De la cervesa com a signe de l'escassetat d'aigua.

O com seguir en la singular croada de El Nacional.cat contra la cervesa i a la recerca desesperada i malaltissa de "clics".

M'havia promès a mi mateix no llegir més cap notícia més emesa per aquest full relacionada amb la cervesa. Però he tornat a caure a la trampa del "pesca-clics".

No penso incloure l'enllaç a l'article perquè com deia un amic meu, fent això, afavoreixo la política "groga" d'aquest rotatiu.

El títol, per començar, no té pèrdua:

"la cervesa podria desaparèixer a causa del canvi climàtic"

M'encanta. Una perla del periodisme groc.

Haguessin pogut atraure l'atenció del potencial lector sobre la nostra relació amb l'aigua en el futur parlant simplement de l'aigua de boca o de l'aigua de rec en general. Però, en ple estiu, aclaparats per una onada de calor, han fet servir la canyeta de cerveseta com a esquer.

I és veritat que s'albira un futur conflictiu amb motiu de la possible escassetat de l'aigua. No ens càpiga cap dubte sobre el fet que les grans multinacionals ja deuen estar prenent posicions en l'assumpte per poder convertir una altra necessitat bàsica en negoci. I, malgrat les campanyes dels negacionistes, crec que és gairebé indiscutible que el canvi climàtic hi és per a alguna cosa. I és ben probable que aquest problema tingui el seu origen en l'espècie humana.

El redactor/locutor ens indica no sense raó que el cultiu de l'ordi es troba amenaçat. Però no entenc perquè només parla de l'ordi. En efecte, si falta aigua, també haurem de pensar com fer créixer el blat, el blat de moro (que beu més aigua que vostès i jo junts), i totes les plantes de les quals ens alimentem. Així que, tal com ho veig, faltarà pa, escassejaran els tomàquets, les albergínies i totes les fruites en bloc. Ras i curt, se'ns acaba el pa amb tomàquet! Això sí que és un títol inquietant!

I ens costarà fer créixer herba de manera que podem començar a qüestionar-nos com alimentarem les vaques, les cabres, els conills, els xais. No hi haurà prou pinso per a alimentar els ramats d'animals que matem sense pietat i ens mengem sense mesura. Així que no hi haurà canyeta però tampoc hi haurà pernil ni aletes fregides per a acompanyar-la.

Amb una mica de mala sort, fins i tot les plantes que s'adapten bé a l'escassetat d'aigua tindran problemes per fer-se. Els cigrons aniran a preu d'or i les figues seques i els dàtils cotitzaran a la borsa (si no ho fan ja).

De vi, tampoc n'hi haurà gaire perquè el raïm també vol aigua per créixer. Però l'autor de l'insigne article no deu beure vi. Posats a dir, tampoc deu beure whisky ni aiguardent que són respectivament cervesa i vi destil·lats.

I pel que fa a les begudes refrescants, ja ens podem preparar a pagar-les a un preu prohibitiu.

Perquè si hi ha escassetat d'aigua, això afectarà tot plegat. La producció de cervesa i la de gairebé tots els aliments i begudes.

Per tant, altre cop, El Nacional.cat ha fet servir l'esquer de la cervesa per atraure la nostra atenció de forma deshonesta sobre els problemes del canvi climàtic. Hagués estat més honest però menys "pesca-clics" parlar directament d'aquest importantíssim i gravíssim problema.

Quan ens posem a parlar públicament del que sigui, cal que siguem prudents i sobre tot, que ens informem a fons sobre la qüestió que volem tractar. Així no proferirem inconveniències i no perjudicarem ningú perquè ens preocuparem de que el que escrivim sigui el més proper possible a la veritat.

Així, s'afirma sense cap mena d'embuts i sense citar cap mena de font que la llei de Puresa de 1516 estava basada en la necessitat de reservar el blat per a fer pa i l'ordi per a fer cervesa. I això és una part ínfima de la veritat.

En efecte, ara fa uns 4000 anys, a Mesopotàmia, s'hagué d'emetre alguna norma en temps de crisi perquè no es fes servir blat per a fer cervesa. Però en 1516, el motiu de la llei de puresa, quan obliga a fer cervesa amb ordi, és completament diferent.

Fixem-nos que aquesta llei no "prohibeix" l'ús del blat. Bàsicament i en poques paraules, per a fer cervesa amb blat, calia obtenir-ne el permís per al qual es devien pagar en bons i nombrosos Tàlers.

La llei de puresa va fer poc més que establir sòlidament el "ràquet" del rei de Baviera sobre la cervesa i els seus ingredients. No crec que tingués res a veure amb cap penúria d'aigua.

Però això és un article d'opinió. Així que puc escriure el que "crec" sense faltar a cap regla deontològica. Malgrat això, us recomano aquest article sobre la llei de puresa i aquest altre sobre l'ús del blat en la cervesa a alemanya al segle XVII. Ambdós degudament referenciats.

Finalment, voldria insistir sobre el que ja he dit aquí i aquí: el món de la cervesa en general i el de la cervesa artesanal en particular, han patit molt per mor de la pandèmia. Només ens falta que periodistes desaprensius a la recerca de visites fàcils afegeixin llenya al foc desacreditant el seu producte. Una mica d'ètica no pela els dits ni crema el teclat de l'ordinador.

Altre cop, si us voleu informar una mica rigorosament, utilitzeu primer aquest rigor escollint curosament les vostres fonts.

Salut

Nota final

Aquells que voleu fer servir aquest article, copiar-lo, traduir-lo, o fer veure que us heu llegit totes les fonts 😉, ho podeu fer. L'accés a aquest blog és completament lliure. I essent que el seu objectiu és la difusió de la cultura de la cervesa, podeu copiar i afusellar com us doni la santíssima gana. Cap problema.

NOMÉS HEU DE TENIR L'HONESTEDAT DE CITAR TOTES LES VOSTRES FONTS, INCLOENT AQUESTA, ENCARA QUE US FACI RÀBIA QUE ESTIGUI ESCRITA EN CATALÀ. TAMPOC COSTA TANT SER UNA MICA HONEST!

PER ENDAVANT, MERCI.

Albert Barrachina Robert 🎗
Professor d'anàlisi sensorial de la cervesa a la Facultat d'Enologia de la URV
Professor d'anàlisi sensorial de la cervesa al curs de cervesa artesana de la Universitat d'Alacant.
Membre de l'equip d'Art Cervesers.
Premi Steve Huxley 2020