26 d’abr. 2013

Els Trappistes i la cervesa (2/2)


Ja sabem que ens repetim una mica però no trobem que sigui desagradable i, a més, creiem que tot plegat resulta bastant instructiu. De manera que ens perdonareu:

La denominació "trappista", malgrat la seva definició estricta i la sentència de Gant, no cobreix totes les situacions que es poden donar en el de les denominacions de la cervesa. Per això, la "Associació trappista internacional" ha aportat precisions i criteris complementaris que permeten definir millor un producte "trappista".

-La cervesa ha de ser brouada en una unitat de producció a l'interior o a proximitat del monestir.

-Per la seva importància, la seva composició física, la seva organització, la seva utilització i la seva gestió, l'equipament necessari de l'empresa ha de demostrar en la seva totalitat, d'un lligam de dependència indiscutible amb el monestir beneficiari i d'una cultura d'empresa en consonància amb el projecte de vida monàstica.

-La feina ha de ser executada pels monjos mateixos o per laics col·laboradors del monestir beneficiari o per una empresa que s'encarregui de la producció, embalatge i comercialització del producte, sempre que aquesta empresa depengui del monestir beneficiari i funcioni sota la seva vigilància pel que fa a mètodes de producció i de gestió, de qualitat, de publicitat i de finançament.

-Els ingressos han de ser determinats fora de tot criteri lucratiu autònom pel que fa a les necessitats materials, intel·lectuals i espirituals així com del manteniment dels edificis, de l'equipament i de l'entorn del monestir beneficiari. L'eventual excedent resultat d'una gestió sana i prudent de l'empresa seran consagrats a obres de caritat o socials i a les necessitats d'altres monestirs trappistes.

El cas de Tilburg – Koenigshaven (La Trappe). 

Abadia de Koeningshaven

Tenint en compte aquests criteris, el cas de l'Abadia de Tilburg (La Trappe) es va fer complicat. En 1998, els monjos d'aquesta abadia van establir un acord de col·laboració amb la companyia cervesera holandesa Bavaria, delegant-li el pes va ser la gestió i el seguiment diari de l'activitat d'elaboració de la cervesa que s'havia fet massa important per una comunitat envellida.

Tot i així, l'abadia de Tilburg, regularment recordava que la seva cervesa seguia sent una cervesa trappista malgrat que no duia el logotip hexagonal. Era una afirmació, més que il·legal, a-legal. Era veritat que la cervesa La Trappe era elaborada en el marc Trappista però no tenia el dret de pertànyer als productes que podien exhibir el logotip.

Alguns anys més tard, els monjos de Tilburg van decidir tornar a sotmetre’s als condicionants de la denominació i van negociar la seva nova inclusió en el ATP (authentic trappist product). Des de Setembre de 2005, La Trappe torna a ser un Authentic Trappist Product.

Article precedent
Article següent
Cerveses d'abadia: taula de matèries.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada