25 d’abr. 2013

Cerveses d'abadia - denominacions controlades


Denominació controlada "Trappist"

Les cerveses trappistes són probablement els productes trappistes més coneguts.

“Authentic Trappist Product”

La protecció del nom "Trappist"

1997:
"Som conscients que el nostre 'nom' té un valor econòmic (no és sense raó que els productors de béns de consum es refereixen tan sovint a la vida monàstica, que sap com parlar a la imaginació dels consumidors potencials). Per això, protegim l'economia monàstica que sustenta les nostres comunitats contra la competència deslleial ".

Ja abans de la Segona Guerra Mundial els trappistes intentaren protegir la denominació de "cervesa trappista". Els monjos de Orval, que vetllaven molt de prop pels interessos dels trappistes, van contractar un advocat per iniciar tràmits legals. A partir d'aquest moment, els comerciants que utilitzaven abusivament els noms "trapista" o "cervesa trappista" podrien ser demandats per competència deslleial, atès que aquests noms es referien (i es refereixen) refereixen a l'origen del producte. El Tribunal de Comerç de Brussel·les es va manifestar de manera encara més explícita, declarant, el 6 de setembre de 1985: "Des d'ara es reconeix que el public atribueix als productes procedents de comunitats monàtiques, i especialment les de la Trappe, propietats particulars pel que fa a la seva qualitat". Per informar els consumidors sobre l'origen i l'autenticitat d'aquests productes - en el mercat de la cervesa, sobretot, hi ha moltes marques que estan capturant la imatge "religiosa" sense ser produïdes en cap monestir - es va crear l'Associació Internacional Trappista (TIA) i l'etiqueta de "Authentic Trappist Product"
 
Aquesta etiqueta garanteix no només l'origen monàstic del producte, sinó també que els productes comercialitzats amb ell compleixen amb la qualitat i a una tradició que té les seves arrels en la vida d'una veritable comunitat trappista. Encara que aquesta etiqueta també es pot aplicar a altres productes, fins al moment només s'utilitza per a la cervesa, licors, formatges, pa, galetes i xocolata.

Les úniques abadies autoritzades a fixar l'etiqueta TRAPPIST als seus productes són:

Achel (B): la cervesa
Orval (B) per a la cervesa i el formatge
Scourmont-lez-Chimay (B) per a la cervesa i el formatge
Rochefort (B): la cervesa
Westmalle (B): la cervesa i el formatge
Westvleteren (B): la cervesa
Tilburg - Koningshoeven (NL) per a la cervesa, pa, galetes i xocolates
Echt - Tegelen (Països Baixos) als licors
Stift Engelszell (AT) als licors i cerveses
Mont des Cats (FR) per al formatge

Annex:

En els anys 1910-1940, i en el període de postguerra, molts brouaters volien "capturar" el nom comercial "trappista", produint falses cerveses trappistes. Els monjos de la Trappa, lògicament volgueren protegir el nom i portaren els casos a la justícia.
De la sentència del tribunal de Gant del 28 febrer 1962

"... la paraula trappista és comunament utilitzada per descriure una cervesa fabricada i venuda per religiosos de l'Ordre Trappista o per persones que hagin obtingut per aquest efecte l'autorització de l'Orde [...] per tant es dirà "Trappista" a una cervesa elaborada per monjos cistercencs, i no una cervesa d'estil "Trappista" la qual s'haurà de designar com a "cervesa d'abadia ".


BIÈRE BELGE D'ABBAYE RECONNUE

En reacció a aquesta protecció i aprofitant el marge ofert per la sentència de Gant, la Confederació de Brouaters de Bèlgica creen l'etiqueta (label) "cervesa d'abadia reconeguda".
Els usuaris poden utilitzar la marca col·lectiva quan es compleixin les següents condicions:

Per a les "cerveses d'abadia" existents en el moment de registrar la denominació:
1.- Ha de tenir alguna relació amb una abadia existent / o que hagi existit.
2.- Ha de pagar royalties destinats al finançament d'obres caritatives, culturals, de preservació del propi patrimoni cultural de l'abadia mateixa o relacionat amb l'abadia
3.- L'Abadia o la institució existent exerceix un dret de control en matèria de publicitat.

Per les noves cerveses d'abadia: (no es comercialitzades al 12 de juliol 1999)
1.- La cervesa és brouada en una abadia existent no-trappista; o una abadia existent fa brouar sota la seva responsabilitat i amb llicència en una broueria laica i ajuda a comercialitzar la cervesa.
2.- Una ceresa brouada per una broueria laica que tingui un lligam jurídic per mitjà d'un contracte amb una abadia existent per a l'ús del seu nom. La comercialització és duta a terme per la broueria laica.
3.- Cal pagar royalties a l'abadia o a l'ordre implicats i l'ordre ha de destinar una part dels beneficis a obres caritatives.
4.- La relació es pot basar en un fons històric (l'abadia ha d'haver existit).
5.- L'abadia exerceix un dret de control sobre la publicitat.
Capítol precedent.
Cerveses d'abadia. Taula de matèries.
Els trappistes i la cervesa  (1/2)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada