31 d’oct. 2015

Fitxes de degustació - DeHum cervesers - ADA SAISON

DeHum cervesers

ADA SAISON

Com les altres cerveses dels amics Josep i Jesús, el seu nom és una referència a una pel·lícula clàssica. En aquest cas, em sembla que es tracta de la de Daniel Mann, que va sortir en 1961, amb Susan Hayward i Dean Martin. En Anglès es diu Ada però el geni traductor castellà la va anomenar " El tercer hombre era mujer".

Correcció dels autors:

Buscàvem una pel·lícula relacionada amb el món rural (Saison) i a poder ser del sud-oest de Bèlgica o del Nord-est de França. No en en teníem cap a la memòria i optàrem per saltar a Itàlia i de la pel·lícula Novecento de Bernardo Bertolucci escollirem el personatge que representa la Dominique Sanda. La ADA.
 Dominique Sanda: ADA


Anem al gra:

L'estil.

Segons el BJCP (aquesta encara no l'he traduïda):

Saison: 

En general, una cervesa d'AF (veieu nota 1) belga, pàl·lida i refrescant, altament atenuada, moderadament amarga, de graduació moderada i amb un final molt sec. En general altament carbonatada. També es descriu un ús comú de cereals altres que l'ordi així com espècies de forma opcionals per afegir complexitat, en forma de complement al caràcter expressiu de llevat que és afruitat, especiat, i no massa fenòlic. Existeixen versions menys comunes més baixes o més altes en alcohol i també n'hi ha de més fosques que comprenen aspectes lligats al malt més complexes i rics. 

Dades tècniques:

Presentació: ampolla de 33cl.
Alcohol: 6%Vol.
Lot: 25·2-150517
Data de consum preferent: 12-2015 

Descripció:

En destapar:

Olors principalment cítriques i fresques. Alguna cosa floral.

Aspecte:

Escuma blanca generosa, de densitat mitjana, i formant unes garlandes espectaculars.
La cervesa és gairebé completament transparent, de color daurat sòlid.

Nas 1

Normalment, amb molta escuma, és com remenant la cervesa, se solen trobar compostos del sofre. Doncs ara, no és el cas. Un bon punt que revela que al menys s'hi ha parat atenció i s'ha aconseguit mantenir-los per sota del llindar de percepció.
Es poden distingir amb facilitat notes cítriques que s'acosten a l'aranja. Sinó també cal citar aromes lleugeres de ferment fresc.
Sense escuma, apareix un bon perfil de malt amb notes de farina i de pa blanc fresc. És possible que trobi una mica de n-nonenal (oxidació "dolenta") però això seria culpa meva: la cervesa va patir un viatge llarg quan encara estava molt recent. És possible que s'hagi oxidat una mica. En qualsevol cas, és molt poc.
Els aspectes afruitats són cítrics. Podríem precisar i esmentar llimona i aranja.
Altrament, podem descriure algun toc floral que podria ser rosa amb alguna cosa encar més perfumada com ara llessamí. Un extrem que caldria confirmar.
A la llarga, apareixen notes fines i tènues de pebre fresc, gairebé pebre verd.
La tònica general d'aquesta fase és el domini de la sensació de frescor en tots els perfils.

Boca 1

Primer, trobem un excel·lent perfil de malts clars que s'expressa com a brioix i pa de pessic.
El cos és mitjà, potser més rodó que mitjà.
L'efervescència és discreta, potser insuficient. En qualsevol cas, també hi ha un perfil lleugerament àcid i fresc que ja li fa la feina. Aquest aspecte recorda fortament la llimona. Val a dir però, que és un grup de característiques molt amagat. Si no hi fos, l'enyoraríem perquè forma part de tot l'aparell refrescant.

L'amargor és discreta, de molt bona qualitat, molt fina. Potser l'acompanya quelcom de resina.
Un cop empassada la cervesa, l'amargor es manifesta més intensa. Tot i així segueix essent de molt bona qualitat amb notes lleugerament seques, d'altres una mica balsàmiques i un toc mínim metàl·lic.
En boca tenim un aspecte general molt elegant i atractiu.

Nas 2

Molta escuma: Notes resinoses bastant discretes i aspectes clars i frescos d'herba. No es troba cap aspecte sofrat. També podem palesar quelcom de malt. Una cosa que no sol passar amb molta escuma.
Sense escuma: Trobem un fons molt moderadament dolç que podria posar en evidència l'ús de malt Pils. Altrament, podem parlar de pa de pessic poc fet i alguna cosa que recorda el donut.

Els aspectes del llúpol apareixen molt cuidats i mesurats. S'aconsegueix una barreja d'herba fresca, de pebres i de cítrics que queda molt favorable, molt ben construïda. 
En fruites, citaríem aquest cop la mandarina i l'aranja.
També hem de citar un aspecte perfumat de saponària que ho recull i reuneix tot. Fins i tot podríem anomenar el clau d'espècia.

Boca 2

En aquesta segona passada, podem parlar d'una efervescència més efectiva. Es barreja i combina amb l'acidesa que, per cert, és de molt bon perfil en intensitat (moderada) i em qualitat per equilibrar-se amb el perfil lleugerament dolç de fons que ja hem citat. Una combinació especialment equilibrada que, a la llarga, es decanta lleugerament cap a l'acidesa.
Aquest cop, el cos resulta més lleuger (una altra particularitat: normalment, amb la temperatura, el cos augmenta). 
No s'aprecia cap compost del sofre ni cap astringència ni cap aspecte negatiu. En altres termes, podem parlar d'un treball molt professional.

Altres criteris:

Aquesta cervesa és molt fàcil de beure, no pesa gens a l'estomac i passa òptimament la set.
Al mateix temps, és complexa, especialment equilibrada i sòlida: la seva estructura no es modifica amb la temperatura.
En general, el glop és bastant llarg tot i que aquest aspecte es manté en una intensitat moderada.
La textura en boca és prou sedosa i confortable.
Al final, realment estem davant d'un producte molt ben acabat, perfectament dins dels cànons estilístics, homogeni, harmoniós i sòlidament construït.



 

Nota 1: AF = Alta Fermentació.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada