Referència teòrica:
http://cervesaencatala.blogspot.com/2009/11/degustacio-guia-per-estils-000.html
Estil: Hefe Weizenbier o Weissbier
Consideració legal: Vollbier
Alcohol: 5,1% vol.
Presentació: Ampolla de mig litre.
Alta fermentació.
Densitat inicial: 12,8º Plato. (1051ºB aprox.)
Caducitat: 19-12-2011
Web: http://www.ruppaner.de/
La cerveseria:
Fundada en 1795 amb el nom de “Haus zur Sonne” la casa al sol. Va ser adquirida per Karl Ruppaner en 1872. Aquest venia d’una família propietària d’una brouateria a Mengen, fundada en 1651, anomenada “Zum roten Ochsen”, al bou roig.
Karl Ruppaner, fundador real de la cerveseria havia estat estudiant l’ofici de brouater a l’acadèmia de Weihenstephan.
Actualment, la brouateria produeix les especialitats següents:
Spezial export, Edel-Pils, Hefe Weizen, Hefe Weizen Dunkel, Kristall Weizen, Hecker Dunkel, Lago Lemon, Bock Hell, Lager Hell, Bio Schimmele, Bodensee Radler (una mena de xampú).
La cervesa:
Ens agrada especialment olorar el coll de l’ampolla quan acabem d’obrir-la. Això ens dóna Plàtan, Llimona, Ferment molt fresc (sense notes marines) i clau d’espècia.
Aspecte:
Color daurat amb algun punt carabassa. Escuma notablement abundant i espessa amb bombolles entre mitjanes i petites. Cap d’escuma bastant persistent i dens. Cervesa tèrbola (presència de blat).
Olors:
Com ja ho hem apuntat, la olor de plàtan és bastant forta però curiosament també es pot notar el clau d’espècia. Darrere aquestes olors, apareix pasta de pa sense coure i al cap d’una estona es pot notar com apareix progressivament una lleugera olor de bescuit. Al final, mentre la cervesa s’escalfa també es pot identificar molla de pa.
Gairebé només al tercer tast hem començat a notar la olor d’herba fresca
En boca:
Gairebé s’imposa el clau d’espècia sobre el plàtan i a llarg termini es pot notar un toquet de pebre. També es confirma la olor de ferment molt fresc i apareix altre cop el bescuit.
Molt poca amargor i més aviat de la variant “punyent”, res de metàl•lic.. Curiosa sensació darrera la llengua probablement relacionada amb l’efervescència, de picor. Aquesta sensació sol més aviat aparèixer a la punta de la llengua en cerveses de sègol. Sorprèn trobar-la aquí i cap a l’arrel de la llengua. Podríem parlar de sequedat persistent, però molt tènue, res desagradable.
Cervesa notablement decantada cap al perfil del ferment.
Cos mitjà a fluix, cosa que correspon a l’estil. Tacte lleugerament sedós (o oliós). Es pot notar a la llarga una lleugera nota aspre o astringent però no gens molesta ni desagradable: només apareix si conservem la cervesa molta estona en boca.
Malgrat tot el que hem trobat, no es pot parlar d’un cru especialment complex. No dóna més de dos tastos.
En definitiva una molt bona Hefe-Weizen, refrescant, agradable, amb molta personalitat, perfecta per a acompanyar l’aperitiu d’escopinyes del Diumenge al migdia. O si en tingués provaria un aperitiu de formatge Manxego vell.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada