavé speciálni pivo [semi-fosca especial] (13-14,9ºP).

Història

Cervesa de baixa fermentació estil Viena que s'ha continuat brouant a la República Txeca. Hi ha un ressorgiment de noves petites broueries que han augmentat la quantitat d'exemplars d'aquest estil.

Ingredients característics

Malts Pils i Caramel, però també es poden fer servir malts Viena i Munic. Aigua baixa en contingut mineral, llúpols estil Zatec/Saaz, llevat de baixa fermentació txec.

Comparació estilística

Pot ser similar a una Viena (7A) de baixa fermentació, però amb el caràcter del llúpol Zatec/Saaz; també s'apropa a una Bitter anglesa (11A o 11B) però bastant més rica i amb més caràcter intens de caramel. Les versions de les grans broueries són generalment similars a la Czech Premium Pale Lager (cervesa BF pàl·lida txeca-3B) amb sabors de malts lleugerament més foscos i menys llúpol, mentre que les broueries més petites sovint fan versions amb un caràcter de llúpol més considerable, complexitat del malt, o dolçor residual.

Dades tècniques

DI: 1,044 – 1,060
DF: 1,013 – 1,017
IBUs: 20 – 35
EBC: 20–32 (SRM: 10–16)
Alc.: 4,2 – 5,8%Vol.

Exemples comercials

Bernard Jantarový ležák, Pivovar Vysoký Chlumec Démon, Primátor polotmavý 13°, Strakonický Dudák Klostermann polotmavý ležák 13°

Etiquetes

Graduació_estàndard, color_ambre, baixa_fermentació, maduració_en_fred, Europa_central, estil_tradicional, cervesa_BF_ambre, equilibrada

Traducció

Helena Perez Torrecilla

Nota final

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional de Creative Commons  

Aquest text és una traducció al Català dels originals que són propietat del BJCP. El BJCP difon la Guia dels estils de franc. Per tant, nosaltres en difonem la traducció de franc. Dit això, les traduccions tenen autor. S'ha especificat a cada article.

PER TANT:

NO SERIA CORRECTE QUE US APROPIÉSSIU DE LA FEINA D'ALTRI. COM SEMPRE, ÉS MOLT FÀCIL: NOMÉS CAL CITAR ELS AUTORS ORIGINALS I ELS DE LES TRADUCCIONS. MOLT FÀCIL.

BJCP - 03B - Cervesa BF pàl·lida txeca premium - Czech Premium Pale Lager

 03B Cervesa BF pàl·lida txeca premium [Czech Premium Pale Lager]

Impressió general

Cervesa txeca de BF rica, pàl·lida, amb caràcter, amb una considerable presència de malt i de llúpol i un final llarg i rodó. Complexa, ben equilibrada i refrescant. Els sabors del malt són complexes per una cervesa d'estil Pils, i l'amargor és forta, però neta i sense aspror, cosa que imparteix una impressió de rodonesa que augmenta la bevibilitat.

Aromes

Ric perfil de malt, amb aromes de pa, entre mitjà i mig-alt. "Bouquet" del llúpol especiat, floral o herbós, entre mig-baix i mig-alt. Tot i que l'equilibri entre malt i llúpol sol variar, les interaccions són riques i complexes. Una mica de diacetil és acceptable. També són acceptables unes notes molt baixes d'èsters afruitats, però ni l'un ni l'altre són preceptius.

Aspecte

Color daurat a daurat fort. Entre brillant i molt transparent. Cap d'escuma dens, persistent i cremós.

Aromes en boca

Ric aspecte de malt, complex amb notes de pa, tot plegat combinat amb un perfil del llúpol floral, especiat, amb una amargor pronunciada però rodona. El malt i les aromes de llúpol són entre mitjanes  i mig-altes. El malt pot incloure lleugeres impressions de caramel. L'amargor és prominent però mai aspra. El final llarg es pot decantar cap als llúpols o cap als malts, però mai ha de quedar agressivament inclinat cap a cap costat. Diacetil entre lleuger i moderat acceptable. També es poden acceptar notes d'èsters afruitats derivats del llúpol. En cap dels dos casos és indispensable.

Còrpora

Cos mitjà. Carbonatació entre moderada i baixa.

Comentaris

Generalment, es tracta d'un grup de les pivo Plzeňského typu o cerveses de tipus Plzeň. Aquest estil és una combinació dels estils txecs světlý ležák pivo (nota 1) (11–12,9°P) i světlé speciální pivo (Nota 2) (13–14,9°P). A la República Txeca, només la Pilsen Urquell pot ser designada com a Pils, al marge de com aquest nom s'ha adoptat arreu del món. Les versions Kvasnicové ("cervesa de llevat") són populars a Txèquia i poden ser sotmeses al procés de Krausen amb most en fermentació o amb una dosi fresca de llevat després de la fermentació. Algunes vegades, aquestes cerveses són una mica tèrboles, amb un toc subtil de llevat i un caràcter de llúpol reforçat. Els exemplars moderns varien en la seva relació entre malt i llúpol i moltes no presenten un perfil de llúpol tan pronunciat com el de la Pilsner Urquell.

Història

Habitualment l'estil s'associa amb la Pilsner Urquell que va ser elaborada per primer cop en 1842 després de la construcció d'una nova broueria pels prohoms descontents amb el nivell qualitatiu de les cerveses de Plzeň. Es diu que el brouater bavarès Josef Groll va ser el primer en brouar-la.

Ingredients característics

Aigües toves, amb pocs sulfats i carbonats. Llúpols del tipus Zatec/Saaz. Malt txec. Llevats de BF txecs.  L'aigua pobra en ions promou un perfil de llúpol distintiu, rodó i suau independentment de les quantitats addicionades. L'amargor d'alguns grans exemples comercials ha baixat en els darrers anys però no tant com en molts exemples contemporanis alemanys.

Comparació estilística

Més color, més riquesa de malt i més cos que una Pils alemanya, amb una impressió final més plena, més suau i més neta. Més forta que una Cervesa BF txeca pàl·lida (03A Czech Pale Lager)

Dades tècniques

DI: 1,044 – 1,060
DF: 1,013 – 1,017
IBUs: 30 – 45
EBC: 7–12 (SRM: 3,5–6)
Alc.: 4,2 – 5,8%Vol.

Exemples comercials

Bernard Sváteční ležák, Gambrinus Premium, Kout na Šumavě Koutská 12°, Pilsner Urquell, Pivovar Jihlava Ježek 11°, Primátor Premium, Únětická 12°

Etiquetes

Graduació_estàndard, color_pàl·lid, baixa_fermentació, maduració_en_fred, Europa_central, estil_tradicional, família_Pils, equilibrat, llupolada.

Traducció

Albert Barrachina Robert

Notes

Nota 1: NDT: cervesa de BF pàl·lida
Nota 2: NDT: Cervesa de BF pàl·lida especial

Nota final

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional de Creative Commons  

Aquest text és una traducció al Català dels originals que són propietat del BJCP. El BJCP difon la Guia dels estils de franc. Per tant, nosaltres en difonem la traducció de franc. Dit això, les traduccions tenen autor. S'ha especificat a cada article.

PER TANT:

NO SERIA CORRECTE QUE US APROPIÉSSIU DE LA FEINA D'ALTRI. COM SEMPRE, ÉS MOLT FÀCIL: NOMÉS CAL CITAR ELS AUTORS ORIGINALS I ELS DE LES TRADUCCIONS. MOLT FÀCIL.

 

BJCP - 27 - Cerveses històriques - Lichtenhainer

 27. Cerveses històriques 

Lichtenhainer

Impressions generals

Una cervesa històrica de blat, àcida, fumada i de baixa graduació. Complexa tot i que refrescant gràcies a la seva alta atenuació i carbonatació, alhora que amb una baixa amargor i una moderada acidesa.

Aromes

Aroma fresca de fumat moderadament forta, lleugers tocs d’acidesa. Èsters afruitats mig-baixos, possiblement poma o llimones. Malt moderat amb notes de pa i de gra. El caràcter fumat és més fort que les notes de pa, i el fumat té un caràcter «sec», com les restes d'un vell foc, no un fumat «greixós».

Aspecte

Cap d'escuma gran i de blanc trencat, rocós i persistent. Color [de la cervesa] de groc a daurat lleuger. Bona transparència, pot ser una mica tèrbola.

Aromes en boca

Aromes afruitades moderadament fortes, possiblement de llimones o pomes. Acidesa làctica neta, moderadament intensa, sense aspectes «funky». Aroma i gust de fumat semblants (foc sec de fusta) de mitjana intensitat. Final sec, amb acidesa i fumat en el retrogust. Baixa amargor; l'acidesa forneix la contrapartida [als perfils del malt], no els llúpols. Fresca, paladar net i amb un retrogust que «arronsa» [NDT: «puckery» a l’original] lleument. El caràcter de blat es manifesta en la part baixa [de la intensitat]; l'acidesa i el fumat són més dominants en l'equilibri. L'aroma acidesa-llimona/poma-verda és el més fort en el final amb el fum just al darrere. Complexa.

Còrpora

Acidesa notable. Alta carbonatació. Cos entre mitjà i mig-baix.

Comentaris

Se serveix jove. El fumat i l'acidesa solen ser una combinació poc habitual que no és del gust de tothom.

Història

Originària de Lichtenhain a Turíngia (Alemanya central). El moment àlgid de la seva popularitat va ser al final dels 1800 i es trobava per tot Turíngia. Semblant a una Berliner Weisse d'abans de 1840.

Ingredients característics

Malt fumat d'ordi, malt de blat, lactobacil, llevat d'alta fermentació. L'engranada varia, però el blat n'hauria d'ocupar típicament entre el 30 i el 50%.

Comparació estilística

En la mateixa família centreeuropea de cerveses històriques de blat amb baixa graduació alcohòlica i d'alta fermentació com la Gose, la Grätzer/Grodziskie i la Berliner Weisse. Té elements de totes elles, però ofereix una única combinació àcid-fumat que no es troba en cap de les altres. No tan àcida com la Berliner Weisse, possiblement més com una Gose fumada sense coriandre ni sal, o com una Grätzer/Grodziskie amb una acidesa de Gose.

Dades tècniques

DI: 1,032 – 1,040; DF: 1,004 – 1,008; IBUs: 5 – 12; EBC: 6–12 (3–6 SRM); Alc.: 3,5 – 4,7%Vol.

Exemples comercials

Live Oak Lichtenhainer, Wöllnitzer Weissbier.

Etiquetes

graduació_estàndard, color_pàl·lid, alta_fermentació, AF, Europa_central, estil_històric, família_cerveses_blat, àcid, fumat

Traducció

ABR

Nota final

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional de Creative Commons  

Aquest text és una traducció al Català dels originals que són propietat del BJCP. El BJCP difon la Guia dels estils de franc. Per tant, nosaltres en difonem la traducció de franc. Dit això, les traduccions tenen autor. S'ha especificat a cada article.

PER TANT:

NO SERIA CORRECTE QUE US APROPIÉSSIU DE LA FEINA D'ALTRI. COM SEMPRE, ÉS MOLT FÀCIL: NOMÉS CAL CITAR ELS AUTORS ORIGINALS I ELS DE LES TRADUCCIONS. MOLT FÀCIL.

 

BJCP - 23F - Làmbic de fruites

 23F Làmbic de fruites

Impressió general

Una cervesa d'AF complexa, fruitada, agradablement àcida, de fermentació espontània i de blat, fermentada amb microorganismes belgues i posant en evidència les contribucions de les fruites barrejades amb el caràcter «alternatiu».  El tipus de fruita, alguna vegada és difícil d'identificar atès que les característiques de les fruites fermentades i madurades poden ser diferents d'aquestes aportacions en fresc.

NDT. Alternatiu: hem optat per traduir «wild» per «alternatiu» referint-se a la fermentació. Sense aquesta darrera especificació «alternatiu» adquiria un sentit massa general. Per això avisem.

Aromes

La fruita específica hauria de ser l'aroma dominant. Un caràcter àcid entre baix i moderat es barreja amb aromes descrites com a quadra, terra, cabra, fenc, cavall i manta de cavall (i d'aquesta manera s'hauria de reconèixer el Làmbic). L'aroma de fruita habitualment es barreja amb les altres aromes. Aromes entèriques, de fum, de cigar o de formatge són desfavorables. Cap aroma de llúpol.

Aspecte

La varietat de fruita determina habitualment el color, tot i que les fruites més clares no solen aportar massa canvis en aquest sentit. La intensitat del color de la fruita sol baixar amb el temps. Sovint, la transparència és bona tot i que algunes fruites no acaben de decantar. El cap d'escuma és espès, rocós amb alguna vegada tocs [del color de la] de fruita. Normalment persistent (segons la carbonatació). La carbonatació és típicament alta, però s'ha d'especificar.

Aromes en boca

La varietat de fruita hauria de ser evident. Acidesa de baixa a moderada, sovint amb un final més aviat punyent. Les característiques típiques de quadra haurien de ser entre baixes i fortes. Quan és jove, la cervesa ofereix les aromes de fruita en la seva plenitud. A mesura que madura, el gust Làmbic es fa dominant en detriment del gust de fruita. Per això els Làmbic de fruita no estan fets per a envellir. El final és sovint sec i àcid, però es pot donar una lleu dolçor complementària. Uns nivells més alts de dolçor no són tradicionals, així i tot, es poden incloure com a preferència personal (s'ha d'especificar el nivell de dolçor). Ocasionalment, es pot notar un lleu perfil de vainilla i/o de roure. Aspectes entèrics, de fum, de cigar o de formatge són indesitjables. Generalment, no hi ha amargor del llúpol. L'acidesa proporciona la compensació necessària. Cap aroma de llúpol.

«NDT. Punyent: «acidic bite», literalment «mossegada àcida», una sensació entre seca, punyent i picant.

 

Còrpora

Cos entre lleuger i mig-lleuger. Malgrat la baixa DF final, les aromes «omplidores» eviten que la cervesa presenti un aspecte aigualit. Presenta una qualitat àcida entre baixa i alta, aguda, sense ser massa astringent. Algunes versions tenen un caràcter escalfant. La carbonatació pot ser entre vivaç i gairebé nul·la (s'ha d'especificar).

Comentaris

Cerveses Làmbic basades en la fruita sovint produïts com una Gueuze barrejant Làmbic d'un, dos i tres anys. Els Làmbic «joves» contenen sucres fermentables mentre que els vells solen presentar el característic caràcter «alternatiu» de la Vall del Senne. La fruita sovint s'afegeix a mitja maduració i els bacteris i els llevats fermentaran tots els sucres de la fruita. La fruita també es pot afegir en un Làmbic sense barrejar. Els estils de Làmbic de fruita més tradicionals inclouen la Kriek (cirera), Frambozen (gerd) i Druivenlambiek (raïm Moscatell). Els IBU són aproximatius atès que es fan servir llúpols passats. En els Làmbic, els belgues fan servir aquests llúpols amb finalitat antibacteriana més que pel seu aroma.

NDT.  Alternatiu: vegeu nota sota «impressió general»

Història

Les cerveses de fermentació espontània de la zona al voltant de Brussel·les (Vall del Senne) procedeixen d'una tradició de brouat i «barrejat» rural d'uns quants segles. El nombre de productors disminueix constantment i alguns endolceixen els seus productes en contra de la tradició, en la postfermentació, amb sucres o fruites dolces per fer aquestes cerveses més accessibles a un més gran públic. Tradicionalment, la fruita s'afegia al Làmbic o a la Gueuze pel productor o per la mateixa persona que els servia en el seu establiment per a augmentar la varietat de cerveses en els seus cafès locals.

NDT. Barrejat: blend.
NDT. Cafès: l’equivalent dels nostres bars.

Ingredients característics

Blat sense maltar (30-40%), Malt Pils i llúpols passats (3 anys). Es fan servir aquests llúpols amb finalitat anti-bacteriana més que per les seves qualitats amargues o pel seu aroma. Això fa difícil el càlcul d'IBUs. Els productes tradicionals fan servir 10-30% de fruita (25% si és cirera). Entre les fruites, cal esmentar les tradicionals cireres àcides (amb pinyol), gerds o raïm Moscatell. Exemples més recents inclouen el préssec, els albercocs o el raïm Merlot. Les addicions de fruites àcides no estan destinades a compensar l'acidesa de la cervesa sinó a afegir una nova dimensió. Tradicionalment, aquestes cerveses resulten d'una fermentació espontània amb llevats i bacteris naturals que es troben principalment en bótes de roure. Les bótes que es fan servir són velles, de manera que aporten poc caràcter de roure. Així que no cal esperar cap aroma fresca ni evolucionada de roure. És més típic un caràcter neutre en aquest sentit. Les versions casolanes i artesanals es fan més típicament amb cultius purs de llevats que normalment inclouen Sacaromices, Brettanomices, Pediococ i Lactobacil en un intent de recrear els efectes de la fauna microbiana de Brussel·les i de la zona rural del voltant de la vall del riu Senne. A vegades es recullen cultius de les ampolles, però no hi ha una forma simple de saber quins organismes encara són viables.

Comparació estilística

Un Làmbic amb fruita, no simplement una cervesa amb fruita. El caràcter "alternatiu" del Lambic ha de ser evident.

Instruccions d'adscripció

El tipus de fruita ha de ser especificat. El brouater ha d'especificar el nivell de carbonatació (baix, mitjà, alt) així com un nivell de dolçor (baix/nul, mitjà, alt).

Dades tècniques

DI: 1.040 – 1.060; DF: 1.000 – 1.010; IBUs: 00 – 10; EBC: 6 - 14 (SRM: 3 – 7); Alc.: 5 – 7 %Vol.

Exemples comercials

Boon Framboise Marriage Parfait, Boon Kriek Mariage Parfait, Boon Oude Kriek, Cantillon Fou’Foune, Cantillon Kriek, Cantillon Lou Pepe Kriek, Cantillon Lou Pepe Framboise, Cantillon Rose de Gambrinus, Cantillon St. Lamvinus, Cantillon Vigneronne, De Cam Oude Kriek, Drie Fonteinen Kriek, Girardin Kriek, Hanssens Oude Kriek, Oud Beersel Kriek, Mort Subite Kriek.

Etiquetes

Graduació_estàndard, color_pàl·lid, fermentació_alternativa, Oest_Europa, estil_tradicional, família_blat, àcid, fruita

Traducció

ABR

Nota final

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional de Creative Commons  

Aquest text és una traducció al Català dels originals que són propietat del BJCP. El BJCP difon la Guia dels estils de franc. Per tant, nosaltres en difonem la traducció de franc. Dit això, les traduccions tenen autor. S'ha especificat a cada article.

PER TANT:

NO SERIA CORRECTE QUE US APROPIÉSSIU DE LA FEINA D'ALTRI. COM SEMPRE, ÉS MOLT FÀCIL: NOMÉS CAL CITAR ELS AUTORS ORIGINALS I ELS DE LES TRADUCCIONS. MOLT FÀCIL.

 

BJCP - 23G Gose

 23G Gose

Impressions generals

Una cervesa de blat històrica d'Europa central, àcida i lleugerament amarga, amb un caràcter salat i de coriandre característics però moderats. Molt refrescant, amb un final sec, alta carbonatació i sabors brillants.

Aromes

Lleugeres a moderades aromes afruitades de fruites com la poma i/o la pera. Lleugera acidesa, un pèl punyent. S'ha de notar el coriandre que pot aportar una qualitat cítrica d'intensitat fins a moderada. Caràcters lleugers de pa, de massa crua de pa i de llevat com un pa cru de massa àcida. L'acidesa i el coriandre poden suscitar una impressió clara i vivaç. El salat es pot notar molt discretament, com un caràcter net i lleuger de brisa de mar, o tot just com una frescor general, suposant que es noti.

Aspecte

No filtrada, amb una terbolesa moderada a completa. Cap d'escuma blanc, moderat a generós, amb petites bombolles i una bona retenció. Efervescent, de color groc.

Aromes en boca

Acidesa notable, entre mig-baixa i mig-alta. Aromes moderades de pa i de massa crua de pa. Caràcter de lleuger a moderat de fruites com poma o pera, fruites de pinyol o cítric. Caràcter salat de lleuger a moderat, per sobre del llindar de percepció. El salat hauria de ser perceptible (particularment a l'inici del tast) però no hauria de ser obertament salat. Molt baixa amargor. Sense aromes de llúpol. Seca, final completament atenuat. L'acidesa compensa els malts, en lloc dels llúpols. L'acidesa es pot notar encara més cap al final i hauria de realçar la qualitat refrescant de la cervesa. L'acidesa hauria de ser ajustada, no hauria de ser dominant (tot i que les versions històriques devien ser molt àcides). Sense THP.

Còrpora

Carbonatació entre alta i molt alta. Efervescent. Cos entre mig-lleuger i mig-ple. El salat hauria de donar una lleugera qualitat de formigueig i humidificador de la boca, així com una còrpora més rodona i més densa. El llevat i el blat també poden donar una mica de cos, però no hauria de ser un sentiment pesat gràcies a l’efecte “aprimador de l’acidesa”.

Comentaris

Les versions històriques devien ser més àcides que els exemplars moderns a causa de la fermentació espontània i és possible que es barregessin amb xarops tal com es fa amb la Berliner Weisse o amb licor de comí (Caraway-Kümmel). Els exemplars moderns poden ser inoculats amb lactobacil i són millor compensats i, generalment, no necessiten ser endolcits. El nom es pronuncia Go-ze[(ˈɡoːzə].

Història

Estil menor associat a Leipzig, però que té el seu origen a l'Edat Mitjana en el poble de Goslar sobre el riu Gose. Es documenta a Leipzig a partir de 1740. Es diu que hi havia a Leipzig 80 «cases de Gose» en 1900. La producció va declinar significativament després de la Segona Guerra Mundial i va cessar completament en 1966. La producció moderna ha estat reviscuda en els anys 80 a Alemanya, però aquesta cervesa no era gaire accessible. S’ha fet més popular fora d’Alemanya recentment com a estil ressuscitat. Es fa sovint servir com a estil de base per brouar cerveses àcides amb fruita i altres cerveses de tipus especial.

Ingredients característics

Malt Pils i malt de blat. Ús restringit de llavors de coriandre i de sal. Lactobacils. El coriandre hauria de tenir una nota clara, fresca i cítrica (llimona o taronja amarga), però no hauria de ser vegetal, d'arrel d'api ni de pernil dolç. El salat hauria de tenir un caràcter fresc de sal marina, no cap nota metàl·lica ni iodada.

Dades tècniques

DI: 1,036 – 1,056;  DF: 1,006 – 1,010; IBUs: 5 – 12; EBC: 6–8 (3–4 SRM); Alc.: 4,2 – 4,8%Vol.

Exemples comercials

Bayerisch Bahnhof Leipziger Gose, Döllnitzer Ritterguts Gose, Anderson Valley Gose, Original Ritterguts Gose, Westbrook Gose

Etiquetes

graduació-estàndard, color-clar, alta-fermentació, AF, Europa-central, estil-històric, família-cerveses-blat, àcida, especiada

Traducció

ABR

Nota

THP: Tetrahidropiridines: responsable de les olors descrites com a "ratolí", "cavall" o com els orins de gat en concentracions baixes, i com les xips de truita o Cheerios en concentracions més altes. (NDT).

Nota final

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional de Creative Commons  

Aquest text és una traducció al Català dels originals que són propietat del BJCP. El BJCP difon la Guia dels estils de franc. Per tant, nosaltres en difonem la traducció de franc. Dit això, les traduccions tenen autor. S'ha especificat a cada article.

PER TANT:

NO SERIA CORRECTE QUE US APROPIÉSSIU DE LA FEINA D'ALTRI. COM SEMPRE, ÉS MOLT FÀCIL: NOMÉS CAL CITAR ELS AUTORS ORIGINALS I ELS DE LES TRADUCCIONS. MOLT FÀCIL.

BJCP - 23D Làmbic

 23D Làmbic

Impressió general

Una cervesa de blat belga clarament àcida, moderadament acompanyada de rareses de fermentació espontània. L'acidesa pren el lloc de l'amargor en l'equilibri. Tradicionalment de fermentació espontània, de la regió de Brussel·les i servida sense carbonatació. L'acidesa refrescant en fa una agradable beguda de "cafè".

NDT: el "cafè" belga és l'equivalent del nostre bar.

Aromes

Aroma clarament àcida sovint dominant en exemplars joves, però que s'assuauja amb l'edat al mateix temps que s'hi barregen aromes descrites com a corral, terra, cabra, fenc, cavall i manta de cavall. Una aroma suau cítrica es considera favorable. Aromes entèriques, de fum, de puro o formatge són desfavorables. Les versions més envellides solen ser fruitades amb aromes de poma o fins i tot mel. Cap aroma de llúpol.

Aspecte

De color groc clar a daurat fort. La maduració tendeix a enfosquir aquestes cerveses. De tèrboles a ben transparents. Les versions joves són sovint tèrboles mentre que les velles solen ser transparents. Cap d'escuma blanc, generalment poc persistent.

Aromes en boca

Els exemplars joves són sovint notablement agres/làctics, però el temps pot conduir aquest aspecte cap a una intensitat més equilibrada amb el malt, el blat i els aspectes de corral. Les aromes afruitades són més simples en els Làmbics joves i més complexes en els exemplars vells on recorden la poma o altres fruites clares, ruibarbre o mel. Ocasionalment, es poden detectar aromes cítriques (sovint aranja), un aspecte, d'altra banda, desitjable. Els caràcters de malt i de blat són típicament discrets amb algunes notes de gra o de pa. Olors entèriques, de fum o de cigar són indesitjables. Amargor del llúpol entre poc i res, generalment indetectable. L'acidesa forneix l'equilibri. Té típicament un final sec. Aromes de llúpol, no.

Còrpora

Cos lleuger a mig lleuger. Malgrat la baixa densitat final, les nombroses aromes fan la sensació d'omplir la boca i eviten que la cervesa sembli aigualida. Com a regla general, el Làmbic esdevé més sec amb l'edat. Això fa de la sequedat un indicador raonable de l'edat. Acidesa entre mitjana i alta, amb qualitat punyent sense ser fortament astringent. Les versions tradicionals són entre poc i gens efervescents. Però les versions en ampolla poden adquirir-ne una mica amb el temps.

Comentaris

Els Làmbics purs es fan en un sol lot i no es barregen. Atès que no es barreja, el Làmbic és sovint un producte veritable d'una broueria en particular i serà més variable que una Gueuze. Normalment, se serveixen joves (6 mesos) en tirador com a cervesa barata i fàcil de beure, sense carbonatació que faci la sensació d'omplir.  Les versions més joves solen ser d'una acidesa en una sola dimensió donat que els caràcters del Brettanomyces poden necessitar fins a un any per manifestar-se. Un caràcter entèric és sovint el senyal que un Làmbic és massa jove. Un aspecte notable de vinagre o de sidra és considerat un defecte pels brouaters belgues. Com que els llevats salvatges i els bacteris fermentaran TOTS els sucres, típicament només s'envasen quan estan completament fermentades.

Història

Les cerveses de fermentació espontània de l'àrea al voltant de Brussel·les (Vall de la Senne) tenen els seus orígens en una tradició de brouat de cerveses de casa de camp d'alguns segles. El nombre de productors tendeix a disminuir constantment.

Ingredients característics

Es fan servir blat sense maltar (30-40%), malt Pils i llúpols passats (3 anys). Els llúpols passats es fan més servir pel seu efecte bacteriostàtic que per l'amargor. Això fa l'estimació de l'amargor pràcticament inviable.
Tradicionalment, aquestes cerveses són sotmeses a fermentació espontània amb llevats i bacteris naturals que es troben predominantment en els barrils de roure. Els barrils que es fan servir són neutres amb poc caràcter de roure, per tant, no haurem d'esperar aromes de roure fresc. Un perfil de roure més neutre és típic. Les versions casolanes o artesanes es fan més sovint amb cultius purs de llevats que inclouen Sacaromices, Brettanomyces, Pediococs i Lactobacils en un intent de recrear els efectes de la flora microbiana de Brussel·les i de la zona agrícola al voltant del Vall de la Senne. A vegades s'agafen cultius del fons de les ampolles, però no hi ha una forma simple de saber quins organismes encara estan vius.

Comparació estilística

Generalment, té una acidesa i una complexitat més simples que una Gueuze. Tradicionalment, se serveix sense gas des dels tiradors mentre que la Gueuze és envasada i fortament efervescent.

Dades tècniques

DI: 1.040 – 1.054
DF: 1.001 – 1.010
IBUs: 0 – 10
EBC: 6 - 14 (SRM: 3 – 7)
Alc.: 5 – 6,5 %Vol.

Exemples comercials

L'única versió envasada a l'abast és la Cantillon Grand Cru Bruocsella de qualsevol lot únic que el brouater consideri digne de ser envasat. De Cam, a vegades, envasen els seus Làmbics més vells (5 anys). A Brussel·les mateix i al seu voltant, hi ha cafès especials que sovint tenen Lambics al tirador de brouaters o "barrejadors" com Boon, De Cam, Cantillon, Drie Fonteinen, Lindemans, Timmermans i Girardin.

Etiquetes

Graduació_estàndard, color_pàl·lid, fermentació_alternativa, Oest_Europa, estil_tradicional, família_cervesa_blat, àcid

Traducció

Albert Barrachina Robert

Nota final

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional de Creative Commons  

Aquest text és una traducció al Català dels originals que són propietat del BJCP. El BJCP difon la Guia dels estils de franc. Per tant, nosaltres en difonem la traducció també de franc. Dit això, les traduccions tenen autor. S'ha especificat a cada article.

PER TANT:

NO SERIA CORRECTE QUE US APROPIÉSSIU DE LA FEINA D'ALTRI. COM SEMPRE, ÉS MOLT FÀCIL: NOMÉS CAL CITAR ELS AUTORS ORIGINALS I ELS DE LES TRADUCCIONS. MOLT FÀCIL.