1 de maig 2013

Cerveses d'abadia - la prohibició de 1919

La prohibició a Bèlgica.

A finals de segle XIX fins a l’època d’entre dues guerres, hi va haver a tot el món occidental una onada important de moviments en contra del consum de l’alcohol. En la majoria dels casos, aquests moviments estaven relacionats amb la creixent importància de la dona en la vida política. Bàsicament, les dones de tot Europa i d’Amèrica, es queixaven del consum d’alcohol dels seus marits que conduïa a situacions domèstiques insuportables. Val a dir que en aquelles èpoques, l'alcoholisme feia estralls.
ca.wikipedia.org

També es va poder observar que la gran majoria de crims de sang estaven relacionats amb l’alcoholisme de manera que, la lògica imperant, alguns països introduïren lleis per limitar el consum d’alcohol entre la població. L’exemple més conegut i més fallit és el dels Estats Units.

A Bèlgica, el govern en guerra entre 1914 i 1918 va edictar unes lleis de consum de l’alcohol molt restrictives. Aquestes però foren mitigades després del retorn a la “normalitat”, però no eliminades. Les primeres restriccions afectaven totes les formes d’alcohol, vi, cervesa i espirituosos. Però els dirigents belgues eren conscients del potencial de la indústria de la cervesa i feren en 1919 una llei que afectava sobre tot el consum d’alcohols forts. Si bé es podia consumir cervesa i vi en els cafès, o sigui públicament, estava (no sé si encara, però crec que no) prohibit servir alcohols destil·lats, especialment absenta, en els llocs públics. De manera que el que volia beure de valent, s’havia de comprar la beguda i emportar-se-la a casa.

sakthidaran.learningprofessor.info
Això va afectar la indústria de la cervesa en el sentit que els consumidors habituals d’alcohols més forts (que sovint abocaven un gotet d’algun destil·lat a la cervesa), demanaren cerveses més fortes. Les cerveses Trappistes ja solien oferir un grau d’alcohol més fort, de manera que el seu consum va augmentar ràpidament i va empènyer els monjos a explotar el filó. Així és com les receptes ja existents evolucionaren cap a un contingut més fort en alcohol.

Però no és cas de prestar als monjos unes intencions exclusivament venals. Ells duien a terme un negoci que els procurava els diners per a la seva subsistència i la majoria no va perdre de vista que el primer era la vida de monjo, el segon la caritat i el tercer, allò que permetia les dues primeres coses. Algunes abadies pujaren més al carro que d’altres. Els dos extrems són l’Abadia de Westvleteren que fins fa poc, i per decisió expressa, només venia cervesa a proximitat, i la holandesa de Tilburg que ha creat un negoci fort i poderós.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada